Protistologia
Codi: 101024 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500502 Microbiologia | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Constenla Matalobos
- Correu electrònic:
- Maria.Constenla@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Andreu Salvat Saladrigas
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit oficial, però es convenient per als estudiants repassar els conceptes generals de biologia cel·lular estudiats el curs previ. També es recomanable tindre present les diferències genèriques existents entre les dicotomies “procariota - eucariota” i “vegetal - animal” estudiades en assignatures del curs previ com Biologia Cel·lular i Histologia Animal, Biologia Vegetal i Biologia Animal.
Així mateix és convenient tenir un bon coneixement de les assignatures cursades durant el primer semestre del grau de Microbiologia, com ara Biologia Molecular d'Eucariotes o Fisiologia i Metabolisme Microbià.
Objectius
Aquesta assignatura obligatòria, és una breu introducció al coneixement dels “protists”, terme eclèctic i lleugerament artificial, utilitzat històricament per a agrupar una gran diversitat de grups que comparteixen el fet de ser eucariotes i unicel·lulars (al menys no arribant a una complexitat pluricel·lular).
Al tractar-se d’una assignatura introductòria tan sols estableix les bases per a generar una visió general de les característiques del principals grups i de les seves interrelacions filogenètiques, així com amb altres grups de procariotes i eucariotes. També de forma bàsica es donaran nocions del paper d’aquests organismes en la natura i les seves relacions amb l’esser humà.
Objectius de l’assignatura:
- Identificar les diferents estructures que conformen als protists, prestant especial atenció a les parts exclusives de les formes d’eucariotes unicel·lulars.
- Conèixer, a grans trets, la diversitat dels protists, distingint les característiques que defineixen els diferents grups.
- Conèixer les hipòtesis filogenètiques que relacionen els protists entre sí així com amb la resta d’organismes procariotes i eucariotes.
- Conèixer el paper dels diferents grups de protists en els diferents ecosistemes, així com les diferents hàbits i estratègies vitals.
- Conèixer la relació dels protists amb els éssers humans.
Competències
- Conèixer i interpretar la diversitat microbiana, la fisiologia i el metabolisme dels microorganismes i les bases genètiques que regeixen i regulen les seves funcions vitals.
- Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar el paper dels diferents grups microbians en el medi, en els cicles dels elements, i les seves implicacions mediambientals.
- Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
- Reconèixer el paper dels microorganismes com a agents causals de malalties o de problemes toxicològics en l'ésser humà, els animals i les plantes.
- Reconèixer la diversitat del món microbià i identificar els diferents grups que l'integren.
- Valorar el paper dels microorganismes en processos industrials d'interès i com a productors de compostos clau en el desenvolupament de les nostres societats i en la millora de la qualitat de vida.
Continguts
Els continguts d'aquesta assignatura són*:
Origen i Evolució dels eucariotes. L’endosimbiosi. Evolució del cloroplast i del mitocondri.
Principals grups filogenètics que estudia la protistologia. Diversitat.
Excavats. Discicristats (Euglènids, Quinetoplàstids i Percozous) i Metamonadals (Diplomònads. Retortamònads, Parabasàlids i Oximonàdids). Relacions simbiòtiques i importància patològica.
Haptòfits. Cocolitòfors, importància en el fitoplàncton marí.
Heteroconts. Diatomees, importància ecològica. Crisofícies. Opalines i Oomicets.
Alveolats. Dinoflagel·lats. Apicomplexos. Ciliats. Ecologia, afloraments, patologies.
Arqueplàstids. Grups d’interès. Aplicacions biotecnològiques.
Rizaris. Cercozous (Cloraracniòfits i Cercomonàdids). Foraminífers. Radiolaris. Importància ecològica i evolutiva.
Amebozous. Els fongs ameboides i les amebes lobulades, ecologia i patologia.
Opistoconts. Coanozous i Microsporidis. Importància econòmica.
*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.
Metodologia
Metodologia docent i activitats formatives*
L’assignatura de Protistologia consta de dos tipus de docència, classes teòriques i seminaris, programades de forma integrada de manera que l’estudiant haurà de relacionar al llarg de tot el curs el contingut i les activitats programades per tal d’assolir les competències indicades en l’apartat 5 d’aquesta guia:
Classes teòriques: L’estudiant ha d’adquirir els coneixements científico-tècnics propis d’aquesta assignatura assistint a aquestes classes i complementant-les amb l’estudi personal dels temes explicats. A l'inici del curs es lliurarà a l’estudiant un calendari detallat dels temes que es tractaran al llarg del curs, així com de la bibliografia que haurà de consultar per preparar cada classe teòrica i per a l’estudi personal dels continguts teòrics de l’assignatura. La impartició de cada tema es basarà en una exposició teòrica amb participació de l’alumnat.
Seminaris: Versaran sobre qüestions relacionades amb la matèria que permetran al alumne reflexionar i treballar personalment els temes tractats. Com a complement dels seminaris es plantejaran qüestions relacionades amb la matèria que podran ser discutides per estudiants i profesors al fòrum del campus virtual
Per un bon seguiment de l’assignatura, l’estudiant disposarà del material treballat a classe al Campus Virtual de l’assignatura.
*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teoria | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Seminaris | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Lectura de textos | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Preparació de treball oral | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
L’avaluació de l’assignatura serà individual i continuada a través de les següents proves*:
- Avaluació de les classes magistrals (80% de la nota global). Es realitzaran dues proves parcials, sense que cap de les dues superi el 50% de la nota global, i que seran eliminatòries de matèria quan la nota obtinguda per l'estudiant sigui igual o superior a 5. Hi haurà una prova de recuperació on es podran recuperar els parcials no superats. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final. En aquesta prova de recuperació també s'hi poden presentar aquells alumnes que, havent assolit la puntuació mínima per superar la matèria, volen pujar nota. En aquest cas, la nota que prevaldrà serà l'aconseguida en la darrera prova. A l'examen de recuperació, no es podrà fer mitjana si no es té, com a mínim un 4 de cadascun dels parcials.
- Avaluació dels seminaris i activitats autònomes (20% de la nota global). S'avaluarà tant els treballs que s’hauran de presentar els dies de seminari (contingut, capacitat de síntesi, rigor en l’expressió, qualitat de les fonts documentals i adequació al temps establert) com la participació y assistència a tots els seminaris.
Noes podrà fer mitjana si no es té, com a mínim un 4 de cadascuna de les dues parts (teoria i seminaris).
- No Avaluable
Un alumne es considerarà "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves individuals al llarg del curs | 80% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Seminaris realitzats pels alumnes sobre un tema concret | 20% | 0 | 0 | 2 |
Bibliografia
Llibres:
- ALBERTS B, JOHNSON A, LEWIS J, RAFF M, ROBERTS K, WALTER P. 2008. Molecular Biology of the Cell. 5th Edition. Ed. Garland Science.
- ALBERTS B, BRAY D, HOPKIN K, JOHNSON A, LEWIS J, RAFF M, ROBERTS K, WALTER P. 2006. Introducción a la Biología Celular. 2ª Edición. Ed. Editorial Médica Panamericana.
- BOLD, H.C. et al. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Ed. Omega.
- BRUSCA, R. C. & BRUSCA, G. J. 2003. Invertebrados. 2º Edición. Ed. McGraw-Hill.
- CARRIÓN, J. S. 2003. Evolución vegetal. Ed. DM.
- HAUSMANN, K. HULSMANN N., RADEK R. 2003. Protistology. 3rd edition. Ed. E. Schweizerbart’sche Buchhandlung.
- HICKMAN, C.P., ROBERTS, L.S., KEENS, L., LARSON, A., L’ANSON, M., EISENHOUR, D.J. 2009. Principios integrales de Zoología. 14º edición. Ed. Interamericana.
- HISTÒRIA NATURAL dels Països Catalans. Vol. 4. Ed. Enciclopèdia Catalana.
- HISTÒRIA NATURAL dels Països Catalans. Vol. 8. Ed. Enciclopèdia Catalana.
- IZCO, J. et al. 2004. Botánica. Ed. McGraw-Hill-Interamericana.
- MARGULIS, L., CORLISS, J.O., MELKONIAN, M, CHAPMAN, D.J. 1990. Handbook of Protoctista. Ed. Jones & Barlett Publishers.
- MARGULIS, L., CHAPMAN, M. J. 2009. Kingdoms & domains: an illustrated guide to the phyla of life on earth. Ed. Elsevier, Academic Press.
- MAUSETH, J. D. 1998. Botany. An Introduction to Plant Biology, 2/e. Multimedia enhanced edition. Ed. Jones & Bartlett Publ.
- NABORS, W. 2006. Tratado de Botánica. Ed. Pearson.
- RAVEN, P.H., EVERT, R.F. & EICHHORN, S.E. 1991-1992. Biología de las plantas. Vols. 1 i 2. Ed. Reverté.
- SCAGEL, R.F. et al. 1987. El Reino Vegetal. Ed. Omega.
- SLEIGH, M. 1989. Protozoa and other Protists. Ed. Edward Arnold.
- SIMPSON, M.G. 2006. Plant Systematics. Ed. Elsevier, Academic Press.
- STRASBURGER, E. et al. 2004. Tratado de Botànica. Ed. Omega.
Llibres online:
- Handbook of the Protists: https://mirades.uab.cat/ebs/items/show/152980
Pàgines web:
http://www.unex.es/botanica/LHB
http://megasun.bch.umontreal.ca/protists/protists.html
http://www.bch.umontreal.ca/protists/otherprodbs.html
http://www.nhm.ac.uk/jdsml/research-curation/research/projects/protistvideo
http://www.nhm.ac.uk/research-curation/research/projects/euk-extreme