Logo UAB
2020/2021

Organologia

Codi: 100637 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Ballester Gibert
Correu electrònic:
Jordi.Ballester@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

L’assignatura proposa una aproximació als instruments musicals, a la seva classificació, a les seves característiques i a la seva història. 

Objectius:

-          Conèixer els principals corrents d’estudi relacionats amb l’organologia.

-          Conèixer els principals sistemes de classificació dels instruments musicals.

-          Reconèixer els trets bàsics de les diferents famílies d’instruments.

-          Situar les diferents famílies d’instruments en el seu context sociocultural i històric.

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar el funcionament i l’evolució històrica dels instruments musicals.
  • Identificar i contrastar les diferents vies de recepció i consum musicals en la societat i en la cultura de cada època.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer i apreciar les manifestacions musicals de les cultures no occidentals, tradicionals i de l'àmbit popular i urbà.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  2. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  3. Demostrar coneixements bàsics de les metodologies de recerca en el camp de l'organologia.
  4. Determinar els principals conceptes relacionats amb l'organologia, així com el seu vocabulari propi.
  5. Identificar i situar els principals instruments musicals dins les manifestacions musicals de les cultures no occidentals, tradicionals i de l'àmbit popular i urbà.
  6. Identificar i situar en el consum musical de cada època i en cada cultura els instruments musicals corresponents.
  7. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  8. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  9. Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
  10. Ubicar les principals tipologies d'instruments musicals en el context històric correcte.
  11. Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
  12. Valorar i utilitzar les principals fonts documentals i arxivístiques relatives als instruments musicals.

Continguts

I- L’organologia i la classificació dels instruments musicals:

            1. Concepte d’instrument musical.

            2. Concepte i abast de l’organologia.

            3. Concepte i finalitat de les classificacions d’instruments musicals.

            4. Metodologies i sistemes de classificació.

            5. Classificacions d’instruments musicals a Occident. La classificació Hornbostel-Sachs.

            6. Classificacions no occidentals d’instruments musicals.

II- Els instruments musicals: característiques, entorn sociocultural i desenvolupament històric. Aproximació a l'estudi de l'organologia a través d'exemples de diferents èpoques (de l'Edat Mitjana al segle XXI):

            1. Instruments de corda

                1.1. Tipus arpa

                1.2. Tipus cítara

                1.3. Tipus llaüt

                1.4. Tipus lira

            2. Instruments de vent

                2.1. Instruments de bisell

                2.2. Instruments de llengüeta

                2.3. Instruments de broquet

            3. Instruments membranòfons

            4. Instruments idiòfons

            5. Instruments electròfons

Metodologia

Les classes de l’assignatura alternaran exposicions / explicacions del professor amb exercicis que l'alumnat durà a terme de manera individual o en grup (i que seran objecte d'exposicions orals). També es realitzaran col·loquis i/o debats a partir de lectures realitzades prèviament per l'alumnat. Eventualment es convidarà a especialistes en la matèria a impartir conferències sobre temes relacionats amb l'assignatura.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 24 0,96 4, 5, 6, 10, 12
Col·loquis a classe 9 0,36 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12
Conferències (en funció de la disponibilitat econòmica del Departament) 3 0,12 4, 5, 6, 10, 12
Tipus: Supervisades      
Exercicis en grup a classe i la seva presentació oral 6 0,24 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Exercicis individuals a classe i la seva presentació oral 6 0,24 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 50 2 1, 3, 4, 5, 6, 10, 12
Lectura de llibres 28 1,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12

Avaluació

a. Exercici sobre sistemes de classificació en organologia [aquest exercici, de caràcter eminentment pràctic, es realitzarà cap a la meitat del semestre; la data exacta d’aquest exercici es fixarà a principi de curs] (pes global en la qualificació final: 40%).

b. Examen sobre el contingut general de l’assignatura [aquest exercici es realitzarà la darrera setmana de classes del semestre; la data exacta es fixarà a principi de curs] (pes global en la qualificació final: 40%).

c. Ressenya d'un llibre sobre organologia [aquest exercici s'haurà de lliurar al finalitzar el tercer mes de classe; la data exacta del lliurament es fixarà a principi de curs] (pes global en la qualificació final: 10%).

d. Participació a classe -amb intervencions orals i exercicis de format reduït (individuals i en grup), a partir de lectures i/o col·loquis- (pes global en la qualificació final: fins un 5%).

e. Assistència a classe -només es tindrà en compte si l'assistència és igual o superior al 80% dels dies de classe presencial- (pes global en la qualificació final: fins un 5%).

[*Al llarg del curs es fixarà dia i hora de revisió, que serà presencial, per a les activitats d'avaluació; en qualsevol cas les revisions es realitzaran -sempre que sigui possible- durant els quinzedies posteriors a l'activitat d'avaluació –i, per norma general, dins dels horaris de despatx/tutoria que el professor tingui estipulats per aquell semestre-].

Recuperació: En la data de recuperació fixada per la Facultat, els alumnes que tinguin una nota mitjana inferior al 5 (sobre 10), podran realitzar un examen que aglutinarà continguts dels apartats a i b, i tindrà un pes màxim equivalent al 75% de la qualificació final. 

Definició de “No avaluable”: Es considerarà “No avaluable” l’alumne que lliuri menys d’un 50% de les evidències d’aprenentatge.

Molt important: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació,es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a classe (com a mínim el 80% de les classes presencials) 5% de la qualificació final 0 0 1, 4, 5, 6, 7, 10
Examen escrit sobre el contingut general de l'assignatura 40% de la qualificació final 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12
Exercici sobre sistemes de classificació 40% de la qualificació final 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12
Participació en col.loquis i debats a classe 2'5% de la qualificació final 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12
Realització d'exercicis en grup a classe 2'5% de la qualificació final 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12
Ressenya (o qüestionari) sobre el contingut d'un llibre 10% de la qualificació final 21 0,84 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12

Bibliografia

Bibliografia (la bibliografia específica de cada tema serà tramesa al llarg del curs) 

A- Classificació dels instruments musicals:

HORNBOSTEL, E. M. von - SACHS C., "Classification of Musical Instruments" The Galpin Society Journal  XIV (1961), p. 3-29 [Recurs en línia: https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1631066__Sgalpin%20society%20journal__Orightresult__U__X8;jsessionid=9CF67CE79C61430A6C58028929305339?lang=cat&suite=def] (traducció catalana de M. Antònia Juan: Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia III (1995), p. 97-117; i traducció castellana de la mateixa autora: Nassarre XIV/1 (1998), p. 365-387). Vegeu també: http://www.mimo-international.com/documents/hornbostel%20sachs.pdf

KARTOMI, M. J., On Concepts and Classifications of Musical Instruments (Chicago & London: University of Chicago Press, 1990).

 

B1- Fonts:

AGRICOLA, M., Musica instrumentalis deudsch (Wittenberg, 1528-29; 1545)[Hettreck, W. E. (trad. i ed.) The Musica instrumentalis deudsch of Martin Agricola (Cambridge: Cambridge University Press, 1994)].               

BAINES, A. C., "Fifteenth-century Instruments in Tinctoris's De Inventione et Usu Musicae" The Galpin Society Journal  III (1950), p. 19-26.        

MERSENNE, M., Harmonie Universelle (Paris, 1636-37 /R. R. E. Chapman, La Haia: Martinus Nijhoff, 1957 / Facsímil, Paris: Centre National de la Recherche Scientifique, 1975).

PAGE, C., “Fourteenth-century Instruments and Tunings: a Treatise by Jean Vaillant? (Berkeley Ms. 744)” The Galpin Society Journal XXXIII (1980), p. 17-35.

PEDRELL, F., Emporiocientífico e histórico de organografía musical antigua española (Barcelona: Imp. Juan Gili, 1901).

PRAETORIUS, M., Syntagma Musicum II: De Organographia (Wolfenbüttel, 1618 / R. D. Z. Crookes; Oxford: Clarendon Press, 1986).

ROBERT-TISSOT, M., "Johannes Aegidius de Zamora Ars Musica" Corpus Scriptorum de Musica  XX (1974).

ROUSSIER, P-J. (ed), Textes sur les instruments de musique au XVIIIe siècle (Genève: Minkoff, 1972).

VIRDUNG, S., Musica Getutscht (Bâle, 1551 /R. Cambridge: Cambridge University Press, 1993).

 

B2- Obres generals sobre organologia, acústica i instruments musicals: 

BAINES, A. C., Historia de los instrumentos musicales (Madrid: Taurus, 1988).

BAINES, A. C. (ed), The Oxford Companion to Musical Instruments (Oxford: Oxford University Press, 1995).

BALLESTER, J., Els instruments musicals a la Corona d’Aragó (1350-1500): Els cordòfons (Sant Cugat del Vallès: Els Llibres de la Frontera, 2000).

BENADE, A. H., Fundamentals of Musical Acoustics (New York: Dover, 1976 /R. 1990).

CALVO-MANZANO, A., Acústica físico-musical (Madrid: Real Musical, 1991).

CAMPBELL, M., Musical instruments: history, technology and performance of instruments of western music (Oxford: Oxford University Press, 2004).

DONINGTON, R., La música y sus instrumentos (Madrid: Alianza, 1982 /R.1986). [DONINGTON, R., Los instumentos de música (Madrid: Alianza, 1962)].

FERNÁNDEZ DE LA GÁNDARA, G. ‑ LORENTE, M., Acústica musical (Madrid: ICCMU, 1996).

MAIDEU, J., Instruments musicals (Vic: Eumo, 1995).

MONTAGU, J., Origins and development of musical instruments (Lanham: The Scarecrow press, 2007).

REMNANT,M., Historia de los instrumentos musicales (Barcelona: De. Robinbook - MaNonTroppo, 2002)

SACHS, C., The History of Musical Instruments (New York: Norton, 1940 / R. Mineola : Dover Publications, 2006) [versió castellana: Historia universal de los instrumentos musicales (Buenos Aires: Centurión, 1947)].

TRANCHEFORT, F.-R., Los instrumentos musicales en el mundo (Madrid: Alianza, 1985 / R. 1994).

 

C- Diccionaris i catàlegs:

The New Grove Dictionary of Music and Musicians (London, 1980 / R. 2001) i The New Grove Dictionary of Musical Instruments (London, 1985). Versió online: https://www-oxfordmusiconline-com.are.uab.cat/

ANDRÉS, R., Diccionario de instrumentos musicales. De Píndaro a J.S. Bach (Barcelona: Bibliograf, 1995).

BORDAS, C., Instrumentos musicales en colecciones españolas (Madrid: Ministerio de Educación y Cultura – Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 1999)

DD.AA., Museu de la Música (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991)

MAERSCH, K. - ROHDE, U. - SEIFFERT, O. - SINGER, U., Atlas de los instrumentos musicales (Madrid: Alianza, 1994).

 

D- Revistes:

The Galpin Society Journal

Musique - Images – Instruments

Journal of the American Musical Instrument Society

 

E- Monografies: 

ARTIGUES, A., - MOREY, J., Repertori i construcció dels instruments de la Colla de Xeremiers catalans a Mallorca (Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989). 

BACHMANN, W., The origins of bowing (Oxford: Oxford University Press, 1969).

BAINES, A. C., Brass instruments. Their History and Development (New York: Dover, 1976 / R. 1993).

BAINES, A. C., Woodwind instruments and Their History (New York: Dover, 1967 / R. 1991).

BEC, P., Vièles ou violes? Variations philologiques et musicales autour des instruments àarchet du Moyen Age (Paris : Klincksieck, 1992).

BURGESS, G., The oboe (London : Yale University Press, 2004).

CARROLL, P., Baroque wind instruments (Aldershot: Ashgate, 1997).

CHAIGNE, A., Acoustique des instruments de musique (Paris: Belin, 2008).

CHEVALIER, C., - van IMMERSEEL, J. (eds), Matière et musique: the Cluny encounter. Proceedings of the European encounter on instrument making and restoration (Cluny, 1999) (Antwerpen: Labo 19, 2000).

DD.AA., Los instrumentos musicales en el siglo XVI (Ávila: Fundación Cultural Santa Teresa - Diputación de Ávila, 1997).

De FERRANTI, H., Japanese musical instruments (New York: Oxford University Press, 2000).

DIAS, M., Instrumentos musicais de Moçambique (Lisboa: Instituto de Investigaçao Científica Tropical - Centro de Antropologia Cultural e Social, 1986).

EHRLICH,C., The piano: A History (Oxford: Oxford University Press, 1995).

FLETCHER, N. H., The Physics of musical instruments (New York: Springer-Verlag, 1991).

FUSTIER, P., La Vielle à roue dans la musique baroque française: instrument de musique, objet mythique, objet fantasmé? (Paris: L'Harmattan, 2006).

HAYNES, B., The eloquent oboe: the history of the hautboy 1640-1760 (Oxford: Oxford University Press, 2001).

HERBERT, T. - WALLACE J. (ed), The Cambridge companion to Brass instruments (Cambridge: Cambridge University Press, 1997).

HOLMAN, P. (ed), From Renaissance to Baroque: change in instruments and instrumental music in the seventeenthcentury (Aldershot : Ashgate, 2006).

HUMPHRIES, J., TheEarly horn: a practical guide (Cambridge: Cambridge University Press, 2000).

INGHAM, R. (ed), The Cambridge companion to the Saxophone (Cambridge: Cambridge University Press, 1998).

KOTTICK, E. L., A History of the Harpsichord (Bloomington: Indiana University Press, 2003).

LAWSON, C. (ed), The Cambridge companion to the Clarinet (Cambridge: Cambridge University Press, 1995).

LIBIN, L., American Musical Instruments in the Metropolitan Museum of Art (New York: The Metropolitan Museum of Art, 1985).

LÓPEZ-CALO, J. (ed), Los instrumentos musicales del Pórtico de la Gloria. Su reconstrucción y la música de su tiempo (La Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 1993/R.2002).

MAY, E. (ed), Musics of Many Cultures (Berkeley & Los Angeles: University of California Press, 1983).

McGEE, T. J. (ed), Instruments and their music in the Middle Ages (Surrey/Burlington: Ashgate, 2009).

NELSON, S. M., The violin and viola history (New York: Dover, 2003).

PINCH, T. J., Analog days: the invention and impact of the Moog synthesizer (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2002).

POLLENS, S., Bartolomeo Cristofori and the Invention of the Piano (Cambridge: Cambridge University Press, 2017).

REMNANT, M., English bowed instruments from Anglo-Saxon to Tudor times (Oxford: Oxford University Press, 1986).

REY, J. J. - NAVARRO, A., Los instrumentos de púa en España. Bandurria, cítola y “laúdes españoles” (Madrid: Alianza, 1993).

ROWLAND, D., Early keyboard instruments (Cambridge: Cambridge University Press, 2001).

ROWLAND, D. (ed), The Cambridge companion to the Piano (Cambridge: Cambridge University Press, 1998).

SALVADOR-DANIEL, F., Musique et instruments de musique du Maghreb (Paris : La Boîte à documents, 1986).

SCHAEFFNER, A., Origine des instruments de musique (Paris: Editions EHESS, 1994).

SOLUM, J., The early flute (Oxford: Oxford University Press, 1995).

SPARKS,P., The classical mandolin (Oxford: Clarendon Press, 1995).

SPARKS, P. - TYLER, J., The early mandolin (Oxford: Clarendon Press, 1982).

STOWELL, R. (ed), The Cambridge companion to the Violin (Cambridge: Cambridge University Press, 1992).

THISTLETHWITE, N. (ed), The Cambridge companion to the Organ (Cambridge: Cambridge University Press, 1998).

THOMSON, J. (ed), The Cambridge companion to the recorder (Cambridge: Cambridge University Press, 1995).

WATERHOUSE,W. C., The Bassoon (London : Kahn & Averill, 2003).

WILLIAMS, P., The Organ in Western culture (Cambridge: Cambridge University Press, 1993).