Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 3 | 0 |
2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 4 | 0 |
No hi ha prerequisits
L’assignatura s’imparteix com a optativa al Grau de Geografia i Ordenació del Territori.
L’objectiu és introduir als alumnes al coneixement de les característiques de la Demografia Local i regional, les seves fonts d’informació, el càlcul d’indicadors demogràfics i espacials a escala local, la interpretació d’aquests indicadors i la realització de projeccions locals de població. L’orientació és eminentment pràctica aplicant els procediments demogràfics mitjançant el software MS Excel i altres programes senzills que s'explicaran al llarg del curs.
Els objectius concrets són:
Bloc 1. El concepte de Demografia Local i regional
Unitat 1.1 La demografia de les àrees petites: conceptes i definició
Unitat 1.2 Les persones i les llars: apunts de demografia residencial
Unitat 1.3 Les fonts locals i regionals d’informació demogràfica i socioeconòmica
Bloc 2. Construcció d’indicadors demogràfics locals i regional
Unitat 2.1 Tractament de grans bases de dades demogràfiques: Padró continu, censos, moviment natural i dinàmica migratòria a escala local, provincial i estatal
Unitat 2.2 Interpretació dels indicadors demogràfics locals de dinàmica i estructura
Unitat 2.3 Mètodes d’estimació d’indicadors demogràfics locals i regionals
Unitat 2.4 Tècniques d’estandardització aplicades a l’escala local i regional
Unitat 2.5 Aplicació de l’estadística espacial a l’anàlisi de indicadors demogràfics locals i regionals.
Bloc 3. La segregació residencial
Unitat 3.1 El concepte de segregació residencial i l’escala local
Unitat 3.2 Càlcul d’indicadors de segregació residencial
Bloc 4 Projeccions demogràfiques a escala local
Unitat 4.1 Definició, conceptes i mètodes claus de les projeccions locals
Unitat 4.2 Estudi de cas: anàlisi i validació dels resultats d’una projecció local
El curs s’estructura a partir d’activitats dirigides i autònomes on l’alumne aprendrà a desenvolupar els continguts de l’assignatura amb el suport a distància del professor a diferents nivells. |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Tutorització a distància sobre la realització de pràctiques dirigides i el treball de curs | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Realització de pràctiques i del treball de curs | 22 | 0,88 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Tutories de treball de curs | 3 | 0,12 | 1, 7, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Finalització de les pràctiques i dels treballs del curs | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
L’avaluació del curs es compon de tres grans blocs:
Aspectes clau a tenir en compte en l’avaluació:
- La nota final és la mitjana ponderada de les pràctiques individuals, comentaris de text i el treball de curs.
- La realització de totes les pràctiques i el treball és obligatòria per aprovar el curs.
- La no presentació d'una pràctica o el treball de curs tindrà la qualificació de 0.
- La presentació de les pràctiques fora del termini establert tindrà un 5 com a nota màxima.
- Per fer la mitjana és necessari aprovar les pràctiques i el treball.
- Els alumnes que no hagin arribat a la nota mitjana de 5 durant el curs i no es presentin a la reavaluació tindran una calificació de SUSPENS.
- Els alumnes que no hagin arribat a lliurar els 2/3 de les activitats avaluables durant el curs tindràn una calificació de NO AVALUABLE.
- L' anàlisi de dades en les pràctiques i comentaris de text del curs il·lustrarà, segons el cas, diferències socials i de gènere.
- Els alumnes tenen dret a la revisióper mitjans telemàtics de totes les pràctiques avaluades al llarg del curs.
- El plagio còpia d'una pràctica tindrà un 0. La repetició de còpia tindrà com a conseqüència suspendre l'assignatura.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Entre aquestes irregularitats està la còpia o plagi de treballs o parts de treballs. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
Aspectes clau a tenir en compte en la reavaluació/recuperació
Podran presentar-se a la fase de reavaluació els alumnes que:
- Han realitzat un mínim dels 2/3 de les activitats avaluablesdel curs.
- Obtinguin una nota final de l’assignatura entre 3 i 4,9 punts.
- La nota de la recuperació substituirà totes les notes de l'avaluació continuada i no podrà ser superior a 5.
- Es farà la recuperació nomès d'aquelles activitats d'avaluació que hagin estat suspeses, no és possible presentar-se si no han estat avaluades prèviament.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Pràctiques individuals - comentaris de text | 20 per cent | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Pràctiques individuals - indicadors | 50 per cent | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Treball de curs | 30 per cent | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
EGGERICKX, T. i POULAIN, M. (1996) “De la variabilité des paramètres démographiques pour les petites populations”, Espace, populations, sociétés, 14 (1) 93-102
ESTEVE, A. i RECAÑO, J. (2006) “(Re-)visitando García Faria. Un estudio de los factores espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX" Revista de Demografía Histórica, Vol. 24, Nº 1, 2006 , págs. 121-180
MÓDENES J.A. i LÓPEZ , J. (2001), Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, Secretaria General de Joventut, Col·lecció Estudis, 4, Generalitat de Catalunya.
MÓDENES, J.A. (2008). “Movilidad espacial, habitantes y lugares: retos conceptuales y metodológicos para la geodemografía”, Estudios Geográficos, Vol 69, No 264
RECAÑO, J. (2002), El espacio social y geográfico de los jóvenes en Cataluña, Papers de Demografia, 209
SÁNCHEZ , C. i DOMÍNGUEZ , M. (2001), “Anàlisi de l’estructura social de les comarques catalanes a partir de dades censals”, Revista Catalana de Sociología, 14, p.193-213.
SÁNCHEZ, J.E. i MORENO, D. (1997), Perfil sòcio-econòmic dels municipis catalans. Instruments per a la gestió, Barcelona, Fundació CIREM.
SILVA L. C., A. BENAVIDES i C. L. VIDAL. (2003). “Análisis espacial de la mortalidad en áreas geográficas pequeñas. El enfoque bayesiano”. Revista Cubana de Salud Pública, 29(4): 314-322.
VIDAL, T. (dir) (1983), Atlas socioeconòmic de Catalunya, Barcelona.
VINUESA, J i altres (1994), Demografía. Anàlisis y proyecciones, Madrid, Síntesis