Logo UAB
2020/2021

Història Contemporània universal III, l'Època dels Blocs

Codi: 100347 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francisco José Veiga Rodríguez
Correu electrònic:
Francesc.Veiga@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Prerequisits

Són absolutament necessaris:

a) coneixement de la Història Contemporània internacional abans de 1945.

b) coneixements bàsics per llegir en anglès.

Objectius

L'objectiu principal és que l'estudiant conegui i comprengui els esdeveniments que conformen el període de l'anomenada Guerra Freda, de manera que pugui extreure'n les claus per entendre l'època posterior. De fet, aquesta assignatura enllaça amb l'Història Actual. En aquest sentit, l'assignatura busca acostumar els estudiants a que raonin professionalment, com historiadors, trencant la separació entre el seu entorn quotidià i la percepció historiogràfica. 
 
En concloure el curs, l'estudiant hauria de tenir un coneixement suficient de les causes que van portar a la Guerra Freda i l'especificitat d'aquest fenomen, així com les seves fases, períodes i protagonistes a escala mundial. També s'aborden, en la mesura del possible, els processos de descolonització, encara que necessitarien d'una assignatura específica. Altres assumptes abordats són: l'evolució econòmica i social en el món occidental i el bloc de l'Est, el fundamentalisme religiós en la dècada dels setanta i vuitanta, la transició econòmica i social de la URSS i la República Popular de la Xina, i els conflictes armats a l'entorn de la Guerra Freda. 
 
En funció del temps disponible cap al final del curs, s'abordarà el període de l'anomenada Postguerra Freda a partir de 1991.

Competències

  • Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aprendre de manera autònoma.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  4. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  5. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  6. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  8. Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
  9. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  10. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  11. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  12. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  13. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

1. Primeres reflexions: poder, institucions i relacions internacionals al segle XX
2. Els orígens del conflicte: "La Segona Guerra dels Trenta Anys"
3. La crisi de postguerra i el començament de la Guerra Freda
5. Els grans rivals: EUA i URSS als 1950 i 1960
6. L'Europa postbèl·lica: política, economia i societat
7. La descolonització i el "Tercer Món"
8. 1968: la revolució sociocultural i les seves conseqüències
9. El gir neoconservador i el fonamentalisme religiós als 1970 i 1980
10. Remodelant el socialisme: URSS i la Xina en els 1970 i 1980
11. El gir neoliberal i "La fi de la Història"
12. La tornada de la història

Metodologia

Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.

Assistència a sessions de seminari i tutoria dirigides pel professor.

Lectura comprensiva de textos.

Realització de treballs i comentaris analítics.

Presentacions i anàlisis orals.

Estudi personal.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 40 1,6 3, 4, 8, 9, 10, 12
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides per el professor 10 0,4 1, 3, 7, 9, 11, 13
Tipus: Supervisades      
Exercicis pautats d'aprenentatge 5 0,2 3, 4, 8, 12
Tutoríes 10 0,4 11
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 45 1,8 1, 3, 13
Lectura de textos. Redacció de treballs. Comentari de textos. Preparació de presentacions orals i seminaris. Recerca d'informació bibliogràfica 30 1,2 1, 3, 13

Avaluació

Normativa estàndard per curs normalitzat sense incidències de confinament i / o teledocencia
 
Conforme al dictat en la Memòria del Grau, aprovada, l’assignatura s’avaluarà contemplant els punts  següents:

a) Proves escrites (tant parcials com finals), amb nota acumulada que signifiqui fins un 70% del total de la qualificació màxima a obtenir; 

b) Treballs, ressenyes, resums, comentaris d’anàlisi de textos i altres documents (quadres estadístics, gràfics, mapes, imatges, etc.) i / o preparació de comentaris orals i intervencions de seminari, amb nota acumulada que signifiqui fins un 20 % de la qualificació màxima;

c) Exposicions i  escrits en les sessions de seminaris de discussió i debat, amb nota acumulada que signifiqui fins un 10% de la qualificació màxima;

En el seu conjunt, per a superar l’assignatura l’alumne haurà d’obtenir la qualificació de 5 sobre 10. D’altra banda, cada professor podrà marcar, si ho creu útil, uns mínims a assolir en cadascun dels ítems a), b) i c) aquí contemplats. 

 

Això es tradueix en:

  • Tres proves escrites (20 + 25 + 25%) espaiades al llarg del curs
  • Un treball escrit (20%)
  • Pràctiques (10%) 

 

S'efecturarà un examen final de reavaluació, en la data que fixi l'administració del centre, destinat a reavaluar als estudiants suspesos en les proves efectuades durant el curs. Per aixó, elsestudiants han d'haver-se presentat a totes les proves que consten en la guía docent de l´assignatura de l' any en curs, i han de haver aprovat el mínim de proves estipulat pel professor (2)

 

Advertiments:

Només es reavaluaran les activitats d’avaluació realitzades. La reavaluació consistirà en un examen global de la matèria de l' assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà planteajr la reavalaució com un mitjà de millorar la qualificació de l' alumnat que ja hagués aprovat l' assignatura en el procés normal d' avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és de 5,0 (Aprovat)

El plagi de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) o còpia en l'examen, suposa un zero en la qualificació de l'exercici. En aquesta assignatura s'utilitza escàner de control de plagi

L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professor establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.

L´estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d´avaluació

 

Normativa per a casos de confinament i / o teledocencia
 
A partir de l'experiència de març-juny del 2020, s'establiran normes d'avaluació adaptades a l'hora de el curs en què es produeixi el confinament. Això implicarà a el nombre i tipus d'exercicis a realitzar i els percentatges de cada tipus de prova.
 
En el cas que les proves no es puguin fer presencialment, s'adaptarà el seu format (sense alterar el seu ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i / o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà per assegurar l'accés de l'estudiant a aquests recursos o li oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.
 
Caldrà ajustar a les circumstàncies personals d'aquells estudiants que acreditin alguna dificultat específica derivada de l'confinament, així com als estrangers que hagin tornat al seu país. Tots els canvis i adaptacions s'han de consultar i consensuaran amb Coordinació de Docència de el Departament d'Història Moderna i Contemporània.
En el moment de realització / lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) de l'procediment i data de revisió de les qualificacions
 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves teòriques escrites 40 4 0,16 3, 4, 5, 8, 10
Pràctiques 20 2 0,08 2, 3, 6, 7, 12, 13
Treballs i exercicis 40 4 0,16 1, 2, 5, 6, 9, 11, 12

Bibliografia

ANDERSON, Perry, Imperium et Consilium. La política exterior norteamericana y sus teóricos, Akal, Madrid, 2014.

BOUKARI-YABARA, Amzat, Africa Unite! Une Histoire du Panafricanisme, La Découverte, Paris, 2014.

BURLEIGH, Michael, Pequeñas guerras, lugares remotos, Taurus, Madrid, 2014.

CALVOCORESSI, Peter, Historia política del mundo contemporáneo. De 1945 a nuestros días, trad. Susana Sueiro Seone, Akal, Madrid, 1999.

CRANKSHAW, Edward, The New Cold War, Moscow v. Pekín, Penguin Books, 1963.

ESCALANTE GONZALBO, Fernando, Neoliberalismo. Una historia económica, cultural e intelectual de nuestro mundo, de 1975 a hoy, Turner, Madrid, 2016.

ESTEFANÍA, Joaquín, Estos años bárbaros, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2015.

FULBROOK, Mary, Europa desde 1945, Crítica - Oxford University Press (Historia de Europa Oxford), Barcelona, 2002.

GADDIS, John Lewis, La Guera Fría, trad. Catalina Martínez Muñoz, RBA, Barcelona, 2008.

HARVEY, David, Breve historia del neoliberalismo, trad. Ana Varela Mateos, Akal, Madrid, 2007.

HEFFER, Jean & LAUNAY, Michel, La guerra fría, 1945-1972, trad. Yago Barja de Quirog & Mar Llinares, Akal, Madrid, 1992.

HOBSBAWM, Eric J., Historia del siglo XX, 1914-1991, trad. Juan Faci, Jordi Ainaud y Carme Castells, Crítica, Barcelona, 2000.

JAMES, Leslie & LEAKE, Elisabeth (eds.), Decolonization & Cold War. Negotiating Independence, Bloomsbury, London, 2015.

JIAN, Chen, La China de Mao y la Guerra Fría, Paidós, Barcelona, 2005.

JUDT, Tony, Posguerra. Una historia de Europa desde 1945, Taurus, Madrid, 2006.

KEPEL, Gilles, La revancha deDios: Cristianos, judíos y musulmanes a la reconquista del mundo, 2.a ed., Anaya, Madrid, 1995.

KHANA, Parag, El segundo mundo. Imperios e influencia en el nuevo orden mundial, Paidós, Barcelona, 2008.

LAQUEUR, Walter, Una historia del terrorismo, Paidós Ibérica, Barcelona, 2003.

LEFFLER, Melvyn P., La guerra después de la guerra. Estados Unidos, la Unión Soviética y la Guerra Fría, Crítica, Barcelona, 2008.

LEFFLER, Melvyn P. & WESTAD, Odd A. (eds.), The Cambrigde History of the Cold War, 3 vols., Cambrigde University Press, Cambridge, 2010.

LELLOUCHE, Pierre, Le Nouveau Monde. De l'ordre de Yalta au désordre des nations. Grasset, Paris, 1992.

LOWE, Keith, Continente salvaje. Europa después de la Segunda Guerra Mundial, Galaxia Gutenberg, Madrid, 2012.

MAMMARELLA, Giuseppe, Historia de Europa contemporánea (1945-1990), trad. Juan Bignozzi, Barcelona, Ariel, 1990.

MURILLO BONVEHÍ, David, De Walmart a Al Qaeda. Una lectura interdisciplinar de la globalización, Libros de Cabecera, Barcelona, 2015.

NITZE, Paul H., De Hiroshima a la Glasnost, G.E.L.A., Buenos Aires, 1991.

NOUSCHI, Marc, Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo. Cátedra, Madrid, 1996.

PALMER, R. & COLTON, J., Historia contemporánea, trad. Marcial Suárez, Madrid, Akal, 1980.

PLOKHY, Serhii, El último imperio. Los días finales de la Unión Soviética, Turner, Madrid, 2015.

POWASKI, Ronald E., La guerra fría. Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Crítica, Barcelona, 2000.

PROCACCI, Giulano, Historia general del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2001.

VEIGA, Francisco; DA CAL, Enrique U.; DUARTE, Ángel,La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría. Alianza Universidad, Madrid, 1997.

VEIGA, Francisco, El desequilibrio como orden. Una historia de la Posguerra Fría, 1990-2008, Alianza, Madrid, 2009.

WALKER, Martin, The Cold War and the Making of Modern World, Vintage, London, 1994.

WASSERSTEIN, Bernard, Barbarie y civilización. Una historia de la Europa de nuestro tiempo, Ariel, Barcelona, 2010.

WATSON, Peter, Historia intelectual del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2006.

ZUBOK, Vladislav M., Un imperio fallido. La Unión Soviética durante la Guerra Fría, Crítica, Barcelona, 2008.