Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | FB | 2 | 1 |
És aconsellable:
- Identificar els components organitzatius del procés d'E/A així com l'anàlisi dels mitjans didàctics, organitzatius i d'avaluació d'aquest procés. Aquestes temàtiques formen part dels continguts de les
assignatures de primer curs anomenades: "Context Social i Gestió Escolar" i "Educació i Contextos Educatius".
- Reflexionar sobre la pròpia experiència escolar.
- Tenir predisposició per al treballar en equip.
L'assignatura està orientada a comprendre els recursos espai-temporals en relació a l'organització general del centre educatiu i la coherència que aquests tenen en la concreció d'uns plantejaments institucionals.
Al mateix temps posa les bases del desenvolupament professional com una eina que acompanyarà al/ a la mestre/a al llarg de tot el seu recorregut professional en una constant transformació sustentada en la reflexió de la pròpia pràctica. Tots aquests elements s'estructuren a partir de les necessitats dels infants.
Alguns dels objectius formatius que destacaríem de l'assignatura són:
- Elaborar propostes d'intervenció en els espais, en els temps i en els materials escolars que contemplin la situació dels contextos i les persones implicades.
- Desenvolupar habilitats docents.
- Utilitzar la reflexió sobre la pràctica diària com a estratègia de millora continuada de l'activitat professional.
- Desenvolupar actituds de treball cooperatiu amb la resta de professionals.
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra en el quadre que hi ha a continuació:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Seminaris d'aprofundiment | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball supervisat a l'aula i a la tutoria | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom individual i grupal | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el semestre acadèmic mitjançant activitats que es realitzaran tant a l'aula com fora d'ella, incloent la visita programada a una escola bressol. L'assistència als seminaris de l'assignatura és obligatòria, de manera que l'estudiant que no assisteixi al 80%, com a mínim, no podrà ser avaluat.
En l'avaluació dels aprenentatges assolits per l'alumnat es considerarà la participació continuada i activa en les sessions presencials de treball a l'aula, la correcta execució dels treballs, de les pràctiques i de les activitats proposades (tant les individuals com les grupals), així com la implicació personal en la recerca i elaboració d'informació.
És imprescindible aprovar per separat els dos blocs, la part individual i els treballs grupals, per poder superar l'assignatura.
Les evidències avaluatives constaran de tres pràctiques (una individual i dues grupals), un treball d’aprofundiment reflexiu final de caire individual i una microprogramació didàctica de tipus grupal. Totes les entregues han d’obtenir un mínim de 4 en la seva puntuació per a poder fer mitjana, tot i que la nota final per aprovar l’assignatura ha de ser igual o superior a 5.
La pràctica de l’aula s’entregarà una vegada hagi finalitzat el bloc temàtic 1, la pràctica dels materials en la finalització del bloc temàtic 3 i la pràctica del fòrum en la finalització del bloc temàtic 4. El treball individual d’aprofundiment reflexiu final s’entregarà abans delperíode de vacances de Nadal, així com la microprogramació didàctica. També es portarà a terme una presentació del treball reflexiu individual la última setmanade classe. La data de recuperació serà el 18 de Gener del 2021.
Les pràctiques no tindran lloc a recuperació, per contra, els treball d’aprofundiment reflexiu final i la microprogramació didàctica podran ser recuperades si la nota és inferior a 3,5. En aquest cas, el període de recuperació serà la última setmana de gener.
Si una persona no assisteix a classe en la realització d’una pràctica grupal, l’haurà de realitzar de manera individual per a poder ser avaluada.
No s'acceptarà cap activitat avaluativa entregada fora de termini.
Si no s’entrega una evidència d’avaluació obligatòria, aquesta no podrà ser avaluada i en el seu efecte l’assignatura quedarà directament suspesa.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits mínims.
La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la.
Es considerarà que un treball, activitat o examen està "copiat" quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està "plagiat" quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
Els alumnes repetidors s'han de posar en contacte amb el professorat el primer mes de l'assignatura, per tal de pactar el seu pla de treball.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Aprofundiment reflexiu (individual) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 8, 9 |
Disseny d'una aula (grupal | 15% | 0 | 0 | 10 |
Fòrum lectures i taula rodona (individual) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5 |
Materials docents (grupal) | 10% | 0 | 0 | 12, 13 |
Microprogramació didàctica (grupal) | 25% | 0 | 0 | 6, 7, 11, 12 |
Llibres:
Bassedas, E.; Huguet, T.; Solé, I. (2007). Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona: Graó.
Cruz, D. (2009). Uso del tiempo y el espacio en el aula infantil. Màlaga: Ediciones Didácticas y Pedagógicas.
Domingo, A. y Gómez Serés, M.V. (2014). La práctica reflexiva. Bases, modelos e instrumentos. Madrid: Narcea.
Fermoso, P. (1993). El tiempo educativo y escolar: estudio interdisciplinar. Barcelona: PPU.
Fernández Enguita, M. (2017). Más escuela y menos aula. Madrid: Morata
Gather, M.; Maulini, O. (2010). La organización del trabajo escolar. Barcelona: Graó.
Guaita, C. (2015). Cronos va a mi clase: reflexiones sobre el tiempo en la educación. Boadilla del Monte (Madrid): PPC.
Holzschuler, C. (2016). Cómo organizar Aulas Inclusivas. Propuestas y estrategias para acoger las diferencias. Madrid: Narcea.
Honoré, C. (2013). La lentitud como método. Cómo ser eficaz y vivir mejor en un mundo veloz. Barcelona: RBA
Lahora, C. (2013). Las aulas de 0 a 3 años. Su organización y funcionamiento. Madrid: Narcea.
Macbeath, J. (2013). Col·laborar, innovar i liderar. El futur de la professió docent. Barcelona: Fundació Jaume Bofill i UOC.
Malaguzzi, L.; et al. (2005). Els cent llenguatges dels infants. Los cien lenguajes de la infancia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Marcelo, C. (2001). La función docente. Madrid: Síntesis.
Marcelo, C. (2009). El profesorado principiante: Inserción a ladocencia. Barcelona: Octaedro.
Palou, J. Fons, M. i Cela, J.(2016). Escenaris nous, aprenentatgesnous.Barcelona: Graó.
Perrenoud, P. (2007). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Graó.
Prakash, N. (2016). Diseño de espacios educativos. Rediseñar las escuelas para centrar el aprendizaje en el alumno. Boadilla del Monte: SM.
RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes; et al. (2006). Arquitectura escolar: Guarderías, parvularios, centros de enseñanza infantil, primaria y secundaria. Madrid: Munilla-Lería.
Sancho, J.M., y Hernández-Hernández, F. (Coord.). (2014). Maestros al vaivén. Aprender de la profesión docente en el mundo actual. Barcelona: Octaedro.
Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos: Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós.
Silvente, J.(2016) Diseñar espacios educativos: calidad, estética y amabilidad en el diseño. Barcelona:Veure, pensar sentir
Trueba, B. (2017). Espacios en armonía: Propuestas de actuación en ambientes para la infancia. Octaedro
Bibliografia addicional:
Espai
Amann, B. (2016). Educación para el Desarrollo Sostenible (EDS) y arquitectura escolar. El espacio como reactivo del modelo pedagógico. Bordón. Revista de pedagogía, 68(1), 145-164. https://doi.org/10.13042/Bordon.2016.68109
Burgos, A. (2010). ¿Cómo integrar la seguridad y salud en la educación?: Elementos clave para enseñar prevención en los centros escolares. Profesorado: revista decurriculum y formación del profesorado, 14(2), 267-295. http://www.ugr.es/~recfpro/rev142COL5.pdf
Geníz, M. y Taberna, J. (2020, 12-13 de marzo). El espacio educativo como generador de identidad en la revolución pedagógica catalana de principios del siglo XX [ponencia]. Actas del III Simposio FHD, Barcelona, España. http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/GEN%C3%8DS-TABERNA.pdf
Materials
García, M. L. (1995). Organizando el aula infantil. Aula, 7, 101-112. https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/69209/Organizando_el_aula_infantil.pdf?sequence=1&isAllowed=y
GUTIÉRREZ, A. M. C. (2010). Los materiales en educación infantil. Revista digital Innovación y experiencias educativas, 27, 1-9. https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Numero_27/ANA_M_CANAS_1.pdf
Knight, G., & Noyes, J. A. N. (1999). Children's behaviour and the design of school furniture. Ergonomics. Taylor & Francis, 42(5), 747-760. https://doi.org/10.1080/001401399185423
Lucas, F. M. (2015). Función pedagógica de los recursos materiales en educación infantil. Revista de comunicación Vivat Academia, (133), 12-25. : http://dx.doi.org/10.15178/va.2015.133.12-25
Temps
Rael, M. I. (2009). Espacio y tiempo en educación infantil. Revista innovación y experiencias educativas, 15. https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Numero_15/ISABEL_RAEL_1.pdf
Sánchez. S. (2018). Del tiempo didáctico al tiempo educativo. Un sugestivo paseo por la temporalidad. Revista Internacional de Educación y Aprendizaje, 6(3), 119-125. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6878017
Tesar, M., Farquhar, S., Gibbons, A., Myers, C. Y., & Bloch, M. N. (2016). Childhoods and time: Rethinking notions of temporality in early childhood education. Contemporary Issues in Early Childhood, 17(4), 359-366. https://doi.org/10.1177/1463949116677931
Tesis:
Díaz-Vicario, A. (2015). La gestión de la seguridad integral en centros educativos: facilitadores y obstaculizadores (Tesi doctoral) recuperat de https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/308315/adv1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y
CD-ROM:
Teixidó, M.P. (2010). Arquitectura escolar: paisatge “l’escola com un joc d’espais: aconteixements” Barcelona: UPC.
Enllaços web:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Recuperat de:
http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recuperat de:
El safareig. Recuperat de:
Université de Genève. Pàgina de Philippe Perrenoud. Recuperat de:
http://www.unige.ch/fapse/SSE/teachers/perrenoud/php.html Comune di Bologna. Scuole d'infanzia. Recuperat de:
http://www.comune.bologna.it/istruzione/scuoleinfanzia/index.php