Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
Sense requisits previs.
1. Definir la noció de “complexitat” aplicada a societats estudiades per l’arqueologia, i la seva vinculació amb altres tipologies socials: “Altes Cultures”, “Civilizacions”, “Societats Urbanes”, “Societats Estratificades”, “Societats Estatals”, “Societats Desenvolupades”. Es prestará atenció a les relacions económiques i político-ideològiques involucrades en aquestes societats.
2. Presentar les posicions teòriques i les metodologies més utilitzades per a la recerca de les societats considerades “Civilitzacions” o “Societats Desenvolupades” en la Arqueologia Prehistòrica.
3. Presentar i analitzar alguns casos de societats àgrafes, objete de estudis desde l´Arqueologia Prehistòrica, que il.lustrin diverses condicions de reproducció de la vida social, a geografies i temps històrics diferents, per veure com ha estat generat el coneixement actual.
1- "Complexitat". Divisió del treball social, teoria de sistemes i teoria de la informació.
2- "Altes Cultures". Historicisme-cultural i supremacisme històric.
3- "Civilitzacions". Evolució social i "Revolució Urbana".
4- "Societats Desenvolupades". Progrés Tècnic i Creixement Econòmic
5-"Sistemes-Món". Relacions Centre-Perifèria.
6. Dinàmiques Històriques: Emergències, Expansió, Crisi i Col·lapses.
1. Classes expositives sobre els continguts enunciats en el temari. Plantejament freqüent de temes per al debat a l'aula.
2. Exposició dels treballs sobre casos concrets i debat i comentari a l'aula.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 45 | 1,8 | 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats pràctiques d'aula | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10 |
1. Un treball escrit, individual o en grup, sobre un cas d’estudi. Reevaluable
2. Una exposició a classe dels continguts del treball sobre un cas d´estudi
2. Assaig individual breu al voltant d’una qüestió referida als temes desenvolupats a classe
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, s´ informarà (Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
La qualificació de No avaluable s'aplicarà sempre que no s'hagi lliurat més del 30% de les activitats d´avaluació.
En cas que es realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig individual | 25 | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 10 |
Exposició pública i debat | 25 | 20 | 0,8 | 3, 10 |
Treball temàtic escrit | 50 | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia bàsica
CASTRO-MARTINEZ, P.V., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E. (2001), “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular”, Astigi Vetus, 1, pp. 13-54.
CASTRO MARTINEZ, P.V., ESCORIZA MATEU, T., OLTRA PUIDOMENECH, J., OTERO VIDAL, M. y SANAHUJA YLL, Mª E. (2003). “¿Qué es una ciudad? Aportaciones para su definición desde la prehistoria”, Geocrítica-Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, VII, 146 (10).
CASTRO-MARTÍNEZ, P.V., ESCORIZA-MATEU, T., SANAHUJA YLL, M.E. (2006), Contra la Falsificación del Pasado Prehistórico, Instituto de la Mujer, Madrid.
CASTRO-MARTINEZ, P.V.; ESCORIZA MATEU, T. (2009), “Lugares Reales y Lugares Ideales. Mujeres y Hombres: Realidad e Ideología en Arqueología”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 19: 37-64.
CASTRO-MARTINEZ, P.V.; ESCORIZA MATEU, T. (2014), “Por una Arqueología Social, contra las Manipulaciones Convenientes”, Arkeogazte. Revista de Arqueología, 4: 25-42.
CHAPMAN, R. W. (2010), Arqueologías de la complejidad. Bellaterra, Barcelona.
CHILDE, V. G. (1950), “The Urban Revolution”, Town Planning Review, 21 (1), pp. 3-17.
CHILDE, V. G. (1954 [1936]), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica, México (2ª edición).
FLANNERY, K. (1975), La evolución cultural de las civilizaciones. Anagrama, Barcelona. Original (1972), “The Cultural Evolution of Civilizations”, Annual Review of Ecology and Systematics 3, pp. 399-426.
FRANK, A.G. and B. GILLS (1993), The World System: 500 years or 5000?, London: Routledge.
FRIED, M. (1985 [1960]), “Sobre la evolución de la estratificación social y del Estado”, en Llobera, J. R. (ed.), Antropología Política. Anagrama, Barcelona, pp. 133-154.
GUIDI, A. (2000), Preistoria della complessità sociale. Editori Laterza, Bari.
MARX, K. (1989 [1857]), “Introducción” a las Grundrisse”. Anexo en Contribución a la crítica de la economía política. Progreso, Moscú.
RENFREW, C. i BAHN, P., (1993), Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Akal, Madrid.
SERVICE, E. (1984 [1975]), Los orígenes del Estado y de la civilización. El proceso de la evolución cultural. Alianza Universidad, Madrid.
TAINTER, J. (2003), The Collapse of Complex Societies, Cambridge University Press, Cambridge.