Història Antiga
Codi: 100722 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Olesti Vila
- Correu electrònic:
- Oriol.Olesti@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Isaias Arrayas Morales
Prerequisits
Qualsevol manual d’Història Antiga publicat en els darrers 10 anys pot ser un bon punt de recolzament inicial per a l’assignatura.
Objectius
Aquesta assignatura analitzarà la història dels principals processos polítics i socials de les civilitzacions antigues. S’explicarà de quina manera es va generar i es van desenvolupar els principals models polítics i socials sorgits al llarg de l'Antiguitat. Per aconseguir el nostre objectiu estudiarem els models polítics i socials propis del món greco-romà.
Competències
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
- Dominar la història universal de l'antiguitat.
- Dominar la història universal de l'edat mitjana.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. Presentació de l'assignatura. Marc cronològic i geogràfic del món antic.
2. Dels micènics al món homèric.
3. L’origen de la polis. Esparta i Atenes.
4. De les Guerres Mèdiques a la Guerra del Peloponès.
5. Hel·lenisme: Alexandre Magne i els regnes hel·lenístics.
6. La Roma monàrquica: els orígens de la ciutat i la dominació etrusca.
7. La Roma republicana: conflicte patricis-plebeus; la conquesta d'Itàlia i la Mediterrània.
8. Crisi de la República romana: dels Grac a les guerres civils.
9. Alt Imperi: d'August als Severs.
10. Baix Imperi: de la crisi del segle III d.C. a la caiguda de l'Imperi romà d'Occident.
Metodologia
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.
- Assistència a sessions de pràctiques d’aula dirigides pel professor/a.
- Visites a museus/jaciments.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 41 | 1,64 | 2, 3, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques d'àula | 13 | 0,52 | 1, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels materials del curs i comentaris de Text i de Mapes | 79 | 3,16 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
Avaluació
50% Examen (20% exàmens-test, 30% examen final -preguntes a desenvolupar).
50% Avaluació Contínua: crítica i comentari de textos. Es preveu l'encàrrec de 2/3 pràctiques d'avaluació contínua a lliurar al llarg del curs, que consistiran en el comentari crític de textos (i d'altre tipus de documents), així com la ressenya d'exposicions/conferències.
Només es reavaluaran les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor. En cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de reavaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació Contínua | 50 % | 14 | 0,56 | 1, 5, 6, 7 |
| Examen | 50 % | 3 | 0,12 | 2, 3, 4 |
Bibliografia
ALVAR, J. et alii (1994), Manual de Història Universal. 2 Història Antigua, Historia 16. Madrid.
BRADLEY, K. (1998), Esclavitud y sociedad en Roma, Península, Barcelona.
BRAVO, G. (1994), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica. Alianza Editorial, Madrid.
CHRISTOL, M., NONY, D. (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.
CORNELL, T.J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C., Crítica. Barcelona.
CRAWFORD, M., (1981), La República romana, Taurus, Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, A. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia. Alianza Editorial, Madrid.
FORNIS, C., (2003), Esparta. Historia, sociedad y cultura de un mito historiográfico, Crítica, Barcelona.
GARCIA MORENO, L. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma. Alianza Editorial, Madrid.
GARNSEY, P., SALLER, R. (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.
GIARDINA, A. (ed.) (1991), El hombre romano, Madrid.
LIVERANI, Mario, (1995), El Antiguo Oriente: historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona.
LÓPEZ BARJA, P., F.J. LOMAS, (2004) Historia de Roma, Akal, Madrid.
PÉREZ LARGACHA, A. (2006), Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal, Madrid.
ROUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987), El mundo griego antiguo, Akal, Madrid.
SANMARTÍN, J., SERRANO, J.M. (1998), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Akal, Madrid.