Paleografia
Codi: 100374 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500243 Estudis Clàssics | OT | 3 | 0 |
| 2500243 Estudis Clàssics | OT | 4 | 0 |
| 2500501 Història | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- J. Antoni Iglesias Fonseca
- Correu electrònic:
- Toni.Iglesias@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Jesús Alturo Perucho
- Miquel Torras Cortina
Prerequisits
És convenient un coneixement mínim de llatí. Hom recomana la lectura d’una gramàtica llatina elemental, corresponent, si més no, a un nivell de batxillerat.
Objectius
La Paleografia, tot i ser una disciplina autònoma, constitueix una eina fonamental per a tots els estudis de Filologia i d’Història, atès que dóna les bases per a la correcta interpretació de les fonts escrites de qualsevol època. Per tant, l’objectiu de l’assignatura és de capacitar als estudiants per a la lectura i interpretació de tot tipus de documents escrits, còdexs, diplomes i inscripcions en alfabet llatí, dins d’un arc cronològic que va des de l’antiguitat fins als nostres dies. Les classes tindran un caràcter eminentment pràctic. Prèviament, però, es donaran les nocions teòriques bàsiques necessàries per a la lectura tècnica i edició crítica dels textos, així com per a la comprensió de l’evolució de l’escriptura llatina. Es tindrà en compte la possibilitat d’orientar l’assignatura cap a un període cronològic determinat en funció de l’especialitat i homogeneïtat dels grups.
Competències
- Estudis Clàssics
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Explicar un text literari, aplicant els propis coneixements literaris, mètrics i estilístics.
- Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers, aplicant el mètode filològic.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Història
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar la metodologia del treball paleogràfic per a les diverses etapes històriques.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponents.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Demostrar que es coneix la terminologia específica de la crítica textual.
- Dominar la metodologia del treball paleogràfic per a les diverses etapes històriques
- Elaborar un comentari sobre l'establiment del text crític i dels detalls de l'aparell crític.
- Enfrontar-se a un text crític amb les eines que la crítica textual posa a disposició per elaborar una visió crítica sobre el text.
- Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
- Explicar oralment i per escrit les característiques temàtiques i lingüístiques del gènere corresponent.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar trets del llatí vulgar o popular en textos específics, tècnics, literaris i epigràfics.
- Interpretar la història d'un text determinat analitzant els diversos aspectes de la transmissió manuscrita.
- Llegir i interpretar adequadament manuscrits, inscripcions i diplomes de l'antiguitat, de l'Edat Mitjana, Moderna i Contemporània.
- Reconèixer els diversos tipus d'escriptura llatina segons les èpoques i les regions per on es va estendre l'ús de l'alfabet llatí.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.
- Utilitzar els principals instruments informàtics i de gestió de dades així com la tecnologia de la informació i la comunicació en general en el camp específic dels estudis clàssics.
Continguts
Programa de l’assignatura:
La recerca històrica - i també filològica - en qualsevol de les seves èpoques, requereix de l’investigador una capacitat de lectura i interpretació de textos manuscrits, tant si són de naturalesa literària com paraliterària, el que obliga a la consulta directa de les fonts d’informació de la Història i de la Filologia per a cada un dels seus períodes. Només així es podrà ser crític amb les interpretacions que les diverses escoles historiogràfiques fan en l’actualitat o han fet en el passat, i ser capaç alhora de formular un judici científic propi i rigorosament fonamentat.
L’assignatura de Paleografia es proposa, per tant, de capacitar per a la lectura dels textos de caràcter literari i paraliterari, tant en llatí com en qualsevol altra llengua que utilitzi el seu alfabet de qualsevol època.
Temes:
- Concepte de Paleografia i principals escoles antigues i actuals
- L’origen de l’alfabet llatí i primers testimonis
- L’escriptura llatina a l’Antiguitat clàssica. Els diversos tipus i el naixement de l’escriptura minúscula
- Les escriptures precarolines: la visigòtica; la beneventana; la merovíngia i la insular en les seves principals variants
- La nova escriptura continental: la minúscula carolina
- Les escriptures gòtiques
- L'escriptura humanística
Metodologia
L’assignatura tindrà una orientació essencialment pràctica, en base a la transcripció i comentari de documentació manuscrita. S’ensenyarà a llegir cadascuna de les diverses escriptures de l’alfabet llatí utilitzades al llarg de la història i, de manera especial, les tipologies que més abunden en els arxius i biblioteques de Catalunya.
Consulta de documentació original i, si s’escau, pràctiques a arxius i biblioteques, principalment amb els que el Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB té signats convenis de col·laboració.
El contingut de l’assignatura serà sensible, en la mesura del possible, a aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere (per exemple, amb l'exposició de manifestacions gràfiques femenines, el paper de la dona en la transmissió de la cultura escrita, les biblioteques, les lectores i les lectures femenines).
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Treball de transcripció | 0 | 0 | 2, 6 |
Avaluació
En tractar-se d’avaluació continuada, els estudiants hauran de dur a terme dues proves escrites al llarg del curs (35% + 35 % total de l'assignatura)
Serà imprescindible també la realització d’un treball de curs, que consistirà en la transcripció de documentació manuscrita inèdita (30%).
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En el cas que les proves o el treball escrit no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, BBCollaborate, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1a prova escrita | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 8, 13, 14, 15, 16, 17 |
| 2a prova escrita | 20% | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 8, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Continguts teòrics | 40% | 117 | 4,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| treball de curs | 20% | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17 |
Bibliografia
Enllaços web:
- http://pares.mecu.es/ (PARES. Portal de Archivos Españoles. [plataforma digital del Ministerio de Cultura)
- “cultura.gencat.cat/arxius”. [Xarxa d’arxius comarcals de Catalunya. [pàgina web de la Generalitat de Catalunya.]
- “Thelème” [bibliografia de la pàgina web de l’École des Chartes]
- “Derepalaeographica” [pàgina web del Seminari de Paleografía, Codicologia i Diplomàtica de la UAB]
Bibliografia bàsica:
5 Millares Carlo, A.: Tratado de Paleografía española. 3ª ed. (Madrid, 1983).
6 Bischoff, B.: Paléographie de l’Antiquité romaine et du moyen âge occidental (París 1985) [l’obra original és en llengua alemanya, i hi ha traduccions en llengua italiana i anglesa].
7 Mallon, J.: Paléographie romaine (Madrid 1952).
8 Riesco Terrero, A. (dir.): Introducción a la paleografía y la diplomática general (Madrid 1995)