Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 0 |
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 0 |
L'alumne/a, com a futur mestre/a, ha de tenir un bon domini oral i escrit de la llengua catalana i de la llengua castellana (nivell C2 del Marc EuropeuComú de Referència).
Es proposa formar els/les mestres en l'organització i l'ús d'un instrument educatiu essencial per als objectius escolars. Tots els centres disposen de biblioteca i totes els estudis assenyalen la seva influència en els resultats d'aprenentatge de l'alumnat. L'evolució cap a una societat de la informació requereix d'una ciutadania formada en el domini i l'hàbit de la lectura, la recerca d'informació i l'alfabetització digital. L'assignatura es proposa que l'alumnat entengui les biblioteques escolars com a centres de recursos diversos i plenament integrats en la dinàmica dels centres i el seu entorn; coneguin les seves diferents funcions i serveis segons les necessitats de l'alumnat i del professorat; siguin capaços d'organitzar-les i dinamitzar-les, i tinguin criteris de valoració per a escollir i actualitzar els seus materials, des dels llibres infantils -tant de ficció com de coneixements-, fins a les webs i els instruments digitals.
1. L'alfabetització social i els hàbits de lectura en les societats actuals.
1.1. Les transformacions provocades per la lectura en nous suports.
1.2. Usos i hàbits socials de lectura.
1.3. Recursos i webs de suport educatiu de la lectura i l'accés a la informació.
2. Funcions i organització de la biblioteca escolar.
2.1. La comunitat d'usuaris de la biblioteca.
2.2. L'organització de la biblioteca: espai, mobiliari, equipaments i ordenació dels fons.
2.3. Els serveis i la gestió de la biblioteca: préstec, ús de la xarxa, formació i orientació del usuaris, foment de
la lectura i l'extensió cultural.
2.4. La relació entre la biblioteca escolar i d'aula.
3. El pla de lectura dels centres educatius.
3.1. Elaboració de plans de lectura de centre (PLC).
3.2. Activitats formatives de lectura i recerca d'informació impresa i digital des de la biblioteca.
3.3. Activitats formatives de lectura literària i de creació d'hàbits lectors des de la biblioteca.
3.4. Recursos de difusió dels fons i activitats de la biblioteca: blogs, exposicions, jocs i concursos, etc.
4. Els diferents corpus de la biblioteca escolar.
4.1. La composició quantitativa i qualitativa del fons.
4.2. Tipus de fons: de refèrènciai consulta, informatius, de ficció, audició i recursos electrònics.
4.3. Tipus de materials de ficció i no ficció per a infants en els diferents suports..
4.4. Els criteris de selecció i actualització dels fons.
4.5. Recursos per a la selecció.
5. Relació del context escolar, familiar i social en la formació lectora.
5.1. La col.laboració amb les biblioteques públiques de la zona.
5.2. La col.laboració amb les famílies i entitats de l'entorn.
5.3. Accions coordinades de foment de la lectura i extensió cultural.
En les 45 hores presencials: exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari amb tot el grup classe a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, temps de treball pràctic supervisat pel professorat amb l'aprofundiment dels continguts mitjançant anàlisi de documents i pràctiques escolars, activitats diverses i visites a bibliotques escolars. Els estudiants també hauran de realitzar la preparació d'activitats autònomes i en grup fora de l'aula com a treballs de l'assignatura en la proporció reglamentada per a totes les assignatures segons els seus crèdits.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 14 | 0,56 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treballs i lectures | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4 |
L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria: el 80% d'assistència és el mínim per poder tenir dret a l'avaluació; en cas contrari, es considerarà no presentat. Amb aquesta condició prèvia, l'avaluació es durà a terme mitjançant els mecanismes i les activitats assenyalades. Per poder aprovar l'assignatura s'ha de tenir almenys un 5 en cadascun dels treballs. No s'aprovarà cap presentació, treball, activitat escrita ni activitat oral que no demostri un bon domini de la llengua. Els estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l'assignatura però l'acabin amb alguna part suspesa tindran l'oportunitat de superar el curs amb un treball autònom addicional, refent algunes de les activitats o mitjançant els mecanismes específics que s'estableixin en funció de la situació concreta de cada estudiant.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Creació d'una webquest i presentació de recursos digitals online per treballar la competència informacional (activitat individual) | 30% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4 |
Treball de curs en grup sobre la selecció i preparació d'una exposició per a la biblioteca escolar | 40% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4 |
Visita i anàlisi d'una biblioteca escolar i presentació d'una bona pràctica lectora (activitat individual) | 30% | 8 | 0,32 | 3 |
BAUMBACH, Donna J. (2006): Less is more: a practical guide to weeding school library collections. Chicago: American Library Association.
BARO, Mónica, MAÑÀ, Teresa, VELLOSILLO, Inmaculada (2001): Bibliotecas escolares, ¿para qué? Madrid:Anaya.
Bibliotecas escolares "entre comillas". Estudio de casos: buenas prácticas en la integración de la biblioteca en los centros educativos. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación y de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2010. Disponible a:
CAMACHO ESPINOSA, José Antonio (2004): La biblioteca escolar en España: pasado, presente... y unmodelo para el futuro. Madrid: Ediciones de la Torre (Proyecto Didáctico Quirón).
CENTELLES, J. (2005). La biblioteca el cor de l'escola. Barcelona: Rosa Sensat.
COLOMER, Teresa (2008): "La constitución de acervos". Bonilla, E.; D.Goldin, R.Salaberría (coord): Bibliotecas y escuelas. Retos y desafíos en la sociedad del conocimiento. México: Océano, pp.378-405
COLOMER, Teresa (2003). "La lectura en los proyectos de trabajo". Camps, A. (comp). Secuencias didácticas para aprender a escribir. Barcelona: Graó.
D.D.A.A. (2015). Els plans de lectura de centre. Articles: De didáctica de la llengua i la literatura, 65, 5-56.
D.D.A.A. (2011). Què llegeixen els no-lectors. Articles: De didáctica de la llengua i la literatura, 53, 7-75.
DURBAN, Glòria(2005), "La colección documental de la biblioteca escolar. Una visión integradora decontenidos, formatos y soportes" en Educación y Biblioteca 148, pp. 99-102.
DURBAN, G. (2010): La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó.
IFLA. Section of School Libraries. Manifest IFLA/UNESCOde la biblioteca escolar. Disponible a: http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm
IFLA. Section of School Libraries. Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar. Disponible a: http://www.cobdc.org/publica/directrius/index.html
LAPLANA, M.; BASTIDA, D. (2008) La biblioteca escolar com a centre de foment de la lectura. L'experiència de l'escola Costa i Llobera. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 46: 68-82.
Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2005. Disponible en part a :http://www.fundaciongsr.es/pdfs/bibliotecas_escolares.pdf
NÁJERA, Claudia (2008): … Pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Barcelona; México D.F.: Océano.
PORTELL, Joan. (2017): Llegim? Com fer lectors entusiastes. Barcelona: PAM
TILKE, Anthony (2002) Managing your school library and information service: a Practical handbook. London: Facet.
Plans i programes de biblioteques escolars
Bibliorevolució: Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/projectes/bibliorevolucio
Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Projectes. Biblioteca escolar. http://www.xtec.cat/web/projectes/biblioteca
Ministerio de Educación, Politica social y Deporte. Madrid. Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa. http://w3.cnice.mec.es/recursos2/bibliotecas/
Ministério da Educação. Portugal. Rede de Bibliotecas Escolares. http://www.rbe.min-edu.pt/
Ministerio de Educación de Chile. Bibliotecas escolares-CRA Centro de Recursos para el aprendizaje: http://www.bibliotecas-cra.cl/index.htm
BAUMBACH, Donna J. (2006): Less is more: a practical guide to weeding school library collections. Chicago: American Library Association.
BARO, Mónica, MAÑÀ, Teresa, VELLOSILLO, Inmaculada (2001): Bibliotecas escolares, ¿para qué? Madrid:Anaya.
Bibliotecas escolares "entre comillas". Estudio de casos: buenas prácticas en la integración de la biblioteca en los centros educativos. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación y de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2010. Disponible a:
CAMACHO ESPINOSA, José Antonio (2004): La biblioteca escolar en España: pasado, presente... y unmodelo para el futuro. Madrid: Ediciones de la Torre (Proyecto Didáctico Quirón).
CENTELLES, J. (2005). La biblioteca el cor de l'escola. Barcelona: Rosa Sensat.
COLOMER, Teresa (2008): "La constitución de acervos". Bonilla, E.; D.Goldin, R.Salaberría (coord): Bibliotecas y escuelas. Retos y desafíos en la sociedad del conocimiento. México: Océano, pp.378-405
COLOMER, Teresa (2003). "La lectura en los proyectos de trabajo". Camps, A. (comp). Secuencias didácticas para aprender a escribir. Barcelona: Graó.
D.D.A.A. (2015). Els plans de lectura de centre. Articles: De didáctica de la llengua i la literatura, 65, 5-56.
D.D.A.A. (2011). Què llegeixen els no-lectors. Articles: De didáctica de la llengua i la literatura, 53, 7-75.
DURBAN, Glòria(2005), "La colección documental de la biblioteca escolar. Una visión integradora decontenidos, formatos y soportes" en Educación y Biblioteca 148, pp. 99-102.
DURBAN, G. (2010): La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó.
IFLA. Section of School Libraries. Manifest IFLA/UNESCOde la biblioteca escolar. Disponible a: http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm
IFLA. Section of School Libraries. Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar. Disponible a: http://www.cobdc.org/publica/directrius/index.html
LAPLANA, M.; BASTIDA, D. (2008) La biblioteca escolar com a centre de foment de la lectura. L'experiència de l'escola Costa i Llobera. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 46: 68-82.
Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2005. Disponible en part a :http://www.fundaciongsr.es/pdfs/bibliotecas_escolares.pdf
NÁJERA, Claudia (2008): … Pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Barcelona; México D.F.: Océano.
PORTELL, Joan. (2017): Llegim? Com fer lectors entusiastes. Barcelona: PAM
TILKE, Anthony (2002) Managing your school library and information service: a Practical handbook. London: Facet.
Plans i programes de biblioteques escolars
Bibliorevolució: Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/projectes/bibliorevolucio
Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Projectes. Biblioteca escolar. http://www.xtec.cat/web/projectes/biblioteca
Ministerio de Educación, Politica social y Deporte. Madrid. Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa. http://w3.cnice.mec.es/recursos2/bibliotecas/
Ministério da Educação. Portugal. Rede de Bibliotecas Escolares. http://www.rbe.min-edu.pt/
Ministerio de Educación de Chile. Bibliotecas escolares-CRA Centro de Recursos para el aprendizaje: http://www.bibliotecas-cra.cl/index.htm