Logo UAB
2020/2021

Geografia de la muntanya

Codi: 101627 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501002 Geografia i Ordenació del Territori OT 3 0
2501002 Geografia i Ordenació del Territori OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Joan Manuel Soriano López
Correu electrònic:
JoanManuel.Soriano@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Enric Mendizábal Riera

Prerequisits

Saber llegir amb una bona comprensió lectora i escriure en llengua catalana i/o castellana amb fluïdesa, construccions gramaticals clares i sense faltes d’ortografia

Poder comprendre un text en una llengua estrangera (preferiblement anglès o francès)

Objectius

  • descriure i interpretar els principals processos físics i socioeconòmics que es donen en el medi muntà. Aproximació a escala planetària, regional i local, amb especial èmfasi en exemples d'aquesta darrera escala d'estudi
  • comprendre els continguts del temari
  • tenir disposició i habilitat per a treballar en grup; valoració, en un projecte comú, de les aportacions i els punts de vista dels altres
  • mostrar coneixement dels mecanismes d’accés a la documentació i a la informació
  • transversalitat: mostrar comprensió espacial dels fenòmens històrics, econòmics, culturals i socials
  • explicar les relacions territorials de manera integrada (general/específic; local/global; les interrelacions amb el medi; amb la dimensió històrica; i amb la realitat social, política, econòmica i cultural);
  • analitzar i interpretar paisatges
  • utilitzar la informació geogràfica com a instrument d’interpretació del territori
  • realitzar treball de camp i adquirir coneixement directe del territori

Competències

    Geografia i Ordenació del Territori
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar el coneixement teòric necessari per plantejar problemes geogràfics de manera integrada i combinar un enfocament generalista amb una anàlisi especialitzada.
  • Identificar les relacions espacials a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, i a través de la dimensió temporal.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Contrastar i comparar dades geogràfiques rellevants.
  2. Distingir les relacions espacials, a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, en l'àmbit català, espanyol i europeu. 
  3. Identificar les idees i expressar-les amb correcció lingüística en diverses llengües.
  4. Plantejar problemes relacionats amb les principals propostes geogràfiques de divisió del món.

Continguts

INTRODUCCIÓ

- Concepte de muntanya

- Les muntanyes del món

EL MEDI FÍSIC

- Origen i estructura de les muntanyes

- Processos externs relacionats amb el clima i amb la gravetat

- Condicions ambientals de les zones de muntanya: l’adaptació de la vegetació al medi montà

EL MEDI HUMÀ

- Dinàmiques socioeconòmiques a la muntanya

- La construcció del paisatge a la muntanya

- Ordenació dels espais de muntanya

ESTUDI D’UN CAS PRÀCTIC

Metodologia

A més de les activitats formatives, de forma indispensable l’assignatura inclou una sortida de camp, de caràcter obligatori, de cinc dies complets de durada i que tindrà lloc a principis de curs.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sortida de camp 45 1,8 1, 2, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Tutories 12 0,48 1, 2, 3, 4
Tipus: Autònomes      
Classe magistral 15 0,6 1, 2, 3, 4
Elaboració i presentació de treballs 45 1,8 1, 2, 3, 4
Estudi i treball personal 15 0,6 1, 2, 3, 4

Avaluació

  • L'examen teòric és individual, es basarà en un dossier de lectures obligatòries i es realitzarà de forma telemàtica dins de l'horari previst.
  • Els exercicis pràctics han de ser de caràcter col·lectiu (màxim 3 persones) i consisteixen en l’elaboració d’un treball de curs relacionat amb algun dels temes tractats durant la sortida de camp, treball que s’haurà de presentar oralment a l’aula.
  • El treball relacionat amb la sortida de camp també serà de caràcter col·lectiu i consisteix en la redacció d’un informe a partir dels apunts presos durant la sortida de camp.
  • Les presentacions dels treballs es duran a terme a final de curs i no es descarta fer-ho telemàticament a través de la plataforma Teams o similar
  • Només tindrà opció a reavaluació l'examen teòric.
  • La mancança de qualsevol de les tres parts (examen teòric, el treball de curs o l'informe de la sortida) implicarà que l'alumne/a serà considerat no avaluable.
  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòric 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4
Exercicis pràctics 30% 10 0,4 1, 2, 3, 4
Presentació oral dels treballs 15% 0,5 0,02 1, 2, 3, 4
Treball relacionat amb la sortida de camp 20% 6 0,24 1, 2, 3, 4

Bibliografia

BART, F.; CASSE-CASTELLS, M.; DEBARBIEUX, B.; VEYRET, Y. (2001). Les montagnes. Discours et enjeux géographiques. París: Sedes

BARRY, R.G. (2001). Mountain weather & climate. London: Routledge

BLANCHARD, R.; VILA, P. (1925). “Assaig de geografia de la muntanya”. A: VILA, P. (1978). Aspectes de geografia de Catalunya. Barcelona: Curial, p. 27-168

COLÓN DÍAZ, M. (1998). Montaña y karst mediterráneo. Especificidad, antropización y gestión ambiental. Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz

DEBARBIEUX, B. (1995). Tourisme et montagne. París: Economica

DELGADO VIÑAS, Carmen; PLAZA GUTIÉRREZ, Juan Ignacio (eds.) (2012). Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales. Santander: Ediciones de Librería Estvdio

DOMINGO, M. [coord.] (2000). Geopirineos, Espacios Naturales y Geología Pirenaica, Monografías de Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, núm. 2, Serie Itinerarios, Libro Guía de la Excursión, Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. Girona

DD.AA. (1981). Supervivencia de la montaña. Actas del coloquio hispano-francés sobre áreas de montaña. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

DD.AA. (1993). Mab-6 Alt Pirineu (Urgellet-Baridà). Síntesis del programa. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes

DD.AA. (2002). “Géopolotique en montagnes”. Hérodote. Révue de géographie et de géopolitique [París], 107

FOLCH, R. (1995). Biosfera, volum 9 (Tundra i insularitat). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 191-324

GARCÍA-RUIZ, J.M. [ed.] (1990). Geoecología de las áreas de montaña. Logroño: Geoforma

GÓMEZ ORTIZ, A. (1991). "Fundamentos físicos en la ordenación del territorio. La aportación de la geografía física. El ejemplo de la montaña". A: Primer Congrés Català de Geografia. II Ponències. Barcelona: Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p. 85-97

GORRÍA, A.J. (1990). El Pirineo como espacio frontera. Saragossa: Gobierno de Aragón

LASANTA, T. (1989). Evolución reciente de la agricultura de montaña: El Pirineo aragonés. Logroño: Geoforma.

MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2000). Cuadernos de montaña. Madrid: Temas de Hoy

MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2000). El territorio del leopardo. Madrid: Desnivel

MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2002). El alto Pirineo. Saragossa: Biblioteca Aragonesa de Cultura

MARTÍNEZ DE PISÓN, E.; ÁLVARO, S. (2000). El sentimiento de la montaña. Doscientos años de soledad. Madrid: Desnivel

McNEILL, J.R. (2004). El mundo de las montañas en el Mediterráneo. Barcelona: Editorial Mediterrània

MESSERLI, B.; IVES, J.D. [eds.] (1999). Les montagnes dans le monde. Une priorité pour un développement durable. Grenoble: Glenat

PRICE, M.F.; BYERS, A.C.;FRIEND, D.A.; KOHLER, T.; PRICE, L.W. (2013). Mountain Geography. Berkeley: University of California Press

RECLUS, E. (1998). La montaña. Salamanca: Amarú (original de 1873)

ROUGIER, H.; WACKERMANN, G.; MOTTET, G. (2001). Géographie des montagnes. París: Ellipses

ROUGERIE, J.P. (1990). Montagnes sacrées, montagnes mythiques. París: Armand Colin

ROUX, G. (1990). Les montagnes dans labiosphère. París: Fayard

SABARTÉS, J.M. (1998). Població i territori a l'Alt Pirineu català. Anàlisi demogràfica de les comarques de l'Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran. Tremp: Garsineu

SACAREAU, I. (2003). La montagne. Une approche géographique. París: Belin

SOLÉ SABARÍS, LL. (1951). Los Pirineos; el medio y el hombre. Barcelona: Martín [traducció al català a l’editorial Garsineu, Tremp, 2004]

SORRE, MAX. (1956). Les Pyrénées. París: Armand Colin

TULLA I PUJOL, A.F. (1993). Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya

VEYRET, Y. [coord.] (1998). Les montagnes. Discours et enejeux géographiques. París: Sedes

VIERS, G. (1973). Los Pirineos. Vilassar de Mar: Oikos-tau

VIGO I BONADA, J. (1976). L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Granollers: Montblanc- Martín

VIOLANT Y SIMORRA, R. (1949). El Pirineo español. Vidas, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Madrid: Plus-Ultra (reedició a l’editorial Altafulla, Barcelona, 1985-86)

WACKERMANN, G. [ed.] (2001). Montagnes et civilisations montagnardes. París: Ellipses