Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500258 Relacions Laborals | OB | 3 | 1 |
Grup 1. Professor Juan Miguel García Nogueroles. Idioma català
Grup 51. Professor Pablo Sanz de Miguel. Idioma castellà
TEMA I. Treball i ocupació dins del capitalisme contemporani
1.1Fordismo i post-fordismo: teoria de la regulació y norma social de l’ocupació
1.2 Societat informacional, especialització flexible y empresa xarxa
1.3 Teories postmodernes i tesis de la fi del treball
TEMA II. Teories del consens
2.1. L'escola d'Oxofrd: l’enfocament pluralista de les relaciones laborals
2.2 L’institucionalisme en les relaciones laborals
2.3 La teoria de sistemes en les relaciones laborals
TEMA III. Teories del conflicte
3.1 La teoria marxista de les relaciones laborals: R. Hyman
3.2 Les teories marxistes del control
3.2 El poder dins de la teoria de Foucault
3.3 Critical management studies: poder i control en les relaciones laborals
TEMA IV. EL paper d l’estat en les Relacions Laborals
4.1 Teories del neocorporatisme i les relacions laborals
TEMA V. Europeïtzació/transnacionalització de les Relacions Laborals
5.1 Europeïtzació de les relaciones laborals y model social europeu
5.2 Respostes a la Europeïtzació/transnacionalització de les relaciones laborals: solidaritat transnacional i solidaritat excloent
TEMA VI. El futur del treball: canvi tecnològic i noves formes d’ocupació i relaciones laborals
6.1. Precarietat i noves formes d’ocupació. Els processos d’uberizació.
6.2. La digitalització i el futur del treball
La metodologia* del curs és activa i participativa. La docència de l'assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals (sincròniques i per videoconferència) i els seminaris/pràctiques a l'aula seran presencials. Els alumnes tindran una setmana de classe magistral i una setmana de pràctiques a l'aula. En les classes pràctiques els alumnes hauran d'aplicar els coneixements teòrics adquirits a través de l'anàlisi de casos reals de les relacions laborals. Les pràctiques es realitzaran a l'aula de manera grupal i seran avaluades al llarg del curs. A l'efecte de les pràctiques, l'alumnat es dividirà en dos grups (A i B). En la setmana de pràctiques a l'aula, el professorat programarà una sessió tutorial per videoconferència dins del seu horari de tutories. Els alumnes deuran també confeccionar un glossari de pràctiques en el qual les pràctiques realitzades a l'aula es presentaran per escrit, al final del curs, complementant-se amb anàlisi i referències a les lectures de la bibliografia obligatòria.
Conducted Fraudulentes: Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una pràctica en la que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació
*La metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposen les autoritats sanitàries
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
CLASSE INTERACTIVA: LECCIÓ MAGISTRAL I PARTICIPACIÓ | 22,5 | 0,9 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
TUTORITZACIÓ ACTIVA TREBALL DE GRUP | 22,5 | 0,9 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 100 | 4 | 1, 2, 3, 6, 9, 10, 15 |
Avaluació contínua
1. Pràctiques a l'aula: 20% nota
2. Dossier de pràctiques: els alumnes presentaran per escrit, al final del curs, un dossier de les pràctiques a l'aula. Aquest dossier inclourà els anàlisis dels exercicis així com reflexions ampliades amb referències a les lectures de la bibliografia obligatòria, recomanada o altres. 40% nota
3. Examen individual: 40% nota. És condició necessària aprovar l'examen per a poder sumar en la nota final les dues proves precedents.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
DOSSIER DE PRÀCTIQUES | 40% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17 |
EXAMEN. Cal obtindre almenys un 5 a l'examen per poder superar l'assignatura | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
PRÀCTIQUES A L'AULA | 20% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Tema I
Bibliografia bàsica
Hyman R. (1994) “La teoría de la producción y la producción de la teoría”, en Pollert, A. (comp.): ¿Adiós a la flexibilidad?. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Socia
De la Garza, E., Celis Ospina, J.C., Olivo Pérez, M.A., Retamozo, M. (2007): “Crítica de la razón para-post moderna (Sennet, Bauman, Beck)”, Revista Latinoamericana de Estudios del Trabajo ( RELET ), 12(19): 9-38
Bibliografia complementària
Alonso, L.E. (1999): Trabajo y ciudadanía. Estudios sobre la crisis de la sociedad salarial. Madrid: Trotta.
Alonso, L.E. (2006): “Centralidad del trabajo y cohesión social: ¿una relación necesaria?”, Gaceta Sindical, no. 7: 101-126.
Boyer, R. (2007): Crisis y regímenes de crecimiento: una introducción a la teoría de la regulación. Madrid: Miño y Dávila.
Castel, R. (1997): La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós.
Castells, M. (1997): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 1 La Sociedad Red. Madrid: Alianza Editorial.
Miguélez, F.; Prieto, C. (2001): “Crisis del empleo y de cohesión social”, Cuadernos de Relaciones Laborales, no. 19: 223-240.
Míguélez, F.; Prieto,C (2009): “Transformaciones del empleo, flexibilidad y relaciones laborales en Europa”, Política y Sociedad, Vol. 46, no. 1-2: 275-287.
Pollert, A. (1994.): ¿Adiós a la flexibilidad?. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Prieto, C. (2000): “Trabajo y orden social: de la nada a la sociedad del empleo (y su crisis)”, Política y Sociedad, Vol. 34: 19-32
Prieto, C.(2002):“La degradación del empleo o la norma social del empleo flexibilizado”, Sistema. 168-169: 89-106
Tema II
Bibliografia bàsica
García Calavia, M. (2004) “Los «buenos» tiempos de las «relaciones industriales»: Una aproximación sociológica” en Cuadernos de Relaciones Laborales, 22:89-111
Cruz Villalón, J. (2016) “Nuevas funciones de la negociación colectiva y alternación de su marco normativo” en Revista de Economía Laboral 13 (2): 6-33
Bibliografia complementària
Commons, J.R. (1967). Trade Unions and Labour Problems. New York: Augustyus . Kelly Editors
Dunlop, J.T. (1978). Sistemas de relaciones industriales. Barcelona: Peninsula
Fernández Steinko, A. (2002). Experiencias participativas en economía y empresa. Madrid: siglo XXI.
Köhler, H. D.; Martín Artiles, A. (2009). Manual de la sociología del trabajo y de las relaciones laborales. Madrid: Delta Publicaciones.
Martín Artiles, A. (2003). Teoría de las relaciones laborales. Barcelona: UOC.
Perlman, S. (1962). Teoría del Movimiento Obrero. Mexico: Aguilar
Polanyi, K. (1989). La gran transformación. Madrid: La Piqueta.
Tema III
Bibliografia bàsica
Hyman, R. (1981). ¿Qué son las relaciones laborales?. Relaciones industriales. Una introducción marxista. Madrid: Ediciones Blume
Kights, D. y Willmott, H. (2007): ‘Poder y Subjetividad en el Trabajo: de la Degradación a la Dominación en las Relaciones Sociales’, en Fernández Rodríguez, C.J. (2009), Vigilar y organizar. Una introducción a los Critical Management Studies, Siglo XXI, Madrid,
Bibliografia complementària
Braverman. H. (1974): Labour and monopoly capital: the degradation of work in the twentieth century. New York: MonthlyReviewPress.
Burawoy, M. (1989): El consentimiento en la producción. Los cambios del proceso productivo en el capitalismo monopolista. de Burawoy. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Edwards, R. (1982): Las transformaciones de la fábrica en el siglo XX. Madrid: Alianza.
Fernández Rodríguez, C.J. (2009), Vigilar y organizar. Una introducción a los Critical Management Studies, Siglo XXI, Madrid,
Foucault, M (1996). La verdad y las formas jurídicas. Barcelona: Gedisa
Hyman, Richard (1981). Relaciones industriales. Una introducción marxista. Madrid: Ediciones Blume
Hyman, Richard (2001). Understanding European Trade Unions. London: Sage.
Tema IV
Bibliografia bàsica
Schmitter, P. (1985) “Neocorporatismo y estado” en REIS 31:47-78
Fernández García, T. y Andrés Cabello, S. (2015). Crisis y estado de bienestar: las políticas sociales en la encrucijada. Tendencias & Retos, 20(1), 119-132.
Bibliografia complementària
Esping-Andersen, G. y Palier, B. (2010). Los tres grandes retos del Estado de bienestar. Barcelona: Arial
Köhler, H. D.; Martín Artiles, A. (2009). Manual de la sociología del trabajo y de las relaciones laborales. Madrid: Delta Publicaciones.
Martín Artiles, A. (2003). Teoría de las relaciones laborales. Barcelona: UOC.
Offe, C. Schmitter, P. (1995) “Las paradojas y los dilemas de la democracia liberal” en Revista Internacional de filosofía política, núm. 6: 5-30
Pérez Yruela, M; Giner, S. (1985) “Corporatismo: el estado de la cuestión” en REIS 31:9-46
Royo, Sebastian (2002). A new century of corporatism?.London: Praeguer
Schmitter, P (1992) Teorías del neorcorpartismo: Ensayos de Philippe C. Schmitter Guadalajara (México):Universidad de Guadalajara
Tema V
Bibliografia bàsica
Jepsen, M.y Serrano, A. (2011):“El modelo social europeo. La frágil producción política de un proyecto social comunitario”, Pasajes: revista de pensamiento contemporáneo. 35:53-66
Beneyto, P. i Rocha, J. (2014) “Crisis económica, acción sindical y relaciones laborales transnacionales en la Unión Europea” Actas del XI Congreso Español de Sociología, Facultad de Ciencias Políticas y Sociología Universidad Complutense de Madrid 10-12 de julio de 2013 / coord. por Heriberto Cairo Carou, Lucila Finkel Morgenstern, Vol. 4, 2014 (Adenda) págs. 275-282
Bibliografia complementària
Afonso, A. and Rennwald, L. (2018). “Social class and the changing welfare state agenda of radical right parties in Europe”. In: Manow P, Schwander H and Palier B (eds) Welfare Democracies and Party Politics: Explaining Electoral Dynamics in Times of Changing Welfare Capitalism.Oxford: Oxford University Press, pp. 171-196.
Bieler, A. and R. Erne. 2015 “Transnational Solidarity? The European Working Class in the Eurozone Crisis” in: L Panitch and G. Albo (eds.) Transforming Classes, Socialist Regist
Connolly, G. Stefania, M andMartínez Lucio, M. (2014). “Trade union renewal and the challenges of representation: Strategies towards migrant and ethnic minority workers in the Netherlands, Spain and the United Kingdom”. European Journal of Industrial Relations, 20(1), pp. 5–20.
Fichter, M. (2008). “German TradeUnions and RightExtremism: UnderstandingMembershipAttitudes”, European Journal of Industrial Relations, 14(1), pp. 65-84.
Keune, M. and Marginson, P. (2013). Transnational Industrial Relations as Multi-LevelGovernanceInterdependencies in European Social Dialogue. British Journal of Industrial Relations, 51(3), pp. 473-497
Standing. G. ¿Por qué el precariado no es un concepto espurio?, Sociología del Trabajo, 82, pp.
Stöss, R. (2017). Trade unions and right-wing extremism in Europe. Friedrich-Ebert-Stiftung, Berlin.
Yilmaz, F. (2016)How the Workers Became Muslims. Immigration, Culture, and Hegemonic Transformation in Europe. University of Michigan Press
Tema VI
Bibliografia bàsica
Martín-Artiles, Antonio; Godino, Alejandro; Molina, Oscar (2018): “Profesionales independientes en la era digital: ¿el futuro del precariado?”. Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales, 5: 231-256
Miguélez, F. Alós, R. (2019) “Revolución digital y futuro del empleo” en Gaceta Sindical: reflexión y debate. Núm 32: 69-86
Bibliografia complementària
De la Garza Toledo, E. i Neffa, J. (2001) El futuro del trabajo - el trabajo del futuro. Buenos Aires: CLACSO
Graeber, D. (2018) Trabajos de mierda. Barcelona: Ariel
Hidalgo, M. (2018) El empleo del futuro. Un análisis del impacto de las nuevas tecnologías en el mercado laboral. Bilbao: Deusto.
Prieto, C. (2017) “La precariedad laboral según los trabajadores precarios: de la angustia por la falta de trabajo al desordenamiento de la vida cotidiana” en Gaceta Sindical: reflexión y debate. Núm. 29: 43- 54
Standing, G. (2013) El precariado. Una nueva clase social. Barcelona: Pasado y presente