Acollida i inclusió de les persones immigrants
Codi: 101671 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500260 Educació Social | OT | 3 | 2 |
| 2500260 Educació Social | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Roser Girós Calpe
- Correu electrònic:
- Roser.Giros@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Miquel Àngel Essomba Gelabert
Prerequisits
L'assignatura "Acollida i inlcusió de les persones immigrades" forma part de la menció "Educació d'adults". Es recomana als/les estudiants haver realitzat Alfabetització funcional i aprenentatge de segones llengues.
Objectius
L'assignatura contribueix a conèixer les dinàmiques pròpies dels processos migratoris al nostre país i a Europa, comprendre’n la seva complexitat i adquirir una mirada estratègica sobre com gestionar la diversitat cultural en l’acollida i la inclusió de persones immigrades en les societats multiculturals, amb una atenció preferent a l’àmbit educatiu.
Els objectius principals que es persegueixen són:
-
Comprendre les causes i dinàmiques dels processos migratoris contemporanis des de la mirada dels règims de mobilitat.
-
Entendre els factors que incideixen en el desenvolupament dels processos d'acollida i inclusió de les persones immigrades.
-
Conèixer el marc normatiu i les seves implicacions per a l'educació.
-
Entendre el valor i el significat de les polítiques culturals i els models de gestió de la diversitat cultural en els processos d'inclusió de la població immigrada.
-
Conèixer programes i projectes interculturals en educació social, en l'àmbit de l'educació formal e informal.
-
Conèixer les dinàmiques d’acollida, escolarització i transició educativa associades a l’alumnat de família immigrada
-
Comprendre els factors socials que generen racisme a la societat i les estratègies d’una educació antiracista
Competències
- Educació Social
- Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i emancipació.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Aplicar les competències socioemocionals necessàries per gestionar les relacions humanes.
- Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
- Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
- Dissenyar i desenvolupar processos de participació ciutadana i acció socio-comunitària.
- Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Participar en els debats teòrics que afecten la professió i que afecten els diferents àmbits d'actuació.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
- Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Acceptar, entendre i mostrar sensiblitat amb la població en dificultat social.
- Adquirir valors i actituds de respecte cap als diversos mitjans socials i culturals que són propis de les nostres societats contemporànies.
- Analitzar els aspectes deontològics de l'educació social en el treball amb persones en risc d'exclusió.
- Aplicar estratègies de mediació senzilles que permetin incrementar l'autonomia i la qualitat de la convivència dels grups multiculturals.
- Avaluar de manera crítica els propis prejudicis i estereotips personals que impedeixen una mirada intercultural de la realitat social.
- Clarificar els dilemes i debats ètics que planteja el treball amb població immigrada en una situació de desigualtat social com l'actual.
- Comprendre i respectar la diversitat com a factor d'enriquiment educatiu.
- Comprendre les característiques i condicionaments que conformen les propostes educatives en contextos de diversitat.
- Comprendre les diferents fases del procés migratori per identificar les diferents necessitats socioemocionals derivades de l'esmentat procés per a cada fase.
- Conèixer els principals plans i programes de l'admisnitració educativa per a la inclusió social i educativa de la població immigrada.
- Conèixer i utilitzar les principals fonts de generació de coneixement científic sobre la exclusió social a Catalunya i Espanya.
- Conèixer la rica i àmplia diversitat de situacions de les dones immigrades al país.
- Conèixer les estructures de participació ciutadana existents a Catalunya en l'actualitat.
- Desenvolupar un anàlisi crític de la diversitat cultural que impliqui l'assumpció d'una concepció dinàmica de la cultura, de la identitat i de la diversitat en si mateixa.
- Dissenyar i executar accions educatives de prevenció d'actituds i actuacions de discriminació.
- Distingir entre un model intercultural i un model multicultural de gestió de la diversitat cultural en l'espai social.
- Identificar i valorar la multiplicitat de referents històrics, socials, polítics i legals propis de l'educació inclusiva.
- Reconèixer la naturalesa assimiladora, segregadora, integradora o inclusiva de les propostes d'acció socioeducativa dirigides a treballar amb població immigrada.
- Reconèixer les persones extrangeres o pertanyents a grups minoritzats (p.e. gitanos) com a ciutadans amb plens drets i llibertats en igualtat de condicions que el conjunt de la ciutadania.
- Respectar i valorar el potencial de totes les persones independentment de les limitacions funcionals que puguin tenir.
- Saber buscar i interpretar les dades estadístiques relatives a la població estrangera.
Continguts
|
|
Metodologia
Les activitats formatives dirigides (presencials en gran grup) es desenvoluparan a partir de:
- Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari.
- Debats sobre temes rellevants amb una prèvia lectura d'articles, informes i texts de referència.
- Treball amb els i les estudiants a partit de lectures i altres activitats preestablertes.
* La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 19, 20, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball grupal | 30 | 1,2 | 6, 19, 21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual, articles i activitats | 75 | 3 | 3, 6, 19, 20, 21 |
Avaluació
L’avaluació serà continuada. L’estudiant haurà d’aportar evidències dels seus progressos en el desenvolupament del temari de forma continuada i acordada amb el professorat.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a cadascuna d'aquestes activitats.
L'assistència a classe és obligatòria. L’absència cal justificar-la d’acord amb els criteris i la normativa vigents. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
La prova escrita es farà el 19 de gener. L’exposició dels treballs individuals serà el 26 de gener. La devolució dels treballs d'avaluació es farà com a màxim 15 dies hàbils després de la data de lliurament i/o realització. La reavaluació serà el 2 de febrer.
El plagi es considera una infracció important, si es detecta un plagi en un treball aquest quedarà suspès. Per a una definició de plagi podeu consultar: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 40% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
| Treball grupal | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
| Treball individual | 20% | 0 | 0 | 5, 8, 9, 14, 21 |
Bibliografia
Andrés Cabello, S y Giró Miranda, J. (2016). La participación de las familias en la escuela: una cuestión compleja. Revista de Evaluación de Programas y Políticas Públicas. UNED. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales. Número 7 (2016). pp.28-47.
Anna Lindh Foundation (2017). The Anna Lindh Education Handbook. Intercultural Citizenship in the Euro-Mediterranean Region. Alexandria : Anna Lindh Foundation.
Biles, J., Michalowski, I., i Winnemore. (2007). Políticas y modelos de acogida. Una mirada trasatlántica. Canadà, Alemanya, França i Països Baixos: CIDOB.
Brind, T., Harper, C., i Moore, K. (2008). Education for Migrant, Minority and Marginalised Children in Europe. Open Society Institute's Education Support Programme. Disponible a: http://www.soros.org/initiatives/esp/articles_publications/publications/children_20080131/review_20080131.pdf
Brubaker, R. (2015). Linguistic and religious pluralism: between difference and inequality. Journal of Ethnic and Migration Studies, 41(1), 3-32.
Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Revista Migraciones, 29, 31-60.
CIDE (2005). La atención al alumnado inmigrante en el sistema educativo en España. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Cucalón, P., i del Olmo, M. (2010). Redefiniendo trayectorias escolares. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 3(2), 224-233.
Departament d’Acció Social i ciutadania(2008). Pacte Nacional per a la Immigració. Un pacte per a viure junts i juntes. Secretaria per a la Immigració.
Essomba, M. A., Frutos, A. E.,& Pastor, B. A. (2019). El rendimiento académico de alumnos de la ESO en un contexto vulnerable y multicultural. Educar, 55(1), 79-99.
Essomba, M. À., Guardinola, J, & Pozos, K. V. Alumnado de origen extranjero y equidad educativa. Propuestas para una política educativa intercultural en España hoy. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Continuación de la antigua Revista de Escuelas Normales, 33(2).
Essomba, M.A., Tarres, A., Franco-Guillén, N. (2017). Monitoring and assessment of migrant education. Brussels : European Parliament.
Essomba, M. À. (2017). The right to education of children and youngsters from refugee families in Europe. Intercultural Education, 28(2), 206-218.
Essomba, M.A. & Leiva. L. (2015). Eduicación comunitaria. Barcelona : Obra Social La Caixa.
Generalitat de Catalunya (2018). El Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya : l’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Barcelona : Departament d’Ensenyament.
Generalitat de Catalunya (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’Aprenentatge i l’Ús de les Llengües en un Context Educatiu Multilingüe i Multicultural. Departament d’Ensenyament (downloaded on7 January 2019fromensenyament. gencat. cat).
Gitlin, A., Buendía, E., Crosland, K., i Doumbia, F. (2003). The Production of Margin and Center: Welcoming-Unwelcoming of Immigrant Students. American Educational Research Journal, 40(1), 91-122.
Glick Schiller, N.; Salazar, N. (2013), “Regimes of mobility across the globe”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2): 183-200.
Iglesias, E. (2015). Educación intercultural en el tiempo libre: bases y acción educativa en tiempos neoliberales. Editorial Popular.
LLEI 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
Lipnickienė, K., Siarova, H., Van der Graaf, L. (2018). SIRIUS WATCH. Role of non-formal education in migrant children inclusion: links with schools. Brussels : Migration Policy Group.
Nusche, D. (2009). What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options. OECD Education Working Papers, 22. Disponible a: http://www.olis.oecd.org/olis/2009doc.nsf/linkto/edu-wkp%282009%291
OECD (2015). Immigrant Students at School: Easing the Journey towards Integration, OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264249509-en
OECD (2017). Helping immigrant students to succeed at school and beyond. OCDE Publishing. Disponible a: https://www.oecd.org/education/Helping-immigrant-students-to-succeed-at-school-and-beyond.pdf
Portes, A., & Rivas, A. (2011). The adaptation of migrant children. Future of Children, 21(1), 219-246.
Pàmies, J., Bertran, M., Ponferrada, M., Narciso, L., Aoulad, M., i Casalta, V. (2013). Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 44, 191-207.
Pàmies, J., Carrasco, S. i Narciso, L. (2012). A propósito de la acogida de alumnado extranjero. Paradojas de la educación inclusiva en Cataluña (España). Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 6(1), 105-122.
Parlamento Europeo (2009). Resolución del 2 de abril del Parlamento Europeo sobre la educación de los hijos de los migrantes (2008/2328(INI)). Bruselas: Comité de Cultura y Educación. Disponible a: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do
Narciso Pedro, L., & Carrasco Pons, S. (2017). Mariama on the move. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (43), 147-174. https://doi.org/10.14422/mig.i43.y2017.007
Simó, N. (coord.) (2010). Els espais de Benvinguda Educativa de Vic i Reus. Informe d’avaluació. GREUV-Universitat de Vic i EMIGRA-Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: http://radio.el9fm.cat/complements/16090_4719.pdf
Síndic de Greuges de Catalunya (2019). Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Un compromís per a l’èxit educatiu
Síndic de Greuges de Catalunya (2016). La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat. Juliol 2016
Síndic de Greuges de Catalunya (2016). LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA (II): CONDICIONS D’ESCOLARITZACIÓ
UNESCO. 2019. Global Education Monitoring Report 2019: Migration, Displacement and Education – Building Bridges, not Walls. París, UNESCO
Van der Graaf, L., Strauka, O., Szonyi, E., Siarova, H. (2019). SIRIUS WATCH. Mapping prior learning of newly arrived migrant pupils in Europe. Brussels : Migration Policy Group.
Vila, I. (2006 [2004]). Lengua, escuela e inmigración. Cultura y educación, 18(2), 127-142.
Yuval-Davis, N. (2006). Belonging and the politics of belonging. Patterns of prejudice, 40(3), 197-214.