Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OB | 1 | 2 |
Les pràctiques de primer tenen per objectiu fonamental que els i les estudiants, en grup, prenguin un primer contacte com a futurs/es professionals amb un centre escolar i facin una observació de caràcter global de tres aspectes fonamentals: l'entorn social en que s'ubica l'escola, l'anàlisi de la gestió i organització del centre i les dinàmiques d'aula.
Objectius generals:
Objectius instrumentals:
El Practicum 1 del grau d’Educació Infantil és un mòdul integrat per un seguit d’activitats formatives diverses i amb un sentit clarament exploratori, d’anàlisi global de la realitat escolar i social. Les diferents activitats estan organitzades sobre dues variables diferents: localització i agrupament.
A) Localització: fa referència al lloc on es realitzen. Poden ser activitats d’aula i activitats de camp. Les activitats d’aula són els tallers, seminaris i tutories individuals o col·lectives que permeten planificar i concretar les accions formatives que integren el mòdul de Practicum I. Les activitats de camp són les que es realitzen fora de la universitat, sobretot vinculades a una escola d’educació infantil/primària i en relació al territori on aquest s’ubica.
B) Agrupament: fa referència a la naturalesa de l’activitat. Pot ser de tipus individual o grupal. Les activitats individuals són aquelles activitats de caràcter exploratori, analític i descriptiu que cada estudiant ha de fer per si mateix. Aquestes activitats poden ser preparatòries del treball de camp o d’estudi particular de les dades sobre el territori. Les activitats grupals representen la part més important del mòdul i es vehiculen en relació al grup d’estudiants que fan pràctiques en un mateix centre educatiu i treballen de forma cooperativa.
La Facultat assignarà per a cada una de les escoles de les zones assignades a la UAB un nombre màxim de 5 alumnes. Aquest alumnat conforma un equip de treball que opera col·lectivament en totes les activitats grupals del curs. L’alumnat matriculat a un grup classe es dividirà en zones geogràfiques i tindran assignat un tutor-a de Facultat.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Estada al centre de pràctiques i al territori | 70 | 2,8 | 1, 2, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de discussió i avaluació processos dissenyats. Exposicions treballs. Debats i reflexions sobre qüestions bàsiques. Seguiment treballs grupals. | 15 | 0,6 | 1, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi territori. Anàlisi de la realitat escolar. Preparació individual i grupal de la memòria. Diari de camp. Preparació dels seminaris i de la presentació final. | 65 | 2,6 | 6, 10 |
L'avaluació de l'assignatura Pràcticum I ha de permetre la constatació de l'assoliment de les competències identificades en aquesta guia. Igualment, ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques. L'avaluació consta d'un seguit d'indicadors que cal tenir presents:
1. Memòria Final. suposa un 40% de l'avaluació i representa una síntesi descriptiva, valorativa i analítica de les diferents activitats, cerques i observacions realitzades durant tot el Pràcticum. L'avaluació de la memòria final contempla una part d'avaluació individual que serà realitzada a partir dels diaris individuals d'observació a l’aula, el diari de grup on es farà constar els aspectes d'organització, planificació i execució del treball, així com la contribució de cadascun dels membres del grup i la valoració de les dinàmiques de treball. La nota de la memòria final serà individual. La data límit de lliurament de la memòria final serà el 28 de maig, s’entregarà pel Moodel i el feed-back del tutor/a també es realitzarà per aquesta aula virtual.
2. Tutories, seminaris i exposicions de treballs. Les tutories i seminaris representen un pes del 15% de l'avaluació, i les exposicions un 20%. Suposen la supervisió i seguiment, per part del professorat de la Facultat, d'algunes activitats de tipus pràctic i metodològic, l'assistència i participació en les reunions plenàries per tal de comunicar, valorar i analitzar la informació recollida a les diferents escoles i els seus entornsi la exposició del treball a l'aula. (18 de maig). Les notes de participació en tutories, seminaris i les notes de les exposicions seràn individuals.
3. Informe de l'escola, implica un 25% de l'avaluació i ha de ser emès pel mestre o per la mestra responsable de les pràctiques a l'escola i els/les tutors/es d'aula.
Per aprovar aquesta assignatura cal que l'estudiant tingui una puntuació mínima de cinc en cadascuna de les evidències avaluades (memòria final, tutories, seminaris, exposicions i informe de l'escola) i haver mostrar una actitud compatible amb la professió docent com ara: compromís i responsabilitat amb el treball grupal, respecte, participació, escolta activa, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, etc.
En qualsevol moment de l’estada a l’escola, l’escola pot elaborar un informe justificat on s’evidenciï que l’alumne no pot continuar fent les pràctiques. Si això passa, aquest alumne suspendrà automàticament el pràcticum (la nota numèrica que els hi quedarà serà un 3).
Totes les tasques d'avaluació dutes a terme durant el curs s'hauran de presentar en el termini indicat pel professorat en el programa.
Les notes de la memòria final estaran disponibles en els vint dies hàbils posteriors a la seva presentació.
L’assistència als seminaris és obligatòria. Altrament es considerarà com a "No avaluable". Els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals depresentació. L’alumnat ha desercapaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.
Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html)
La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura.
Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citarles fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).
En cap cas es podrà recuperar questa assignatura si es dona un informe negatiu de las pràctiques per part de l’escola i/o en el cas que l'alumne-a mostri a una actitud incompatible amb la professió docent. En els altres casos el professorat podrà exigir la realització d’una memòria individual per recuperar la nota de la memòria de pràctiques, que haurà de ser lliurada el 7 de juliol, via moodle.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició del treball | 20% (individual) | 0 | 0 | 3, 5, 6, 8, 10 |
Informe de l'escola | 25% (12,5% individual i 12,5% grupal) | 0 | 0 | 3, 5, 7, 8, 10 |
Memoria Final | 40% (30% grup i 10% individual) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tutories i Seminaris | 15% (individual) | 0 | 0 | 4, 6, 8, 9 |
Alegre, M. A. (Coord). (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Col. Polítiques, 72.
Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: Horsori.
Antunez, S., Gairín, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Grao.
Armengol, C., Pallarès, R.M., Feixas, M. (2003). Seguint el fil de l’organització. Bellaterra: Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona.
Bazarra, L. (2014). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.
Benito, R., Gonzalez, I. (2009). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col Polítiques 59.
Bisquerra, R. (2017). Educació emocional: de la recerca a la pràctica fonamentada. Revista Catalana de Pedagogia, 13 (2018), p. 145-171. DOI: 10.2436/20.3007.01.102. ISSN (edició electrònica): 2013-9594. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/index
Blejmar, B. (2018). Gestionar es hacer que las cosas sucedan. Buenos Aires: Noveduc.
Bonal, X. (2012). Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col. Polítiques 78.
Cantón, I., Pino, M. (coords). (2014). Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Madrid: Alianza Editorial.
Collet, J., Tort, A. (2017). Escoles, famílies i comunitat. Barcelona: Octaedro.
Coronel, J.M., López, J., Sánchez, M. (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Sevilla: Repiso.
Dumont. H, Istance. D i Benavides. F (2010) La naturalesa de l’aprenentatge.Recuperat de: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/The_Nature_of_Learning-Practitioner_Guide-CAT%5B3%5D%20Copy.pdf
Fernández, F. (Coord) (2003). Sociología de la Educación. Madrid: Pearson.
Ferrer-Esteban. G. (2019). Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 15. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_15_diversificaciocurriacular251119.pdf
Fundació Jaume Bofill. (2019). LECXIT: Lectura per a l’èxit educatiu. Recuperat de https://www.fbofill.cat/lecxit
Gairín, J., Darder, P. (Coord.) (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Práxis.
Gratacós, P., Ugidos, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió social. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Jackson, Ph. (1991) La vida en las Aulas. Madrid: Morata.
Lorenzo, M. (2011). Organización de centros educativos. Modelos emergentes. Madrid: La Muralla.
Lafuente M. Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 16. Recuperat de: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_16_aprenentage.pdf
OECD (2010): La naturalesa de l'aprenentatge:Utilitzant la recerca per inspirar la pràctica.. Traducció en català disponible en: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/The_Nature_of_Learning-Practitioner_Guide-CAT%5B3%5D%20Copy.pdf
OECD (2017): The OECD Handbook for Innovative Learning Environments. Traducció en català disponible en: https://drive.google.com/file/d/1r4mZPBDHPbBNbhLM6nrXTYzgM4JtYlub/view
Rist, R. (1991). Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. (pp.615-627). Barcelona: Ariel.
Rivas, J. (1983). El aula como microsociedad: Significación social del aula y de la relación educativa. Dins Garcia de León, M.A. Sociología de la Educación (pp.167-185). Barcelona: Barcanova.
Rodríguez, M (2015) L’observació de la interacció. A Feixas, M., Jariot, M-, Tomàs. M. El pràcticum de pedagogia i Educació Social. (pp, 153-164) Bellaterra:Materials, núm. 231.
Santos, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.
Solís G., P, González B., i V (2017) El efecto Pigmalión en la práctica docente. Publicaciones Didacticas. Nº 83. Recuperat de: http://www.sedcaldas.gov.co/alianza/images/Archivos_pesados/2018/el%20efecto%
20pigmalion%20en%20la%20practica%20docente.pdf
UNESCOCAT. Educació 2030. Declaració d’Incheon i marc d’acció per a la implementació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Centre UNESCO de Catalunya, 2018.
Webs d’interès
http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament