Història Contemporània de Catalunya I, del Catalanisme a la Generalitat Republicana
Codi: 100340 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Domènech Sampere
- Correu electrònic:
- FrancescXavier.Domenech@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Qualsevol exercici, examen o treball es podrà redactar indistintament en català o castellàEquip docent
- Joan Culla Clarà
Prerequisits
Tenir coneixements d’Història contemporània universal, d'Espanya i de Catalunya adquirits al Batxillerat.
Objectius
En aquesta assignatura es tractarà del naixement i consolidació d’un nou model econòmic, social, polític i cultural a la Catalunya Contemporània i les alternatives al mateix al llarg del segle XIX i el primer terç del segle XX català. En aquest sentit, el seu eix passa per l’explicació i anàlisis de la consolidació d’una nova forma d’Estat, l’Estat liberal, i un nou model socioeconòmic, el capitalista, i els impactes d’aquesta realitat en la transformació i contradiccions de la societat catalana. Així mateix s’abordaran les grans alternatives que s’establiren en el si d’aquesta mateixa societat per transformar aquest model d’Estat i de tipus específic de capitalisme: el republicanisme, l’obrerisme i el catalanisme. La interacció entre les mateixes i la dinàmica política, social i cultural que inauguraren en un marc fortament convuls, ens permetrà endinsar-nos en els grans eixos de fons que han marcat la contemporaneïtat de Catalunya.
Competències
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar els principals models teòrics que intenten explicar les característiques de la societat catalana actual.
- Identificar i utilitzar de manera apropiada fonts de recerca per a l'estudi de la Catalunya contemporània.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1- La Revolució Liberal i els orígens de la Catalunya Contemporània
2- L’intent de gran rectificació. El Sexenni: democràcia, republicanisme i sobirania
3- El naixement de la nació: catalanisme i construcció nacional
4- La modernització del republicanisme: lerrouxisme i catalanisme
5- L’alternativa obrera: l’anarcosindicalisme
6- La crisis de la Restauració: la Dictadura de Primo de Rivera
7- La II República: esperances i frustracions
8- La Guerra Civil
Metodologia
Assistència a classes teòriques impartides pel professor.
Assistència, si s'escau, a sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
Realització de recensions, treballs i comentaris analítics de textos.
Preparació, si s'escau, de presentacions orals.
Estudi personal.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | 3, 4, 5, 6, 9, 10 |
| Pràctiques i seminaris orientats pel professor, lectura comprensiva de textos, coneixement d'arxius i fonts documentals per a la recerca. | 20 | 0,8 | 1, 2, 5, 7, 8, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories d'orientació de les classes, treballs i pràctiques. Ressolució personalitzada de dubtes. | 15 | 0,6 | 1, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual i/o col·lectiu de l'alumne per a preparar materials i apunts, exposicions i pràctiques. | 75 | 3 | 1, 5, 7, 11, 12 |
Avaluació
La matèria s'avaluarà aplicant els següents criteris:
- Proves escrites de tipus examen sobre el contingut del temari: 50%
- Realització de treballs, recensions de llibres llegits, comentaris analítics sobre textos i altres imatges o documents proposats i / o preparació de comentaris orals i seminaris: 40% .
- L’assistència i la participació activa i responsable en els debats i col·loquis fets a classe: 10%
La qualificació de l’assignatura s’establirà a partir de la mitjana obtinguda en les proves escrites (50%) i la resta d’exercicis (el 50% restant). La no presentació d'aquests altres exercicis impedirà de concórrer al/s examen/s i, per tant, de superar l'assignatura.
Aquells alumnes que, en l'avaluació global de l'assignatura, hagin obtingut una nota inferior a 5 però igual o superior a 3 podran presentar-se a un examen de recuperació.
Aquells estudiants que per raons de força major no puguin seguir l’avaluació continuada estaran obligats a presentar-se al/s examen/s, així com reforçar els continguts amb activitats suplementàries a concretar per part del professor. En aquest supòsit, caldrà acreditar documentalment la seva absència a les sessions presencials.
La còpia de fonts escrites (Internet, llibres, treballs, etc.) comportarà un 0 a la qualificació de l'exercici.
L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades en les dates i els horaris que estableixi el professor.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa i responsable en les sessions teòriques i pràctiques | 10 % | 0 | 0 | 1, 8, 9, 11 |
| Proves escrites | 50 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 9, 10 |
| Treballs pràctics: anàlisi comprensiu de textos, identificació i interpetació de fonts d'arxius | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12 |
Bibliografia
- Casanova, J., República y Guerra Civil, Barcelona, Crítica, 2014.
- Culla i Clara, Joan B., El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Barcelona, Curial, 1986.
- Fontana, J., La fi de l’Antic Règim i la industrialització. 1787 – 1868, Barcelona, Edicions 62, 1988.
- Fontana Josep, La época del liberalismo, Barcelona, Crítica, 2007.
- Fontana, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.
- Sobrequés i Callicó, J. (ed.), “Història Contemporània de Catalunya (I)”, Barcelona, Columna, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran transformació 1790 – 1860, volum 6, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran consolidació del món burgés 1860 - 1900, volum 7, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. L’època dels nous moviments socials 1900-1930, volum 8, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
- Riquer, B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. De la gran esperança a la gran ensulsiada 1930-1939, volum 9, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999.
- Termes, J., “De la revolució de setembre a la Guerra Civil. 1868 – 1939”, Barcelona, Edicions 62, 1993