Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 0 |
Per cursar l'assignatura es recomana tenir aprovades les assignatures obligatòries de la materia Ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.
Els continguts de l’assignatura són els següents:
L’assignatura vol facilitar que l'alunnat prengui una posició pròpia i fonamentada davant del context social actual, que li serveixi per orientar la seva activitat professional com a mestre de ciències experimentals.
La metodologia de l'assignatura combina exposicions orals i reflexions entorn a la presència de la ciència i l'educació científica en la societat, utilitzant documentació escrita i audiovisual. Un element clau són les visites a museus i centres d'educació científica que afavoreixin la reflexió entorn a l'educació científica fora de l'aula.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes expositives | 12 | 0,48 | 1, 4 |
Fòrums a partir de lectures o material audiovisual | 15 | 0,6 | 2 |
Posades en comú | 8 | 0,32 | 2 |
Visites a institucions que proposen activitats d'educació científica | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de regulació | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 1, 4 |
L'avaluació de l'assignatura té una dimensió individual i una grupal.
L'examen, el treball individual i el treball grupal s'han de lliurar en les dates que es pactin, abans de l'últim dia del curs. Si no es lliuren dins el termini establert, l’avaluació d’aquesta activitat comptarà de forma automàtica com zero. No s'admet recuperació de cap d'aquestes parts.
La nota d’un treball en grup no és necessàriament la nota individual dels alumnes d’aquest grup. El procés d’avaluació individual en un treball en grup està determinat per les evidències d’aprenentatge de cada individu del grup.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d’avaluació es lliuraran a l'estudiant en un màxim de 15 dies mitjançant l'espai virtual. Un cop lliurades les qualificacions, l'estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professor té destinades a tutories durant els vuit dies posteriors a rebre la qualificació.
Cal superar cadascuna de les activitats d'avaluació (examen i treballs) per a poder fer mitjana amb la resta i aprovar l'assignatura.
El plagitotal o parcial d’una de les activitats d’avaluació és motiu directe de suspès.
L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria. S’ha d’assistir al 80% de les hores presencials per poder ser avaluat
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit | 30 | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Proposta didàctica per treballar l'educació científica fora de l'aula | 40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
Treball de reflexió individual | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
BAUMAN, Z. (2006). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcadia.
BECK, U. (1997). La sociedad del riesgo, hacía una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.
BENEJAM, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Revista Íber, 36
BONIL, J. (2010), “Educació científica en temps de crisi” dins de Guix, 369, 15-20
BONIL, J.; CALAFELL, G. (2006). “Los retos actuales de la educaciòn científica” dins d’Educación Primaria. Orientaciones y recursos (6-12 años), Madrid: Praxis.
BONIL, J.; SOLER, M. (2012). Educar als museus i centres de ciència. Som educació. Ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència: una proposta de model didàctic. 15-36
CALAFELL, G.; JUNYENT, M.; BONIL, J. (2015). Una propuesta para ambientalitzar el currículum. Cuadernos de Pedagogía, 460, 56-60
DEL CARMEN, L. (2010). Salir para conocer, salir para participar. Guix, 66, 56-59
EKELAND, I (1996). La imposible certidumbre. El correo de la UNESCO, Feb 1996, 20-22.
ESTAÑA, JL.; VINYOLES, M.; GÓMEZ, S. (2015). Y tú,¿cómo eres? Cuadernos de Pedagogía, 460,65-69
NÚÑEZ, X.; MOYA, M; (2015). Historias mías y tuyas. Cuadernos de Pedagogía, 460, 61-64
INNERARITY,D. (2014). Un mundo sin alrededores. Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 82-83, 51-55
INNERARITY, D. (2010). Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement. Debats d’educació, 18
MAYER, M (2002), “Ciudadanos del barrio y del planeta” En la obra de IMBERNON, F (Coord.) Cinco ciudadanías para una nueva educación. 83-104, Barcelona: Graó.
MARUYAMA, M. (1996). Dime cómo piensas... El correo de la UNESCO, Feb 1996, 31-35
MEDIR, RM. (2002). Sortir de l’escola, tradició o modernitat? Guix, 290, 52-58.
MORÍN, E. (2000). Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur. Barcelona: UNESCO.
MORÍN, E. (1996). Por una reforma del pensamiento. El correo de la UNESCO, Feb 1996, 10-14
REEVES [et al.] (2001). La història més bella del món. Barcelona: Edicions 62.
ROIG, D.; FONOLLEDA, M.; LÓPEZ, T.; BOIX, G. (2015). ¿Por dónde empiezo? Cuadernos de Pedagogía, 460, 70-74
SAUVÉ, L. (2006), “La educación ambiental y la globalización: Desafíos curriculares y pedagógicos”. Revista Iberoamericana de Educación, 41, 83-101