Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501233 Gestió Aeronàutica | OT | 4 | 1 |
Aquesta assignatura no té cap prerequisit més enllà d'haver fet algun curs bàsic d'estadística i ser capaç de llegir texts tècnics en Anglès.
És un fet reconegut pels professionals del sector industrial que la incorporació de característiques de Fiabilitat , Disponibilitat i Mantenibilitat (Reliability, Availability and Maintainability) en l'etapa de disseny d'un sistema i els seus components és la millor manera d'assegurar que aquest sistema tingui una adequada relació efectivitat-cost a llarg termini. Sota aquesta motivació, en aquesta assignatura es pretén estudiar els principals fonaments teòrics associats als conceptes de fiabilitat, disponibilitat i mantenibilitat, i la seva relació amb l'efectivitat dels sistemes. Addicionalment, es treballarà la seva aplicació a supòsits pràctics.
PART I: FONAMENTS ESTADÍSTICS
1. CONCEPTES FONAMENTALS
1.1. Temps de vida
1.2. Funció de fiabilitat
1.3. Vida mitjana
1.4. Taxa de fallada
1.5. Relació entre conceptes
1.6. Observacions censurades
2. DISTRIBUCIONS ESTADÍSTIQUES HABITUALS
2.1. Distribució exponencial
2.2. Distribució Weibull
2.3. Distribucions Gamma i k-Erlang
2.4. Distribució log-normal
3. IDENTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ GRÀFICA DE DADES
3.1. Gràfics de probabilitat
3.2. Descripció gràfica de dades
PART II: MMF EN COMPONENTS
4. ANÀLISI PARAMÈTRIC DE DADES
4.1. Estimació de paràmetres en observacions completes
4.2. Estimació de paràmetres en observacions censurades
5. ANÀLISI NO PARAMÈTRIC DE DADES
5.1. Estimació de la fiabilitat en observacions completes
5.2. Estimació de la fiabilitat en observacions censurades
6. SOFTWARE I RECURSOS ONLINE
6.1. Programari
6.2. Recursos en línia
PART III: MMF EN SISTEMES
7. SIMULACIÓ DE SISTEMES DISCRETS
7.1. Definicions bàsiques
7.2. Avantatges de la simulació
7.3. Fases d'una simulació
7.4. Simulació de Montecarlo
7.5. Simulació d'Esdeveniments Discrets
7.6. Aspectes clau en una simulació
7.7. Verificació, validació i credibilitat
7.8. Programari de simulació
7.9. Exemples pràctics de simulació de sistemes
8. FIABILITAT I DISPONIBILITAT DE SISTEMES (I)
8.1. Estructures bàsiques de sistemes
8.2. Sistemes coherents
8.3. Camins i talls
8.4. Importància dels components
8.5. Descomposició de sistemes
9. FIABILITAT I DISPONIBILITAT DE SISTEMES (II)
9.1. Introducció de la variable temporal
9.2. Supòsit d'independència
9.3. Disponibilitat en estructures bàsiques
9.4. Principi d'inclusió-exclusió
9.5. Disponibilitat versus fiabilitat
9.6. Dues aproximacions alternatives
9.7. Fiabilitat d'estructures bàsiques
9.8. Fiabilitat de sistemes mitjançant simulació
9.9. Conceptes bàsics de disponibilitat
9.10. Disponibilitat de sistemes mitjançant simulació
10. SOFTWARE I RECURSOS ONLINE
10.1. Programari
10.2. Recursos en línia
PART IV: GESTIÓ OPERATIVA DE RAM
11. APLICACIONS DE LA SIMULACIÓ EN RAM
11.1. Fiabilitat de sistemes complexos mitjançant simulació
11.2. Disponibilitat de sistemes complexos mitjançant simulació
11.3. Exemples d'aplicació a sistemes reals
12. REVISIÓ D'ARTICLES CIENTÍFICS SOBRE GESTIÓ DE RAM
12.1. Articles sobre gestió de RAM en la indústria
12.2. Articles sobre gestió de RAM en els serveis
D'acord amb les previsions actuals, la docència serà presencial o semipresencial depenent del nombre d’ estudiants matriculats per grup i de la capacitat de les aules al 50% d’aforament.
La metodologia de l'assignatura es basa en la combinació de classes teòriques i pràctiques. Durant les classes teòriques, el professor exposarà els conceptes fonamentals de la asigntura, mentre que a les classes pràctiques seran els estudiants els que, treballant de forma individual o en petits grups, realitzaran les activitats i exercicis proposats durant el curs.
Es fomentarà el treball en grups col·laboratius, l'ús de les TIC, i també l'ús de programari especialitzat (eg: R, Minitab, Excel, SREMS, SAEDES, etc.).
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes pràctiques (Aula i Laboratoris) | 24 | 0,96 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23 |
Classes teòriques | 26 | 1,04 | 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 18 | 0,72 | 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 20, 22, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 6, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23 |
Nota: L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L'avaluació de l'assignatura està basada en la realització de diverses proves: dos exàmens teòrics per avaluar la part de teoria (T), dues proves de resolució de problemes per avaluar la part de problemes (P), i una prova de laboratori de pràctiques (L), que consistirà en la resolució d'una pràctica i lliurament d'un informe. La nota base de l'assignatura serà la mitjana ponderada de notes (T = 0.3, P = 0.3, L = 0.4), sent necessari obtenir més de 3.5 punts sobre 10 en cada part per poder fer aquesta mitjana.
La nota final de l'assignatura serà la nota base anterior més possibles punts addicionals que es puguin obtenir mitjançant la realització de treballs i activitats voluntàries que el professor proposi durant el curs.
Les competències transversals es treballen i s’avaluen mitjançant les activitats obligatòries de laboratori (que es poden fer en petits grups de 2 o 3 membres prèvia autorització del professor) i la preparació optativa de temes que els estudiant treballen en petits equips i que hauran de presentar oralment en classe durant uns minuts. Aquestes activitats voluntàries poden donar lloc fins a 1 o 2 punts extra en l'avaluació (segons la qualitat del treball i de la presentació pública).
Per a optar a una MH s’ha de obtenir la màxima qualificació possible a cadascun dels controls que es realitzin, haver fet una presentació brillant, haver participat activament a les classes, i haver mostrat sempre una actitud d’interès màxim cap a l’assignatura.
Els estudiants que s'hagin presentat a les proves d'avaluació ino hagin aprovat podran fer unarecuperació, en la data i hora que establirà la Coordinació de la Titulació. No s'exigeix haver obtingut un mínim de qualificació previ.
La plataforma virtual que es farà servir per a la comunicació amb els professors serà l'e-mail de la UAB i el Campus Virtual UAB.
No hi ha un tractament diferenciat en el cas dels repetidors.
Es considera que un estudiant és No Avaluable (No Presentat) quan no s'ha presentat a cap de les proves d'avaluació del curs.
Sense perjudici d'Altres Mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acordar amb la normativa acadèmica Vigent, és qualificaran amb un zero els irregularitats comeses per l'estudiant que puguin conduir a una Variació de la Qualificació d'un acte d ' Avaluació. Per Tant, copiar o Deixar copiar una pràcticao QUALSEVOL 'altra activitat d'Avaluació implicarà suspendre-la amb un zero.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens Teòrics (T) | 30% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22 |
Proves de Laboratori de Pràctiques (L) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23 |
Proves de Resolució de Problemes (P) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |