Iconografia
Codi: 100541 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Josep de Rueda Roige
- Correu electrònic:
- FrancescJosep.DeRueda@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Una part de l'assignatura serà en anglèsEquip docent
- Nuria Ribas Valls
Prerequisits
No n’hi ha. És recomanable, però, tenir nocions de llengües estrangeres per a poder consultar la bibliografia especialitzada.
Objectius
L’assignatura, de formació bàsica, s’inclou dins de la matèria “Art” (30 crèdits ECTS).
Els continguts de l’assignatura s’han plantejat a l’entorn de dos punts bàsics:
I. Reconèixer la importància que la iconografia té com a disciplina instrumental de la història de l’art per tal de fer una adequada lectura de les imatges.
II. Entendre que la iconografia esdevé l’eina complementària per a poder assimilar les fórmules d’expressió i el significat de les obres d’art estudiades a les altres assignatures.
Objectius:
- Capacitar l’estudiant per a reconèixer els cicles iconogràfics més habituals de l’art.
- Aplicar els continguts teòrics de l’assignatura a la pràctica de l’anàlisi de la imatge.
- Conèixer els recursos bibliogràfics propis de la disciplina.
- Dominar els principals repertoris iconogràfics.
- Plantejar la diversitat i la problemàtica de les imatges en les diferents cultures.
- Domini d’una terminologia històrico-artística adequada.
Competències
- Aplicar el domini de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'art i per reflexionar sobre la professió de l'historiador de l'art.
- Aplicar metodologies científiques pròpies de la disciplina de la història de l'art
- Demostrar que es coneix la història de les idees artístiques i els principals corrents teòrics que han impulsat la reflexió sobre l'art, el cinema, els seus creadors i el seu públic al llarg de la història.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Expressar coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'art, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
- Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica
- Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
- Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
- Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
Continguts
1) Introducció. Iconografia i perspectiva de gènere.
2) La tradició clàssica i el seu reflex en l'art: Divinitats i herois.
3) Iconografia en d'altres cultures.
4) La imatge cristiana: D'Orient a Occident.
5) La iconografia cristiana: Antic i Nou Testament. Temes hagiogràfics.
Metodologia
|
Sessions teòriques i pràctiques. Eventuals conferències. Orientació metodològica i bibliogràfica. Activitats supervisades.
|
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions teòriques i pràctiques a l'aula | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Orientació metodològica i blibliogràfica | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 10, 11 |
| Lectures | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 11 |
Avaluació
|
Evidència 1: Exercici 1 (4,5 punts, 45 % de la qualificació final).
Evidència 2: Exercici 2 (4,5 punts, 45 % de la qualificació final).
Evidència 3: Activitat a decidir pel professorat (1 punt, 10 % de la qualificació final).
La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències. Si l'estudiant només s'ha presentat a alguns dels exercicis (evidències 1, 2 o 3) i els ha superat, obtindrà un "no avaluable" quan la suma global no arribi a l'aprovat o a una qualificació superior. En cas contrari, li constarà la nota que hagi tret. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Només té dret a una recuperació - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a totes les evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
|
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Evidència 1 | 45 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
| Evidència 2 | 45% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14 |
| Evidència 3 | 10% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
AGHION, Irène – BARBILLON, Claire – LISSARRAGUE, François, Guía iconográfica de los héroes y dioses de la Antigüedad, Alianza, Madrid, 1997 (ed. original francesa: 1994).
BAUDRY, Gérard-Henry, Les symboles du christianisme ancien. Ier-VIIe siècle, Cerf, París, 2009.
CARMONA MUELA, Juan, Iconografía cristiana. Guía básica para estudiantes, Colección Fundamentos, núm. 148, Istmo, Madrid, 1998 (hi ha reimpressions posteriors; també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid - , 2008, havent-se reimprès l'any 2012).
CARMONA MUELA, Juan, Iconografía clásica. Guía para estudiantes, Colección Fundamentos, núm. 161, Istmo, Madrid, 2000 (reimprès amb posterioritat; també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid -, 2008, havent-se reimprès l'any 2013).
CARMONA MUELA, Juan, Iconografía de los santos, Colección Fundamentos, núm. 214, Istmo, Madrid, 2003 (també ha estat editat per Akal, Tres Cantos - Madrid -, 2008, havent-se reimprès l'any 2011).
CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio, Introducción al Método Iconográfico, Tórculo, Santiago de Compostel.la, 1997 (2a. ed.; també està editat per Ariel, Barcelona, 1998).
DE CAPOA, Chiara, Episodios y personajes del Antiguo Testamento, Electa, Barcelona, 2003.
DUCHET-SUCHAUX, Gaston – PASTOUREAU, Michel, Guía iconográfica de la Biblia y los santos, Alianza, Madrid, 1996 (traduït de l’ed. francesa del 1994; ed. original: 1990).
ESTEBAN LORENTE, Juan Francisco, Tratado de iconografía, Colección Fundamentos, núm. 110, Istmo, Madrid, 1994.
EVANS, Helen C. – Wixom, William D. (ed.), The Glory of Byzantium. Art and Culture ofthe Middle Byzantine Era A.D. 843 – 1261, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, 1997.
FERRANDO ROIG, Juan, Iconografía de los santos, Ediciones Omega, Barcelona, 1950 (reimpr. 1996).
FRANCO LLOPIS, Borja - MOLINA MARTÍN, Álvaro - VIGARA ZAFRA, José A., Imágenes de la tradición clásica y cristiana. Una aproximación desde la iconografía, Editorial Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2018.
GARCÍA GUAL, Carlos, Introducción a la mitología griega, Humanidades, núm. 4102, Alianza, Madrid, 1999 (ed. original: 1992).
GARCÍA GUAL, Carlos, La mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico, Biblioteca de Divulgación Temàtica / 43, Montesinos, Barcelona, 1987.
GERARD, André-Marie (amb la col.laboració d'Andrée Nordon-Gerard i François Tollu), Diccionario de la Biblia, Milhojas, Anaya & Mario Muchnik, Madrid, 1995 (ed. original francesa: 1989).
GIORGI, Rosa, Santos, Electa, Barcelona, 2005.
GOMBRICH, Ernest Hans, Los Usos de las imágenes: estudios sobre la función social del arte y la comunicación visual, Debate, Barcelona, 2003 (ed. original anglesa: 1999).
GRABAR, André, Las vías de la creación en la iconografía cristiana, Alianza Forma, núm. 49, Alianza, Madrid, 1985 (ed. original francesa: 1979).
GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidós, Barcelona, 1981 (ed. revisada per l’autor; ed. original francesa: 1951; publicat en català l’any 2008).
IMPELLUSO, Lucia, Héroes y dioses de la antigüedad, Electa, Barcelona, 2002.
Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae, 8 volums dobles, Artemis Verlag, Zuric-Munic, 1981-1997.
MONREAL Y TEJADA, Luis, Iconografía del Cristianismo, El Acantilado, núm. 37, El Acantilado, Barcelona, 2000.
PANOFSKY, Erwin, Estudios sobre iconología, Alianza Universidad, núm. 12, Madrid, 1972 (ed.original anglesa: 1962).
PELLEGRINO, Francesca, Episodios y personajes de la literatura, Electa, Barcelona, 2004.
RÉAU, Louis, Iconographie de l'art chrétien, sis volums, Presses Universitaires de France, París, 1955-1959 (traduït al castellà per Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996-2000; dels volums 2-6 se n’ha publicat, en castellà, una 2a. ed.: 1999-2002).
SAXL, Fritz, La vida de las imágenes. Estudios iconográficos sobre el arte occidental, Alianza Forma, núm. 89, Alianza, Madrid, 1989 (ed. original anglesa: 1957).
SEBASTIÁN LÓPEZ, Santiago, Iconografía Medieval, Etor, Donostia, 1988.
VÉLEZ DE CEA, Abraham, El Buddhismo, Biblioteca de las Religiones, 12, Ediciones del Orto, Madrid, 2000.
VIDAL LORENZO, Cristina, “El origen del mundo en el arte antiguo”, Ars Longa, 9-10 (2000), pp. 37-50.
VORÁGINE, Santiago de la, La leyenda dorada, Alianza Forma, núms. 29 i 30, Alianza, Madrid, 1982.
WILKINSON, Richard H., Todos los dioses del Antiguo Egipto, Oberon, Madrid, 2003 (ed. original anglesa: 2003).
YARZA LUACES, Joaquín, “Reflexiones sobre la iconografía medieval hispana”, Cuadernos de Arte e Iconografía, t. II, núm. 3 (1989), pp. 27-46.
ZUFFI, Stefano, Episodios y personajes del Evangelio, Electa, Barcelona, 2003.