Teoria de l'art
Codi: 100538 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Gutierrez Torres
- Correu electrònic:
- David.Gutierrez.Torres@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha, de prerequisits, més enllà dels habituals de les assignatures de primer de grau.
Objectius
L’assignatura està pensada com una introducció, amb l’objectiu de familiaritzar l’alumne amb el vocabulari i els conceptes fonamentals de la Teoria i el pensament de l’art. Durant el curs s’analitzaran les principals qüestions o problemes a l’entorn del fet artístic que s’han plantejat els artistes, els teòrics, els filòsofs o els crítics de l’art.
L’objectiu general de l’assignatura és que l’alumne conegui la intersecció entre l’art i el pensament i, concretament, la capacitat de l’art per a ser un lloc idoni per a aquest, així com la transitivitat entre teoria i pràctica de l’art.
L’assignatura es configura en una ferma correlació amb la pràctica artística.
Els objectius específics de l’assignatura són:
- Elaboració d’un argumentari i un vocabulari per a comprendre i explicar l’art com a un lloc idoni per al pensament
- Comprensió de l'art com a categoria i familiaritzar-se amb els processos històrics que han dut a la seva formació
- Conèixer les principals línies teòriques d'anàlisi de l'art en l'actualitat
- Distingir entre creativitat, artisticitat i art
- Fer-se un mapa mental dels agents que hi intervenen en el fet artístic
- Reconèixer a l'artista com a construcció històrica en relació a la configuració de l'individu modern
- Aprendre a analitzar les produccions artístiques en relació amb el seu context i la teoria
- La consciència de la història com a relat i començar a treballar amb eines per la configuració de relat
Competències
- Aplicar el domini de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'art i per reflexionar sobre la professió de l'historiador de l'art.
- Aplicar metodologies científiques pròpies de la disciplina de la història de l'art
- Demostrar que es coneix la història de les idees artístiques i els principals corrents teòrics que han impulsat la reflexió sobre l'art, el cinema, els seus creadors i el seu públic al llarg de la història.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Expressar coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'art, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer la problemàtica, el vocabulari i els conceptes fonamentals de la teoria de l'art i del cinema.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament conceptes bàsics de teoria artística i cinematogràfica i la seva evolució al llarg de la història.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
- Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica
- Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
- Interpretar conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
- Interpretar i comunicar els continguts d'un text de teoria artística i cinematogràfica.
- Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
- Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
Continguts
Els continguts de l'assignatura s'enfoquen en un triple sentit: reconèixer l'art com a construcció; entendre la seva relació amb el pensament i la història com a relat
Art i pensament:
Creativitat vs. art: Joseph Beuys com a cas d'estudi
La formació de la institució art i la teoria institucional: Larry Shinner
La unicitat de l'obra d'art a partir de l'estudi de Walter Benjamin i l'aura, La Giocconda com a fenomen, i Duchamp vs. Warhol
L'art com a categoria:
L'art és una construcció històrica: el canvi del s. XVII al XIX com a preparació de la modernitat
La invenció de l'autor a partir de les teories estructuralistes
La relació entre Il·lustració i crisi de la modernitat: i la relació entre l'artista i l'intel·lectual i l'estat burgès des d'una perspectiva marxista.
¿Què vol dir compromís de l'artista?: la Comuna de Paris i Courbet com cas d'estudi
El relat:
La història com a relat i els "oficis" de l'art (crític, comissari, museus) com a constructors de relats.
Alfred Barr i el MOMA de Nova York com a cas d'estudi.
La relació entre art i context
Pràctica: construir un relat propi
Metodologia
Les activitats autònomes estarn formades bàsicament per la lectura de i treball sobre els textos avaluables.
Les activitats dirigides consten de classes magistrals amb una alta incentivació a la participació, així com a visites a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada.
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris, les aportacions a les proves escrites, així com la presentació pública dels projectes dels alumnes
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe Magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Visites a museus i centres artísitcs | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treballs orals i escrits | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| intervencions a classe | 29,5 | 1,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Avaluació
L'avaluació pren en compte la contribució de l'alumne en la dinàmica de discussió de l'assignatura i les seves aportacions. A més proposa dos exercicis avaluables: la presentació pública d'un treball de recerca entre diferents àmbits de les arts; i una prova escrita final .
La nota de l’alumne serà “no avaluable” quan no s’hagi presentat a la totalitat de les proves sigui al dia indicat al calendari sigui el dia de la reavaluació. Tanmateix per tenir opció a la reavaluació ha d'haver presentat un mínim d'un dels dos treballs obligatoris i en cap cas la nota ha de ser inferior a 3.5.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen / Treball final de la materia donada | 40 % | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
| Implicació en les discussions dirigides en l'àmbit dels continguts de l'assignatura | 20 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Presentació pública de reball de recerca | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Bibliografia
BENJAMIN, W, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, Mexico DF, Ítaca, 2003
BENJAMIN, W, El autor como productor, Mexico DF, Ítaca, 2004
BOURRIAUD, N., Estética relacional. Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2007
BURGER, P., Teoría de la vanguardia, Buenos Aires, Editorial Las cuarenta, 2010
CABANNE, P., Conversaciones con Marcel Duchamp, Madrid, Editorial This side up, 2013
DANTO, A., Las transfiguraciones del lugar común. Barcelona, Paidós, 2002
DUCHAMP, M., El proceso creativo, https://revistas.unc.edu.ar/index.php/NOMBRES/article/view/2101
FOUCAULT, M., "¿Qué es un autor?". Barcelona, Paidós, 1969
GONZÁLEZ PANIZO, J., Hacia el arte post-contemporáneo o la enésima muerte del arte: sobre Armen Avanessian, Blogearte http://blogeartemadrid.blogspot.com.es/2017/07/hacia-el-arte-post-contemporaneo-o-la.html?m=0
GROYS, B., La topología del arte contemporáneo, [esferapublica] http://esferapublica.org/nfblog/la-topologia-del-arte-contemporaneo/
GUASCH, A.M., El papel de las instituciones artísticas en la actualidad, https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/29/23/08guasch.pdf
HOFMANNSTHAL, H.V., Una carta de Lord Philipp Chandos a Sir Francis Bacon, https://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/105489/165499
RAMIREZ, J.A.. Ecosistema y explosión de las artes, Barcelona, Anagrama, 1994.
RANCIÈRE, J. El espectador emancipado. Castellón, Ellago ediciones, 2010.
SHINER, L., La invención del arte, Barcelona, Paidós Estética 36, 2004.