Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500501 Història | OT | 4 | 0 |
És convenient un coneixement mínim de llatí (a les classes es llegiran textos en llatí i també en català antic). Malauradament, no es poden fer classes d’història de la llengua ni tampoc de traducció, per la qual cosa es demana tenir uns coneixements mínims.
La Paleografia, tot i ser una ciència autònoma, constitueix una eina fonamental per a tots els estudis de Filologia i d’Història, atès que dóna les bases per a una correcta interpretació de les fonts escrites de qualsevol època. Per tant, l’objectiu de l’assignatura és el de capacitar als estudiants per a la lectura i interpretació de tot tipus de documents escrits, còdexs, diplomes i inscripcions en alfabet llatí, dins d’un arc cronològic que va des de l’Antiguitat fins als nostres dies. Les classes tindran un caràcter eminentment pràctic. Prèviament, però, es donaran les nocions teòriques bàsiques per a la lectura tècnica i l’edició crítica dels textos, així com per a la comprensió de l’evolució de l’escriptura llatina.
L’assignatura també pretén dotar l’estudiant de les claus imprescindibles per entendre la Història del llibre i que adquireixi els rudiments de la Codicologia. Amb aquest objectiu té com a eix l’estudi dels diversos formats del llibre al llarg de la història, des dels seus inicis fins a l’aparició de la impremta, així com tot allò que fa referència a la seva elaboració, transmissió i conservació. A més a més, s’introduirà a l’alumne en la metodologia de la història del llibre a partir d’una sèrie d’exercicis pràctics (entre els quals, la identificació de fragments de manuscrits, la lectura d’inventaris coetanis, la descripció codicològica d’un text antic, etc).
Enacabar l’assignatura l’estudiant ha de ser capaç de:
La recerca històrica i filològica requereix de l’investigador una capacitat de lectura i d’interpretació de textos manuscrits, tant si són de naturalesa literària com paraliterària. Això permet la consulta directa de les fonts d’informació de la Història i de la Filologia per a cadascun dels seus períodes.
Temari (provisional):
(Paleografia)
1. Introducció. Història de la Paleografia
2. L’escriptura llatina. Origen i evolució
3. La fragmentació gràfica altomedieval.
4. Un retorn a la unitat: l’escriptura carolina.
5. L’escriptura gòtica i la humanística
6. Els tipus d’impremta incunable i els primers impresos.
(Codicologia)
1.Codicologia vs. Codicografia.
2.Metodologia d’estudi de la història del llibre
3.L’origen de l’escriptura
4.El llibre a l’Antiguitat clàssica: Grècia i Roma. Del volumen al codex.
5.El llibre a l’Edat Mitjana: dels scriptoria medievals al llibre universitari
5.L’aparició de la impremta.
A l’inici del curs es facilitarà la bibliografia específica i general per cadascun dels apartats
L’alumne haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. Les lliçons magistrals serviran a l’alumne per contextualitzar els títols de lectura obligatòria i poder aplicar els coneixements adquirits a l’elaboració del treball. S’haurà d’elaborar una ressenya crítica d’un dels títols seleccionats en els diversos blocs temàtics i un treball de curs que serà tutoritzat obligatòriament pel professor responsable de l’assignatura.
Els lliuraments de ressenyes i treball s’hauran de fer en la data acordada: el calendari es lliurarà a l’inici de curs).
En la mesura del possible, l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Hi haurà, doncs, 4 proves escrites (2 ressenyes crítiques, 1 treball de l’assignatura i 1 prova escrita al final del semestre).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i pràctiques d'aula | 50 | 2 | 1, 3, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal preparació de la materia | 35 | 1,4 | 1, 4, 5, 6, 7 |
Ressenyes crítiques, treball de curs | 40 | 1,6 | 1, 3, 4, 5 |
Els estudiants hauran de dur a terme diverses proves escrites al llarg del curs. Serà imprescindible també la realització d’un treball de fi de curs, que consistirà en la descripció codicològica d’un manuscrit. La recuperació es farà el dia que determini el calendari del Centre i només es podran presentar a l’examen els alumnes que hagin superat l’avaluació continuada. La recuperació se centrarà en el temari (el que ha estat la base per a la Prova Escrita Final), es podrà aconseguir com a màxim un Aprovat, i en cap cas servirà per a pujar nota. En els cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, BBCollaborate, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast. L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. |
Procediment |
Criteris d’avaluació |
Pes |
Ressenyes (lectures obligatòries) i treball de curs (descripció codicològica) |
Valoració del treball escrit (coherència en el desenvolupament, expressió adequada, maneig d’eines bibliogràfiques, originalitat) |
50% (25% ressenyes crítiques i 25% treball de curs) |
Prova Escrita Final |
Coneixements Capacitat d’anàlisi Capacitat de síntesi |
25%
|
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Continguts teòrics | 25% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Prova Escrita | 25% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6, 7 |
Ressenyes crítiques | 25% | 2 | 0,08 | 1, 4 |
Treball de curs | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5 |
(per als nous títols, vegeu la relació bibliogràfica que facilitarem amb el dossier)
És interessant llegir el petit assaig d’ORDINE, N., La utilitat de l’inútil. Manifest. Barcelona: 2013 (hi ha traducció castellana), encara que no és obligatori. Tot estudiant de Ciències Humanes, en general, hauria de llegir-lo.
Bibliografia bàsica (Paleografia). A l’inici de curs es facilitarà, si s’escau, una de més detallada.
BISCHOFF, B., Paléographie de l’Antiquité romaine et du moyen âge occidental. Paris: 1985.
MALLON, J., Paléographie romaine. Madrid: 1952.
MILLARES CARLO, A., Tratado de paleografía española. 3ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1983.
RIESCO TERRERO, A. (dir.), Introducción a la paleografia y diplomática general. Madrid: Editorial Síntesis, 2002.
Bibliografia per a les ressenyes crítiques (Història del llibre i Codicologia):
BLOC TEMÀTIC I
. Història del llibre
BÁEZ, F., Los primeros libros de la Humanidad. El mundo [del libro] antes de la imprenta y el libro electrónico. Madrid: Fórcola Ediciones, 2013.
BARBIER,F. , Historia del libro, Madrid: Alianza, 2005 (ed.orig: 2001).
DOMINGO BAGUER, I., Para qué han servido los libros. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013.
ESCOLAR SOBRINO, H. Dir., Historia ilustrada del libro español. Los manuscritos, Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993; De los incunables al siglo XVIII, Madrid: FGSR, 1995.
ESCOLAR SOBRINO, H., Manual de historia del libro, Madrid: Gredos, 2000.
FEBVRE,L.-MARTIN, H.J., La aparición del libro, México: FCE, 2005 (ed.orig: 1958).
MARZO MAGNO, A., L’alba dei libri. Quando Venezia ha fatto leggere il mondo. Milano: Garzanti Libri, 2012.
MILLARES CARLO, A., Introducción a la historia del libro y de las bibliotecas, México: FCE, 1993 (ed.orig: 1971).
. Codicologia
AGATI, M.L., Il libro manoscritto. Introduzione alla codicologia, Roma: L’Erma, 2003
DAIN, A., Les manuscrits, Paris: 1975.
MANIACI, M., Archeologia del manoscritto. Metodi, problemi, bibliografia recente. Roma: Viella, 2002
OSTOS, P. et al., Vocabulario de codicologia, Madrid: Arco Libros, 1997.
RUIZ GARCÍA, E., Introducción a la codicología, Madrid: FGSR, 2002
BLOC TEMÀTIC II
. Transmissió
BÁEZ, F., Historia universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak. Barcelona: Destino, 2004.
BOUZA, F., Corre manuscrito. Una historia cultural del Siglo de Oro. Madrid: Marcial Pons, 2001
CAHILL, T., De cómo los irlandeses salvaron la civilización. Barcelona: Norma, 2007.
CARRIÓN, J. Librerías. Barcelona: Anagrama, 2013.
GIL, L., Censura en el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2003.
ESTEVE, C., ed., Las razones del censor. Control ideológico y censura de libros en la primera Edad Moderna. Bellaterra: UAB, 2013.
KREBS, Ch., El libro más peligroso. La ‘Germania’ de Tácito, del Imperio Romano al Tercer Reich. Barcelona: Crítica, 2011.
IGLESIAS-FONSECA, J.A., ed. Communicatio. Un itinerari històric. Murcia: Nausícaä-UAB, 2013.
PEÑA DÍAZ, M. Escribir y prohibir. Inquisición y censura en los Siglos de Oro. Madrid: Cátedra, 2015.
REYNOLDS,L.D.-WILSON, N.G., Copistas y filólogos. Madrid: Gredos, 1995 (ed.orig: 1968)
. Conservació
BÁEZ, F., Historia universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak. Barcelona: Destino, 2004
BROOKS, G., Els guardians del llibre, Barcelona: La Magrana, 2008 [hi ha trad.castellana]
FULD, W., Breve historia de los libros prohibidos. Barcelona: RBA, 2013.
KELLY, S., La biblioteca de los libros perdidos. Barcelona: Paidós, 2007
MENDOZA DÍAZ-MARTOTO, F., La pasión por los libros: un acercamiento a la bibliofilia. Madrid: Espasa-Calpe, 2002
PETROSKI, A., Mundolibro. Barcelona: Edhasa, 2002 (ed.orig: 1999)
POLASTRON, L., Libros en llamas. Historia de la interminable destrucción de bibliotecas. México: FCE, 2007 (ed.orig: 2004)
RUIZ BAUTISTA, E., Tiempo de censura. La represión editorial durante el franquismo. Gijón: Trea, 2008