Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OT | 4 | 0 |
Per a fer un seguiment adient de l'assignatura cal haver cursat "Introducció a les Ciències Polítiques i Relacions Internacionals", "Política de l'Àsia Oriental" i "Relacions internacionals de l'Àsia Oriental" i haver assimilat els conceptes propis de la Ciència Política i de la disciplina de les Relacions Internacionals. Es recomana revisar els continguts teòrics i metodològics apresos en aquestes assignatures.
Atès que moltes de les lectures amb què es treballarà durant el curs són en anglès, és necessari un nivell adient de comprensió oral i lectora d'aquest idioma per fer-ne un bon seguiment.
L'objectiu d'aquesta assignatura és aprofundir en línies temàtiques i/o debats que incideixen de forma notable en la realitat política, domèstica i internacional, de l'Àsia Oriental.
Mitjançant l'aproximació pròpia de les Ciències Polítiques i de les Relacions Internacionals, en aquest curs aprendrem a analitzar i pensar críticament sobre aquesta realitat.
Amb aquest propòsit, s'abordaran diferents estudis de cas que permetran conèixer i aprofundir en qüestions rellevants sobre els diferents sistemes polítics de la regió i la seva dimensió internacional. Els casos tractaran sobre la Xina, el Japó, els dos estats de la península de Corea i Taiwan. Es posarà atenció als aspectes que han estat determinants per a la configuració de l'ordre internacional asiàtic posterior a la fi de la Guerra Freda i els reptes a què s'enfronta.
L'assignatura s’estructura a partir de diversos estudis de cas sobre la política i les relacions internacionals de l’Àsia Oriental.
Els casos estaran relacionats amb els sistemes polítics de la regió, la configuració de l’ordre regional de la post-Guerra Freda, el ressorgiment de la Xina i les seves relacions amb els països veïns, el règim nord-coreà i la política exterior japonesa. Abans de començar l'assignatura, l'equip docent informarà sobre els casos concrets que s'abordaran, que es podran triar segons com evolucioni l’actualitat internacional.
Els diferents estudis de cas es tractaran a partir de lectures recomanades i el debat sobre aquestes.
L'equip docent indicarà quines seran les línies teòriques i metodològiques per aprofundir en la comprensió concreta de cada estudi de cas.
S'espera que alumnes tinguin una implicació genuïnament participativa.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Participació en les discussions sobre els temes plantejats | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 14, 15, 16, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Presentacions | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 7, 11, 13, 14, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Comentari crític de les lectures | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 17 |
Realització de les lectures | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 15, 16, 17 |
L'avaluació és avaluació continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s'indiquen en el calendari el primer dia de classe. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
L'avaluació inclou tres tipus d'activitats:
- Durant el curs es plantejarà un exercici escrit que consistirà a respondre de forma breu a diverses preguntes concretes relacionades amb els casos tractats. Aquest exercici computarà el 30% de la nota final de l'assignatura.
- L'estudiant redactarà un treball acadèmic (d'entre 3000 i 3500 paraules) que servirà per familiaritzar-se amb la investigació acadèmica en l'àmbit universitari. El treball computarà el 40% de la nota final de l’assignatura.
- Cada estudiant farà una presentació acadèmica en grup en què s'introduiran els aspectes més rellevants del cas que s’estigui tractant. La presentació computarà un 30% de la nota final de l’assignatura.
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços)o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una prova final equivalent al 100% de la nota.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en format digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici escrit de respostes curtes | 30% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Presentació en grup | 30% | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Treball escrit individual | 40% | 25 | 1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Abans d’iniciar-se el semestre, el docent encarregat de cada mòdul indicarà les lectures que formaran part de cada estudi de cas.
Manuals i obres de consulta
Acharya, Amitav & Buzan, Barry (Eds.). Non-Western International Relations Theory. Perspectives on and Beyond Asia. New York, London: Routledge, 2010.
Breslin, S. (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.
Connors, M. K., Davison, R., & Dosch, J. (2018). The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge.
Friedberg, A. L. (2011). A Contest for Supremacy: China, America, and the Struggle for Mastery in Asia: W. W. Norton.
Hsiung, J. C. (2007). China and Japan at Odds : Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.
Huang, Xiaoming. Politics in Paficic Asia: An Introduction. Palgrave MacMillan, 2009.
Lankov, A. (2013). The Real North Korea: Life and Politics in the Failed Stalinist Utopia: Oxford University Press.
Nye, J. S. (2012). The Future of Power. New York: PublicAffairs.
Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M. (2011). Japan as a "Normal Country"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.