Models de planificació territorial
Codi: 101585 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 3 | 0 |
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montserrat Pallarès Barberà
- Correu electrònic:
- Montserrat.Pallares@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Meritxell Gisbert Traveria
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
Contextualització:
Aquesta assignatura s’imparteix el Quart Curs del Grau de Geografia
Objectius formatius de l’assignatura:
La planificació territorial és essencialment un procés on la presa de decisions dels agents que hi participen determinen les directrius per a la ubicació d'equipaments col · lectius, la mobilitat de les persones i fins i tot les normes per als usos del sòl d'un territori.
És molt important conèixer la normativa més significativa per desenvolupar i interpretar la planificació del territori i dels recursos.
Prèviament, es facilitarà un coneixement bàsic de la metodologia i procediments en l'aplicació de les principals lleis i normes que són d'aplicació en la planificació territorial o sectorial, amb vessant espacial.
Plantejar i resoldre casos d’anàlisi territorial de planificació emprant diversos tipus de models i plans estratègics.
Ús de la informació geogràfica a diverses escales, realitzant els processos de captura, anàlisi, propostes i interpretació dels resultats.
Desenvolupar les capacitats de treball autònom.
Competències
- Geografia i Ordenació del Territori
- Dominar les diverses formes d'adquisició i gestió de la informació geogràfica com a instrument d'interpretació territorial i, en especial, dels mapes i de les imatges d'observació de la Terra.
- Identificar les relacions espacials a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, i a través de la dimensió temporal.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i comparar dades geogràfiques rellevants.
- Dominar les diferents formes d'adquisició d'informació geogràfica com a instrument per a la planificació territorial.
- Identificar les relacions espacials a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, i a través de la dimensió temporal.
- Participar en debats geogràfics respectant les opinions dels altres participants.
Continguts
Els models de planificació territorial representen una síntesi, formalitzada metodològicament, entre les bases teòriques en què es fonamenten els models d'anàlisi espacial, l'aplicació del mètode científic, l'ús de bases de dades georeferenciades, les restriccions normatives-ideològiques i del planejament; així com dels objectius específics reflectits en cada pla. Es pretén que l'estudiant aprengui el procés general de formalització d'un model de planificació territorial així com alguns tipus de models específics.
Es dedicarà una especial atenció a la planificació territorial del plans estratègics de serveis i benestar de la població. Aquests són unes eines que aporten recursos de planificació, social i econòmica, important; i, a més, tenen caràcter transversal: comprenen tot tipus de territori i tenen un impacte social, econòmic i ambiental molt important en aquests territoris.
Metodologia
El curs s’estructurarà a partir d’activitats dirigides i d’activitats autònomes on l’alumne aprendrà a desenvolupar-se interactivament en els continguts de l’assignatura amb el suport del professorat, a diferents nivells
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats:
Lectures i seguiment dels materials del curs
Lectura de llibres i articles (activitat individual de l’alumnat complementària al treball d’aula)
Realització d’exercicis pràctics en escenaris simulats basats en SIG
Pràctica final, relacionada amb el temari de classe i els exercicis pràctics
L’activitat pràctica s’estructura en tres eixos:
Pràctiques guiades i tutoritzades en cadascun dels temes:
Comprovació de coneixements teòrics i metodològics
Realització d’una pràctica final que combini la teoria del curs.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes dirigides | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques i treball de curs | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i treball personal | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4 |
| Realització de pràctiques i del treball | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4 |
Avaluació
L’avaluació és continuada, per tant, per assolir els coneixements és necessari fer el seguiment al llarg del curs.
Per aprovar l'assignatura s'ha d'haver superat la prova escrita.
Prova escrita (35%)
Pràctiques (25%)
Treball de curs (40%)
Reavaluació. Per optar a la reavaluació caldrà haver tret un 3,5 de la prova escrita.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar al procés de recuperació s'exigeix a l’estudiant haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5.
La no realització d’una pràctica dins del calendari establert suposa un “No avaluat” i en la pràctica corresponent.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació
significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte
d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es
produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la
qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 35 | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4 |
| Pràctiques | 25 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
| Treball de curs | 40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
Bibliografia
Models de Planificació Territorial
Bibliografia
Castañer, Margarida (Editora) (2012). El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
Baum, Joel A. C. i Sorenson, Olav (Ed.) (2003). “Introduction: The strategic management of space and place” in Baum, Joel A. C. i Sorenson, Olav (Ed.) Geography and strategy. Oxford: Elsevier Sciencet Ltd. pp.: 1-21.
Lee, Sang M. and Moore, Laurence J. (1975). Introduction to decision science. New York: Petrocelli Carter Inc.
Pallares-Barbera, Montserrat (2003). “Geografia econòmica i localització industrial.” Documents d'Anàlisi Geogràfica, 42: 171-182.
Tadelis, Steven (2012). Game theory: An introduction. New Jersey (USA): Economics Books Princeton University Press.
Eastman, Ronald (2001). “Uncertainty Management in GIS: Decision Support Tools for Effective Use of Spatial Data Resources.” In: Hunsaker C.T., Goodchild Michael F., Friedl M.A., Case T.J. (Eds) Spatial Uncertainty in Ecology. Springer, New York, NY, pp. 379-390.
Schelling, Thomas. "An Essay on Bargaining." In The Strategy of Conflict. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1960, 1980, pp. 21-52. ISBN: 0674840313.