La recerca científica en criminologia
Codi: 100454 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Lluís Sáez Giol
- Correu electrònic:
- Lluis.Saez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
La llengua del curs es modificarà (del català al castellà) en el cas de que el curs sigui atès per estudiants internacionals.Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits.
Objectius
Com a objectius generals, el Grau de Criminologia planteja que un graduat d'aquest grau ha de ser capaç d'utilitzar els mètodes d'investigació i les tècniques d'anàlisi criminològic per analitzar dades i experiències -de conflictes, delinqüència i control- en un determinat context social. El curs ofereix els fonaments i els principals conceptes metodològics de la investigació social i la dinàmica del procés d'investigació, centrant-se en l'aplicació d'aquests conceptes al disseny d'un projecte d'investigació criminològica.
Competències
- Accedir i interpretar les fonts de dades sobre la criminalitat.
- Exposar i argumentar amb claredat, davant un públic especialitzat i no especialitzat, l'anàlisi feta sobre un problema de conflicte o de criminalitat i les seves respostes.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar els mètodes de recerca en ciències socials per diagnosticar els problemes de criminalitat.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar adequadament els mètodes de recerca per analitzar xifres relacionades amb la delinqüència.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre de manera argumentada els resultats obtinguts en una anàlisi situacional de criminalitat.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar les bases de dades sobre delinqüència en recerques criminològiques.
Continguts
1. Introducció general
- Coneixement comú vs coneixement científic.
- Què és ciència? Què és ciència social?
- Tradicions i paradigmes d'investigació social.
2. Fonaments metodològics de la recerca en ciències socials
- Etapes i fases del procés d'investigació.
- La recerca segons els seus objectius.
- Descripció, explicació i comprensió.
- Mètodes deductiu i inductiu.
- Mètodes quantitatiu i qualitatiu.
3. Construcció de l'objecte d'estudi
- Formulació de la pregunta inicial.
- Tipus de preguntes.
- Objectius de la recerca.
4. El marc teòric
- Exploració i estat de la qüestió.
- Recerca, selecció i tractament de les fonts pertinents.
- La ruptura epistemològica
- Construcció del marc de referència teòric.
5. El model d’anàlisi
- Hipòtesis: tipus i estructuració del model d'anàlisi.
- Conceptualització i operativització.
- Models qualitatius i teoria fonamentada.
6. Experimentalitat i camp d’anàlisi
- Dissenys d’experimentalitat.
- Delimitació del camp d'anàlisi.
7. Processos de mostreig
- Tipus de mostreig segons orientació analítica.
- Mostreig estadístic.
- Mostreig estratègic.
8. Aspectes ètics de la recerca
- Els criteris deontològics.
- Casuística i textos bàsics.
Metodologia
Nota prèvia: la metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Treball requerit a l'alumnat per a l'aprenentatge dels continguts tractats a l'assignatura i l'assoliment de les competències plantejades es fonamentarà en les següents activitats:
Activitats a l'aula:
- Sessions teòriques realitzades en plenari, destinades a presentar els conceptes i continguts de l’assignatura.
- Seminaris de pràctiques, vinculats al projecte de recerca de cada grup de treball, i consistents en exercicis a realitzar i presentar a la mateixa sessió (sense avaluació directa). L’aprenentatge derivat dels seminaris de pràctiques s’aplica i avalua, en tot cas, dins del projecte de recerca que l’alumnat ha de realitzar.
Activitats fora d’aula:
- Realització de lectures que, juntament amb els materials disponibles al Campus Virtual de l'assignatura, acompanyaran els continguts treballats a l’aula. Aquestes lectures serviran: (1) per a la preparació d’una prova individual de coneixements que es realitzarà al final del curs, i (2) per a la realització del projecte de recerca en grup.
- Realització d’un projecte de recerca en grup orientat a aplicar els conceptes de l’assignatura a una investigació criminològica, i que serà supervisat tant en activitats específiques a l’aula (seminaris), com també mitjançant la revisió i posterior feed-back dels lliuraments parcials.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe teòrica | 19,5 | 0,78 | 1, 3 |
| Pràctiques (seminari) | 19,5 | 0,78 | 1, 3, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, anàlisi i síntesi de material. Preparació de la prova individual. | 60 | 2,4 | 1, 3, 6 |
| Treball en grup: projecte de recerca | 46 | 1,84 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
Avaluació
1. Model d’avaluació
- Aquesta assignatura implica una participació activa de l’alumne/a i contempla l’assistència regular a classe com a forma d'integració entre les diferents activitats d'aprenentatge.
2. Condicions per ser avaluat/da, requisits per aprovar l’assignatura i recuperacions.
- La nota final estarà expressada en un rang entre 0 i 10 punts, amb 5 com a límit mínim per a considerar superat el curs.
- Per a accedir al còmput de la nota final es requereix acomplir necessariament dues condicions: a) una assistència controlada (o justificada) del 80%, i b) tenir una qualificació igual o superior a quatre (=>4) en el projecte de recerca i en la prova individual de coneixements.
- Si les absències injustificades o justificades fora de termini (dues setmanes a partir de l'absència) superen el 20% del total de classes de teoria o de seminari, l'alumne/a no serà avaluat. Només es justificaran absències per malaltia, per causes de força major, o per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.
- La nota final de l'assignatura es computarà com a la mitjana ponderada de la qualificació de les 3 activitats d'avaluació, segons el pes corresponent de cadascuna.
- Es pot presentar a re-avaluació dins de la mateixa convocatòria qui no superi (=>5) l'assignatura. En aquests casos, la nota màxima no superarà el 5.
3. Política davant el plagi.
- En cas que durant un examen es detecti la presència d'alumnat copiant quedaran automàticament suspesos (amb nota=0) sense possibilitat d’accés a la recuperació.
- En cas de plagi en la redacció de treballs, es valorarà cada cas i, en cas extrem o reiteratiu es considerarà la opció de suspens directe sense opció a recuperació.
4. Puntualitat.
- Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe un cop aquesta ha començat.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i realització de les pràctiques | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 7, 8 |
| Examen | 50% | 5 | 0,2 | 1, 3, 6, 8 |
| Projecte de recerca, en grup i distribuït en dos lliuraments parcials. | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA (objecte d'avaluació):
- Corbetta, P. (2003). Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill. Capítols 1 i 2 (Primera part: "La lógica de la investigación social")
- Quivy, R.; Van Campenhoudt, L. (2004). Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder. (Capítols 1 a 5).
BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL (no objecte d'avaluació):
- Babbie, E. (1999). Fundamentos de la investigación social. México: Thompson Learning.
- Bachman, R.; Schutt, K. (2001). The Practice of Research in Criminology and Criminal Justice. Pine Forge Press.
- Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Barcelona: Ariel.
- Bunge, M. (1969). La investigación científica. Su estrategia y su filosofía. Barcelona: Ariel.
- Callejo, J.; Viedma, A. (2006). Proyectos y estrategias de investigación social:la perspectiva de la intervención. Madrid: McGraw Hill.
- Campbell, D.T.; Stanley, J. (1982 [1966]). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en investigación social. Buenos Aires: Amorrortu.
- Chalmers, A. F. (1982). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. Buenos Aires: Siglo XXI.
- Cook, T.D.; Campbell, D.T. (1979). Quasi-experimention: Design and Analysis Issues for Field Settings. Chicago: Rand McNally.
- Creswell, J.W. (2003). Research Design: Qualitative, Quantitative, and Mixed Methods Approaches. Thousand Oaks, CA: Sage.
- Dantzker, M. L.; Hunter, R. (2012). Research Methods for Criminology and Criminal Justice. Sudbury, MA: Jones & Barlett Learning.
- Ellis, L; Hartley, R. Walsh, (2010). Research methods in criminal justice and criminology: an interdisciplinary approach. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.
- Jupp, V.; Davies, P.; Francis, P. (2011). Doing Criminological Research. London: Sage.
- King, R.F.; Wincup, E. (eds.) (2008). Doing Research on Crime and Justice. Oxford: Oxford University Press,
- Maxfield, M.G.; Babbie, E. (2008). Research Methods for Criminal Justice and Criminology. Belmont: Thomson Wadsworth.
- Popper,K.R. (1971). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos.
- Ruiz Olabuénaga, J.I.; Arístegui, I.; Melgosa, L. (1998). Cómo elaborar un proyecto de investigación social. Bilbao: Universidad de Deusto. Cuadernos Monográficos del ICE, 7.
- Sautu, R. et al (2005). Manual de metodología. Construcción del marco teórico, formulación de los objetivos y elección de la metodología. [http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/campus/metodo/metodo.html]. Buenos Aires: Clacso.
- Yin. R. (1994). Case Study Research: Design and Methods. California: Sage.
- Ziman, J. (1986): Introducción al estudio de las ciencias. Los aspectos filosóficos y sociales de la ciencia y la tecnología, Barcelona: Ariel.