Fonaments del món contemporani
Codi: 100337 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | FB | 1 | 2 |
| 2502758 Humanitats | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ivan Bordetas Jimenez
- Correu electrònic:
- Ivan.Bordetas@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Josep Maria Solé Sabaté
- Just Casas Soriano
- Miguel Angel del Rio Morillas
- Steven Forti
Prerequisits
Per a aquesta assignatura, no es consideren necessaris prerequisits, tot i que resulta aconsellable que els estudiants tinguin un cert coneixement de llengües estrangeres i hagin realitzat algunes lectures de manuals d'Història Contemporània.
Objectius
Aquesta assignatura permetrà accedir a un coneixement bàsic dels principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat de la Humanitat en una perspectiva diacrònica, des de la crisis de l'Antic Règim i l'inici de la contemporaneïtat fins al món actual, integrant els diversos espais geogràfics així com una sensibilitat amb els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere. De fet, la dimensió del coneixement històric haurà de ser tan àmplia com sigui possible, ja que contribueix enormement a desenvolupar la capacitat de comprendre la diversitat històrica i cultural. Així mateix, la matèria d'Història proporcionarà unes primeres nocions al voltant dels diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, de gènere, ideològic, cultural), així com de teoria i metodologia de la Història (debats i perspectives historiogràfiques). Aquests coneixements seran augmentats, òbviament, quan siguin cursades les assignatures nuclears del Grau.
Competències
- Història
- Contextualitzar els processos històrics i analitzar-los des d'una perspectiva crítica
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Humanitats
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica.
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Enumerar fets històrics que han pogut influir en el desenvolupament científic
- Exposar els conceptes propis de la Història contemporània
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Indicar moviments polítics, artístics, literaris, socials, etc., que han influït en un esdeveniment històric
- Interpretar la pluralitat i l'heterogeneïtat del desenvolupament cultural de la humanitat.
- Interpretat la pruralitat i heterogeneitat del desenvolupament cultural de la Humanitat
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- identificar les relacions entre la ciència, filosofica, art, religió i política derivades del context sociocultural
Continguts
1- El canvi polític: de la Revolució Francesa i les seves hereves fins a la creació dels nous estats
2- El canvi econòmic: de la Revolució Industrial al crack de 1929
3- El canvi social: del socialisme utòpic al llegat de la Revolució Russa
4- El món no europeu: l’imperialisme i els seus efectes
5- El món en conflicte: del feixisme a la Guerra Freda
6- El món del present i del futur a debat: Tercer Món i Globalització
Metodologia
L'assignatura es fonamentarà en diferents aspectes metodològics, que s'indiquen a continuació:
-Classes teòriques dirigides pel professor: classes magistrals amb suport de TAC i debat en gran grup.
-Tutoria: Sessions concertades per a la resolució de dubtes i el debat sobre continguts específics de la matèria, els problemes i els seminaris.
-Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge.
-Estudi personal: Integració dels coneixements adquirits. Realització d'esquemes, mapes conceptuals, resums, comentaris crítics i analítics.
-Lectura de textos i treball de materials audiovisuals. Redacció de treballs. Cerca d'informació bibliogràfica: Lectura comprensiva de textos. Realització de ressenyes, resums i comentaris analítics. Comentari i anàlisi de materials audiovisuals. Estratègies de cerca d'informació. Selecció de materials.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, presentació i explicació del temari pel professor, motivació per a la participació en el debat a classe. Realització d'exercicis escrits teòrics o pràctics. | 60 | 2,4 | 1, 2, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 17, 18, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories, converses amb els alumnes sobre el seu treball, orientació i correccció dels exercicis teòrics i pràctics de curs (comentaris de textos, mapes, lectures, resenyes de llibres...). | 15 | 0,6 | 1, 5, 6, 10, 11, 12, 16, 17, 18, 20, 21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de manual o manuals indicats a classe i altres lectures. | 75 | 3 | 2, 4, 6, 10, 11, 14 |
Avaluació
L’avaluació consistirà en les següents proves:
-Un treball escrit o dos treballs escrits que tindran un valor total del 30% de la nota final. En el cas de dos treballs escrits, cadascun dels quals tindrà un valor del 15%. El contingut d’aquestes proves podrà ser recuperat en el cas que la mitjana aritmètica de les activitats avaluatives del curs no arribi a 5 o més punts i es farà a través d’un examen final amb els continguts de tot el curs.
-Dos exàmens parcials, que el docent indicarà el primer dia de curs com s’organitzaran, i que tindran un valor total del 70% de la nota final del curs, cadascun dels quals un 35%. El contingut d’aquestes proves podrà ser recuperat en el cas que la mitjana aritmètica de les activitats avaluatives del curs no arribi a 5 o més punts i es farà a través d’un examen final amb els continguts de tot el curs.
Es considerarà que un estudiant entra en la categoria de “No avaluable” quan hagi lliurat un percentatge d'evidències d'aprenentatge inferiors al 75% del total de l'avaluació i en el cas que la mitjana aritmètica de la nota final del curs sigui inferior a 2 punts.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura,la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
La recuperació consistirà en un examen final amb els continguts de tot el curs, en el cas quela mitjana aritmètica de les tres activitats avaluatives del curs no arribi a 5 o més punts i, sempre i quan, l’estudiant hagi lliurat un percentatge d'evidències d'aprenentatge que no sigui inferior al 75% i que la mitjana aritmètica de la nota final del curs sigui igual o superior a 2 punts. La recuperació només possibilita aprovar i, per tant, la nota serà de 5.
Calendari de recuperació: Les dates dels exàmens de recuperació estan fixades per la Facultat. És la responsabilitat de cadascú, professors i estudiants, saber la data que li correspon fer la recuperació de la seva assignatura.
El professor ha de programar l’última prova de l’avaluació continuada com a mínim una setmana abans de la data de recuperació. Els estudiants han d’haver tingut prou temps per revisar l’última prova abans de presentar-se a la recuperació.
No serà permès la presentació a l'examen de recuperació per augmentar la qualificació per curs. A la recuperació la qualificació serà només aprovat (5) o suspès.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens parcials | 70% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 20, 21, 22 |
| Treballs del curs: comentaris de texts, mapes, lectures, resenyes de llibres i/o documents audiovisuals, exposicions… | 30% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 19 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA PRINCIPAL
-BAYLY, C.A., El nacimiento del mundo moderno 1780-1914, Siglo XXI, Madrid, 2010.
-BRIGGS, A. i CLAVIN, P., Historia contemporánea de Europa 1789-1989, Crítica, Barcelona, 2000.
-FONTANA, J., El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, Crítica, Barcelona, 2017.
-JUDT, T., Pensar el siglo XX, Taurus, Madrid, 2012.
- NASH, Mary, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos, Alianza, Madrid, 2004.
-VEIGA, F., El desequilibrio como orden. Una historia de la posguerra fría, 1990-2008, Alianza, Madrid, 2009.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
-ARÓSTEGUI, J., BUCHRUCKER, C. i SABORIDO, J. (dir.), El mundo contemporáneo: Historia y problemas, Crítica, Barcelona, 2001.
-BADE, K. J., Europa en movimiento. Las migraciones desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días, Crítica, Barcelona, 2003.
-BETHELL, L. (ed.), Historia de América Latina, Crítica, Barcelona, 1992.
-BOURKE, J., La Segona Guerra Mundial. Història de les víctimes, Empúries, Barcelona, 2003.
-BUSQUETS, A. (coord.), Claus per a entendre la Xina del segle XXI, UOC, 2009.
-CORM, G., La fractura imaginaria. Las falsas raíces del enfrentamiento entre Oriente y Occidente, Tusquets, Barcelona, 2008.
-DDAA, Estudios postcoloniales: ensayos fundamentales, Proyecto Editorial Traficantes de Sueños, 2008.
-EVANS, R. J., El III Reich en el poder, 1933-1939, Península, Barcelona, 2005.
-FRIEDEN, J. A., Capitalismo global. El trasfondo económico de la historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2006.
-FONTANA, J., Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945, Pasado & Presente, Barcelona, 2011.
-GONZÁLEZ CALLEJA, Socialismos y comunismos. Claves históricas de dos movimientos políticos, Paraninfo, Madrid, 2017.
-GRIMAL, H., Historia de las descolonizaciones del siglo XX, Iepala, Madrid, 1989.
-HOBSBAWM, E., La Era del Imperio, Crítica, Barcelona, 1990.
-HOBSBAWM, E., Historia del Siglo XX, Crítica, Barcelona, 1995.
-JUDT, T., Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Taurus, Madrid, 2006.
-KRUGMAN, P., El internacionalismo "moderno". La economía internacional y las mentiras de la competitividad, Crítica, Barcelona, 1997.
-LEFFLER, M. P., La guerra después de la guerra. Estados Unidos, la Unión Soviética y la Guerra Fría, Crítica, Barcelona, 2008.
-MAHBUBANI, K., ¿Pueden pensar los asiáticos?, Siglo XXI, Madrid, 2006.
-MARTÍNEZ CARRERAS, J. U., Historia de la descolonización, 1919-1986: las independencias de Asia y África, Istmo, Madrid, 1987.
-MEYER, J., Rusia y sus imperios (1894-2005), Tusquets, Barcelona, 2007.
-OVERY, R., El camino hacia la guerra. La crisis de 1919-1939 y el inicio de la Segunda Guerra Mundial, Espasa, Madrid, 2009.
-PAXTON, R. O., Anatomía del fascismo, Península, Barcelona, 2004.
-PROCACCI, G., Historia general del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2001.
-VAN DER WEE, H.; Prosperidad y crisis. Reconstrucción, crecimiento y cambio, 1945-1980, Crítica, Barcelona, 1986.
-VEIGA, F., DA CAL, E. U. i DUARTE, A., La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, Alianza, Madrid, 1997.
-VIORST, M., Tormenta en Oriente Próximo. El choque entre el oriente musulmán y el occidente cristiano, Debate, Barcelona, 2006.
-ZAMORA RODRÍGUEZ, A., Ensayo sobre el subdesarrollo. Latinoamérica, 200 años después, Foca, Madrid, 2008.