Logo UAB
2020/2021

Política criminal

Codi: 100445 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia OB 3 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Daniela Gaddi Gaddi
Correu electrònic:
Daniela.Gaddi@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Equip docent

Joan Baucells Lladós

Prerequisits

No hi ha prerequisits per matricular-se a aquesta asignatura, però es recomana haver aprovat i tenir un bon nivell de les assignatures de "Dret penal" i "Introducció al dret".

Objectius

L'assignatura preten, en primer lloc, que l'alumne identifiqui l'abordatge institucional de la delinqüència com una decisió política complexa en la que intervenen diferents inputs o interessos en joc que van més enllà de l'eficacia en la seva prevenció. En segon lloc, que sàpiga identificar criticament els principis, motivacions, objectius, funcions i les ideologies que hi ha darrera de cada opció políticocriminal, per tal d'acabar el curs -en tercer lloc- sabent situar cadascuna de les diferents preses de decisions político-criminals (terrorisme, violència de gènere, drogues, petita delinqüència patrimonial, delinqüència sexual, etc...) en alguna de les tendències o models políticocriminals que la doctrina científica ha anat identificant en els darrers anys i que sigui molt conscient de les seves implicacions.

Competències

  • Actualitzar els coneixements criminològics propis de manera autònoma.
  • Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
  • Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Transmetre oralment les idees a una audiència.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les diferents polítiques criminals i explicar la seva fonamentació en l'àmbit criminològic.
  2. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  3. Inferir el coneixement científic de la criminologia en l'àmbit aplicat.
  4. Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
  5. Redactar un treball acadèmic.
  6. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  7. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  8. Treballar de manera autònoma.
  9. Treballar en equip i en xarxa.
  10. Utilitzar de manera eficaç les bases teòriques de la criminologia.

Continguts

  • Tema 1: Aproximacions conceptuals: "Política criminal", "Criminologia", “Política Penal” i "Dret penal"
  • Tema 2: Transformació de l'Estat i models de Política Criminal
  • Tema 3: Els límits de la Política Criminal en un Estat social, democràtic i de dret
  • Tema 4: Característiques de la Política Criminal contemporània: la crisi del welfarisme penal
  • Tema 5: Tendències del Dret Penal contemporani a Espanya: Dret penal de l'enemic, Dret penal de l'amic, Dret penal securitari i Dret penal del risc
  • Tema 6: La influència de la Criminologia en la Política Criminal
  • Tema 7: La influència dels mitjans de comunicació en la Política Criminal i la funció dels grups de pressió
  • Tema 8: La influència dels Organismes supranacionals en la Política Criminal
  • Tema 9: Les polítiques criminals a nivell autonòmic i local
  • Tema 10: Política Criminal judicial i penitenciària
  • Tema 11: Tendències de la Política Criminal contemporània: el paradigma restauratiu

Metodologia

Nota prèvia
La docència de l’assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals i els seminaris seran presencials.

Activitat introductòria: La primera sessió es dedicarà a aclarir els objectius, la metodologia i els criteris d'avaluació de l'assignatura. L'assistència per part de l'alumne a aquesta sessió és molt important perquè no només s'aclariran tots els dubtes relatius a aquests aspectes, sinó que també es presentarà l'espai virtual de l'assignatura que l'alumne haurà d'usar durant tot el curs. Part de la sessió es dedicarà també a l'organització dels grups de treball.

Classe teòrica: Les classes teòriques es dedicaran a desenvolupar el contingut teòric del respectiu tema del programa.

Treball individual: L'alumnat haurà de llegir la bibliografia indicada per cada tema de manera que, a partir de la intervenció del professor, pugui aprofitar-la per completar el programa de l'assignatura. Es tracta, en definitiva, que l'alumne no es limiti a prendre apunts, sinó que -havent treballat pel seu compte el tema- aprofundeixi en els coneixements.

Tallers/seminaris: Habitualment durant els tallers es treballarà amb algun material més pràctic per a resoldre o debatre algun problema o exercici relacionat amb els temes desenvolupats en la classe teòrica i reforçar els coneixements teòrics.

Atenció personalitzada: Durant el curs l'alumnat podrà disposar de tutories individualitzades per aclarir dubtes o comentar la seva progressió en l'avaluació continuada.

El model descrit es completarà amb conferències que es realitzaran al llarg del quadrimestre i en les quals participaran experts que aportaran experiència pràctica a propòsit d'alguns dels temes analitzats a l'aula.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe teòrica 19,5 0,78 1, 3, 4
Tallers/Seminaris 19,5 0,78 1, 3, 4, 6, 7, 9
Tipus: Autònomes      
Treball individual i de grup 106 4,24 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Avaluació

Assistència. La assistència tant a les classes de teoria com a les de seminari és obligatòria. Per tant, un alumne que no assisteixi a un mínim del 80% de les classes no podrà ser avaluat. Les absències només poden justificar-se per raons mèdiques o altres de força major i per raons acadèmiques deuran ser prèviament autoritzades pel professorat. Es realitzaràn controls d'assistència a classe.

Model d’avaluació. La nota de l'assignatura s'obtindrà avaluant 4 tipus d'activitats:

1) Activitats d'avaluació continuada

  • Una prova individual teòrica sobre els temes desenvolupats fins a la data de la prova: Test (pes sobre la nota final: 10%)
  • Una prova de grup teòrica sobre els temes desenvolupats fins a la data de la prova: elaboració d'un document sobre un tema a concordar (pes sobre la nota final: 20%)
  • Un treball pràctic en grup: Elaboració d'una proposta de Política Criminal (pes sobre la nota final: 20%)

2) Prova final

  • Una prova individual teòrica sobre tot el contingut del curs: Test (pes sobre la nota final: 50%)

Cada prova puntuarà d'1 a 10. Per a superar l'assignatura haurà d'obtenir-se un mínim de 5 punts en cadascuna de les activitats proposades. De no obtenir-se aquest mínim, en el període de recuperació es proposarà la realització d'una activitat de recuperació.

Participació a classe. Es valorarà les intervencions i reflexions realitzades a classe que demostrin que l’alumne ha anat assumint els continguts i assolint els objectius de l’assignatura. Aquesta participació servirà per poder arrodonir la nota final, fins a un màxim de mig punt.

Puntualitat. Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat.

Conductes fraudulentes: Un alumne que copiï a un examen tindrà un 0 en la prova i perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una activitat en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a classe teòrica i als seminaris Obligatòria 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9
Examen final (test) 50% 5 0,2 1, 3, 5, 6, 8
Participació activa a les classes Arrodoniment de la nota final. Fins a mig punt. 0 0 7, 9
Prova teòrica (en grup) 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Prova teòrica (individual) - Test 10% 0 0 1, 3, 5, 6, 8
Treball en grup 20% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9

Bibliografia

 

 

Bibliografia obligatòria

Tema 1: Aproximacions conceptuals: "Política criminal", "Criminologia", “Política Penal” i "Dret penal"

Materials de classe

Tema 2: Transformació de l'Estat i models de Política Criminal

  • Borja Jiménez, E. (2011), Evolución del Estado y evolución de la Política Criminal. Dins E. Borja Jiménez, Curso de Política Criminal (pp. 33-59), Valencia: Tirant Lo Blanch

Tema 3: Els límits de la Política Criminal en un Estat social, democràtic i de dret

Materials de classe

Tema 4: Característiques de la Política Criminal contemporània: la crisi del welfarisme penal

  • Brandariz Garcia, J.A. (2014), Gerencialismo y políticas penales, Derecho Penal y Criminología, 4 (8), 51-69

Tema 5: Tendències del Dret Penal contemporani a Espanya: Dret penal de l'enemic, Dret penal de l'amic, Dret penal securitari i Dret penal del risc

Materials de classe

Tema 6: La influència de la Criminologia en la Política Criminal

  • Rivera Beiras, I. (2005). Principios orientadores del Constitucionalismo social. Dins I. Rivera Beiras (Coord.). Política criminal y Sistema Penal (pp. 157-286). Barcelona: Anthropos. Limitadament a les pp. 204-218 i 259-275
  • Farrington, D.P. (2001). Evidence Based Policy on Crime and Justice. Third International, Inter-Disciplinary Evidence-based Policies and Indicator Systems Conference, CEM Centre, University of Durham

Tema 7: La influència dels mitjans de comunicació en la Política Criminal i la funció dels grups de pressió

Tema 8: La influència dels Organismes supranacionals en la Política Criminal

Materials de classe

Tema 9: Les polítiques criminals a nivell autonòmic i local

Tema 10: Política Criminal judicial i penitenciària

Tema 11: Tendències de la Política Criminal contemporània: el paradigma restauratiu

  • Varona, Gema (2014). Who Sets the Limits in Restorative Justice and Why? Comparative Implications Learnt from Restorative Encounters with Terrorism Victims in the Basque Country. Oñati Socio-Legal Series, 4 (3), 550-572. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4824888

Bibliografia recomanada

  • Anitua, G.I. (2005). Los principios constitucionales para una política criminal del Estado social y democrático de derecho. Dins I. Rivera Beiras (Coord.). Política criminal y Sistema Penal (pp. 289-303). Barcelona: Anthropos,
  • Borja Jiménez, E. (2003). Curso de política criminal. Valencia: Tirant lo Blanch
  • Cid, J.; Larrauri, Elena (2001). Teorías criminológicas. Barcelona: Bosch
  • del Pozo Serrano, F. (2013). Las políticas públicas para las prisiones: una aproximación a la acción social desde el modelo socio-educativo. Revista de Humanidades, 20, 63-82
  • Diez Ripollés, J. L. (2004). El nuevo modelo penal de la seguridad ciudadana. Revista Electrónica de Ciencia penaly Criminología, 6 (3), 1-34. Recuperat de: criminet.ugr.es/recpc/06/recpc06-03.pdf
  • García Arán, Mercedes (2008). El discurs mediàtic sobre la delinqüència i la seva incidència en les reformes penals. Revista Catalana de Seguretat Pública, 18, 39-64. Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/RCSP/article/view/122902/170180
  • Lea, J., Young, J. (2001).¿Qué hacer con la ley y el orden?. Buenos Aires: Editores del Puerto
  • Levy, B.L., Levy, Denise L. (2016). When Love meets hate: the relationship between state policies on gay and lesbian rights and hate crime incidence. Social Science Research, 61, 142-159
  • Melià, C. (2006). De nuevo: ¿Derecho penal del enemigo?. Dins G. Jakobs i C. Melià (dirs). Derecho penal del enemigo (pp. 87-152). Madrid: Civitas
  • Mendoza, Blanca (2001). El derecho penal en la sociedad del riesgo. Madrid: Civitas
  • Newburn, T., Jones, T. (2008). Symbolic politics and penal populism: the long shadow of Willie Horton. Crime, media, Culture, 1 (1), 72-87
  • Pozuelo Pérez, Laura (2013). La política criminal mediática. Génesis, desarrollo y costes. Madrid: Marcial Pons.
  • Sanz Mulas, Nieves (2016). Política criminal. Salamanca: Ratio Legis.
  • Sherman, L.W. (2009). Evidence and liberty: The promise of experimental criminology. Criminology & Criminal Justice, 9 (1), 5–28
  • Sherman, L. W. (2003). Misleading Evidence and Evidence-Led Policy: Making Social Science more Experimental. The ANNALS of theAmericanAcademy of Political andSocial Science, 589 (1), 6–19
  • Silva Sánchez, J.M. (2006). La expansión del derecho penal. Buenos Aires: BdeF.
  • Silva Sánchez, J.M. (2017). Restablecimiento del derecho y superación del conflicto interpersonal tras el delito. Revista de La Facultad de Derecho y Ciencias Políticas – UPB, 47 (127), 495-510. Recuperat de: https://revistas.upb.edu.co/index.php/derecho/article/view/8051
  • Stancu, O., Varona, D. (2017). ¿Punitivismo también judicial?: Un estudio a partir de las condenas penales por homicidio en España (2000-2013). Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 19 (12), 1-33. Recuperat de: http://criminet.ugr.es/recpc/19/recpc19-12.pdf
  • Varona Gómez, D. (2011). Medios de comunicación y punitivismo. InDret, 1, 1-34. Recuperat de: http://www.indret.com/pdf/791_1.pdf
  • Walklate, Sandra (2015). Jock Young, Left Realism and Critical Victimology. Critical Criminology, 23 (2), 179-190
  • Walgrave, L. (2011). Investigating the Potentials of Restorative Justice Practice. Journal of Law & Policy, 36, 91-139
  • Zane, S. N., & Welsh, B. C. (2018). Toward an “Age of Imposed Use”? Evidence-Based Crime Policy in a Law and Social Science Context. Criminal Justice Policy Review, 29 (3), 280–300