Logo UAB
2020/2021

Didàctica de les ciències socials

Codi: 102042 Crèdits: 5
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Gustavo Gonzalez Valencia
Correu electrònic:
Gustavo.Gonzalez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Juan Llusa Serra
Maria Roser Canals Cabau
Carles Anguera Cerarols

Prerequisits

És recomanable haver cursat i aprovat l’assignatura de segon curs: “Ensenyament i aprenentatge de coneixement del medi natural, social i cultural”.

Objectius

- Analitzar els principals conceptes de les ciències socials

- Analitzar i valorar  els problemes que planteja  l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials en l’Educació Primària.

-Analitzar i valorar críticament propostes i materials didàctics de l’àrea de Ciències Socials per a l’educació primària.

-Dissenyar una proposta de seqüència didàctica per a la intervenció a l’aula de Ciències Socials.

Competències

  • Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
  • Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents als estudiants.
  • Fomentar l'educació democràctica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
  • Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
  • Integrar l'estudi històric i geogràfic des d'una orientació instructiva i cultural.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles.

Resultats d'aprenentatge

  1. Defensar, modificar i reconstruir les idees i conviccions pròpies a partir de l'acceptació i valoració d'opinions i judicis diferents.
  2. Desenvolupar un enfocament competencial a partir de relacionar correctament els continguts de l'Àrea de Coneixement del Medi natural, social i cultural amb les seves aportacions a les competències corresponents, i per seleccionar críticament materials i recursos didàctics pertinents.
  3. Determinar exemples a l'aula per valorar el paper de les institucions públiques i privades en la promoció de la convivència pacífica entre els pobles.
  4. Dissenyar activitats d'ensenyament i aprenentatge sobre coneixements relacionats amb la història i la geografia i altres ciències socials des d'una perspectiva integrada.
  5. Realitzar propostes didàctiques amb metodologies d'ensenyament i aprenentatge participatiu per desenvolupar el pensament social i crític.
  6. Reconèixer els problemes socials rellevants i la seva perspectiva, és a dir, identificar interpretacions diverses i les seves finalitats, i fer prospectiva temporal a partir del passat, present i futur dels problemes i oportunitats.
  7. Seleccionar i analitzar casos reals per ensenyar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, defensar la igualtat de gènere i els drets humans.
  8. Utilitzar el coneixement social per crear situacions d'ensenyament i aprenentatge.
  9. Utilitzar models didàctics per treballar la temporalitat i construir l'espai geogràfic a l'aula per crear iniciatives didàctiques innovadores.

Continguts

1.       El coneixement geogràfic, històric i social a l’aula

1.1. Models didàctics per a la construcció de l’espai geogràfic a l’aula.

1.2. Models didàctics per treballar el temps històric a l’aula.

1.3. La perspectiva de l’ensenyament i aprenentatge a partir de la solució de problemes socials rellevants.


2.       El procés d’ensenyament i aprenentatge del coneixement social

2.1. Models de seqüències didàctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.

2.2. Metodologies i estratègies per a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.

2.3. Recursos, materials didàctics i ús de les TIC en l’ensenyament de les ciències socials.

Metodologia

Aquesta assignatura s'ha planificat tenint en compte que hi haurà:

- exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari

- debats i discussions en grups reduïts per part de l'alumnat per analitzar i elaborar informes d'avaluació, estudi i/o resolució de casos

- aprenentatge cooperatiu per part de l'alumnat per aprofundir en els continguts i temàtiques treballades durant les exposicions magistrals

- una sortida a un espai natural i/o urbà i/o a equipaments culturals per treballar els recursos didàctics de les sortides del medi social i cultural

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Espais de treball en grup reduïts supervisat pel professorat on mitjançant l'anàlisi i/o l'elaboració de materials curriculars, l'estudi i/o resolució de casos, activitats de camp, i altres activitats s'aprofundeix en els continguts (petit grup) 6 0,24 2, 6, 7
Exposicions del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants (gran grup) 25 1 3, 6, 7
Treball de camp - sortida i estudi del medi social i cultural (gran grup) 7 0,28 4, 5, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Revisió, supervisió i avaluació de les tasques desenvolupades al llarg de l'assignatura (lectures, informes, estudis de cas, treball de camp, disseny de materials, exposicions...) 25 1 2, 6, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Anàlisi de lectures i propostes d'innovació didàctiva, realització d'informes, disseny d'activitats, anàlisi i resolució de casos. 62 2,48 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Avaluació

  • L’assistència a les classes és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà “no presentat”. Els justificants que es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.
  • És requisit per poder obtenir una qualificació final positiva de l’assignatura aprovar les activitats 1 i 2. Si s'han superat aquestes dues activitats es farà una mitjana amb les notes de les altres activitats
  • A la darrera sessió cal lliurar una carpeta d'aprenentatge amb el conjunt d'activitats d'avaluació, que prèviament s'hauran explicitat en un índex.
  • El plagi total o parcial, d’una de les activitats d’avaluació i/o la còpia en un prova d’avaluació és motiu directe per suspendre l’assignatura
  • Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'alumnat mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua vehicular (català o anglès)
  • Dates activitats avaluació: Informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica: 10 juny, grups 41 i 71, 11 juny, grup 31 i 16 de juny grup 21. Exposicions orals: 17 juny, grups 41 i 71, 18 juny, grup 31 i 9 de juny grup 21. Recuperacions: 30 juny grup 21, 1 juliol, grups 41 i 71, 25 juny, grup 31.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1. Disseny, valoració i exposició d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les ciències socials. Activitat en grup 35% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9
2. Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual 35% 0 0 2, 5
3. Reflexió individual d'aprenentatges. Activitat individual. 15% 0 0 1, 2, 3, 6, 7
4. La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup 15% 0 0 4, 5, 8, 9

Bibliografia

Bibliografia obligatòria

SANTISTEBAN, A.; PAGES, J. (2011) Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria. Ciencia Sociales para comprender, pensar y actuar. Madrid: Ed. Síntesis.

Bibliografia recomendada

AUDIGIER, F. (1993). Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21: 15-33.

AUDIGIER, F.; TUTIAUX-GUILLON, N. (dirs.) (2004). Regards sur l’histoire, la géographie et l’éducation civique à l’école élémentaire. París: INRP.

BALE, J. (1989). Didáctica de la geografía en la escuela primaria, Madrid: MEC/Morata.

BATLLORI, R. (2002). La escala de análisis: un tema central en didáctica de la Geografía. Íber, 32: 6-18.

BENEJAM, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Íber 36, 7-12.

BENEJAM, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Rosa Sensat.

COOPER, H. (2002). Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata.

FERNÁNDEZ, V.; GUREVICH, R. (coord.) (2007): Geografía. Nuevos temas, nuevas preguntas. Un temario para su enseñanza. Buenos Aires. Biblos.

FERRAS, R., CLARY, M., (1987). Cartes et modèles à l´école. Montpellier: GIP Reclus.

FERRO, M. (1990). Cómo se cuenta la historia a los niños en el mundo entero. México: Fondo de Cultura Económica.

GIOLITTO, P. (1992). Enseigner la géographie à l’école. París: Hachette Éducation.

GIRARDET, H. (2001). Insegnare storia. Risorse e contesti per i primi apprendimenti. Firenze: La Nuova Italia.

GONZÁLEZ, G. & GUTIÉRREZ, M (2018). Pensamiento crítico. Perspectiva Escolar. No 398. Pag. 5-7

LAURIN, S. (2001). Éduquer à la pensée en géographie scolaire : cerner ce quelque chose de fondamental. Gohier, C.; Laurin, S. (dir.), Entre culture, compétence et contenu : la formation fondamentale, un espace à redéfinir. Québec, Les Éditions Logiques, 195-229.

OLLER, M. (1999). Trabajar problemas sociales en el aula, una alternativa  a la transversalidad. García Santamaría, T. (coord.). Un currículum de Ciencias Sociales para el siglo XXI. La Rioja: Universidad de La Rioja / Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales, 123-129.

ORTEGA, D. & PAGÈS, J. (2017). Literacidad crítica, invisibilidad social y género en la formación del profesorado de Educación Primaria. REIDICS: Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 1, 102-117.

PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en la educación primaria. Caderno Cedes (Centro de Estudos Educação e Sociedade), vol. 30, 82, 281-309. Monográfico: “Educar para a compreensão do tempo”. Campinas - Brasil.

SANTISTEBAN, A.; PAGÈS, J. (2006). La enseñanza de la historia en educación primaria. Casas, M.; Tomàs, C. (coord.). Educación primaria. Orientaciones y recursos. Madrid: Praxis. 468/129-468/160.

SOUTO, X. M. (1998): Didáctica de la geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio. Barcelona: Ediciones del Serbal.

STOW, W. & HAYDN, T. (2000). Issues in the teaching of chronology, en Arthur, J. & Phillips, R. (ed.): Issues in History Teaching, 83-97. London: Routledge.

SUBIRATS, M.; TOMÉ, A. & SOLSONA, N. (2019). Coeducar: posar la vida al centre de l'educació.Barcelona: Graó

TANN, C. S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: MEC/Morata.

THÉMINES, J-F. (2006). Enseigner la géographie: un metier qui s’apprend. París: Hachette Éducation.

TOMÉ, A. & TONUCCI, F. (2013).Amb ulls de nena.Bracelona: Graó

WOOD, L.; HOLDEN, C. (2007). Ensenyar història als més petits. Manresa: Zenobita.