Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | OB | 2 | A |
2500261 Pedagogia | OB | 2 | A |
Es recomana revisar els continguts adquirits en les assignatures de primer curs:
L'assignatura contribueix a comprendre el funcionament de les organitzacions en general i les educatives en particular així com la dinàmica grupal que en elles s'esdevé. És per tant una assignatura fonamental per després cursar el Pràcticum a tercer. Té la seva continuació en el cas d'Educació Social en l'assignatura de Gestió d'institucions socioeducatives i, en el cas de Pedagogia, en Desenvolupament organitzacional d'institucions educatives i Direcció i lideratge d'institucions educatives.
Els objectius formatius són:
BLOC 1. Organització
BLOC 2. Grups
El procés d'ensenyament-aprenentatge s’orienta cap a una metodologia activa i significativa i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra a continuació:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions | 30 | 1,2 | 1, 3, 7, 8 |
Seminaris | 60 | 2,4 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individualitzades i de grup | 60 | 2,4 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i estudi | 150 | 6 | 1, 3 |
L’assignatura l’Organització i els grups és una assignatura presencial. És per aquest motiu, que l’assistència a les activitats dirigides es considera un requisit imprescindible per poder aprovar l’assignatura i s’estableix una assistència mínima del 80% en les sessions de grup de seminari. Els justificants que es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència i en cap cas eximeixen de la presència.
L'avaluació de l'assignatura és continua i es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic. Per superar l’assignatura cal tenir aprovades totes i cadascuna de les evidències d’avaluació:
El contingut, estructura, mètode de presentació i lliurament, així com dates de presentació, de l’estudi de cas i/o projecte d’intervenció, així com de les tècniques i exercicis, s’explicaran a l’inici de cada bloc.
Per aprovar l'assignatura cal que totes les evidències tinguin una qualificació mínima de 5 punts en una escala de 10. Cadascuna de les evidències d’avaluació té un pes específic que es pot consultar a la taula de més avall. En cas de no presentar alguna de les evidències considerades bàsiques, no es qualificarà a l'estudiant entenent que no s'ha presentat.
El professorat retornarà l’estudi de cas i/o projecte i les tècniques i exercicis en avaluació continua en el termini aproximat de tres setmanes. En el cas dels treballs grupals, aquests es retornaran al final de cada bloc. Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es faran públiques a l’Aula Moodle. El/la estudiant que vulgui revisar la nota, haurà de fer-ho en el termini establert pel professorat de l’assignatura i que serà comunicat convenientment en el seu moment.
L’alumnat que duran el curs hagi fet un seguiment adequat de l'assignatura i tot i així li quedi alguna evidència no aprovada, pot donar-se-li l'oportunitat de refer l’activitat. El professorat estudiarà cada cas en funció de la situació particular.
L’alumnat de 2a matrícula i posteriors pot demanar fer només una avaluació de síntesis final que es concretarà el primer dia de l’assignatura (14/09/2020), sempre amb el vist i plau del professorat. Aquesta opció s’ha de comunicar, consensuar i formalitzar amb el professorat durant el primer mes del curs.
En totes les activitats (individuals i grupals) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits. Es demana que abans de lliurar una evidència d’aprenentatge es comprovi que es respecten aquests criteris i que les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques, segueixen la normativa APA, d’acord a la documentació que es resumeix en les següents fonts: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf i http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html
La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs com de les proves escrites, constitueixen un delicte que comporta el suspès de l’assignatura d’Organització i Grups. Es considerarà que un treball, activitat o prova escrita està “copiat” quan reprodueixi totalment o parcialment el treball d’un company, i que està “plagiat” quan es presenti com a pròpia una part del text d’un autor sense citar-ne la font. En cas de detectar alguna de les dues males praxis, el professorat estudiarà si és convenient sol·licitar l’obertura d’un expedient acadèmic. Podeu consultar més informació sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Igualment, és requisit d’aquesta assignatura mostrar una actitud compatible amb la professió educativa: la puntualitat, l’ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), l’empatia, la correcció en la comunicació amb els altres, i el respecte a la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Estudi de cas i/o Projecte | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Prova escrita | 50% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5 |
Tècniques i exercicis | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Antons, K. (1990). Práctica de la Dinámica de grupos. Barcelona: Herder.
Anzieu, D. & Martin, J-Y. (1972). La dinámica de los grupos pequeños. Buenos Aires: Kapelusz.
Armengol, C. (2001). La cultura de la colaboración. Reto para una enseñanza de calidad. Madrid: La Muralla.
Armengol, C. (Coord.) (2009). Organització i Gestió de Centres Educatius. Material Didàctic per a la Docència Universitària. Servei de Publicacions de la UAB: Barcelona.
Aronson, E. (2003). El animal social. Introducción a la psicología social. Madrid: Alianza.
Bisquerra, R. (2013). Educación Emocional. Sevilla: Desclee de Brouwer.
Bourdieu, P. (1982). Lenguaje y poder simbólico. Madrid: Akal.
Bourdieu, P. (2001). Poder, derecho y clases sociales. Bilba
Cantón, I. (2004). La organización escolar normativa y aplicada. Madrid: biblioteca nueva.
Cartwright, D. & Zander, A. (1971). Dinámica de grupos. México: Trillas.
Darder, P., et al. (2013). Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. La formació emocional del professorat. Barcelona: Octaedro.
Fabra, M.Ll. (1999). Técnicas de grupo para la cooperación. Barcelona: Ceac.
Fabra, M.Ll. (2008). Jo, ni més, ni menys. Assertivitat per a força dones i alguns homes. Barcelona: Octaedro.
Fernández-García, T., & Ponce de León Romero, L. (Eds.) (2016). Planificación y actuación estratégica de proyectos sociales. Madrid: Ediciones Pirámide.
Gairín, J., et al. (Coord.) (2003). Les relacions personals en l'organització. Bellaterra: ICE Universitat Autònoma.
Gairín. J. & Castro, D. (2020). El Contexto organizativo como espacio de intervención. Madrid: Síntesis Editorial.
Gil Rodríguez, F. & Alcover, C.M. (Coord.) (1999). Introducción a la Psicología de las Grupos. Madrid: Alianza.
Gil Rodríguez, F. & Alcover, C.M. (Coord.) (2003). Introducción a la Psicología de las Organizaciones. Madrid: Alianza.
González, M.P. (1997). Orientaciones teóricas fundamentales en Psicología de los Grupos. Barcelona: EUB.
Güell, M. & Muñoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Barcelona: Edicions 62.
Hesselbein, F., Goldsmith, M., & Beckhard, R. (2012). La Organización del futuro. Barcelona: Editorial Deusto-Planeta.
Huici, C., Molero, F., & Gómez Jiménez, A. (2016, 16 ed.). Psicología de los Grupos.. Madrid: UNED.
Ibáñez, T. (Coord.). Introducción a la Psicología Social. Barcelon: UOC.
Jhonson, D.W. & Jhonson, R.T. (1999). Aprender juntos y solos. Aprendizage cooperativo, competitivo e indivudualista. Argentina: AIQUE.
López Yañez, J. (2005). La ecología social de la organización. Una perspectiva educativa. Madrid: La Muralla
Lorenzo, M. (2011). Organización de centros educativos. Madrid: La Muralla
Martín Sánchz, M. & Garrido Torres, M.A. (2003). El grupo desde la perspectiva psicosocial. Madrid: Pirámide.
Mendieta, C. & Vela, O. (2005). Ni tu ni jo. Com arribar als acords. Barcelona: Graó.
Mintzberg, H. (2012). La estructuración de las organizaciones. Barcelona: Ariel.
Moscovici, S. (1985). Psicología Social. Barcelona: Paidós.
Porret Gelabert, M. (2019). Gestión de personas. Manual para la gestión delcapital humano en las organizaciones. Pozuelo de Alarcon: ESIC.
Robbins, R.P. & Judge, T.A. (2017, 17 ed.). Comportamiento Organizacional. Madrid: Pearson.
Roca, E. (2004). Cómo mejorar tus habilidades sociales. Valencia: ACDE.
Senge, P.M. (1992). La quinta disciplina. Barcelona: Granica.
Shaw. N.E. (1980). Dinámica de grupo. Barcelona: Herder.
Silberman, M & Hansburg, F. (2001). Inteligencia interpersonal. Barcelona: Paidós.
Tejada, J. (1997). Grupo y Educación: Técnicas de Trabajo y Análisis. Barcelona: LU.
Tomàs, M. (2011): El conflicto y la comunicación organizacional en los centros de formación. Madrid: Editorial Academia Española.
Vendrell. E. (1999). Dinàmica de Grups i Psicologia dels Grups. Barcelona: UB.