Teoria Social, Econòmica i Política en Arqueologia
Codi: 100724 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pedro Vicente Castro Martínez
- Correu electrònic:
- Pedro.Castro@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Jordi Cortadella Morral
Prerequisits
Es recomanable que l’alumnat tingui uns coneixements previs de detall de la Història en general, des de la "Prehistòria" y la "Història Antiga" fins a "Història Contemporània". Igualment, es desitjable un lleuger coneixement dels pensaments crítics actuals, moderns i postmoderns.
Objectius
L'assignatura pretén ser un escenari de debat sobre com operen els factors econòmics, socials i ideològics que generen i gestionen el coneixement arqueològic.
Competències
- Contextualitzar els conceptes de la teoria arqueològica i el seu origen, i distingir els principals debats epistemològics i metodològics en les ciències socials.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari.
- Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
Continguts
BLOC 1
1. Coneixement, Ciència, Mètodes i Explicacions
2. Tipus: Descripció, Classificació, Taxonomia
3. Treball i Producció
4. Formes Econòmiques
5. Valor
BLOC 2
6. Complexitat, Jerarquia i Estratificació
- Prestigi, estatus, rol
- Propietat, classes socials
7. Cultura, Sistema i Societat
8. Ideologia
9. Gènere
10. Guerra i Violència
Metodologia
L'assignatura es composa de classes teòriques i seminaris. A les classes teòriques s'introduiran els continguts centrals de cadascun dels temes, tot relacionant els diferents corrents teòrics amb el seu context històric i les problemàtiques que miren de resoldre.
En els seminaris es faran treballs en equip d'anàlisi d'aplicacions teòriques en la pràctica de l'arqueologia.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 47 | 1,88 | 1, 2 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques en aula - seminaris de debat | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual o en grup | 75 | 3 | 1, 3, 7 |
Avaluació
- 60%: Treballs individuals o en grup (màxim 3 persones i 4 pàgines). un per a cada bloc de l'assignatura. Possibilitat de recuperació.
- 30%: Exposicións a classe de treball (màxim 3 personas)
- 10%: Participació en classes
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, s´ informarà (Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
La qualificació de No avaluable s'aplicarà sempre que no s'hagi lliurat més del 30% de les activitats d´avaluació.
En cas que es realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Entrega de treballs escrits | 60 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Presentacions a classe | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7 |
| participació a classe | 10 | 3 | 0,12 | 1, 6, 7 |
Bibliografia
AAVV (2000). "Queer Archaeologies". World Archaeology, vol.32 (2),
Anderson, P. (2000), Los orígenes de la postmodernidad. Anagrama, Barcelona.
Bate, L.F. (1998). El proceso de investigación en arqueología, Crítica, Barcelona.
Binford, L. (1977), For Theory Building in Archeology, Academic Press, New York.
Castro-Martinez, P.V. et al (1996). “Teoría de las Prácticas Sociales”, Complutum Extra, 6 (II): 35-48.
Castro-Martinez, P. V., Gili, S., Lull, V., Mico, R., Rihuete, C., Risch, R. i Sanahuja, E. (1998). “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular (3000-l550 cal ANE)”. Boletín de Antropología Americana, 33: 25-78.
Castro-Martinez, P. V., Escoriza-Mateu, T. (2005). "Trabajo y Sociedad en Arqueología. Producciones y relaciones versus orígenes y desigualdades". Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social, VII: 131-147.
Castro-Martinez, P. V., Escoriza-Mateu, T. (2009). “Lugares Reales y Lugares Ideales. Mujeres y Hombres: Realidad e Ideología en Arqueología”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 19: 37-64.
Castro-Martinez, P. V., Escoriza-Mateu, T. (2014) “Por una Arqueología Social, contra las Manipulaciones Convenientes”, Arkeogazte. Revista de Arqueología, 4: 25-42.
Clarke,D.L. (1984) Arqueología analítica. Ed. Bellaterra. Barcelona.
Conkey, M. i Spector, J. (1984). “Archaeology and the study of gender”. Hays-Gilpin, K. i Whitley, D.S. (ed.). Advances in Archaeological Method and Theory , 7:1-38.
Escoriza-Mateu, T., Castro-Martinez, P.V. (2009). “Cuidándonos. Mantenimiento de Mujeres y Hombres en las Sociedades Agrafas”, en M. E. Jaime de Pablos, ed (2009), Identidades Femeninas en un Mundo Plural, Arcibel, Sevilla, “Colección AUDEM”: 203-216.
Foucault, M. (1979). Microfísica del poder. Las ediciones de La Piqueta, Madrid.
Foucault, M. (1988). La arqueología del saber. Siglo XXI, México.
Hodder, I. (1987). “La arqueología en la era post-moderna”, Trabajos de prehistoria, 44: 11-26.
Hodder, I. (1988). Interpretación en arqueología. Corrientes actuales. Crítica, Barcelona.
Jameson, F. (1991). El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Paidós, Barcelona.
Kuhn, T.S. (1971) La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México.
Lyotard, F. (1996). La posmodernidad explicada a los ninos. Gedisa. Barcelona.
Lakatos, I. (1983). La metodología de los programas de investigación científica. Alianza Editorial. Madrid.
Lull, V. (2005). “Marx, producción, sociedad y arqueología”. Trabajos de Prehistoria, 62 (1): 7-26
Lumbreras, L. (1974). La Arqueología como Ciencia Social. Ediciones Histar, Lima.
Marx, K. 1844 (1968). Manuscritos: economía y filosofía. (Traducción de Francisco Rubio Llorente). Alianza Ed. (Madrid 1968).
Marx, K. 1857 (1989). Introducción a la crítica de la Economía Política.(Traducción de Marat Kuznetsov). En Marx, Engels, Lenin: Obras. Ed. Progreso (Moscú 1989: 178-208)
Marx, K. i Engels, F. 1845-46 (1970). La Ideología Alemana. (Traducción de W. Roces). Ed. Grijalbo. Barcelona.
McGuire, R. H. (1992). A Marxist Archaeology, Academic Press.
Narotzky, S. (1995). Mujer, Mujeres, Género. Una Aproximación Crítica al Estudio de las Mujeres en las Ciencias Sociales, CSIC. Madrid.
Shanks, M. i Tilley, C. (1987). Re-constructing Archaeology. Theory and Practice. Cambridge University Press, Cambridge.
Shanks, M. i Tilley, C. (1987). Social Theory and Archaeology. Polity Press, Cambridge.
Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica, Barcelona.