Logo UAB
2020/2021

Penologia comparada

Codi: 100461 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Cid Moliné
Correu electrònic:
Josep.Cid@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

És convenient haver cursat l’assignatura de penologia abans de cursar la de penologia comparada. Es necessari disposar d’un nivell d’anglès suficient per entendre textes acadèmics en anglès (nivell mínim exigible B1 i nivell mínim recomanable: B2)

Objectius

La assignatura s’integra a la menció d’execució penal i té com a objectiu que l’alumne conegui algunes de les experiències més innovadores de la penologia comparada per tal que en la seva pràctica professional pugui plantejar alternatives de millora quan treballi en el camp de l’execució penal

Competències

  • Aplicar una proposta d'intervenció sobre una persona en execució d'una pena.
  • Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
  • Fer la intervenció criminològica sobre la base dels valors de la pacificació, la integració social i la prevenció de nous conflictes.
  • Formular hipòtesis de recerca en l'àmbit criminològic.
  • Identificar la intervenció penal més adequada i efectiva per a cada supòsit concret.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Transmetre oralment les idees a una audiència.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar de manera precisa l'actuació penal més eficaç a l'acte delictiu.
  2. Aplicar el coneixement científic criminològic en els estudis de la pena.
  3. Aplicar les bases de política criminal adequades en funció del tipus de delinqüència amb què s'estigui treballant.
  4. Fer recerques de penologia amb hipòtesis ben formulades.
  5. Inferir aquelles actuacions criminològiques orientades a prevenir la reincidència delictiva.
  6. Proposar de manera adequada l'acció necessària que cal aplicar en una execució penal.
  7. Redactar un treball acadèmic.
  8. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  9. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  10. Treballar de manera autònoma.
  11. Treballar en equip i en xarxa.

Continguts

A) INTRODUCCIÓ

1) Sistemes penologics contemporanis

2) Bones pràctiques penològiques

3) Sistema penològic espanyol i política criminal europea

B) ALTERNATIVES A LA PRESÓ

4) Alternatives a la presó versus presó 

5) Efectivitat de les alternatives

6) Justícia restauradora en el context internacional

7) Alternatives per delinqüents d’alt risc

8) Avaluació del sistema d'alternatives a Espanya en clau comparada

C) PRESÓ I REINSERCIÓ

9) Explicació de les taxes diferenciades d’empresonament

10) Les claus de l’empresonament humà

11) Investigació sobre desistiment

12) Efectivitat dels programes de reinserció

13) Avaluació dels programes de reinserció a Espanya en clau comparada

Metodologia

Nota prèvia

La docència de l’assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals  i els seminaris seran presencials.

Estratègies docents

a) Classes magistrals, en les que el professor exposarà i discutirà amb els alumnes pràctiques innovadores  de la penologia comparada;

b) Debats sobre temes controvertits: els alumnes s'hauran preparat individualment amb la lectura prèvia i la preparació d'una recensió del text (màxim 800 paraules). La classe es dividirà en dos i cada part es prepararà una posició. En la part final de la classe es procedirà al debat que protagonitzaran dos membres de cada grup. Al final un grup tindrà la missió de valorarà el debat i decidir el grup guanyador.

c) Seminaris sobre el treball de curs, en grup els alumnes (màxim: 3 alumnes) hauran d’identificar un problema penològic en el seu país i fer una recerca internacional per buscar bones pràctiques en el context internacional que puguin servir de referència per la millora. En els seminaris els alumnes presentaran els avenços en el seu treball i rebran comentaris d'alumnes i del professor.

d) Tutories: els alumnes han de rebre un mínim d’una tutoria per part del professor per orientar-los sobre el treball de curs. La tutoria és obligatòria.

Abans del començament de curs els alumnes disposaran d'un cronograma en que s'especificaran les activitats de cada setmana i també disposaran d'unes indicacions concretes relatives a la realització del treball de curs.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Seminaris 19,5 0,78 3, 4, 7, 8, 9, 11
classe teòrica 19,5 0,78 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Presentació oral del treball de curs 4,5 0,18 8, 9
Tutoria (pel seguiment del treball de curs) 0,5 0,02 4, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Lectura i elaboració d'escrits sobre textos de penologia comparada 53 2,12 2, 7, 8, 10
Treball en grup 53 2,12 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Avaluació

Ítems d’avaluació

a) Recensió sobre les lectures (35%). En els escrits sobre les lectures es valorarà la capacitat de síntesi i la capacitat de discussió sobre les idees del text. L’ús de bibliografia addicional és altament valorat. Extensió màxima: 800 paraules.

b) Treball de curs (35%). En el treball de curs es valorarà el plantejament d’un tema controvertit i rellevant, l’aportació de diferents experiències penològiques, l’abast de la bibliografia utilitzada, la solidesa de la proposta realitzada i el fet que el treball compleixi amb els estàndards acadèmics en el terreny formal. El 75% d’aquesta nota s’obtindrà pel treball escrit i el 25% per la presentació oral.

c) Assistència a les classes (10%).

d) Participació (20%). La participació es valorarà fonamentalment en base als debats. Es valorarà la preparació del grup pel debat i la capacitat d'argumentar amb base criminològica la posició defensada.

e) Exercicis a classe. Permet augmentar la nota final fins a 1 punt, sobre 10.

Assistència

L’alumne que no assisteixi a un mínim del 80% de les classes no serà avaluat. Absències només son justificables per malalta o força major, degudament documentades. Absències per raons acadèmiques han de ser acceptades pel professor. Les classes comencen puntualment. No s’admet l’entrada a classe una vegada aquesta ha començat, ni tampoc sortir abans que finalitzi.

Recuperacions

En el cas de que algun exercici o el treball de curs no arribés als límits mínims exigits (5), el professor donarà una possibilitat de millorar-los. En aquest cas la nota de l'exercici o treballrepetit no podrà ser superior a 5.

Plagi

Els treballs han de ser originals. La còpia en un exercici o treball comportaria un 0. La reiteració, el suspens de l'assignatura i la pèrdua del dret a la re-avaluació.

Normativa APA

S'exigeix seguir aquesta normativa en la redacció del treball i els exercicis.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9
Participació 20% 0 0 2, 5, 6, 9
Treball de curs 35% 0 0 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Treball de lectures 35% 0 0 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10

Bibliografia

Manuals recomanats

-Cid J. (2009). La elección del castigo. Suspensión de la pena y probation versus prision. Barcelona: Bosch.

-Cavadino M. i Dignan J (2006). Penal systems. A comparative approach. London: Sage.

Lectures obligatòries

1. Un d'aquests dos articles: Díez-Ripollés, J. L. (2013). Social Inclusion and Comparative Criminal Justice Policy, Journal of Scandinavian Studies in Criminology and Crime Prevention, 14 (1), 62-78. Díez-Ripollés J.L. (2011). La dimensión inclusión/exclusión social como guía de la política criminal comprada. Revista electrónica de ciencia penal y criminología, 13, 1-36.

2. Cavadino M. i Dignan J (2006). Introducing comparative penology. Penal systems: a comparative approach (pp. 1-39). London: Sage.

3. Un d'aquests dos textos: Cid, J. i Andreu, A. (2017). European Prison Policy and Spanish Prison Practices: Understanding Confluences and Gaps. Dins T. Daems; L. Robert (eds.), Europe in Prisons (pp. 255-289), London: Palgrave-MacMillan; Cid J. (2010). La política criminal europea y la realidad española: una brecha que debe superarse. Estudios penales y criminológicos, 30, 55-83.

4. Kruttschitt, C. i Dirkzwager, A. (2011).  Are there still Contrasts in Tolerance? Imprisonment in the Netherlands and England 20 years later. Punishment & Society, 13 (3), 283-306.

5. Petersilia J. (1997). Probation in the United States. Crime and Justice. An annual review of research, 22, 149-200.

6. Smith L. G. i  Akers R. (1993). A comparison of recidivism of Florida’s community control and prison: a five years survival analysis. Journal of Research in Crime and Delinquency, 30 (3) 267-292.

7. Blumstein A. (2004). Prisons: a policy challenge. Wilson JQ; Petersilia J (eds.) Crime. Public policies for crimecontrol. (pp. 451-482) Oakland: ICS Press-

8. Bottoms A. i Shapland J. (2011). Steps towards desistance among male young adult recidivists. Dins S. Farrall., M. Hough., S. Maruna i R. Sparks  (eds.), Scape routes. Contemporary perspectives on life after punishment. (pp. 42-77). London: Routledge.

9. Travis J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry (pp. 319-352). Wahsington: The Urban Institute.