Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 1 |
En iniciar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
Nivell requerit: A2 Waystage CEFRL, 2º Plataforma, 2n Nivell bàsic MECR
Descriptor il·lustratiu per al nivell A2 MECR
Item Niveau A2 (GeR) Deutsch als Fremdsprache (DaF)
Ich kann mich in einfachen routinemäßigen Situationen verständigen, kann dabei die eigene Herkunft und Ausbildung beschreiben, was ich in meiner Freizeit mache, wo ich wohne und wie es dort aussieht und wie ein typischer Tag in meinem Leben ist. Ich hatte ca. 225 Stunden Deutschunterricht und habe einen Wortschatz von ca. 1500 Wörtern.
Ich verstehe das Wesentliche von kurzen, klaren und einfachen Mitteilungen und Ansagen im Unterricht.
La funció d’aquesta assignatura és dominar els aspectes contrastius fonamentals de la combinació lingüística i desenvolupar la capacitat de resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius).
Es dedicaran 4,5 crèdits a traducció i 4,5 crèdits a idioma.
Llengua
En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç en l’àmbit de la llengua alemanya del següent:
Descriptor il·lustratiu nivell Llindar B1 MECR
Kontrakschwelle B1
Kann die Hauptpunkte verstehen, wenn klare Standardsprache verwendet wird und wenn es um vertraute Dinge aus Arbeit, Schule, Studium oder Freizeit usw. geht. Kann die meisten Situationen bewältigen, denen man auf Reisen im Sprachgebiet begegnet. Kann sich einfach und überwiegend zusammenhängend über vertraute Themen und persönliche Interessengebiete äußern. Kann kurz über Erfahrungen und Ereignisse berichten, Träume, Hoffnungen undZiele beschreiben und zu Plänen und Ansichten kurze Begründungen oder Erklärungen geben.
Traducció
En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
Idioma
Continguts comunicatius, morfosintàxis i textuals
El curs ofereix a l’estudiant les eines necessàries per al reconeixement i l’ús actiu de les estructures lèxiques, morfosintàctiques i textuals bàsiques i complexes de la llengua alemanya.
L’objectiu formatiu és la comprensió i producció de textos escrits de caire general.
Pel que fa a la comunicació oral, l’objectiu dels curs és arribar a comprendre i produir textos orals de caire general i específic, així com desenvolupar la capacitat de participar en debats sobre temes generals amb un nivell de dificultat mig. El desenvolupament d’aquestes competències serà possible gràcies a un treball pràctic de la llengua des del punt de vista comunicatiu, gramatical, lexical i intercultural.
Pel que fa als continguts:
Comunicatius
Analitzar textos no especialitzats
Produir textos no especialitzats
Comprendre una informació de dificultat mitjana
Donar els propis punts de vista
Expressar un desig, una necessitat
Expressar una finalitat, un objectiu
Discrepar, justificar les diferències, les contradiccions
Argumentar
Expressar una causa, una conseqüència
Justificar –se, donar explicacions
Demanar una opinió, un desig, un consell, suggerir
Descriure, avaluar i comparar
Presentar fets i opinions en un ordre estructurat
Fer sintesis i resums
Reproduir un text
Gramaticals
- Nominalisierung und Verbalisierung von Nebensätzen (Temporal-, Kausal-, Modal- Konditional-, Final-, Konsekutiv-, und Konzessivsätze).
- Intentionen und sprachliche Realisierung: Sprechhandlungen
Lexicals i Interculturals
Beruf und Studium: Chancen auf dem Arbeitsmarkt.
Jugend und Zukunft, Lebensträume und Realität
Sicherheit in Europa: Rechtsextremismus und Migration
Gesundheit heute
Traducció
Pel que fa als continguts:
Pràctica 1. L'equivalència traductora
Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics i textuals per comprendre un text.
Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics i textuals per produir un text.
Identificar el caràcter textual i dinàmic de l'equivalència traductora.
Formular adequadament les necessitats informatives per traduir.
Aplicar els recursos de documentació per traduir.
Pràctica 2. Valoració de diccionaris en línia
Aplicar els recursos de documentació per traduir textos escrits no especialitzats en llengua estàndar
Identificar les fonts d'informació (digitals i analògiques) per a traduir textos no especialitzats
Práctica 3. Identificar i resoldre problemes de traducció:
Ús de fonts de documentació
Comprendre textos escrits per a poder traduir-los.
Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics i textuals per traduir.
Identificar problemes de traducció.
Utilitzar tècniques i estratègies per a resoldre problemes.
Formular adequadament les necessitats informatives.
Identificar les fonts d'informació per a traduir.
Aplicarels recursos de documentació per traduir.
Pràctica 4. Identificar i resoldre problemes de traducció. Exercici de traducció creativa.
Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics i textuals per comprendre un text.
Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics i textuals per produir un text.
Formular adequadament les necessitats informatives per traduir.
Identificar problemes de traducció.
Utilitzar tècniques i estratègies per resoldre problemes.
Metodologia docent
S'ampliaran i aprofundiran les competències en Idioma Estranger Alemany (DaF) i es desenvoluparan les especifiques necessàries de cara a la traducció: D'una banda, les competències globals i habilitats comunicatives de l’idioma estranger, per l'altre, les competències lingüístiques especials en Alemany com Llengua de Treball per a la Traducció, posant especial èmfasi en aquelles que són de rellevància pragmàtica, intercultural i contrastiva (C-A) per a la traducció, heurística o instrumental de cara a l'aprenentatge d'idiomes (kulturpaarspezifische pragmatische Kompetenzen, Lernfertigkeiten, instrumentale Fertigkeiten).
El caràcter de l'assignatura és teòric-pràctic. Es tractaran les bases de l'anàlisi textual (lingüístic i traductològic), de la recepció i producció textual en alemany. Tots els coneixements, les competències, les estratègies i activitats de l'assignatura es desenvoluparan a través i per mitjà del treball amb i sobre textos (models estàndards i exemplars actuals).
Activitats formatives
S’aplicarà els textos anteriorment esmentats amb els objectius esmentats:
a) el desenvolupament d'estratègies i mètodes de lectura i comprensió textual;
b) el desenvolupament d'estratègies i mètodes de l'anàlisi textual (lingüística i gramàtica de text, anàlisi traductològic),
c) el tractament de típics problemes lingüístics i interculturals (C-A) manifestos en textos actuals, seguit de tasques o exercicis gramàtics i/o performatius o tasques de detecció corresponents;
d) la sistematització del síntesi textual i les bases de la mediació lingüística mitjançant perífrasis, reformulació o explicitació dels continguts textuals;
e) el perfeccionament de la producció textual en alemany (producció d'exemplars concrets seguint models de text) i la revisió de textos defectuosos;
La producció de textos es limitarà a temes o dominis generals o de l’estudi.
Seguint el mètode didàctic alemany d’orientació en l’activitat pràctica de l’estudiant, aplicat a l'Ensenyament d'Alemany com Idioma (DaF) per a traducció i interpretació, les tasques basades en el tractament de textos autèntics i actuals poden ser modificades durant el curs, bé en funció de l'actualitat dels textos o bé per necessitats didàctiques específiques dels alumnes, detectades mitjançant l'avaluació formativa continuada o l’avaluació diagnòstica. La definició progressiva i la quantitat (entre 4 i 10 activitats) dels tasques concrets dependrà per tant de les necessitats didàctics concrets dels alumnes, sense sobrepassar el total de les hores estipulades.
Llengua
El curs es centrarà especialment en:
- La comprensió de textos escrits i de documents orals i audiovisuals
- La pràctica de les tècniques d’expressió oral i escrita
- Tractament de temes de gramàtica de nivell mig- alt
Es proposarà a l’estudiant un seguit d’activitats i de tasques:
- Treballs individuals (exercicisgramaticals, produccions escrites: resum, dissertació.., fitxa de lectura)
- Treballs en grup (simulacions, activitats de comprensió, d’escriptura, exposicions oral, etc..)
- Intercanvis a classe (debats, presentació de textos, etc..)
- Controls de gramàtica, d’expressió oral/escrita i de comprensió oral/escrita
- Treballs autònoms: exercicis, preparació de les proves, lectures, lectura de dos llibres, redaccions, recerca d’informació a Internet...
S’avaluaran els següents aspectes:
- ser capaç d’aplicar correctament els coneixements de gramàtica adquirits durant el curs.
- expressar-se oralment de forma fluida sobre un tema donat en el marc d’una presentació oral, d’un debat, un diàleg, on s’haurà de defensar un punt de vista
- redactar un text coherent
- ser capaç de reflexionar sobre el propi aprenentatge i de recórrer a estratègies d’aprenentatge
- ser capaç de posar en pràctica els coneixements adquirits a classe: pas del coneixement passiu a l’ús actiu d’aquests coneixements.
Metodologia a Traducció
Les classes tindran un caire pràctic sobre els punts assenyalats a la secció “Continguts” en relació amb les pràctiques de traducció establertes. Hi ha una presentació oral a la segona pràctica i una lectura obligatòria.
Pràctica 1. Criteris d'avaluació:
1. Sentit contextualitzat
2. Equivalents de traducció
3. Procés de solució
4. Recursos emprats
Pràctica 2. Criteris d'avaluació:
a) Anàlisi del diccionari
b) L'anàlisi del contingut del diccionari és completa.
c) Les recerques per a la traducció de la frase es relacionen amb l'anàlisi del contingut
d) En la valoració del diccionari s'assenyalen els punts forts i els punts dèbils del diccionari des del punt de vista del traductor
2. Exposició oral
Presentació oral de diccionaris. Debat a classe
Pràctica 3. Criteris d'avaluació:
1. Identificació de problemes
Es valorarà que s'hagin identificat tots els problemes.
2. Procediment de solució de problemes
a) es valorarà que les necessitats informatives i les paraules clau per a la recerca d'informació siguin precises.
b) es valorarà que es justifiqui la solució adoptada, que es justifiqui pel sentit contextualitzat i el context d'arribada
c) es valorarà que les fonts siguin fiables i pertinents.
d) es valorarà que el resultat sigui adequat.
3. Convencions
Es valorarà que les decisions siguin sistemàtiques i que els models siguin pertinents.
Pràctica 4. Criteris d'avaluació:
1. Identificació de problemes
Es valorarà que s'hagin identificat idefinit els problemes de cada frase.
2. Procediment de solució de problemes
a) Es valorarà que la definició de necessitats informatives per resoldre cada problema sigui precisa.
b) Es valorarà que les solucions als problemes siguin les adequades.
Presentació d’un inform sobre la lectura obligatòria.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització d'exercicis i activitats de traducció o reformulació i resolució de problemes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de traduccions i textos avaluables | 37 | 1,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de textos, traduccions, exercicis i recerca d'informació | 100 | 4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Avaluació,
Idioma
- Es faran proves parcials que inclouen diferents activitats d’avaluació (de comprensió lectora, de producció escrita i oral, de coneixements gramaticals, de vocabulari i de una lectura autònoma, cap podrà excedir del 40%).
-Cada prova parcial té un barem per a valorar els resultats de l’aprenentatge segons les competències específiques. Aquestes proves tindran una durada de 1 hora o de 2 hores.
Avaluació a Traducció
S’evaluaran les següents activitats obligatòries:
- Traducció de textos generals
- Pràctiques i presentacions orals
- Treball de traducció raonada
Important
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. La professora responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedirala recuperació els i les estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. La docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats de llengua | 50% (diverses proves, cap d'elles pot excedir el 40%) | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 13 |
Pràctiques i presentacions orals (traducció) | 10% | 3 | 0,12 | 7, 12 |
Treball de traducció raonada | 20% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Treballs de traducció | 20% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Lektüre
Wülfing, Stefanie. (2014). Böses Erwachen in Heidelberg. Libro+Audio. TatortDaF. Klett Verlag: Stuttgart.
Pietsch, Jani. (2006). Ich besaß einen Garten in Schöneiche bei Berlin. Campus Verlag : Frankfurt.
2. Manuals
Braucek, Brigitte & Castell, A. (2002) Verbos alemanes. Diccionario de
Castell, A. & Braucek, B. (2000) Ejercicios. Gramática de la lengua alemana. Ed. Idiomas : Madrid.
Castell, Andreu (1997) Gramática de la lengua alemana. Ed. Idiomas : Madrid.
conjugación y de complementación. Ed. Idiomas : Madrid.
Doerr, Emmanuel. (2005). Grammatik Deutsch. Schemata, Hilfslisten für das Schreiben. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Doerr, Emmanuel. (2005). Textgrammatik Deutsch. Textwissen Oberstufe DaF für Übersetzer und Dolmetscher. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Dreyer, H & Schmitt, R. (1993) Lehr- und Übungsbuch der deutschen
Fandrych,Ch & Tallowitz,U.(2009) Klipp und Klar.Klett Verlag: Stuttgart.Grammatik. Hueber Verlag : München.
Hoberg, R & U. (2004) Der kleine Duden. Gramática del alemán. Ed. Idiomas – Max Hueber Verlag: Madrid.
Luscher, R. (1998) DaF. Übungsgrammatik für Anfänger. Verlag für Deutsch : München.
Seca, Jorge. (2004) Usos gramaticales básicos de la lengua alemana. http://es.scribd.com/doc/14746592/Gramatica-Alemana-Curso-Completo
Vater, H. (2001). Einführung in die Textlinguistik. 3ª ed. rev. München: Fink
3. Diccionaris de llengua
3.1 Bilingües
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Deutsch-Spanisch. München: Max Hueber.
Pons Großwörterbuch für Experten und Universität. Spanisch-Deutsch. Deutsch-Spanisch. (2001). Stuttgart, Düsseldorf, Leipzig: Klett.
Seca, Jorge; Wimmer, Stefanie (2014), Das kannst du laut sagen. Barcelona, Pons.
Slaby, R.; Grossmann, R. (1994). Wörterbuch der spanischen und deutschen Sprache. 4ª ed. revisada. Barcelona: Herder.
3.2 Monolingües
Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Spanisch-Deutsch. München: Max Hueber.
Bulitta, E.; Bulitta, H. (1983). Wörterbuch der Synonyme und Antonyme. Frankfurt: Athäneum.
Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
Dückert, J.; Kempcke, G. (1989). Wörterbuch der Sprachschwierigkeiten. Leipzig: Bibliographisches Institut.
Duden. (1972). Der große Duden in 10 Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1976-1981). Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1989). Deutsches Universalwörterbuch. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
Röhrich, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
Wehrle, H.; Eggers, H. (1996). Deutscher Wortschatz. Ein Wegweiser zum treffenden Ausdruck. Stuttgart: Ernst Klett.
4. Direccions interessants a Internet
Diaris i pàgines de noticies recomanades:
. Was gibt’s Neues? www.tagesschau.de / www.dw.de / www.heute.de
. Sueddeutsche Zeitung: http://www.sueddeutsche.de
. Neue Zürcher Zeitung: http://www.nzz.ch
. German News: http://www.germannews.com
. Deutsche Welle: http://www.dw-world.de
. Info zu Deutschland: www.deutschland.de ; www.tatsaachen-ueber-deutschland.de
.Täglicher Überblick über das deutschsprachige Feuilleton und Buchmaschine: www.perlentaucher.de
. Information zu Geschichte, Politik, Gesellschaft und Kultur: www.dw.de
Diccionaris monolingües en castellà
Arroyo, G.; Garrido, F.C. (1997). Libro de estilo universitario. Madrid: Acento.
Casares, J. (1979). Diccionario ideológico de la lengua española. 2ª ed. puesta al día. Barcelona:
Gustavo Gili.
Corripio, F. (1961). Incorrecciones, dudas ynormas gramaticales. Barcelona: Larousse-Planeta.
Diccionario de la lengua española. (1992). 21ª ed. 2 vols. Madrid: Real Academia Española.
Diccionario temático de la lengua española. (1975). Barcelona: Biblograf.
Gómez Torrego, L. (1989). Manual del español correcto. 2 vols. Madrid: Arco.
Gran diccionario de sinónimos y antónimos. (1991). Madrid: Espasa-Calpe.
Marsá, F. (1986). Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española. Barcelona: Ariel.
Martínez de Sousa, J. (1985). Diccionario de ortografía. Madrid: Anaya.
Martínez de Sousa, J. (2000). Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea.
Méndez, R. (1997). Del concepto a la palabra. Diccionario temático. Madrid: Temas de Hoy.
Moliner, M. (1998). Diccionario de uso del español. 2ª ed. revisada. Madrid: Gredos.
Seco, M. (1961). Diccionario de dudas de la lengua española. Madrid: Aguilar.
Seco, M.; Andrés, O.; Ramos, G. (1999). Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.
Diccionaris i manuals de la llengua catalana
ABRIL ESPAÑOL, J. (1997). Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Ed.62.
ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1950-1968). Diccionari català-valencià-balear. 2ª.ed. 10 vols. Palma de Mallorca: Moll.
COROMINES, J. (1980-1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Barcelona: Curial.
Diccionari visual Duden (1994). Barcelona: Enciclopèdia catalana.
FABRA, P. (1986). Diccionari general de la llengua catalana. 22ª. ed. Barcelona:Edhasa.
FRANQUESA, M. (1998). Diccionari de sinònims Franquesa. 2ª. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
GINEBRA, J.; MONTSERRAT, A. (1999).Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Ed. 62.
Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Ed. 3 i 4; Ed. 62; Ed. Moll, etc.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1998). Diccionari complementari del català normatiu. Barcelona: Ed. 62.
PALOMA, D.; RICO, A. (1998). Diccionari de dubtes del català. Barcelona: Ed. 62.
PEY, S. (1997). Diccionari de sinònims i antònims. 17ª. ed. Barcelona: Teide.
RASPALL, J.; MARTÍ, J. (1986). Diccionari de locucions i de frases fetes. 3ª. ed. Barcelona: Ed. 62. [Reimpressió en 2 vols.: Diccionari de locucions (1995) i Diccionari de frases fetes (1996). Ambdós Barcelona: Ed. 62.]
TERMCAT (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Ed. 62.
Gramàtiques, manuals i altres obres de referència en llengua A
Agencia Efe, Manual del español urgente, Madrid, Cátedra, 1998, 12ª ed. Existe una versión parcial
en línea.
Alarcos Llorach, Emilio, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1994.
Bosque, Ignacio (director), Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid,
SM, 2004.
Corripio, Fernando, Diccionario de ideas afines, Barcelona, Herder, 2000, 7ª ed.
García Yebra, Valentín, Claudicación en el uso de las preposiciones, Madrid, Gredos, 1988.
Gili Gaya, Samuel, Curso superior de sintaxis española, Barcelona, Vox, 1993, 15ª ed.
Lázaro Carreter, Fernando, El dardo en la palabra, Barcelona, Círculo de lectores, 1997.
—, El nuevo dardo en la palabra, Madrid, Aguilar, 2003.
Lorenzo, Emilio,El español de hoy, lengua en ebullición, Madrid, Gredos, 1994, 4ª ed.
—, Anglicismos hispánicos, Madrid, Gredos, 1996.
—, El español en la encrucijada, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Martínez de Sousa, José, Diccionario de usos y dudas del español actual, Barcelona, Biblograf,
1998, 2ª ed.
—, Manual de estilo de la lengua española 3 (MELE 3), Gijón, Trea, 2007, 3ª ed. rev. y amp.
—, Ortografía y ortotipografía del español actual, Gijón, Trea, 2004.
—, Diccionario de uso de las mayúsculas y minúsculas, Gijón, Trea, 2007.
Marsá, Francisco, Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona, Ariel, 1994.
País, El, Libro de estilo, Madrid, Aguilar, 2002. Existe una versión electrónica.
Real Academia Española, Nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 2009.
Real Academia Española, Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Redes, Diccionario combinatorio del español combinatorio, Madrid, SM, 2004.
Seco, Manuel, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe,
2000, 10ª ed. 2ª reimpr.
Manuals de traducció
Gamero Pérez, Silvia, Traducción alemán-español. Aprendizaje activo de destrezas básicas.
Castellón, Universidad Jaume I.
García Yebra, Valentín, Teoría y práctica de la traducción, Madrid, Gredos, 1982.
Rossell, Anna, Manual de traducción alemán-castellano. Barcelona, Gedisa, 1996.
Sobre traducció
Ayala, Francisco, «Breve teoría delatraducción» (1946), en La estructura narrativa, Barcelona,
Crítica, 1984.
Borges, Jorge Luis, «Las versiones homéricas» (1932), en Obras completas, Barcelona, Emecé,
1989.
—, «Los traductores de las 1001 noches» (1936), ibíd.
—, «Piere Menard, autor de El Quijote» (1939), ibíd.
—, «La busca de Averroes» (1947), ibíd.
Catelli, Nora, y Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio, Barcelona, Serbal, 1998.
Coseriu, Eugenio, «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», en El hombre y su
lenguaje, Madrid, Gredos, 1977.
Eco, Umberto, Decir casi lo mismo, trad. Helena Lozano, Barcelona, Lumen, 2008.
Fernández González, Vicente (comp.), La traducción de la A a la Z, Córdoba, Berenice, 2008.
García Yebra, Valentín, En torno a la traducción. Teoría, crítica, historia, Madrid, Gredos, 1983.
—, Traducción: teoría y práctica, Madrid, Gredos, 1994.
Gentzler, Edwin, Contemporary Translation Theories, Londres/Nueva York, Routledge, 1993.
Larbaud, Valéry, Sous l’invocation de Saint Jérome, París, Gallimard, 1946.
Marías, Javier, «Ausencia y memoria en la traducción poética» (1980), en Literatura y fantasma, Madrid, Siruela, 1993.
—, «La traducción como fingimiento y representación» (1982), ibíd.
Monterroso, Augusto, «Llorar a orillas del río Mapocho» (1983), en La palabra mágica, Barcelona, Anagrama, 1996.
Ortega y Gasset, José, «Miseria y esplendor de la traducción» (1937), en Obras completas, Madrid, Alianza, 1983, t. V.
Palomero, Mari Pepa (compiladora), Antología de El trujamán, Madrid, Instituto Cervantes, 2002.
http://cvc.cervantes.es/trujaman
Paz, Octavio, Traducción: literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets, 1971, 1990.
Ruiz Casanova, José Francisco, Aproximación a una historia de la traducción en España, Madrid, Cátedra, 2000.