Logo UAB
2020/2021

Art egipci

Codi: 100575 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art OB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Josep de Rueda Roige
Correu electrònic:
FrancescJosep.DeRueda@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Heri Abruña Marti
Annabel Villalonga Gordaliza

Prerequisits

No n'hi ha. És recomanable, però, tenir nocions d'anglès, francès i italià per tal de poder consultar la bibliografia especialitzada.

Objectius

L’ objectiu del present curs consisteix en fer una aproximació a l’art de l’Antic Egipte.

Acabat el curs, l’estudiant haurà de ser capaç de:

  1. Reconèixer, identificar i caracteritzar les obres d'art més importants.
  2. Situar-les correctament en el seu context històric-artístic.
  3. Dominar la terminologia i el vocabulari propis de l'assignatura.
  4. Interpretar la iconografia i el simbolisme de les obres.
 
 

Competències

  • Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
  5. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  6. Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  7. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
  8. Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
  9. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
  10. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
  11. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
  12. Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.

Continguts

1. Introducció. Perspectives de gènere i llur plasmació en l’art egipci.

 

2. El Predinàstic.

 

3. Època Tinita (dins. I-II). 

 

4. Regne Antic (dins. III-VI).

 

5. Regne Mig (segona meitat din. XI-din. XII).

 

6. Regne Nou (dins. XVIII-XX). 

Metodologia

Sessions teòriques i pràctiques.

Exposició i discussió, si escau, de treballs elaborats per l'alumnat.

Eventuals conferències.

Orientació metodològica i bibliogràfica. 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Assistència a classes teòriques y pràctiques 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Orientació metodològica i bibliogràfica 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Estudi i preparació de les proves escrites 80 3,2
Lectures 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12

Avaluació

Evidència 1: Exercici 1 (4 punts, 40 % de la nota final).

 

Evidència 2: Exercici 2 (4 punts, 40 % de la nota final).

 

Evidència 3: Activitat a decidir pel professorat (2 punts, 20 % de la nota final).

 

 

La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a les evidències 1, 2 i 3.

 

Si l’estudiant només s’ha presentat a alguns dels exercicis obligatoris (evidències 1, 2 o 3) i els ha superat, obtindrà un “no avaluable” quan la suma global no arribi a l’aprovat o a una qualificació superior. En cas contrari, li constarà la nota que hagi tret. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

Només té dret a una recuperació – a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat – l'alumnat suspès que s’hagi presentat a les tres evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat 20% 1 0,04 1, 8, 9
Exercici 1 40% 1 0,04 2, 5, 8, 9
Exercici 2 40% 1 0,04 1, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12

Bibliografia

General - Egiptologia

 

LLOYD, Alan (ed.), A Companion to Ancient Egypt, 2 volums, Chichester: Wiley – Blackwel, 2014 (ed. original: 2010).

REDFORD, Donald (ed.), The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, 3 volums, Oxford: Oxford University Press, 2001.

SCHULZ, Regina; SEIDEL, Matthias (eds.), Egipto. El mundo de los faraones. Colònia: Könemann, 2004 (ed. original alemanya: 2004, Königswinter: Tandem).

SHAW, Ian; NICHOLSON, Paul, Diccionario Akal del antiguo Egipto. Madrid: Akal, 2004 (ed. original anglesa: 1995, Londres: British Museum).

WILKINSON, Richard, Egyptology today, Cambridge: Cambridge University Press, 2008.

 

General - Art egipci

 

ALDRED, Cyril, Arte egipcio en el tiempo de los faraones 3100-320 a. de C, El mundo del arte 18, Barcelona: Destino, 1993 (ed. original anglesa: 1980, Londres: Thames & Hudson).

ALEGRE GARCÍA, Susana, Arte en el antiguo Egipto. Claves para su interpretación. Conca: Alderabán, 2013.

DAVIS, Whitney Vivian, The Canonical Tradition in Ancient Egyptian Art, Cambridge – Nova York – Port Chester – Melbourne – Sydney: Cambridge University Press, 1989.

DONADONI, Sergio, El arte egipcio, Fundamentos 160, Madrid: Istmo, 2001 (ed. original italiana: 1981, Torí: Unione Tipografica-Editrice Torinese).

ESTRADA LAZA, Fernando, Entender y amar el arte egipcio, Barcelona: Crítica, 2012.

FISCHER, Henry, L'écriture et l'art de l'Égypte ancienne, París: Presses Universitaires de France, 1986.

HARTWIG, Melinda (ed.), A Companion to Ancient Egyptian Art, Chichester: Wiley – Blackwell, 2015.

LALOUETTE, Claire, L'art figuratif dans l'Égypte pharaonique. Peintures et sculptures, Champs 326, París: Flammarion, 1996.

LECLANT, Jean (dir.), El mundo egipcio. Los faraones. 3 volums. Madrid: Aguilar,  1978-80 (ed. original francesa: 1978-80, París: Gallimard).

MANNICHE, Lise, El arte egipcio, Alianza forma 141, Madrid: Alianza, 1997 (ed. original francesa: 1994, París: Flammarion).

MICHALOWSKI, Kazimierz, El arte del antiguo Egipto, Madrid: Akal, 1991 (ed. original francesa: 1968, París: Éditions Lucien Mazenod).

MOLINERO POLO, Miguel Ángel; SOLA ANTEQUERA, Domingo (coords.),  Arte y sociedad del Egipto antiguo. Ensayos 171. Madrid: Encuentro, 2000.

ROBINS, Gay, Proportion and Style in Ancient Egyptian Art, Londres: Thames & Hudson, 1994.

ROBINS, Gay, The Art of Ancient Egypt, Londres: British Museum, 2008 (ed. original: 1997).

SCHÄFER, Heinrich, Principles of Egyptian Art, Oxford: Griffith Institute, 1986 (ed. original alemanya: 1919, Leipzig: J. C. Hinrichs).

SMITH, William Stevenson, Arte y arquitectura del antiguo Egipto. Madrid: Cátedra, 2008 (ed. original anglesa: 1958, Harmondsworth: Penguin Books).

VALDESOGO MARTÍN, María Rosa, El arte egipcio. Cómo interpretar y comprender la obra plástica del antiguo Egipto. Madrid: Dilema, 2011.

WILKINSON, Richard, Magia y símbolo en el arte egipcio, Alianza forma 148, Madrid: Alianza, 2003 (ed. original anglesa: 1994, Londres: Thames & Hudson).

WILKINSON, Richard, Cómo leer el arte egipcio. Guía de jeroglíficos del antiguo Egipto, Barcelona: Crítica, 2004 (ed. original anglesa: 1992, Londres: Thames & Hudson).

ZIEGLER, Christiane; BOVOT, Jean-Luc, Art et archéologie. l'Égypte ancienne, París: École du Louvre – Réunion des musées nationaux –La Documentation française, 2001.

 

Específica - Art egipci

 

ARNOLD, Dieter, The Encyclopedia of Ancient Egyptian Architecture, Londres: I. B. Tauris, 2003 (ed. original alemanya: 1994, Zuric: Artemis & Winkler).

BAINES, John, Visual and Written Culture in Ancient Egypt. Oxford: Oxford University Press, 2007.

DAVIS, Whitney Vivian, Masking the Blow. The Scene of Representation in Late Prehistoric Egyptian Art. California Studies in the History of Art 30, Berkeley – Los Ángeles – Oxford: University of California Press, 1992.

DODSON, Aidan; IKRAM, Salima, The Tomb in Ancient Egypt. Royal and Private Sepulchres from the Early Dynastic Period to the Romans. Londres: Thames & Hudson, 2008.

EDWARDS, Iorwerth Eiddon Stephen, Las pirámides de Egipto, Barcelona: Crítica, 2003 (ed. original anglesa: 1961, Harmondsworth: Penguin Books).

HAWASS, Zawi (dir.), Tesoros de las pirámides, Barcelona: Librería Universitaria, 2003 (ed. original anglesa: 2003, Vercelli: White Star).

HAWASS, Zawi, The Lost Tombs of Thebes. Londres: Thames & Hudson, 2009.

HODEL-HOENES, Sigrid, Life and Death in Ancient Egypt. Scenes from Private Tombs in New Kingdom Thebes, Ithaca, N.Y.: Cornell University Press, 2000 (ed. original alemanya: 1991, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft).

LEHNER, Mark, Todo sobre las pirámides, Barcelona: Destino, 2003 (ed. original anglesa: 1997, Londres: Thames & Hudson).

LURSON, Benoît, Lire l’image égyptienneLes “Salles du Trésor” du Grand Temple d’Abou Simbel, París: Geuthner, 2001.

MEKHITARIAN, Arpag, Egyptian Painting, Ginebra: Skira, 1978  (ed. original: 1954).

REEVES, Nicholas; WILKINSON, Richard,Todo sobreel Valle de los Reyes,  Barcelona: Destino, 1999 (ed. original anglesa: 1996, Londres: Thames & Hudson).

RUSSMANN, Edna, Egyptian Sculpture: Cairo and Luxor. Londres: British Museum, 1989.

TEFNIN, Roland (ed.), La peinture égyptienne ancienne. Un monde de signes à préserver, Monumenta Aegyptiaca 7, Brussel·les: Fondation Égyptologique Reine Élisabeth, 1997.

VOLOKHINE, Youri, La frontalité dans l'iconographie de l'Égypte ancienne. Cahiers de la Société d’Égyptologie 6, Ginebra: Société d’Égyptologie, 2000.

WEEKS, Kent (dir.), El Valle de los Reyes. Las tumbas y los  templos funerarios de Tebas, Barcelona: Librería Universitaria, 2002 (ed. original anglesa: 2001,  Vercelli: White Star).

WILKINSON, Richard, Los templos del antiguo Egipto, Barcelona: Destino, 2002 (ed. original anglesa: 2000, Londres: Thames & Hudson).

WILKINSON, Richard, Todos los dioses del antiguo Egipto, Madrid: Oberon, 2003 (ed. original anglesa: 2003, Londres: Thames & Hudson).