Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OB | 4 | 1 |
És recomanable que l’estudiant hagi cursat l’assignatura obligatòria de tercer:
- Les matemàtiques en el currículum d’infantil.
“La pràctica matemàtica a l’aula d’infantil” és la continuació natural de l’assignatura “Les matemàtiques en el currículum d’infantil” realitzada el curs anterior. La nova assignatura desenvolupa el coneixement pràctic i l’aplicació del currículum matemàtic d’infantil. Se centra en els blocs de contingut matemàtic de geometria, mesura i anàlisi de dades, fent èmfasi en el coneixement, anàlisi i disseny de situacions educatives per l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques a l’educació infantil, concretament de 3 a 6 anys i recuperant el que s’havia après de l’escola bressol en el curs anterior.
És per això que des de l’assignatura: La pràctica matemàtica a l’aula d’infantil, es vol incidir en la capacitat de relacionar i integrar els coneixements que els estudiants estan adquirint a vàries assignatures i obtenir així una visió globalitzadora i interdisciplinària de la docència en les primeres edats.
Objectius formatius:
Aquesta assignatura es composa de quatre unitats docents.
1. Les Matemàtiques en situacions interdisciplinàries i globalitzadores
1.1 Marc teòric psicològic. Anàlisi didàctica i professional de casos i situacions d’aula.
2. Geometria.
2.1 Formes en 3D i en 2D.
2.2. Situació i orientació a l'espai. Localització i posicions relatives.
3. Mesura.
3.1. Magnituds i mesura. Comparar i ordenar elements. Identificar magnituds. Unitats de mesura. Longitud, capacitat i massa. Instruments de mesura.
3.2. La mesura del temps. Seqüències temporals. Ús del calendari.
4. Anàlisi de dades
4.1. Recollida de dades. Representació de la informació i gràfics senzills. Anàlisi i interpretació de dades
4.2. Inici a l'alfabetització probabilística: fets segurs, possibles i impossibles.
Tenint en compte que el protagonista en el procés d’ensenyament i aprenentatge és l’estudiant. S’ha planificat la metodologia de l’assignatura tal i com es mostra en el quadre que hi ha a continuació:
Activitat |
Hores |
Metodologia |
Treball en petit grup no presencial |
10 |
Treball en grup guiat pel professor |
Seminaris |
20 |
Espais de treball en grup reduïts (1/2 del gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats amb materials didàctics manipulatius s’aprofundeix en els continguts i temàtiques presentades en el gran grup. |
Supervisada i avaluació |
20 |
Espais que es reserven per a fer les presentacions col·lectives dels resultats dels treballs en grup. Les presentacions dels treballs es realitzen davant els companys i es farà co-avaluació entre els estudiants, a més a més de l’avaluació del professorat. |
Autònoma |
50 |
Realització de les lectures recomanades, cerca d'informació sobre els treballs a realitzar, redacció de textos que s’hauran de discutir i consensuar en els seminaris, preparació de les presentacions, realització del treball dels qüestionaris i preparació de l’examen. |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial seminaris | 20 | 0,8 | |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisada | 30 | 1,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Autònom | 50 | 2 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació. L’assistència a les classes presencials de l’assignatura és obligatòria.
Activitat d’Avaluació
|
% de la nota |
Resultats Aprenentatge |
Lliurament i exposició de Treball en grup. |
30% |
EI.2; EI.3; DDIC.2; DDIC.3; TF.3 |
Control escrit individual. (Continguts de: les Unitats docents de la 1 a 4. Lectures. Seminaris. Qüestionaris. Treball) |
50% |
DDIC.1; DDIC.3; EI.5; EI.20 |
Tests, lectures i pràctiques |
20% |
EI.2; EI.3; DDIC.2; DDIC.3; TF.3 |
L’avaluació es realitza en part grupalment i en part individualment.
Avaluació en grup.
Per aquesta avaluació es compta amb els següents instruments:
a) El document lliurat pels grups d’estudiants fruit del seu treball teòric i pràctic: el Treball en grup.
b) Les defenses orals del treball.
c) Els suports tecnològics que utilitzin per a les seves presentacions (power point, vídeo, etc.) iquelliuraran també alprofessorat.
La qualificació obtinguda en aquesta avaluació grupal representa el 30% de la nota final de l’assignatura, és però necessari obtenir una qualificació mínima de 5 per aprovar l’assignatura.
Avaluació individual. En aquesta part s’avalua individualment els coneixements científics i tècnics de la matèria assolits per l’alumne.
Una part de l’avaluació individual es porta a terme mitjançant uns qüestionaris que es resolen individualment.
L'altra avaluació individual es du a terme mitjançant una prova escrita en una sessió d’avaluació individual.
El contingut de l'avaluació individual inclou tot el que s'ha fet durant l'assignatura: unitats docents, treball en grup, seminaris, qüestionaris i lectures.
La qualificació obtinguda en l’avaluació individual representarà el 70% de la nota final de l’assignatura.
És necessari obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 en l'examen i en la mitjana dels qüestionaris per aprovar l’assignatura.
La data de l'avaluació individual serà a el 15-12-2020 pel grup 61; i 16-12-2020 pel grup 62.
En cas de suspendre l'avaluació individual hi ha prevista una recuperació 12-01-2021, pel G61 i 13-01-2021 pel grup 62.
L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a totes les classes per ser avaluat (es contempla un màxim d'un 20% d’incidències), en cas contrari es considerarà no presentat.
El plagi total o parcial, d'una de les activitats d'avaluació i/o la còpia en un prova d'avaluació és motiu directe per suspendre l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7, 8, 9 |
Qüestionaris + participació | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9 |
Treball en grup | 30% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Alsina, A. (2012). La estadística y la probabilidad en educación infantil: conocimientos disciplinares, didácticos y experienciales. Revista de Didácticas Específicas, 7, 4-22.
Castelnouvo, E. (1981). La Geometria. Barcelona: Ketres.
Edo, M., Revelles, S. (2004). Situaciones matemáticas potencialmente significativas. Dins M. Antón, B. Moll, (eds.), Educación infantil. Orientación y Recursos (0-6 años), (pp.103-179). Barcelona: Praxis.
Edo, M. (2005). Educación matemática versus Instrucción matemática en Infantil. En P. Pequito, A. Pinheiro (eds.), Proceedings of the First International Congress on Learning in Childhood Education, (pp.125-137). Porto, Portugal: Gailivro.
Edo, M., Revelles, S. (2006). Taller de geometria, recorrido geométrico, y duda que nos conduce a la medida en el ciclo inicial. En C. Tomás, M. Casas (eds.) Educación Primaria. Orientaciones y Recursos. Desarrollo Curricular, Experiencias, (pp.1-22). Barcelona: Praxis.
Febrer, M., Casas, E. (2001). Una balena pesa més que 100 persones "¡Y yo que me lo creo!". Biaix, 19, 50-56.
Masoliver, C., Edo, M. (2009). Todos nuestros zapatos tienen números. En N. Planas, A. Alsina (eds.) Educación matemática y buenas prácticas, (pp. 81-92). Barcelona: Graó.
Reggio Emilia (2005). Sabata i metre. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Hi haurà bibliografia específica al campus virtual adequada als diferents treballs.