Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | OT | 3 | 2 |
2500260 Educació Social | OT | 4 | 0 |
L'assignatura "Acollida i inlcusió de les persones immigrades" forma part de la menció "Educació d'adults". Es recomana als/les estudiants haver realitzat Alfabetització funcional i aprenentatge de segones llengues.
L'assignatura contribueix a conèixer les dinàmiques pròpies dels processos migratoris al nostre país i a Europa, comprendre’n la seva complexitat i adquirir una mirada estratègica sobre com gestionar la diversitat cultural en l’acollida i la inclusió de persones immigrades en les societats multiculturals, amb una atenció preferent a l’àmbit educatiu.
Els objectius principals que es persegueixen són:
|
Les activitats formatives dirigides (presencials en gran grup) es desenvoluparan a partir de:
- Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari.
- Debats sobre temes rellevants amb una prèvia lectura d'articles, informes i texts de referència.
- Treball amb els i les estudiants a partit de lectures i altres activitats preestablertes.
* La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 19, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball grupal | 30 | 1,2 | 6, 19, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual, articles i activitats | 75 | 3 | 3, 6, 19, 20, 21 |
L’avaluació serà continuada. L’estudiant haurà d’aportar evidències dels seus progressos en el desenvolupament del temari de forma continuada i acordada amb el professorat.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a cadascuna d'aquestes activitats.
L'assistència a classe és obligatòria. L’absència cal justificar-la d’acord amb els criteris i la normativa vigents. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
La prova escrita es farà el 19 de gener. L’exposició dels treballs individuals serà el 26 de gener. La devolució dels treballs d'avaluació es farà com a màxim 15 dies hàbils després de la data de lliurament i/o realització. La reavaluació serà el 2 de febrer.
El plagi es considera una infracció important, si es detecta un plagi en un treball aquest quedarà suspès. Per a una definició de plagi podeu consultar: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita | 40% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Treball grupal | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Treball individual | 20% | 0 | 0 | 5, 8, 9, 14, 21 |
Andrés Cabello, S y Giró Miranda, J. (2016). La participación de las familias en la escuela: una cuestión compleja. Revista de Evaluación de Programas y Políticas Públicas. UNED. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales. Número 7 (2016). pp.28-47.
Anna Lindh Foundation (2017). The Anna Lindh Education Handbook. Intercultural Citizenship in the Euro-Mediterranean Region. Alexandria : Anna Lindh Foundation.
Biles, J., Michalowski, I., i Winnemore. (2007). Políticas y modelos de acogida. Una mirada trasatlántica. Canadà, Alemanya, França i Països Baixos: CIDOB.
Brind, T., Harper, C., i Moore, K. (2008). Education for Migrant, Minority and Marginalised Children in Europe. Open Society Institute's Education Support Programme. Disponible a: http://www.soros.org/initiatives/esp/articles_publications/publications/children_20080131/review_20080131.pdf
Brubaker, R. (2015). Linguistic and religious pluralism: between difference and inequality. Journal of Ethnic and Migration Studies, 41(1), 3-32.
Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Revista Migraciones, 29, 31-60.
CIDE (2005). La atención al alumnado inmigrante en el sistema educativo en España. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Cucalón, P., i del Olmo, M. (2010). Redefiniendo trayectorias escolares. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 3(2), 224-233.
Departament d’Acció Social i ciutadania(2008). Pacte Nacional per a la Immigració. Un pacte per a viure junts i juntes. Secretaria per a la Immigració.
Essomba, M. A., Frutos, A. E.,& Pastor, B. A. (2019). El rendimiento académico de alumnos de la ESO en un contexto vulnerable y multicultural. Educar, 55(1), 79-99.
Essomba, M. À., Guardinola, J, & Pozos, K. V. Alumnado de origen extranjero y equidad educativa. Propuestas para una política educativa intercultural en España hoy. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Continuación de la antigua Revista de Escuelas Normales, 33(2).
Essomba, M.A., Tarres, A., Franco-Guillén, N. (2017). Monitoring and assessment of migrant education. Brussels : European Parliament.
Essomba, M. À. (2017). The right to education of children and youngsters from refugee families in Europe. Intercultural Education, 28(2), 206-218.
Essomba, M.A. & Leiva. L. (2015). Eduicación comunitaria. Barcelona : Obra Social La Caixa.
Generalitat de Catalunya (2018). El Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya : l’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Barcelona : Departament d’Ensenyament.
Generalitat de Catalunya (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’Aprenentatge i l’Ús de les Llengües en un Context Educatiu Multilingüe i Multicultural. Departament d’Ensenyament (downloaded on7 January 2019fromensenyament. gencat. cat).
Gitlin, A., Buendía, E., Crosland, K., i Doumbia, F. (2003). The Production of Margin and Center: Welcoming-Unwelcoming of Immigrant Students. American Educational Research Journal, 40(1), 91-122.
Glick Schiller, N.; Salazar, N. (2013), “Regimes of mobility across the globe”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2): 183-200.
Iglesias, E. (2015). Educación intercultural en el tiempo libre: bases y acción educativa en tiempos neoliberales. Editorial Popular.
LLEI 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
Lipnickienė, K., Siarova, H., Van der Graaf, L. (2018). SIRIUS WATCH. Role of non-formal education in migrant children inclusion: links with schools. Brussels : Migration Policy Group.
Nusche, D. (2009). What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options. OECD Education Working Papers, 22. Disponible a: http://www.olis.oecd.org/olis/2009doc.nsf/linkto/edu-wkp%282009%291
OECD (2015). Immigrant Students at School: Easing the Journey towards Integration, OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264249509-en
OECD (2017). Helping immigrant students to succeed at school and beyond. OCDE Publishing. Disponible a: https://www.oecd.org/education/Helping-immigrant-students-to-succeed-at-school-and-beyond.pdf
Portes, A., & Rivas, A. (2011). The adaptation of migrant children. Future of Children, 21(1), 219-246.
Pàmies, J., Bertran, M., Ponferrada, M., Narciso, L., Aoulad, M., i Casalta, V. (2013). Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 44, 191-207.
Pàmies, J., Carrasco, S. i Narciso, L. (2012). A propósito de la acogida de alumnado extranjero. Paradojas de la educación inclusiva en Cataluña (España). Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 6(1), 105-122.
Parlamento Europeo (2009). Resolución del 2 de abril del Parlamento Europeo sobre la educación de los hijos de los migrantes (2008/2328(INI)). Bruselas: Comité de Cultura y Educación. Disponible a: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do
Narciso Pedro, L., & Carrasco Pons, S. (2017). Mariama on the move. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (43), 147-174. https://doi.org/10.14422/mig.i43.y2017.007
Simó, N. (coord.) (2010). Els espais de Benvinguda Educativa de Vic i Reus. Informe d’avaluació. GREUV-Universitat de Vic i EMIGRA-Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: http://radio.el9fm.cat/complements/16090_4719.pdf
Síndic de Greuges de Catalunya (2019). Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Un compromís per a l’èxit educatiu
Síndic de Greuges de Catalunya (2016). La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat. Juliol 2016
Síndic de Greuges de Catalunya (2016). LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II): CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ
UNESCO. 2019. Global Education Monitoring Report 2019: Migration, Displacement and Education – Building Bridges, not Walls. París, UNESCO
Van der Graaf, L., Strauka, O., Szonyi, E., Siarova, H. (2019). SIRIUS WATCH. Mapping prior learning of newly arrived migrant pupils in Europe. Brussels : Migration Policy Group.
Vila, I. (2006 [2004]). Lengua, escuela e inmigración. Cultura y educación, 18(2), 127-142.
Yuval-Davis, N. (2006). Belonging and the politics of belonging. Patterns of prejudice, 40(3), 197-214.