Anàlisi i cartografia de la vegetació
Codi: 100804 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500250 Biologia | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miquel Ninyerola Casals
- Correu electrònic:
- Miquel.Ninyerola@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Ramon Pérez Obiol
Prerequisits
L’èmfasi que es fa en la distribució espacial de la vegetació fa recomanable posseïr coneixements biològics i geogràfics del territori, especialment de Catalunya i la península Ibèrica. També serà útil disposar de les competències adquirides a l’assignatura de Botànica.
Objectius
Aquesta assignatura es centra en l’estudi de la biodiversitat vegetal des d’una perspectiva jeràrquica. Es transmeten els principis per analitzar les estructures supraespecifiques (comunitats vegetals i biomes) com també una visió de la relació dels organismes amb el medi físic i biòtic.
Aquesta assignatura és complementària de la Botànica (on s’ha estudiat la biodiversitat, la biologia i l’evolució dels vegetals a nivell específic) i és fonamental per cursar assignatures de com Biologia i diversitat de plantes criptògames, Biologia i diversitat de fanerògames.
Podem dividir l’assignatura en tres blocs:
1) descripció sintètica dels tipus de vegetació i dels biomes existents.
2) anàlisi dels patrons i dinàmiques temporals i espacials que s’observen en la vegetació
3) estudi de les tècniques cartogràfiques (Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció) que permeten analitzar i gestionar, espacialment i temporal, la vegetació.
Competències
- Aplicar recursos estadístics i informàtics a la interpretació de dades.
- Caracteritzar, gestionar, conservar i restaurar poblacions, comunitats i ecosistemes.
- Descriure i identificar els nivells d'organització dels éssers vius.
- Identificar i classificar els éssers vius.
- Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar recursos estadístics i informàtics a la interpretació de dades.
- Caracteritzar, gestionar i conservar comunitats vegetals.
- Descriure i identificar els nivells d'organització dels vegetals.
- Identificar i classificar els vegetals.
- Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Treballar en equip.
Continguts
Cartografia de la vegetació
Conceptes bàsics de cartografia
Consulta i elaboració de bases cartogràfiques
Sistemes d'Informació Geogràfica
Teledetecció
Anàlisi espacial i modelització cartogràfica
Eines metodològiques per a la descripció del territori
Anàlisi i descripció de la vegetació
Conceptes bàsics de biogeografia de la vegetació
Dinàmica de la vegetació
Distribució i vegetació del Món
Vegetació d'Europa i de la conca Mediterrània
Medi físic, biogeografia i vegetació de la península Ibèrica
Boscos caducifolis, aciculifolis i esclerofil·les
Formacions arbustives
Patrons i dinàmiques espacials i temporals
Indicadors de l'evolució del paisatge
Dinàmica climàtica
Història de la vegetació
Pertorbacions
“*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una
priorització o reducció d’aquests continguts.”
Metodologia
La metodologia docent està basada en activitats dirigides presencials teòriques i pràctiques (camp i aula d’informàtica).
Una part dels coneixements d’aquesta assignatura serà transmès a partir de les classes teòriques presencials on es pretén incidir en aspectes que poden ser complicats d’entendre a través de l’autoaprenentatge. S’espera dels estudiants que portin les unitats didàctiques llegides per tal de poder desenvolupar la lliçó a partir de la interacció amb ells. Posteriorment, l’estudiant a partir del esquema realitzat podrà complementar-lo amb informació bibliogràfica i un bon suport de material gràfic (PPT) a partir del seu treball no presencial.
Aquesta assignatura presenta una forta component pràctica ja que considerem aquestes com una part indissociable del coneixement botànic teòric. Distingirem entre pràctiques d’aula d’informàtica i sortides de camp. En el primer cas, els estudiants disposaran d’un guió de pràctiques que els guiarà a través d’exercicis destinats a familiaritzar-los amb el SIG i la Teledetecció com a usuaris crítics. En el segon cas, es realitzarà una sortida de camp per tal de visualitzar un gradient latitudinal i altitudinal on l’estudiant podrà observar distints tipus de vegetació. L’estudiant previament haurà entregat un informe on hi figuraran les característiques ambientals i paisatgístiques dels itineraris visitats. Per tant, s'espera que els estudiants tinguin un paper actiu durant la sortida per tal d'explicar les característiques principals de les zones visitades. El professor lògicament complmenetarà aquestes explicacions. Finalment els estudiants realitzaran una síntesi dels diferents espais naturals vistats durant la sortida de camp i treballats cartograficament pera elaborar l'informe. Així doncs, aquesta síntesi serà el resultat d’utilitzar les metodologies apreses tant durant les pràctiques de SIG com durant la sortida de camp.
*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques aula d'informàtica | 14 | 0,56 | 1, 2, 6, 7 |
| Sessions teòriques | 26 | 1,04 | 2, 3, 5, 6 |
| Sortides de camp | 12 | 0,48 | 3, 4, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de la memoria | 49,5 | 1,98 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
| Estudi | 46 | 1,84 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
Avaluació
Examens
Els exàmens seran de tipus test. Hi haurà dos exàmens parcials que contindran preguntes relacionades amb les sessions teòriques però també amb les pràctiques.
Existirà el dret a recuperació dels exàmens parcials al final del semestre. Durant aquest examen final hom també podrà optar a millorar la seva nota sent la nota final la més alta de les obtingudes.
Informe sobre l'anàlisi d'un espai natural
Cada grup presentarà aquest informe de forma oral (durant la sortida de camp) i escrita (abans i desprès de la sortida de camp).
Participació en diferents activitats
Cada estudiant rebrà una nota en funció de la seva adequada participació tant a les sessions teòriques com practiques d'aula i sortides de camp.
Generalitats
Alliberació de matèria
Un estudiant no caldrà que recuperi un parcial (durant l'examen final) sempre i quan tingui una nota igual o superior a 5
Nota final
Un estudiant tindrà la nota final (mitjana ponderada, veure l'apartat d'activitats d'avaluació) sempre i quan acompleixi que la nota mínima dels dos examens (considerant la nota més alta entre els parcials o el final) sigui igual o major de 5 i que la nota mínima de l'informe sigui igual o major a 5. En cas de ser inferior l’estudiant figurarà com a suspès a menys que es consideri no-avaluable.
No-avaluable
Un alumne rep la qualificació de no-avaluable si li manca la nota d'una de les 3 activitats d'avaluació o si no assisteix de forma injustificada a les pràctiques d'aula d'informàtica o a les sortides de camp.
Assistència
L’assistència a les pràctiques d’aula d’informàtica i a la sortida de camp serà obligatòria. L’absència no justificada comportarà una penalització o fins i tot, a discreció del professor, ser considerat no-avaluable.
*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen (1r parcial) | 33.3% | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6 |
| Examen (2n parcial) | 33.3% | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6 |
| Memòria de pràctiques | 33.3% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
ROBINSON, A., MORRISON, J., MUEHRCKE, P.C., KIMERLING, J. & GUPTILL, S.C. 1995. Elements of Cartography (6 ed). John Wiley & Sons. New York.
CHUVIECO, E. 1991-96. Fundamentos de teledetección espacial. Ed. Rialp. Madrid.
BURROUGH, P. A. & MCDONNELL, R. A.1998. Principles of geographical information system. Oxford University Press. Oxford.
GOODCHILD, M. F., PARKS, B.O. & STEYAERT, L. T. (eds.) 1993. Environmental modeling with GIS. Oxford University Press. New York.
Tutorial MiraMon: http://www.creaf.uab.es/miramon/
KÜCHLER, A.V. & ZONNEVELD, I.S. (ed.) .1988. Vegetation mapping. Kluwer Academic Publishers. Dordrechtt. The Netherlands.
TERRADAS, J 2001. Ecología de la vegetación. Ed. Omega. Barcelona
COLLINSON, A.S. 1977. Introduction to World Vegetation. G. Allen & Unwin Publ. London.
WALTER, H. 1988. Vegetació i zones climàtiques del Món. PPV S.A. Barcelona.
BLANCO, E., CASADO, M.A., COSTA, M., ESCRIBANO, R., GARCIA, M., GENOVA, M., GOMEZ,
A., GOMEZ, F., MORENO, J.C., MORLA, J.C., REGATO, P. & SAINZ, H. 1997. Los bosques ibéricos. Edit. Planeta. Barcelona.
BOLÒS, O. 2001. La vegetació dels Països Catalans. Ed. Aster. Barcelona
FOLCH, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Ed. Barcelona.
FOLCH R, FRANQUESA T, CAMARASA JM. 1984. Vegetació. Història Natural dels Països Catalans. vol 7. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
RIVAS-MARTÍNEZ, S. 1987. Memoria del mapa de series de vegetación de España (Texte i mapes). Public. ICONA. Madrid.