Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 3 | 2 |
2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 4 | 0 |
Durant molts segles la meitat de la humanitat ha estat ignorada com a objecte d’estudi en les ciències socials. Només fa quaranta anys i gràcies al moviment feminista i a l’evolució de la situació de les dones a la societat (ocupació, formació, participació política, condicions de vida) s’ha desenvolupat el procés científic de fer visible a l’altra meitat del gènere humà. La Geografia s’ha incorporat també a aquest procés, primer observant i analitzant els patrons diferencials de les dones en la seva relació amb l’espai i més endavant reconeixent l’estructura de gènere a la societat com un element fonamental per comprendre els canvis econòmics i socials del món contemporani i la forma com el medi geogràfic és constituït i utilitzat per la població.
La geografia ha considerat tradicionalment la societat com un conjunt neutre,asexuat i homogeni, sense plantejar les profundes diferències que hi ha entre homes i dones en la utilització de l’espai. La geografia de gènere defensa que l’espai no és neutre des del punt de vista de gènere i això implica la necessitat d’incorporar les diferencies socials entre homes i dones i les diferencies territorials en les relacions de gènere per explicar la realitat en qualsevol lloc del món i a qualsevol escala. Això vol dir que gairebé tots els temes tractats per la geografia poden i han de ser reformulats des d’aquesta perspectiva. A mode d’exemples, alguns processos que tenen una importància global no poden tenir una explicació completa si no s’hi incorpora la variable gènere. La globalització de l’economia no es comprèn sense considerar la divisió internacional del treball i el paper de les dones com a mà d’obra barata i flexible. La consideració al gènere permet explicar perquè les dones perceben salaris més baixos i aporten flexibilitat a les condicions laborals, i en darrera instància, perquè es produeixen segons quins processos de desinversió en unes regions i d’inversió en unes altres. Igualment, en l’explicació de la deforestació i la desertització de zones semiàrides de la terra cal tenir present el paper de les dones en l’obtenció d’aquests recursos, i una correcta planificació del desenvolupament hauria de tenir present què pot representar per aquest col.lectiu la dotació d’aigua corrent als pobles, per exemple.
La finalitat de l’assignatura és, doncs, introduir la mirada de gènere a la geografia per tal de potenciar una anàlisi geogràfica més completa i no esbiaixada. I l’objectiu principal és donar a conèixer aquesta perspectiva a l’alumnat i fer-li veure, amb exemples pràctics, la importància d’incloure aquesta dimensió en les seves anàlisis geogràfiques.
Els objectius formatius són els següents:
- Comprendre les definicions, conceptes bàsics i objectius de la geografia de gènere.
- Comprendre com la incorporació de la perspectiva de gènere altera i augmenta el coneixement sobre la relació entre la societat i el medi.
- Ser capaç de reformular investigacions geogràfiques incorporant-hi la perspectiva de gènere.
- Valorar la introducció d’aquesta perspectiva en els estudis geogràfics actuals.
- Desenvolupar la capacitat de reflexió, anàlisi, discussió i interpretació, tant individual com en grup.
El fil conductor serà la relació de les persones amb els llocs en la seva vida qüotidiana, en l’espai públic i privat i a diverses escales geogràfiques: el cos, la llar, el barri, la ciutat/poble i l’estat. Tenint en compte que els llocs són la intersecció entre els processos locals i globals en un temps determinat i que, per tant, es defineixen per les relacions socioespacials que en ells s’hi produeixen i els distingeixen, s’analitzaran un seguit de llocs on s’hi desenvolupa la vida de cada dia i on s’hi creen relacions de gènere diferents.
Estructura: 1) Gènere i lloc: objectius, conceptes bàsics i referents teòrics. 2) El lloc més immediat: el cos 3) La llar i el lloc de treball 4) La ciutat i l’espai públic 5) El món rural i l’entorn mediambiental |
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan a través de les següents activitats:
1) Lectura dels apunts generats per la professora
2) Lectura d’articles i/o capítols de llibre
3) Pràctiques sobre els temes d’estudi, individuals o en grup
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 3, 9 |
Pràctiques (individuals o de grup) | 15 | 0,6 | 4, 5, 6, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Examen | 5 | 0,2 | 1, 2, 5, 9 |
Tutories individuals i en grups petits de seguiment a l'alumnat | 15 | 0,6 | 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 25 | 1 | 1, 2, 9 |
Lectura individual dels textos obligatoris | 25 | 1 | 3, 6, 9 |
Realització de pràctiques | 25 | 1 | 1, 3, 4, 5, 8, 9 |
L'avaluació es farà de forma continuada a través de tres activitats: Exercici 1 (20%), Exercici 2 (30%) i Examen de continguts fonamentals (50%). Per a poder ser avaluat/da cal presentar-se almenys a dues de les tres activitats avaluables i que una d'elles sigui l'examen. Una activitat d'avaluació no presentada compta com a 0. Es pot recuperar l'Exercici 1 i l'Examen. Per presentar-se a la recuperació cal haver suspès. La nota màxima en la recuperació és de 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
|
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 8, 9 |
Exercici 1 | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 |
Exercici 2 | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9 |
BENERIA, Lourdes (2004), Género, desarrollo y globalización. Por una ciencia económica para todas las personas, Barcelona, Hacer
BRU, Josepa (1997), Medioambiente: poder y espectáculo. Gestión ambiental y vida cotidiana, Barcelona, Icària/Antrayt, pp. 119-166
DOMOSH, Mona; SEAGER, Joni (2001), Putting women in place, London, Guilford Press
GARCIA RAMON, M.Dolors; BAYLINA, Mireia (eds.) (2000), El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural, Vilassar de Mar, Oikos Tau
GARCIA RAMON, M.Dolors; ORTIZ, Anna; PRATS, Maria (eds.) (2014), Espacios públicos, género y diversidad. Geografías para unas ciudades inclusivas, Barcelona, Icària.
GENDER, PLACE AND CULTURE. A journal of feminist geography, Carfax Publishing
MCDOWELL, Linda (1999), A feminist glossary of human geography, London, Arnold
MCDOWELL, Linda (2000), Género, identidad y lugar. Un estudio de las geografías feministas, València, Cátedra
MOMSEN, Janet H. (2010) Gender and Development, Londres i Nova York, Routledge.
SABATÉ, Ana; RODRÍGUEZ, Juana María; DÍAZ, María Ángeles (1995), Mujeres, espacio y sociedad. Hacia una Geografía del género, Madrid, Síntesis
SEAGER, Joni (2005) The Atlas Of Women In The World, Londres, Earthscan.
VILLOTA, Paloma de (2005), Globalización y desigualdad de género, Madrid, Síntesis.
WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP (eds.) (1997), Feminist geographies. Explorations in diversity and difference, Essex, Longman
DOCUMENTS D’ANÀLISI GEOGRÀFICA, números monogràfics 14 (1989), 26 (1995, Dona, treball i vida qüotidiana), 35 (1999, Gènere i medi ambient) i 49 (2006, Geografia i gènere al món).
http://igugender.socsci.uva.nl/newsletter.html (Newsletter de la Comissió de Geografia i Gènere de la Unió Geogràfica Internacional)