Logo UAB
2020/2021

Relacions Internacionals de l'Àsia Oriental

Codi: 101526 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500244 Estudis d'Àsia Oriental OB 3 1
2503778 Relacions Internacionals OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Just Castillo Iglesias
Correu electrònic:
Just.Castillo@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Cal tenir un nivell adequat d’angles per a seguir correctament aquesta assignatura.

Equip docent

Just Castillo Iglesias

Prerequisits

Per a fer un seguiment adequat de l'assignatura, cal haver assimilat els conceptes bàsics de la disciplina de les Relacions Internacionals vistos a l’assignatura ”Introducció a les ciències polítiques i a les relacions internacionals” de primer curs.

Objectius

L'objectiu principal d’aquesta assignatura és que els estudiants puguin interpretar i entendre l’evolució des de l’inici de la Guerra Freda de tots els elements que han configurat la realitat actual de l’Àsia Oriental.

Els estudiants que completin l’assignatura amb èxit seran capaços de:

  • Demostrar el seu coneixement dels paradigmes principals de la disciplina de les Relacions Internacionals.
  • Comprendre el paper que han tingut les principals potències de la regió en la seva configuració actual.
  • Comprendre la naturalesa de les relacions internacionals de la regió, especialment entre la Xina, el Japó, els estats de la península de Corea, i l'actor extern per excel·lència, els Estats Units.
  • Distingir els elements de continuació i de ruptura que existeixen a la regió d'Àsia Oriental durant la Guerra Freda i la postguerra freda.
  • Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi dels conflictes entre els països de la regió i de les seves dinàmiques de cooperació.
  • Presentar un treball escrit centrat en algun aspecte concret de les relacions internacionals a l’Àsia Oriental.

Competències

    Estudis d'Àsia Oriental
  • Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  • Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Resoldre situacions de conflicte.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre’n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
  • Analitzar l’estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d’emergència), tant a l’àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar les diferents eines d’anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  2. Analitzar el funcionament dels subsistemes internacionals regionals i funcionals, la seva estructura i dinàmica i les tendències evolutives presumibles.
  3. Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
  4. Analitzar les polítiques i les respostes als impactes de la globalització, establint-ne les diferències i les semblances, en cadascun dels estats dels subsistemes regionals estudiats.
  5. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  6. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  7. Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
  8. Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  9. Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  10. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  11. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  12. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  13. Explicar les característiques de cadascun dels subsistemes regionals estudiats, les traces de canvi i de continuïtat en clau històrica i comparada, així com el paper que juguen els diversos actors estatals i no estatals en cada subsistema.
  14. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  15. Identificar les institucions i les organitzacions internacionals rellevants en cada subsistema regional (Orient Mitjà, Àsia oriental, Amèrica Llatina) i analitzar-ne els rols i l’actuació, en funció de l'assignatura.
  16. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  17. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  18. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  19. Resoldre situacions de conflicte.
  20. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  21. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  22. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  23. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  24. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  25. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Tema 1. Introducció a l'estudi de les Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental

1.1. Naturalesa de la disciplina

1.2. Els nivells d’anàlisi en la disciplina

1.3. El paper de la teoria

1.4. Evolució de la disciplina

1.5. Els paradigmes principals

Tema 2. La creació de l'ordre bipolar a l'Àsia Oriental

2.1. L'ordre regional asiàtic durant la guerra freda

2.2. La creació de la República Popular de la Xina i el seu impacte en l'ordre regional

2.3. L'ocupació del Japó i la creació d'un nou actor del sistema regional

2.4. La divisió de la Península de Corea

Tema 3. L'evolució de la Guerra Freda

3.1. La diplomàcia triangular

3.2. El Japó i la inserció en el sistema regional asiàtic: el sistema de vol de les oques i la Doctrina Fukuda

3.3. La Doctrina Nixon i el seu impacte en l'ordre regional

3.4. La fi de la guerra freda i la configuració d'un nou ordre

Tema 4. L'ordre de postguerra freda

4.1. La reemergència de la Xina

4.2. La "normalització" del Japó com a actor del sistema internacional

4.3. La presència dels Estats Units

4.4. La Península coreana i la diplomàcia nuclear de Corea del Nord

Metodologia

Per tal d'assolir els objectius establerts, aquesta assignatura se centra classes teòriques i pràctiques. És important seguir l'ordre de lectures i d'activitats proposades pel professorat perquè aquest material proposa un desenvolupament ordenat i coordinat del temari de l'assignatura, amb l'objectiu de facilitar l'assimilació i la comprensió dels continguts.

  • Lectures
  • Classes
  • Elaboració d'un treball escrit
  • Tutories 
  • Participació en discussions / debats

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 50 2 1, 9, 11, 12, 19, 20, 21, 22, 23, 25
Tipus: Supervisades      
Treballs 34 1,36 1, 8, 9, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25
Tipus: Autònomes      
Lectura i estudi 45 1,8 1, 9, 10, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25

Avaluació

L'avaluació d'aquesta assignatura és contínua. Els estudiants han de demostrar el seu progrés mitjançant activitats i exàmens. Els terminis d'aquestes activitats d'avaluació s'indicaran en el calendari el primer dia de classe. Cal complir estrictament els terminis establerts per a les diferents activitats.

1. Treball

L'estudiant haurà de realitzar un treball pautat i de forma col·laborativa en petits grups.

L'extensió màxima del treball és de 3.000 paraules.

2. Exàmens / proves

Prova 1: Tema 1 i Tema 4

Prova 2: Tema 2 i 3

3. Presentació

Durant el curs, els estudiants faran una presentació en petits grups en què analitzaran algun aspecte de les relacions internacionals d'Àsia Oriental posant en pràctica les eines conceptuals i teòriques treballades en el Tema 1. El calendari i la manera en què aquestes presentacions es duran a terme s'anunciaran a l'inici del semestre. És responsabilitat de l'estudiant assegurar la seva disponibilitat en els dies proposats.

Altres consideracions 

La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència. 

Revisió 

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant. 

Recuperació 

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. 

L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una prova final equivalent al 100% de la nota. 

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. 

Consideració de “no avaluable” 

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura. 

Irregularitats en les activitats d’avaluació 

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0.En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. 

S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es consideracom a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.

Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentació (Tema 1) 20% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Prova 1 (Tema 2 i 3) 25% 2 0,08 3, 6, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 22, 23
Prova 2 (Tema 4) 20% 2 0,08 1, 3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 22, 23, 25
Treball escrit 35% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25

Bibliografia

Acharya, Amitav (2003) «Will Asia's Past Be Its Future?», International Security 28(3): 149-164.

Barbé, Esther (2007) Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos.

Baylis, J., Smith, S., & Owens, P. (Eds.). (2017). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations (7th ed.). New York: Oxford University Press.

Beeson, Mark, and Stubbs, Richard. 2012. Routledge Handbook of Asian Regionalism. London and New York: Routledge.

Breslin, S. (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.

Buzan, Barry (2010) «China in International Society: Is 'Peaceful Rise' Possible?», Chinese Journal of International Politics 3(1): 5-36.

Connors, Michael K., Davison, Rémy and Dosch, Jörn (2012) The New global politics of the Asia Pacific. London: Routledge.

Feng, Huiyun (2009) «Is China a Revisionist Power?», Chinese Journal of International Politics 2(3): 313-334.

Friedberg, Aaron. 2004. «Will Europe's Past be Asia's Future?», International Security, 28(3): 149-164

Golden, Seán (2012) China en perspectiva. Análisis e interpretaciones, Barcelona: Edicions Bellaterra.

Hsiung, J. C. (2007). China and Japan at Odds : Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.

Ikenberry, G. John; Mastanduno, Michael [eds.] (2003) International Relations Theory and the Asia-Pacific. New York: Columbia University Press.

Kang, David (2010) East Asia before the West. Five Centuries of Trade and Tribute. New York: Columbia University Press.

Kang, David. 2007. «Power, Interests, and Identity in East Asian International Relations, 1300 to 1900», China Rising. Peace, power and order in East Asia, New York: Columbia University Press.

Katzenstein, Peter J.2008. «Japan in the American Imperium: Rethinking Security», The Asia-Pacific Journal: Japan Focus. Volume 6. Issue 10.

Kissinger, Henry (2001) Diplomacia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Kissinger, Henry (2012) China. Barcelona: Debate.

Lankov, A. (2017). Why Nothing Can Really Be Done about North Korea’s Nuclear Program. Asia Policy, 23(1), 104-110.

López i Vidal, Lluc (2010) Manual de política exterior japonesa. Barcelona: Editorial UOC.

López i Vidal, Lluc i Pelegrín, Àngels (2017) "Hedging Against China: Japanese Strategy Towards A Rising". Asian Security, 13(3): 1-19.

Mearsheimer, John. J. (2001) The Tragedy of Great Power Politics. New York: W.W. Norton.

Miller, Alice Lyman and Wilch, Richard (2011) Becoming Asia: Change and Continuity in Asian International Relations Since World War II. Stanford: Stanford University Press.

Qin, Yaqing. 2012. «Cultura y pensamiento global: una teoría china de las relaciones internacionales», Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 100: 67-90.

Ramo, Joshua Cooper (2004) The Beijing Consensus. London: The Foreign Policy Centre.

Wang Hui (2011) The Politics of Imagining Asia. Cambridge: Harvard University Press.

Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M. (2011). Japan as a "Normal Country"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.

Yu-Chung Lee, Fabio [ed.] (2015) Recopilación de las fuentes sobre las relaciones entre Taiwan y España II. Taiwan historica: Taipei. 

Zorgbibe, Charles (1997) Historia de las Relaciones Internacionales 2. Del Sistema de Yalta hasta nuestros días. Madrid: Alianza Universidad.