Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 0 |
En el cas de l'alumnat del grau de ciència política, es dona per suposat que l'estudiant coneix adequadament, com a mínim, els conceptes i teories treballats a les assignatures "Administració i Polítiques Públiques", “Gestió Pública” i “Metodologia de l’anàlisi política”.
Aquest curs vol donar una visió general de la realitat del camp de l'avaluació de la gestió pública, tant en la literatura com en el món professional. L'objectiu general és proporcionar als estudiants la informació i les eines que necessiten per comprendre els límits conceptuals del camp, els mètodes que es poden utilitzar i les qüestions que estan presents en el debat actual sobre la utilitat de l'avaluació per a la gestió pública i per a l'anàlisi de les polítiques.
Tant si els estudiants acaben sent funcionaris de l'administració central, autonòmica o local, com si acaben treballant com assessors de polítiques, en el món privat o en el del Tercer Sector, molt probablement necessitaran treballar en contacte amb avaluadors professionals i amb consultors. Pel que hauran de desenvolupar estudis que proporcionin informació sobre el rendiment i els costos de la organització, els serveis, els programes o les polítiques en que treballin.
El curs es desplega a través de l’anàlisi de casos que il·lustren l'avaluació en la pràctica professional. S'implicarà als estudiants a través d’exercicis pràctics que els permetin fer les idees presents en la literatura més tangibles i posar-los en contacte amb el món real.
Aquesta és una assignatura optativa per alumnat que vulgui aprendre aproximacions pràctiques que li serviran en la seva carrera professional com a consultor o analista. És important doncs l'interès, el bon humor i poder estar present a la major part de les sessions.
T0. Introducció
- De què va el curs, què hauríem d'aprendre i a què es comprometen professor i estudiants.
T1. Definició, propòsits, tipus i ús de l’avaluació
- Definicions i tipologies.
- Quan fer una avaluació? Pensar en la utilització des del principi.
- Preguntes d’avaluació.
T2. Teories
- Les principals branques teòriques en el desenvolupament de l'avaluació de polítiques.
- Els grans autors i les seves principals aportacions.
T3. Metodologia qualitativa
- Aproximació conceptual i teòrica.
- Aproximació metodològica.
- Tècniques qualitatives.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T4. La mesura de l’acompliment a través d’indicadors
- Aproximació teòrica.
- Característiques i tipus d’indicadors.
- Metodologia per a la construcció d’indicadors.
- Models de gestió d’indicadors.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T5. Avaluació de les necessitats
- Documentar les necessitats.
- Indicadors i quantificació de les necessitats.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T6. Avaluació del disseny
- La teoria del canvi.
- El disseny de les polítiques.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T7. Avaluació de la implementació
- Anàlisi del procés administratiu i de gestió
- Variacions en les organitzacions prestadores delservei final.
- Variacions en els perfils de les poblacions usuàries i beneficiàries.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T8. Avaluació de l'impacte
- Avaluació d'impacte amb grups de comparació.
- Avaluació d'impacte sobre la base de control estadístic.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
T9. Avaluació econòmica
- Avaluació dels costos (ingredients).
- Avaluació cost eficàcia.
- Anàlisi de casos a través de seminaris i pràctiques.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
L'assignatura "Avaluació de la Gestió Pública" té 6 cr ECTS, és a dir, un total de 150 hores de dedicació de l'estudiant (25 hores per crèdit). Aquestes hores s'estructuren en les següents activitats formatives i en la metodologia docent que s'indica:
Activitats dirigides:
- Classes/seminari: Anàlisi dels continguts en format seminari en base a les lectures de la bibliografia recomanada i la seva aplicació a casos concrets. Recolzat amb exposicions per part del professor/a.
- Pràctiques: aplicació de les tècniques d'avaluació a casos reals de polítiques públiques.
- Presentació de treballs: presentacions en grup i ronda de valoracions.
Activitats supervisades:
- Tutories de recolzament per a la realització dels treballs i de seguiment del curs.
Activitats autònomes:
- Lectura de textos: exercici individual.
- Estudi: realització d'esquemes i resums.
- Redacció de treballs: aplicació dels conceptes i mètodes a un problema específic. Exercici grupal.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes/seminari | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 15, 16, 17, 20, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques | 18 | 0,72 | 3, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 22 |
Tutoria grupal del treball | 2 | 0,08 | 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21 |
Tutories | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 8, 10, 14, 15, 16, 20, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi (10h) | 14 | 0,56 | 3, 4, 11, 14, 16, 17, 18 |
Lectures (50h) | 0 | 0 | 13, 14, 16, 18 |
Treballs (40h) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
La nota final es composa de:
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana de 3,5.
L’avaluació contínua (seminaris i participació) queda exclosa del procés de recuperació.
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Pràctiques | 50 | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Seminaris i participació a classe | 25 | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Treball en grup | 25 | 42 | 1,68 | 5, 6, 10, 11, 14, 15, 16, 19, 20 |
EN CATALÀ I CASTELLÀ
Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de les polítiques públiques. Barcelona, Ivàlua, 2009-2011 (vid. referències per les sessions del programa)
Autors varis. 1999, Indicadores de Gestión para las Entidades Públicas. Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas.
Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1992
Ballart, X. 1994 “Clientes de un servicio cultural. Una experiencia de evaluación con ‘focus groups’”. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, núm. 1
Ballart, X. 1996 “Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas”. A Q. Brugué i J. Subirats, Lecturas de Gestión Pública, Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, Boletín Oficial del Estado
Ballart, X. C. Riba 1996 “Políticas de seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona”, Hacienda Pública Española, núm. 135, 1996.
Ballart, X. C. Riba, J. Blasco 2011, “Minimum Income and Labour Market Integration Processes: Individual and Institutional Determinants”. Revista Española de Investigaciones Sociologicas, Núm. 133
López, J i A. Gadea, 1992 El Control de Gestión en la Administración Local.Barcelona: Gestión 2000
Kaplan, R.S. y D.P. Norton 2000 El Cuadro de Mando Integral Barcelona, Gestión 2000
Rosselló, David 2008 Evaluación de Políticas Culturales Barcelona, Ariel
Ruíz Olabuénaga, J.I. 1996 Tècnicas de Investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
EN ANGLÈS
General
Rossi, Peter et al. 2003, Evaluation. A Systematic Approach. Sage.
Vedung, Evert, 2000, Public Policy and Program Evaluation, Transaction.
Weiss, Carol, 1998 Evaluation, 2nd edition, Prentice Hall.
Theory-Driven
Birckmayer, J. and C. Weiss, 2000, “Theory-Based Evaluation in Practice: What do we learn?” Evaluation, 24 (4) August 2000.
Donaldson, S. 2003, “Theory-Driven Program Evaluation in the New Millenium” in Donaldson and Scriven, Evaluating Social Programs and Problems: Visions for the New Millennium, Lawrence Erlbaum Associates,
Management Control – Performance Management
Kaplan, R.S. D.P Norton, 1996 The Balanced Scorecard: Translating Strategy into Action. Harvard Business School Press
Van de Walle, S. G. Bouckaert, 2007
“Perceptions of Productivity and Performance in Europe and The United States”, International Journal of Public Administration, 30, 1123-1140,
Economic Evaluation
Levin, H. 1983, Cost Effectiveness. A Primer. Sage.
Pennisi, G., P.L. Scandizzo, 2006, “Economic Evaluation in an Age of Uncertainty”, Evaluation, 12 (1) 77-94
Causal Relations
Ballart X. C. Riba, 1995, "Impact of Legislation Requiring Moped and Motorbike Riders to Wear Helmets", Evaluation and Program Planning, Vol.18 (4).
Ballart X. C. Riba, 2002, “Forest Fires: Evaluation of Government Intervention Measures,” Policy Sciences, Vol. 35 (4) 361-377
Campbell, D. T., H. L. Ross, 1968, “The Connecticut crackdown on speeding: time series data in quasi-experimental analysis”. Law and Society Review. 3 (1), 33-53
Cook, T. D. and D.T. Campbell, 1979, Quasi-experimentation: Design and Analysis Issues for field settings, Houghton Mifflin.
Surveys
Fowler, 1993, Survey Research Methods, Sage.
Van Ryzin, G. 2007, “Can citizens accurately judge public performance?” Paper presented at EGPA, Madrid.
Role of evaluator
Brown, P., 1995, “The role of the evaluator in comprehensive community initiatives”. In J.P. Connell, A.C. Kubisch, L.B. Schorr, C.H. Weiss New approaches to evaluating community initiatives: Concepts, methods and contexts. Washington DC: Aspen Institute.
Lincoln, Y. S. 2003, “Fourth Generation Evaluation in the New Millennium” in Donaldson and Scriven, Evaluating Social Programs and Problems: Visions for the New Millennium, Lawrence Erlbaum Associates,
Case studies
Stake, R. 1995, The art of case study research. Sage.
Trained observers
Greiner, J.M., 1994, “Use of ratings by trained observers”. In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.
Focus groups
Dean, D.L., 1994, “Howto Use Focus Groups”. In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.
Systematic Observation
S.D. Mastrofski et al., 1998, Systematic Observation of Public Police: Applying Field Research Methods to Policy Issues. Washington DC: National Institute of Justice.
Role playing
Turner, M.A., W. Zimmerman, 1994, “Acting for the Sake of Research: The Use of Role-Playing in Evaluation”. In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.
Expert Judgment
Averch, H.A., 1994, “The Systematic Use of Expert Judgment”. In J.S. Wholey, H.P. Hatry, K.E. Newcomer (eds.), Handbook of Practical Program Evaluation, San Francisco: Jossey Bass.
Liverani, A., H.E. Lundgren, 2007, “Evaluation systems in Development Aid Agencies: An Analysis of DAC Peer Reviews 1996-2004”, Evaluation, 13 (4), 241-256.