Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OB | 3 | 1 |
No hi ha prerequisits especials, més enllà d’haver cursat les assignatures de primer i segon del Grau d’Arqueologia, imprescindibles per comprendre la projecció territorial i social d’aquests coneixements.
Aquesta assignatura analitzarà la projecció sobre el territori dels diversos fets culturals i processos històrics desenvolupats a l’àrea del Mediterrani durant la Prehistòria i l’Antiguitat. El paisatge, entès com el resultat del procés històric de transformació del territori i els seus recursos per part de les diverses comunitats humanes, serà l’objecte d’estudi principal, en especial la seva vessant de paisatge social, és a dir, la seva vessant més històrica.
Objectius
En acabar el curs l’alumne ha de demostrar
L'assignatura es conforma de continguts comuns (Bloc I) que s'impartiran de mantera conjunta i d'un segon bloc (Bloc II) de continguts específics de prehistòria i d'història antiga. Els/les estudiants hauran d'escollir entre un dels dos.
BLOC I. INTRODUCCIÓ A ALGUNES NOCIONS TEÒRIQUES. (Docència compartida Ermengol Gassiot i Joan Oller)
3. Els paisatges Antics. Geografia i Racionalitats antigues.
BLOC II. PAISATGE I TERRITORI DES DE L’ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA.(Docència a càrrec d' Ermengol Gassiot)
A. Els recursos instrumentals
- El paleoclima
- La paleovegetació
- Bases de dades semàntiques i espacials
- Descàrrega i preparació de mapes
B. Arqueologia dels paisatges i territoris prehistòrics
- Explotació dels recursos i territori
- Mobilitat i sistemes d’assentament
- L’agricultura: tipus de terreny i potencial agrícola al neolític antic
- La ramaderia: àrees de pastura, camins òptims i transhumància
- Anàlisis de visibilitat i dòlmens
- Territoris megalítics
BLOC III. PAISATGES ANTICS.(Docència a càrrec de Joan Oller)
1. Els paisatges de L’ Edat del Ferro. El món ibèric.
2. Els paisatges de la Grecia Antiga. Documentació Literària i epigràfica.
3. Els paisatges Grecia Antiga. Exemples.
4. Roma Antiga. Documentació. Agrimensors. Epigrafia. “Delimitar el territori”.
5. Roma Antiga. La gènesi d’un model. Tipus d’Ager. “Inventariar el territori”.
6. Roma. La centuriació. El model ideal.
7. Roma. Explotar els recursos: l’Agricultura. Villae i paisatge rural.
8. Roma. Explotar els recursos: regadius i gestió de l’aigua.
9. Roma. Explotar els recursos: la Mineria.
10. Roma. El control estratègic del territori. Vies i fortificacions.
11. El Paisatge al final del món antic. Control territorial.
12. El paisatge al final del món antic. Explotar els recursos.
PRÀCTICA DE CAMP
S'ha programatuna sortida / pràctica de camp al Bosc de Viròs i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, durant el mes d’octubre (data a concretar).
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor /a.
- Assistència a sessions de seminaris/pràctiques dirigides pel professor/a.
- Participació a les classes pràctiques fora de l’aula i a les activitats derivades d’aquestes.
-Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
-Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, individuals i en grup.
-Estudi personal.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Teòriques | 30 | 1,2 | |
Pràctiques d'aula i seminaris | 5 | 0,2 | |
Pràctiques de camp | 5 | 0,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 20 | 0,8 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels materials del curs | 60 | 2,4 | |
Realitzar les activitats d'avaluació continuada | 13,5 | 0,54 |
Les avaluacions de cada grups (de prehistòria i d'història antiga) seguiran els mateixos procediments:
40% prova escrita. Aquesta prova es realitzarà amb l’ajuda de tots els materials que l’estudiant vulgui portar a l'aula (apunts, articles, etc.).
40 % Treball pràctic dirigit.
10% Treball pràctic sobre la sortida de camp
10 % Participació a classe.
Es reavaluaran les activitats d'avaluació entregades en els terminis establerts pel professor/a de l'assignatura; en cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el
període de reavaluació. La participació, assistència i progressió no es reavaluen.
Es considerarà un alumne com a "no presentat" si no ha lliurat el treball i la prova escrita.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentaris de Textes i Documents gràfics | 30 | 10 | 0,4 | 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12 |
Examen | 30 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 8, 11, 12 |
Particpació a classe | 10 | 0 | 0 | 1, 5, 6, 8, 12 |
Treball pràctic resultat dels seminaris | 30 | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia comentada:
És molt convenient que els estudiants utilitzin la bibliografia com un instrument a l’abast per assolir un coneixement global dels continguts i ser capaços de plantejar i desenvolupar qualsevol tema o apartat d’ampliació. A banda del llistat adjunt, a l'aula s'aniran recomenant lectures complementàries durant el transcurs de la docència.
Amado, X. (1997). “La aplicación del GPS a la arqueología”. Trabajos de Prehistoria, 54(1): 155-165.
Ariño, E., Gurt, J.M., Palet, J.M. (2003), El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania Romana, Barcelona 2003.
Augé, O.; Gassiot, E.; Pélachs, A. (2012). “La producció de ferro a la protohistòria i època romana al Pallars Sobirà. L'exemple del Bosc de Virós a la Vall Ferrera”. A DD. AA. Boscos de Ferro. Actes de les Primeres Jornades de Recerca i Desenvolupament de la Vall Ferrera. Tremp: Garsineu. Pp. 9 -40.
Baena, J.; Blasco, C.; Quesada, F. (eds.) (1997). Los SIG y el Análisis espacial en Arqueología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.
Berger, J. F. (dir). (2005). Temps et espaces de l'homme et société : analyses et modèles spatiaux en archéologie : actes des recontres, 21-23 octobre 2004. Antibes : APDCA.
Binford, L. W. (1982). “The Archaeology of Place”. Journal of Anthropological Archaeology 1, 5-31.
Chouquer, G.-Favory, F. (1991), Les paysages de l'antiquité. Terres et cadastres de l'Occident romain, París.
Chouquer, G.-Favory, F. (2001), L’arpentage romain, Ed. Errance, Paris.
Clavel-Lévêque, M. (Ed.) (2000), Atlas Historique des Cadastres d’Europe I, Bruselas.
Clavel-Lévêque, M., Orejas, A., (Ed.) (2002), Atlas Historique des Cadastres d’Europe II, Luxemburg.
Conolly, J. i Lake, M. (2009). Sistemas de información geográfica aplicados a la arqueología. Barcelona: Bellaterra arqueología.
Criado, F. (1999). Del terreno al espacio planteamientos y perspectivas para la arqueología del paisaje. Santiago de Compostela : Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje. Universidade de Santiago de Compostela
Davidson, I.; Bailey, G. N. (1984). “Los yacimientos, sus territorios de explotación y la tropografía”. Boletín del Museo Arqueológico Nacional, 2(1): 25-43.
Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S.; Palet, J.M.; Orengo, H.A. (2010). "Testing microregional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: a palaeoenvironmental case-study in the Eastern Pyrenees". Journal of Archaeological Science, 37, 1468-1479
Fairclough, G., Moller, P.G. ( 2008), Landscape as Heritage. The management and protection of Landscape in Europe, Action Cost A27. Berna.
García Luján, L. (2005). Introducción al Reconocimiento y Análisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Ariel.
Gassiot, E., Rodríguez Antón, D., Pèlachs, A., Bal, M.C., Garcia, V., Julià, R., Pérez, R., Mazzucco, N. (2014). “La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental”. Trabajos de Prehistoria, 71(2): 262-282.
Gassiot, E., Clemente, I., Mazzucco, N., Garcia, D.; Obea, L., Rodríguez Antón, D. (2016). “Surface surveying in high mountain areas, is it possible? Some methodological considerations”. Quaternary International, 402: 35-45.
Grau, I. (ed) (2006). La Aplicación de los SIG en la arqueología del paisaje. San Vicente del Raspeig, Universidad de Alicante
Howard, P. (2006). Archaeological surveying and mapping: recording and depicting the landscape. New York: Routledge.
Jarman, M. R.; Vita-Finzi, C.; Higgs, E. S. (1972). “Site catchment analysis in archaeology”. A: Ucko, P.; Tringham, T.; Dimbledy, C. (eds.). Man, Settlement and Urbanism. Londres: Duckworth, pp. 61-66.
Le Couédic M. (2012). Modéliser les pratiques pastorales d’altitude dans la longue durée, Cybergéo: European Journal of Geography, Systèmes, Modélisation, Géostatistique [en ligne], http://cybergeo.revues.org/25123
Lock, G.; Molyneaux, B. L. (eds) (2006). Confronting scale in archaeology : issues of theory and practice. New York : Springer.
López, P. (1994), Laeconomía política de los romanos. La ciudad romana ideal. El territorio. Santiago de Compostela.
Ñaco, T., Olesti, O., Prieto, A. (eds.) (2000). Anàlisis paleoambientals i estudi del territori, Barcelona.
Olesti, O. (2014), Paisajes de la Hispania Romana: la explotación de los territorios del Imperio. Ed. DStoria (hi ha 4 exemplars a la biblioteca UAB).
Orejas, A. (1991). A”rqueología del paisaje: historia, problemas y perspectives”. Archivo español de arqueología, Vol. 64, Nº 163-164: 191-230.
Orejas, A. (1995). “Arqueología del paisaje: de la reflexión a la planificación”. Archivo español de arqueología, Vol. 68, Nº 171-172: 215-224.
Orejas, A. (1998). “El estudio del paisaje: visiones desde la arqueologia”. Arqueología espacial. Nº 19-20: 9-20.
Orejas, A. (2006), Arqueología de los paisajes agrarios e historia rural. Arqueología espacial, Nº 26: 7-19.
Orejas, A. Mattingly, D., Clavel-Léveque, M. (2009). From present topast through landscape, Action Cost A27. Madrid.
Pasquinucci, M.; Trement, F. (eds.) (2000). Non-destructive techniques applied to landscape archaeology. Oxford: Oxbow.
Pleiner, R. (2000): Iron in Archaeology. The European Bloomery Smelters, Praha: Archeologicky Ústav Av Cr.
Santos, M. (2000). La naturaleza del espacio. Barcelona: Ariel.
Soriano, J. M.; Mendizábal, E.; Pélachs, A., Pérez, R.; Gassiot, E. (2010). “Per què el paisatge és com és?”. Portarró 27: 4- 7.
Vita-Finzi, C.; Higgs, E. S. (1970). “Prehistoric economy in the Mount Carmel area of Plaestine: site catchment analysis”. Proceedings of the prehistoric Society, 36: 1-37.