Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicologia | OB | 3 | 2 |
No hi ha prerequisits per a la matrícula d'aquesta assignatura.
Els continguts de l'assignatura es distribuixen en catorze estudis de cas:
- Les sessions de caire teòric-pràctic serviran com a introducció estètica general dels continguts de cada tema i es complementaran amb el comentari analític de una selecció de textos i/o audicions representatius.
- A l'inici de cada tema es facilitarà (via Aula Moodle) una breu antologia de textos, el treball sobre els quals constituirà la tasca autònoma principal de l'alumne, a fi de ser comentats en les sessions de cada unitat temàtica.
- L'Aula Moodle de l'assignatura és l'espai de referència de les seves activitats i actuarà com a repositori únic dels seus materials docents i comunicacions; tota consulta relativa a l'assignatura haurà de transmetre's pel mail associat a aquesta Aula Moodle i, per tant, no s'atendran mails sobre l'assignatura enviats mitjançant l'adreça electrònica general del professor.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de caire teòric-pràctic | 43,5 | 1,74 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de la ressenya d'un assaig musicològic | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 9, 10, 14 |
Tutories individuals i tutoria grupal | 4,5 | 0,18 | 3, 5, 8, 10, 12, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 62,5 | 2,5 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
- Prova parcial (comentari de text) [24 de març de 2021].
- Prova final [última setmana de maig de 2021].
- Ressenya d'article: la proposta de textos es facilitarà a l'alumne a mitjans març de 2021. Es determinarà al llarg de l'activitat docent de l'assignatura les dates de lliurament parcial d'aquest ítem d'avaluació, així com l'extensió, format i via de lliurament adients.
- La superació dels tres ítems d'avaluació és independent i obligatòria per completar el recorregut de l'assignatura; els percentatges que s'hi adjudiquen són indivisibles. No es contemplarà la possibilitat de superar l'assignatura sense el lliurament i avaluació positiva d'aquests tres ítems i en cap cas es realitzaran mitjanes de qualificacions amb una nota parcial suspensa.
- La possibilitat de recuperació es limita a un percentatge màxim del 30%, és a dir, a un dels dos exàmens parcials establerts, prèvia consulta amb el professor responsable i en la data establerta a l'efecte per la Facultat. La qualificació màxima assolible en el procés de reavaluació d'aquest ítem és de 6.
- La data de revisió de les qualificacions dels ítems d'avaluació es comunicarà al moment de la seva publicació, via Aula Moodle de l'assignatura.
- Es considerarà "no avaluable" l'alumne que no lliuri cap element d'avaluació dels establerts en aquest apartat; en qualsevol altre cas, l'alumne haurà començat el procés d'avaluació i, per tant, rebrà la qualificació numèrica que li pertoqui sobre la base dels ítems lliurats.
OBSERVACIONS RELLEVANTS
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a unavariació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova final | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 14 |
Prova parcial (comentari de text) | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
Recensió d'un article o assaig de contingut estètic | 40% | 1,5 | 0,06 | 5, 10, 13 |
N. B. No s'hi inclouen fonts primàries, la referència de les quals es donarà al llarg de les sessions presencials i com a part de l'antologia de textos facilitada a l'alumnat a l'inici de cada unitat temàtica.
ALCARAZ, M.ª José i PÉREZ CARREÑO, Francisca (eds.). Significado, emoción y valor. Ensayos sobre filosofía de la música. Madrid: Antonio Machado Libros, 2010.
BARDEZ, Jean-Michel. Les écrivains et la musique au XVIIIe siècle. Genève: Slaktine, 1980.
BLACKBURN, Bonnie J. i LOWINSKY, Edward E. (ed.). A Correspondance of Renaissance Musicians. Oxford: Clarendon Press, 1991.
BOWIE, Andrew. Music, Philosophy and Modernity. Cambridge et al.: Cambridge University Press, 2007.
BOWMAN, Wayne D. Philosophical Perspectives on Music. Oxford: Oxford University Press, 1998.
CALLE, Román de la (ed.). Arte, gusto y estética en la Encyclopédie. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
CLAUDON, Francis. La musique des romantiques. Paris: Presses Universitaires de France, 1992.
COOK, Nicholas i EVERIST, Mark (ed.). Rethinking Music. Oxford: Oxford University Press, 1998.
COURT, Raymond. Adorno et la Nouvelle Musique. Paris: Klincksieck, 1981.
CRUZ CRUZ, Juan. (ed.) La realidad musical. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1998.
DAHLHAUS, Carl. Estética de la música. Berlin: Reinchenberger, 1996.
DAHLHAUS, Carl. La idea de la música absoluta. Barcelona: Idea Books, 1999.
DARBON, Nicolas. Musica Multiplex. Dialogique du simple et du complexe en musique contemporaine. Paris: L’Harmattan, 2007.
DEFEZ, Antoni. Música i sentit. El cas Wittgenstein. València: Universitat de València / PUV, 2008.
DIDIER, Béatrice. La musique des Lumières. Paris: Presses Universitaires de France, 1985.
DOUMET, Christian. L'île joyeuse. Sept approches de la singularité musicale. Saint-Denis: Presses Universitaires de Vincennes, 1997.
DURAND-SENDRAIL, Béatrice. La musique de Diderot. Paris: Kimé, 1994.
ECO, Umberto. (ed.). Historia de la belleza. Barcelona: Lumen, 2004.
ESCAL, Françoise. Espaces sociaux, espaces musicaux. Paris: Payot, 1979.
FAXEDAS, Maria Lluïsa. Del simbolismo a la abstracción. La unidad de las artes en los orígenes del arte moderno. Gijón: Ediciones Trea, 2018.
FERRER, Anacleto (ed.). Grimm, Diderot, Rousseau y D’Alembert. La Querella de los Bufones. València: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, 2008.
FOSTER, Hal (ed.). La postmodernidad. Barcelona: Kairós, 2002 (5ª ed.).
FUBINI, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 1988.
FUBINI, Enrico. Música y lenguaje en la estética contemporánea. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
FUBINI, Enrico. El siglo XX: entre música y filosofía. València: Universitat de València / PUV, 2014.
GARCÍA LABORDA, José M.ª (ed.). La música moderna y contemporánea a través de los escritos de sus protagonistas (una antología de textos comentados). Sevilla: Editorial Doble J, 2010 (2ª ed.).
GARCÍA REVILLA, Enrique. La estética musical de Hector Berlioz a través de sus escritos. València: Universitat de València / PUV, 2013.
GAVILÁN, Enrique. Entre la historia y el mito. El tiempo de Wagner. Madrid: Akal, 2013.
GAVILÁN, Enrique. Otrahistoria del tiempo. La música y la redención del pasado. Madrid: Akal, 2009.
GEORGIADES, Thrasybulos. Musica e Linguaggio. Napoli: Guida, 1989.
GLOAG, Kenneth. Postmodernism in Music. Cambridge: Cambridge University Press, 2012.
GODWIN, Jocelyn. L’ésoterisme musical en France, 1750-1950. Paris: Albin Michel, 1991.
GONZÁLEZ SERRANO, Carlos Javier. Arte y música en Schopenhauer. El camino hacia la experiencia estética. Madrid: Locus Solus Ediciones, 2016.
GOZZA, Paolo (ed.). La Musica nella rivoluzione scientifica del Seicento. Bologna: Il Mulino, 1989.
HIBBERD, Sarah i STANYON, Miranda (eds.). Music and the Sonorous Sublime in European Culture, 1680-1880. Cambridge et al.: Cambridge University Press, 2020.
KRAUSS, Rosalynd. La originalidad de la vanguardia y otros mitos modernos. Madrid: Alianza Editorial, 1996.
LANG, Paul Henry. Reflexiones sobre la música. Madrid: Debate, 1998.
LIPOVETSKY, Gilles i SERROY, Jean. La pantalla global. Barcelona: Anagrama, 2009.
LISCIANI-PETRINI, Enrica. Tierra en blanco. Música y pensamiento a inicios del siglo XX. Madrid: Akal Ediciones, 1999.
LONCKE, Joycelyne. Baudelaire et la musique. Paris: A.G. Nizet, 1975.
MAGEE, Bryan. Wagner y la filosofía. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2011.
MANIATES, Maria Rika. Mannerism in Italian Music and Culture, 1530-1630. Manchester: Manchester University Press, 1979.
MARTIN, Marie-Pauline i SAVETTIERI, Chiara (eds.). La musique face au système des arts ou les vicisitudes de l’imitation au siècledes Lumières. Paris: Vrin, 2013.
MATAMORO, Blas. Nietzsche y la música. Madrid: Fórcola Ediciones, 2015,
MIRIMONDE, Albert P. de. Astrologie et musique. Genève: Minkoff, 1978.
"Música y pensamiento" [dossiers Scherzo, 332 (setembre de 2017) i 339 (abril de 2018)].
Musique et Humanisme à la Renaissance. Paris: Presses de l'École Normale Supérieure, Centre V. L. Saulnier, Univ. Paris-Sorbonne, 1993.
NATTIEZ, Jean-Jacques. Le combat de Chronos et d’Orphée. Mesnil-sur-l’Estrée: Christian Bourgeois, 1993.
NEUBAUER, John. La emancipación de la música instrumental. Madrid: Visor, 1992.
PADDISON, Max. Adorno’s Aesthetics of Music. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
PALISCA, Claude V. Humanism in Italian Renaissance Musical Thought. New Haven: Yale University Press, 1985.
PALISCA, Claude V. Studies in the history of Italian Music and Music Theory. Oxford: Clarendon Press, 1994.
PARDO, José Luis. Esto no es música. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2007.
PÉREZ MASEDA, Eduardo. El Wagner de las ideologías. Madrid: Biblioteca Nueva, 2004.
PERLOFF, Marjorie. El momento futurista. Valencia: Pretextos, 2010.
POLO PUJADAS, Magda. L'estètica de la música. Barcelona: UOC, 2007.
POLO PUJADAS, Magda. La música de los sentimientos. Filosofía de la música de la Ilustración. Murcia: Éditum, 2010.
POLO PUJADAS, Magda. Filosofía de la música del futuro. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2017.
PONS, Jordi. El camino hacia la forma. Goethe, Webern, Balthasar. Barcelona: Acantilado, 2015.
POUSSEUR, Henri. Música, semántica, sociedad. Madrid: AlianzaEditorial, 1987.
“Les querelles musicales dans les écrits esthétiques et littéraires après 1750”, Revue Musicorum, 17 (2016).
RASULA, Jed. Dadá. El cambio radical del siglo XX. Barcelona: Anagrama, 2016.
ROWELL, Lewis. Introducción a la filosofía de la música. Barcelona: Gedisa, 1987.
RUIZ DE SAMANIEGO, Alberto. La inflexión posmoderna: los márgenes de la modernidad. Madrid: Akal, 2004.
SABATIER, François. Miroirs de la musique. La musique et ses correspondances avec la littérature et les beaux-arts. Paris: Arthème Fayard, 1998.
SÁNCHEZ DE ANDRÉS, Leticia i PRESAS, Adela (eds.). Música, ciencia y pensamiento en España e Iberoamérica durante el siglo XX. Madrid: Servicio de Publicaciones de la UAM, 2013.
SÁNCHEZ MECA, Diego. El itinerario intelectual de Nietzsche. Madrid: Tecnos, 2018.
SANTIAGO GUERVÓS, Luis de. Arte y poder. Aproximación a la estética de Nietzsche. Madrid: Trotta, 2004.
SCHUTZ, Alfred. Frammenti di fenomenologia della musica. Milano: Guerini, 1996.
SCRUTON, Roger. The Aesthetics of Music. Oxford: Clarendon Press, 1997.
SILBERMANN, Alfons. Estructura social de la música. Madrid: Taurus, 1961.
SPOTTS, Frederic. Hitler y el poder de la estética. Madrid: Fundación Scherzo, 2011.
STRUNK, Oliver. Source Readings in Music History. London: Faber & Faber, 1981 (2ª ed.).
TRIAS, Eugenio. El canto de las sirenas. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2007.
TRIAS, Eugenio. La imaginación sonora. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2010.
WYMEERSCH, Brigitte van. Descartes et l’évolution de l’esthétique musicale. Sprimont: Mardaga, 1999.
ZIOLWOSKI, Theodore. Stages of European Romanticism. Cultural Synchronicity across the Arts, 1798-1848. Rochester, NY: Candem House, 2018.
https://www.wikisofia.cat/wiki/Pàgina_principal