Antropologia històrica
Codi: 101251 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 3 | 0 |
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Lluís Mateo Dieste
- Correu electrònic:
- JosepLluis.Mateo@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Assignatura optativa que forma part de la matèria d’“Àmbits temàtics generals de l’antropologia”. S'imparteix al primer semestre.
L’objectiu general de l’assignatura és formar l’estudiantat en les teories i mètodes d’estudi de la societat com a fenomen històric, partint de la base que l’anàlisi de la dimensió diacrònica i processual forma part de la mateixa tasca antropològica.
Es presentaran diferents autors i escoles de pensament que han proposat models d’anàlisi processual i històrica de les societats; es mostraran els problemes metodològics derivats d’estudiar tant les societats del passat com les societats presents en moviment, a partir de l’etnografia de l’arxiu, la història oral i les tècniques visuals. Es discutiran diferents monografies il·lustradores del modus operandi de l’antropologia històrica en diversos camps clàssics, amb una especial atenció als estudis colonials, els sistemes de poder i classificació, les formes d’experiència religiosa, així com el problema de la modernitat.
En acabar l’assignatura, l’alumnat serà capaç de:
- Incorporar la dimensió històrica en l’anàlisi antropològica de la societat.
- Conèixer i aplicar els principals mètodes per a l’anàlisi diacrònica i l’estudi del canvi social.
Competències
- Antropologia Social i Cultural
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar que es coneixen i es comprenen els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les principals tècniques de recerca.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
- Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Aplicar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures.
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals.
- Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
- Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.
- Diferenciar entre els conceptes teòrics de l'antropologia i els conceptes indígenes.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants.
- Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
Continguts
1. Presentació de l’antropologia històrica
- Història d’una falsa dicotomia
- Aproximacions i propostes. De la història de les mentalitats als Comaroff
2. Desafiaments metodològics
- Desmuntant el cronocentrisme. Història, històries
- Etnografies de l’arxiu
- Observar les fonts visuals
- Història oral i les polítiques de la memòria
3. Aplicacions i anàlisis de l’antropologia històrica des de l’estudi del poder
- Situacions colonials. Interseccions, formes de dominació i resistència
- Sistemes de classificació i producció de l’exclusió: de la sang a la raça i la cultura
- Visions religioses, aparicions i tensions socials
- Història global i modernitats múltiples
Metodologia
Metodologia docent:
- Classes magistrals amb suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC).
- Presentació i discussió de casos.
- Presentació de directrius per a l’anàlisi autònoma de documentació en arxius i bases de dades històriques i etnogràfiques.
- Elaboració de resums de lectures i discussió.
- Realització d'esquemes i projectes de recerca.
Activitats Formatives:
- Classes teòriques i sessions de discussió orientada.
- Definició d’enfocaments i mostra de metodologies d’anàlisi diacrònica.
- Lectura comprensiva i discussió de textos.
- Elaboració d’un projecte de recerca.
- Estudi individual i discussió en equip per a l’elaboració de treballs.
- Exposicions orals i elaboració de treballs.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Discussions de grup classe | 15 | 0,6 | 1, 3, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16 |
| Exposicions del docent | 35 | 1,4 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treballs i exposicions individuals o en equip | 20 | 0,8 | 1, 2, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 16 |
| Tutories preparació de treball escrit | 5 | 0,2 | 1, 6, 7, 9, 12, 13, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i preparació de treballs | 40 | 1,6 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15 |
| Lectures, prospecció i anàlisi d'informació | 35 | 1,4 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16 |
Avaluació
Al principi de curs es facilitarà un cronograma amb el calendari d’activitats d’avaluació i les instruccions dels exercicis. Consulteu regularment el Moodle per a ampliar/actualitzar la informació d'aquesta guia i per qüestions de funcionament general del curs.
|
Participació activa a classe: discussió de lectures (15%) i presentació de projecte de recerca (10%) |
25% |
|
Proves teòriques |
25% |
|
Elaboració de treballs |
50% |
L’assignatura s’avalua a partir dels següents mòduls:
Mòdul 1. Participació (25%)
- Presentació i discussió de lectures: 10% presentació oral + 5 % lliurament escrit
- Reflexió i discussió d’un projecte de recerca: 10%
Mòdul 2. Prova escrita (25%)
- Prova sobre les lectures discutides a classe i les seves aplicacions: 25%
Mòdul 3. Treball de recerca (50%)
- Projecte de recerca: lectura d’una monografia temàtica orientadora (20%) + aplicació a un cas pràctic de recerca (30%)
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
- La presentació de la prova teòrica escrita determinarà que la persona es compromet a ser avaluada i la persona que no es presenti, sense causa justificada, constarà automàticament com a “No avaluable”.
- Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació final. I per optar a la recuperació d'una prova suspesa, cal haver obtingut una nota mínima de 2.
- Activitats excloses de recuperació: la no presència durant la presentació oral de la lectura (10% de la nota) i durant la presentació de la recerca en curs (10% de la nota) no es podran recuperar.
-PLAGI: D’acord amb la normativa vigent, en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de treballs | 50 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
| Presentacions orals i participació a classe | 25% | 0 | 0 | 7, 8, 9, 12, 14, 15, 16 |
| Prova teòrica escrita | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 15, 16 |
Bibliografia
Asad, Talal. 1973. Anthropology and the Colonial Encounter. London: Ithaca Press.
––. 1987. “Are There Histories of Peoples Without Europe? A Review Article”. Comparative Studies in Society and History, 29:3, pp. 594-607.
Axel, B. K. (ed.). 2002. From the Margins. Historical Anthropology and Its Futures. Durham: Duke University Press.
Balandier, George. 1971. Teoría de la descolonización. Las dinámicas sociales. Buenos Aires: Ed. Tiempo Contemporáneo.
Borofski, Robert. 1997. “Cook, Lono, Obeyesekere, and Sahlins”, Current Anthropology, vol. 38, nº 2, pp. 255-282.
Burke, Peter. 2003. “Obertura: la nueva historia, su pasado y su futuro”, P. Burke (eds.), Formas de hacer historia, Madrid: Alianza Editorial, pp. 13-38.
––. 2005. Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona: Cultura Libre.
––. 2006. ¿Qué es la historia cultural? Barcelona: Paidós.
Candau, Joël. 2002. Antropología de la memoria. Buenos Aires: Nueva Visión.
Caro Baroja, Julio. [1957] 2010. Los moriscos del reino de Granada. Ensayo de historia social. Madrid: Alianza Editorial.
––. 1961. Las brujas y su mundo. Madrid: Revista de Occidente.
Christian Jr., William A. 1990. Apariciones en Castilla y Cataluña (siglos XIV-XVI). Madrid: NEREA.
––. 1991. Religiosidad local en la España de Felipe II. Madrid: Editorial NEREA.
––. 1997. Las visiones de Ezkioga. La Segunda República y el Reino de Cristo. Barcelona: Ariel.
Coello de la Rosa,Alexandre; Mateo Dieste, Josep Lluís. 2015. “¿Antropología vs. Historia? Una incómoda pareja de baile”, Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 20-2, pp. 4-18.
––. 2016. Elogio de la antropología histórica. Enfoques, métodos y aplicaciones al estudio del poder y del colonialismo. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, Editorial UOC.
––. 2020. In Praise of Historical Anthropology. Perspectives, Methods, and Applications to the Study of Power and Colonialism. New York/London: Routledge.
Cohn, Bernard. 1987. An Anthropologist among Historians and Other Essays. Delhi-Oxford: Oxford University Press.
Comaroff, Jean & John. 1992. Ethnography and the Historical Imagination. Westview Press, Boulder, pp. 3-48.
Dacosta, Arsenio (ed.). 2019. Antropología e Historia. Intersecciones teóricas. Madrid: Ediciones Polifemo.
Dube, Saurabh. 2007. Historical Anthropology. Oxford: Oxford University Press.
Evans-Pritchard, Edward E. [1962] 1990. “Antropología e historia”, Ensayos de antropología social. Madrid: Siglo XXI, pp. 44-67.
Foucault, Michel. 1970. La arqueología del saber. Madrid: Siglo XXI.
––. 1976. Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI.
––. 1976. La voluntad de saber. Historia de la sexualidad, vol. I. Madrid: Siglo XXI.
Fraser, Ronald. 1979. Recuérdalo tú y recuérdalo a otros: historia oral de la Guerra Civil española. Barcelona: Crítica.
Friedman, Jonathan. [1994] 2001. Identidad cultural y proceso global. Buenos Aires: Amorrortu Editores.
Ginzburg, Carlo. [1976] 1994. El queso y los gusanos. Barcelona: Muchnik Editores.
Goody, Jack. [2006] 2011. Elrobo de la historia. Madrid: Akal.
Hobsbawm, Eric J.; Ranger, Terence. [1983] 1988. L’invent de la tradició. Vic: Eumo Editorial.
Kosellek, Reinhart. 1993. Futuro pasado. Barcelona: Paidós.
Levi, Giovanni. 1993. Sobre microhistoria. Buenos Aires: Biblos.
López Sanz, Hasan G. 2017. Zoos humanos, ethnic freaks y exhibiciones etnológicas. Valencia: Concreta.
Lowenthal, David. 1998 [1985]. El pasado es un país extraño. Madrid: Akal.
Macfarlane, Alan. 1970. Witchcraft in Tudor and Stuart England. London: Routledge & Kegan Paul.
Mateo Dieste, Josep Lluís. 2017. Moros vienen. Historia y política de un estereotipo. Melilla: Instituto de las Culturas.
Mateo Dieste, Josep Lluís; Muriel García, Nieves. 2020. A mi querido Abdelaziz... de tu Conchita. Cartas entre españolas y marroquíes durante el Marruecos colonial. Barcelona: Icaria Editorial.
Mintz, Sidney. [1985] 1996. Dulzura y poder. El lugar del azúcar en la historia moderna. Madrid: Siglo XXI.
Muir, Edward & Guido Ruggiero (eds.). 1991. Microhistory and the Lost Peoples of Europe. Selections from “Quaderni Storici”. Baltimore, London: The Johns Hopkins University Press.
Nisbet, Robert, et ali. [1972] 1979. “Introducción”. Cambio Social. Madrid: Alianza Editorial, pp. 12-51.
Portelli, Alessandro. 2009. Històries orals. Relat, imaginació, diàleg. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Memorial democràtic.
Sahlins, Marshall. 1985. Islas de historia. La muerte del capitán Cook. Metáfora, antropología e historia. Barcelona: Gedisa.
Stolcke, Verena. [1974] 1992. Racismo y sexualidad en la Cuba colonial, Madrid: Alianza.
––. 1993. “De padres, filiaciones y malas memorias. ¿Qué historias de qué antropologías?”, J. Bestard i Camps (coord.), Después de Malinowski, Asociación Canaria de Antropología, Sta. Cruz de Tenerife, pp. 147-198.
––. 2008. “El mestizo no nace, se hace”, Verena Stolcke & Alexandre Coello (eds.), Identidades ambivalentes en América Latina (siglos XVI-XXI). Barcelona: Edicions Bellaterra, pp. 17-58.
Stoler, Ann Laura. 2010. Along the Archival Grain. Epistemic Anxieties and Colonial Common Sense. Princeton and Oxford: Princeton University Press.
––. 2016. Duress. Imperial durabilities in our times. Durham: Duke University Press.
Tausiet, María & Amelang, James S. (eds.). 2009. Accidentes del alma: las emociones en la Edad Moderna. Madrid: Abada Editores.
Thomas, Keith. 1963. “History and Anthropology”, Past and Present, XXIV.
––. 1971. “Should Historians be Anthropologists?”, Oxford Magazine, pp. 387-388.
Thompson, Edward P. [1963] 1991. La formación de la clase obrera en Inglaterra. Barcelona: Laia.
––. 1977. “Folklore, Anthropology, and Social History”, Indian Historical Review, 3, pp. 247-266.
––. [1994] 2000. “Historia y antropología”, Edward P. Thompson, Agenda para una historia radical, Barcelona: Crítica/Historia y Teoría, pp. 15-43.
Vansina, Jan. 1968. La tradición oral. Traducción de Miguel M. Llongueras. Cerdanyola: Labor.
––. 2010. Being Colonized. The Kuba Experience in Rural Congo 1880-1960. Madison: University of Wisconsin Press.
Varese, Stefano. 1968. La sal de los cerros. Notas etnográficas e históricas sobre los Campa de la selva dePerú. Lima: Universidad Peruana de Ciencias y Tecnología.
Viazzo, Pier Paolo. 2003. Introducción a la antropología histórica. Lima: Pontificia Universidad Católica del Perú.
Wolf, Eric R. 1987 [1982]. Europa y la gente sin historia. México: Fondo de Cultura Económica.