Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | OB | 2 | A |
No hi ha prerequisits oficials. Es recomana la superació de l'assignatura Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós.
El temari estudia els principals sistemes funcionals cerebrals i les conseqüències de la seva desorganització a causa de lesions o malalties del sistema nerviós central, amb la finalitat de preparar els alumnes per a l'estudi sistemàtic de la patologia del llenguatge originada per aquestes lesions i també introduir-los en les tècniques específiques de rehabilitació dels corresponents trastorns. En altres assignatures del Grau s'aprofundeix en aspectes específics de la rehabilitació de trastorns de llenguatge, la parla i la deglució: Disfàgia i trastorns relacionats (101712), Malalties neurodegeneratives i demències (101711), Innovació tecnològica aplicada (101694), Pràcticum III (101696).
En acabar l'assignatura l'alumne haurà de ser capaç de:
- descriure i identificar la semiologia dels diferents trastorns del llenguatge, la parla i la deglució associats a lesions o malalties cerebrals
- conèixer i saber aplicar les bases de la reorganització funcional cerebral
- redactar informes diagnòstics d'acord amb les dades obtingudes en l'exploració i a partir de l'anamnesi
- establir plans terapèutics a partir de les conclusions d'un informe diagnòstic
- elaborar activitats terapèutiques d'acord amb un pla terapèutic establert prèviament
- expressar-se oralment de manera correcta en les exposicions orals que efectuï al llarg del curs
- expressar-se per escrit de manera correcta i d'acord amb la normativa en els documents que entregui al llarg del curs
1. Historia del estudio del lenguaje
2. Procesos de neuropatología
3. Enfoque neuropsicologia del lenguaje
4. Funciones cognitivas
4.1. Atención
4.2. Memoria
4.3. Funciones Frontales
5. Patologías asociadas al lenguaje
5.1 Agnosias
5.2. Apraxias
5.3. Alexias
6. Afasias
6.1 Etiología y Seimiologia
6.2.Afasia de Broca
6.3. Afasia de Wernicke
6.4. Afasia de Conducción
6.5. Afasia Global
6.6. Afasia Transcortical Sensorial
6.7. Afasia Transcortical Motora
5.8. Afasia Transcortical Mixta
6.9. Afasia Anómica
7. Exploración de la función cognitiva del lenguaje
8. Intervención neurológica en el lenguaje
9. Neurodesarrollo del lenguaje
10. Investigación en neurologia del lenguaje
L'assignatura constarà d'un mòdul teòric i un mòdul pràctic amb sessions de casos clínics i sessions informatitzades amb materials d'autoaprenentatge. Les activitats formatives amb nombre d'hores aproximat de dedicació i resultats d'aprenentatge corresponents- són les que s'especifiquen.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe de teoria amb suport TIC | 45 | 1,8 | 5, 7 |
Classes pràctiques d'anàlisi crític i debat de casos pràctics | 15 | 0,6 | 2, 3, 9, 10 |
Classes pràctiques en aules d'informàtica | 5 | 0,2 | 5, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories programades amb el professorat per revisió d'activitats dirigides | 21 | 0,84 | 3 |
Tipus: Autònomes | |||
Consultes bibliogràfiques i documentals | 22 | 0,88 | 5, 7 |
Entrenament amb programes informàtics basats en tutorials preparats pel professorat | 32 | 1,28 | 8 |
Lectura comprensiva de materials | 20 | 0,8 | 3, 7 |
Participació en fòrums de comunicació entre companys | 15 | 0,6 | 3 |
Realització de resums, esquemes i mapes conceptuals | 15 | 0,6 | 2 |
Realització de treballs | 35 | 1,4 | 5, 7, 8 |
Avaluació continuada
Implica la realització d'avaluacions teòric-pràctiques al llarg del semestre i la presentació d'informes relatius a les classes pràctiques.
El examen teòric I i el exàmen teòric II corresponen a evaluacions parcials tipus test per avaluar els continguts treballats en cada semestre. L'alumne que no superi alguna d'aquestes evidències haurà de recuperar la part o les parts corresponents.
La presentació oral correspon a una exposició grupal d'un part del contingut de l'assignatura.
Qualificació final
S'obtindrà del promig entre totes les evidències d'aprenentatge. Les evidències d'aprenentatge no poden fer mitjana si no son superiors a 4. L'assignatura queda aprovada amb una nota mínima de 5.
Per tal de poder ser avaluat, l'alumne/a ha de aprovar les classes pràctiques. L'assistència a les classes pràctiques haurà de ser com a mínim del 80 %. Els/Les alumnes que NO compleixin amb alguna d’aquestes premisses NO superaran l’assignatura.
L'alumnat que NO hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes com a mínim del 40% es considerarà NO avaluable. Si és necessària una recuperació, l'alumne/a haurà de repetir les evidències d'aprenentatge suspeses amb una nota inferior a 4, sempre i quan hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmen teòric I | 20 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
Exàmen teòric II | 20 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
Presentació oral | 11 | 0 | 0 | 2, 3, 8 |
Pràctica Activitat Afàsia | 14 | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
Pràctica Informe Diagnòstic | 14 | 0 | 0 | 2 |
Pràctica Pla Terapèutic | 14 | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
Pràctica Semiologia de l'Afàsia Motora | 3.5 | 0 | 0 | 1, 3, 8 |
Pràctica Semiologia de l'Afàsia Sensorial | 3.5 | 0 | 0 | 1, 3, 8 |
Basso, A. (2003) Aphasia and its therapy. Oxford University Press. Oxford
Bhatnagar, S. i Andy O. (1997) Neurociencia para el estudio de las alteraciones de la comunicación. Masson: Barcelona.
Boller, F. i Grafman, J. Handbook of Neuropsychology (1990). Elsevier, Amsterdam.
Byng, S.; Swinburn, S. Pound, C. (1999) The Aphasia Therapy File. Press. Nueva York
Carlson N.R. (2014) Fisiología de la conducta. Pearson. Madrid
Chapey, R. (2001) Language Intervention Strategies in Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders. Lippincott Williams & Wilkins. Philadelphia
Cuetos-Vega (2001) Evaluación y rehabilitación de las afasias. Madrid: Panamericana.
Davis, A. (2014) Aphasia and Related Cognitive-Comunicative Disorders. Nova York: Pearson.
Ducarne de Ribaucourt, B. (1989) Reeducación semiológica de la afasia. Madrid: Masson.
Fernández-Guinea, S.; López-Higes, R. (2005) Guía de Intervención logopédica en las afasias. Síntesis. Madrid
Hécaen H. i Albert, M. (1978) Human Neuropsychology. John Wiley & Sons, New York.
Helm-Estabrooks (2005) Manual de la afasia y de terapia de la afasia. Panamericana. Madrid
Junqué, C. i Barroso, J. (1994) Neuropsicología. Síntesis, Madrid.
LaPointe, L. (2011) Aphasia and Related Neurogenic Language Disorders. 4a ed. Nova York: Thieme.
Leischner, A. (1982) Afasias y trastornos del lenguaje. Salvat, Barcelona.
Lezak M.D. (2012) Neuropsychological Assessment. Oxford. Nueva York
Lowe, R. i Webb, W. (1988) Neurología para los especialistas del habla y del lenguaje. Panamericana, Buenos Aires.
Luria, A.R.. Cerebro y Lenguaje (1978). Fontanella, Barcelona.
Luria, A.R. (1979) El cerebro en acción. Fontanella, Barcelona.
Pappathanasiou, I.; Coppens, P. (2016) Aphasia and Related Neurogenic Communication Disorders. 2n ed. Barlington: Jones&Barlett.
Peña-Casanova J. (2007) Neurología de la conducta y Neuropsicología. Panamericana. Madrid.
Rapin, I. (1987) Disfunción Cerebral en la Infancia. Martínez Roca, Barcelona.
Redola D. (2013) Neurociencia Cognitiva. Médica Panamericana. Madrid
Sacks O. (2004) El hombre que confundió a su mujer con un sombrero. Anagrama. Madrid
Seron, X. i Jeannerod, M. (1994) Neuropsychologie Humaine. Mardaga, Liège.
Strub R. i Black, F.W. (1981) Organic Brain Syndromes. DavisCompany, Filadelfia.
Tirapu Ustarroz J. (2011) Manual de Neuropsicología. Viguera Editores. Barcelona
Vendrell, J.M. (1986) Bases neurobiològiques del llenguatge. Infància.
Vendrell, J.M. Las afasias. (1984) Dins: Perelló, J. (Ed.), Perturbaciones del lenguaje. Científico-Médica, Barcelona.
Vinken, P., Bruyn, G., Klawans, H. i Frederiks, J.A.M. (1985) Handbook of Clinical Neurology, Vol. 45: Clinical Neuropsychology. Elsevier, Amsterdam.