Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 3 | 1 |
Tenint en compte que es tracta d'una assignatura que es cursa durant el tercer any del grau, l'estudiant ha de mostrar una solvència no tan sols en la realització de les proves escrites, sinó també en les proves orals. Així mateix, el bagatge d'haver cursat anteriorment dos cursos del grau, amb matèries que van des de l'art de l'antiguitat fins al barroc, passant pel Renaixement, el que hauria de permetre a l'estudiant tenir un coneixement previ dels antecedents i de les circumstàncies històrico-artístiques que precedeixen i condicionen d'alguna manera les característiques i l'esdevenidor de l'art europeu del segle XVIII.
L’assignatura ofereix una visió panoràmica –mitjançant cinc blocs d’àmbit geogràfic- de la nova Europa al segle XVIII, època en la qual es produeix una internacionalització definitiva de la cultura. Mitjançant l’anàlisi de les diverses manifestacions artístiques i els seus artífex, s’intentarà incidir en l’ambient intel·lectual i en la permanent dicotomia racionalisme-sensualisme pròpia de la cultura il·lustrada, la que popularitza el «Grand Tour » i la que creu en el progrés i en la felicitat de l’ésser humà. En definitiva, l’assignatura ha de proporcionar coneixements sobre art europeu del segle XVIII, establint les diferències, persistències, novetats i contradiccions entre el barroc tardà, rococó i neoclassicisme, utilitzant les variables estètiques, històriques i sociològiques que siguin més adients per a la comprensió dels continguts del temari.
1. PARÍS: DE VERSALLES A LA « DOLÇOR DE LA VIDA »
-Versalles: arquitectura i jardins.
-Hôtels, 'maisons de plaisance' i 'folies'.
-Arts decoratives : un nou concepte d’interiorisme.
-La “redescoberta” del classicisme : de Soufflot als “arquitectes revolucionaris”.
-La pintura o la recerca d'una nova sensibilitat:
-La "Querelle des anciens et modernes”. L'Academie Royale i els Salons.
-El Rococo: Antoine Watteau, La ' Fête Galant' i la 'Commedia dell'Arte'.
-Francois Boucher: sensualitat i erotisme al servei de les classes dirigents.
-L’univers ambivalent de Jean-Honoré Fragonard.
-L'Encyclopedie com a manifest antibarroc: Denis Diderot o la crítica del sistema. La realitat qüotidiana de Chardin i el moralisme de Greuze.
-El David de la Revolució: la mirada cap a l’Antiguitat.
-El retrat: J. Rigau, N. Largillière, Quentin de la Tour (introducció de la tècnica al pastel per Rosalba Carriera), Perronneau, Nattier. Les dones-artistes: Adelaïde Labille-Guiard, Elisabeth Vigée-Lebrun.
*Reines i favorites; “salonnières” i il·lustrades: la dona com a comitent artístic.
2. I TALIA: ENTRE L’OCÀS BARROC I LA GÈNESI NEOCLÀSSICA
-L'arquitectura: entre els paradigmes classicistes i borrominians. Realitzacions romanes. Fora de Roma: l’arquitectura piamontesa de Filippo Juvarra i Bernardo Vittone. El vigor del sud: Nàpols i Sicilia.
-La pintura: dels grans muralistes -Tiepolo- a la Venècia i els “vedutisti”. La “veduta” gravada de G.B. Piranesi, més enllàde la tradició clàssica.
-L’escultura d’Antonio Canova.
3. CENTREUROPA I RÚSSIA
-Austria: Fischer von Erlach i Johan Lukas Hildebrandt. Bohèmia: els Dientzenhofer i la tradició guariniana. Sud d'Alemanya: Balthassar Neumann, J.M. Fischer, J.B. Zimmermann. La decoració en estuc. El princep il.lustrat Frederic II de Prusia. Els germans Asam.
-Les biblioteques monàstiques i palatines.
-L’arquitectura “teatral”: del Zwinger de Dresde al teatre de Bayreuth.
-Sant Petersburg: la capital europea de l’imperi del nord.
4. ANGLATERRA I EL RESSÒ NORD-AMERICÀ
-Després de la nova Londres: L’urbanisme de Bath. L’arquitectura de John Vanbrugh i Nicholas Hawksmoor: seguint la tradició barroca de Cristopher Wren. El palladianisme i el ' Vitruvius Britannicus' de Colen Campbell. Lord Burlington i William Kent. El jardi anglés. El ressò en l’arquitectura i l’urbanisme dels Estats Units d’Amèrica.
-La pintura: La suggestió de Van Dyck en els retrats de Joshsua Reynolds i Thomas Gainsborough. William Hogarth i la crítica social. El paper de la 'Royal Academy'. Joseph Wright of Derby y la ciència.
5. PORTUGAL
-De l’urbanisme escenogràfic a la nova Lisboa del Marquès de Pombal.
-La superació escurialenca al monestir de Mafra.
-Suggestions italo-germàniques: arquitectura “guariniana”. De Portugal a Brasil.
La metodologia que se seguirà durant el curs serà la següent:
-En la seva major part (un 80%) constarà de sessions plenàries o magistrals impartides per la professora (que poden ser presencials o via TEAMS, segons eventualitats).
-Un 15% de les sessions estaran dedicades a l'exposició de treballs per part dels alumnes (seminaris), que o bé es faran presencialment a classe o bé de manera virtual.
-Un 5% de les sessions poden consistir en conferències a càrrec d'experts en alguns aspectes de l'art del segle XVIII.
-La professora es reserva la possibilitat de proposar alguna visita a alguna exposició o espai (sempre que sigui possible) que pugui resultar útil per al desenvolupament de l'assignatura.
-També es proposarà la realització d'un treball individual.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Participació en seminaris expositius a classe | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Sessions plenàries o magistrals conduïdes per la professora | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball individual | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Assistència a conferències realitzades per experts, visites a museus o exposicions | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 15 |
Estudi autònom | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Lectures específiques sobre el temari | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
L'avaluació es realitzarà mitjançant el còmput de diverses evidències:
-La primera serà una prova escrita que tindrà un valor d'un 50% de la nota final.
-La segona sera un treball individual tindrà un valor d'un 30% de la nota final.
-La tercera serà una exposició oral que tindrà un valor del 20%.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició oral sobre un treball | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Prova escrita de continguts | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Reavaluació | Variable | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
ARIÉS, Ph., Historia de la vida privada. Madrid: Taurus, 1988
BLACK, J: La Europa del siglo XVIII, Madrid, Akal, 1987.
BOIME, A: Historia social del arte moderno. I. El arte en la época de la Revolución, 1750-1800. Madrid.
BOMFORT, D; FINALDI, G: Venice through Canaletto's Eyes. London: National Gallery Publications, 1999.
CASSIRER, E., Filosofia de la Ilustración, Mèxic, 1973 (1932).
CROW, T: Pintura y sociedad en el Paris del siglo XVIII. Madrid, Nerea, 1989 (1985).
DIDEROT, D.: Escritos sobre el arte. Madrid, Siruela, 1994.
GOMBRICH, E.H., The Ideas of Progress and their impact on art. Nueva York: 1971.
HASKELL, F., Patronos y Pintores.Madrid, Cátedra, 1984 (1963).
HAZARD, P: El pensamiento europeo en el siglo XVIII. De Montesquieu a Lessing. Madrid, Alianza, 1985
HONOUR, H.: Neoclasicismo, Madrid, Xarait, 1982.
KAUFMANN, E: La arquitectura de la Ilustración, Barroco y postbarroco en Inglaterra, Italia y Francia. Barcelona: Gustavo Gili, 1980.
LEVEY, M.: Pintura y escultura en Francia, 1700-1789, Madrid, Cátedra, 1994.
LEVEY, M., Du Rococo a la Revolution, Londres, 1989 (ed. ang. 1966).
NORBERG SCHULZ, C.: Arquitectura barroca tardía y rococó, Madrid, Aguilar, 1973.
PÉROUSE DE MONTCLOS, J.M : Histoire de l'Architecture Française. De la Renaissance a la Révolution, Paris,1989.
PERRY, G., ROSSINGTON, M., (Edits): Feminity and masculinity in eighteenth-century art and culture. Manchester-New York, Manchester University Press, 199
ROSENBLUM, Robert, Tranformaciones en el arte de finales del siglo XVIII, Madrid, Taurus, 1986.
SCHONBERGER, A., H. SOEHNER, H.: El Rococó y su época, Barcelona, (1958) 1971.
STAROBINSKI, J:La invención de la libertad, 1700-1789. Barcelona: 1964.
SUMMERSON, J.: Architecture in Britain, 1530-1830, Harmondsworth, Pelikan, 1983.
TATARKIEWICZ, W., Historia de seis ideas. Madrid: Tecnos, 1992 (1976).
VIDLER, A: El Espacio de la Ilustración : la teoría arquitectónica en Francia a finales del siglo XVIII. Madrid, Alianza, 1997.
WATERHOUSE, E: Pintura en Gran Bretaña, 1530-1790, Madrid, Cátedra, 1994.
WITTKOWER, R: Arte y Arquitectura en Italia, 1600-1750, Madrid, Cátedra, 1983.