Filosofia antiga
Codi: 100306 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 2 | 1 |
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesús Hernández Reynes
- Correu electrònic:
- Jesus.Hernandez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Filosofia antiga (6 ECTS) és una assignatura que es considera matèria bàsica de la UAB, programada per al segon any dels següents estudis: Grau en Filosofia i Grau en Ciències de l'Antiguitat.
L'assignatura compleix dos objectius: d'una banda, és principalment l'estudi dels dos autors més importants de la filosofia antiga (Plató i Aristòtil), que alhora són dels més importants de la filosofia en general. D'altra banda, com que l'àmbit d'estudi coincideix historiogràficament amb el del naixement de la filosofia, l'assignatura és també un inici a la filosofia, en la seva singularitat històrica. En aquest sentit, l'estudi dels primers filòsofs es farà a través de dues de les figures més assenyalades: Heràclit i Parmènides.
Competències
- Filosofia
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar la simbologia i els procediments de les ciències formals en l'anàlisi i la construcció d'arguments.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
- Ciències de l'Antiguitat
- Dominar l’ús dels instruments específics per a l’anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l’art antics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer l’impacte d’alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Argumentar sobre diversos temes i problemes filosòfics a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats
- Assenyalar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el seu context.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Construir arguments filosòfics amb rigor.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Documentar un tema filosòfic i contrastar-ne les fonts.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Indicar els principals temes de la història de la filosofia.
- Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics de la història de la filosofia.
- Participar en debats sobre fets històrics filosòfics respectant les opinions dels altres participants
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filosòfiques de diferents autors i moments històrics.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
El programa de l’assignatura està format pels temes següents:
Bloc 1.
Tema 1. El problema del naixement de la filosofia.
Tema 2. La filosofia anomenada “presocràtica”.
Tema 3. Heràclit d’Efes.
Tema 4. Parmènides d’Elea.
Tema 5. La “revolució” dels sofistes.
Tema 6. Sòcrates.
Bloc 2.
Tema 7. Plató, autor de diàlegs socràtics.
Tema 8. Plató, el filòsof que aprèn a morir.
Tema 9. Plató i les idees.
Tema 10. Plató, politeia.
Tema 11. Plató i la ciutat justa.
Tema 12. Plató i la vida justa.
Tema 13. Plató, el bé i la dialèctica.
Bloc 3.
Tema 14. Aristòtil i la sil·logística.
Tema 15. Aristòtil i les categories.
Tema 16. Aristòtil, el saber i les causes.
Tema 17. Aristòtil, l’acte i la potència.
Tema 18. Aristòtil i el moviment.
Tema 19. Aristòtil i l’ànima.
Tema 20. Aristòtil i la reproducció dels animals.
Tema 21. Aristòtil, tècnica i naturalesa.
Metodologia
Les classes es basen en l’exposició del professor (“classes magistrals”). Amb tot, habitualment hi tenen cabuda debats, comentaris de text i petites exposicions d’alumnes.
La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula de textos indicats pel professor.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 45 | 1,8 | 1, 4, 5, 6, 11, 14, 15, 17, 18, 24, 30 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Informes | 22,5 | 0,9 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 16, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 29 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i estudi | 75 | 3 | 3, 7, 8, 16, 20, 21, 27 |
Avaluació
L'avaluació consistirà en 3 proves tipus test, al final de cada un dels tres blocs temàtics (de 2 punts cadascuna) i 2 lliuraments d'informes en els períodes entre les proves (de 2 punts cadascun).
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant que no hagi fet almenys 2/3 de les activitats d’avaluació (3 ítems) es considera “no avaluable”.
Es considerarà superada l'assignatura si la mitjana de les cinc activitats és igual o superior a 5.
Abans d'entrar formalment la qualificació final, el professor publicarà la data / hora de la revisió i la nota final. Hi ha un procediment per recuperar activitats avaluades, és a dir, l’assignatura té un calendari de recuperació abans de l’establiment de la nota final, que tindrà lloc entre la finalització de les classes i la data d’avaluació final establerta per la Gestió Acadèmica de la Facultat. Aquesta recuperació pot afectar, si cal, les cinc activitats esmentades anteriorment.
La nota màxima que es pot obtenir si l’estudiant és presenta a l’examen de recuperació és un 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 29, 30 |
| 1er Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 29, 30 |
| 2na prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30 |
| 2on Informe | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30 |
| 3a prova | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Bibliografia
Edicions de les fonts
Els escrits conservats dels principals filòsofs antics es troben editats a les grans col·leccions de clàssics grecs i llatins. Amb traducció: “The Loeb Classical Library”, “Collection des Universités de France” (Fond. G. Budé). Sense traducció: “Bibliotheca Teubneriana” i “Bibliotheca Oxoniensis”. Alguns títols es troben també a la col·lecció de la Fundació Bernat Metge.
Edicions de fragments
Diels, Hermann i Walther Kranz. Die fragmente der vorsokratiker, 2 vol. i 1 vol. d’índex, Hildesheim: Weidmann, 2004-2018.
Laks, André i Glenn Most. Les débuts de la philosophie grecque. París: Fayard, 2016. [Edició anglesa: Loeb edition of Early Greek Philosophy, en 9 volums. El volum I conté materials d'introducció i de referència imprescindibles per utilitzar totes les altres parts de l'edició. Els volums II i III inclouen capítols sobre doxografia antiga, antecedents i els jònics des de Ferècides fins a Heràclit. Els volums IV i V presenten els pensadors grecs occidentals des dels pitagòrics fins a Hipó. Els volums VI i VII comprenen sistemes filosòfics posteriors i les seves seqüeles en els segles cinquè i quart. Els volums VIII i IX presenten reflexions del segle cinquè sobre llenguatge, retòrica, ètica i política (els anomenats sofistes i Sòcrates) i conclouen amb un apèndix sobre filosofia i filòsofs en el drama grec.]
Kern, Otto. Orphicorum fragmenta, Berlin, 1922.
Untersteiner, Mario i Antonio Battegazzore. I Sofisti. Testimonianze e frammenti, Milà: Bompiani, 2009.
Giannantoni, Gabriele. Socratis et socraticorum reliquiae, 4 vol. Nàpols: Bibliopolis, 1990.
Algunes traduccions
De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.
De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos, trad. Alberto Bernabé. Madrid, Alianza, 2016.
Saviesa grega arcaica, Traducció de Jaume Pòrtulas / Sergi Grau. Martorell: Adesiara editorial, 2012.
Los Sofistas. Testimonios y fragmentos, trad. José Solana Dueso. Madrid: Alianza editorial, 2013.
Platón: Traduït al castellà en 9 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Plató. Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge (ed. encara incompleta).
Aristòtil: Traduït al castellà en 18 vols. a la col·lecció "Biblioteca Clásica Gredos".
Laercio, Diógenes. Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.
Diccionari de conceptes
Brunschwig, Jackes i Geoffrey Lloyd (ed.). Diccionario Akal de El saber griego, Madrid: Akal, 2000.
Històries de la filosofia antiga recomanades
Bréhier, Émile. Història de la filosofia 1. Antiguitat i edat mitjana, Barcelona: UAB Servei de Publicacions-Tecnos, 1998.
García Gual, Carlos. Historia de la filosofía antigua, Madrid: Trota, 1997.
*Guthrie, W. K. C.. Historia de la filosofía griega, edició nova en 3vol., Madrid: Gredos, 2012.
Martínez Marzoa, Felipe. Historia de la filosofía Antigua, Madrid: Akal, 1995.
Bibliografia secundària
Bloc temàtic 1.
Berti, Enrico. En el principio era la maravilla. Las grandes preguntas de la filosofía antigua. Madrid: Gredos, 2009.
Colli, Giorgio. El naixement de la filosofia, Barcelona: Ed. 1984, 2001.
Snell, Bruno. El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la gènesis del pensamiento europeo en los griegos. Barcelona: Acantilado, 2008.
*Vernant, Jean-Pierre. Los orígenes del pensamiento griego, Barcelona: Paidós, 2011.
Williams, Bernard. Vergüenza y necesidad. Recuperación de algunos conceptos Morales de la Grecia Antigua. Madrid: Antonio Machado Libros, 2011.
Zellini, Paolo. Número y “logos”. Barcelona: Acantilado, 2018.
* Kirk, Geoffrey S.; John Earle Raven i Michael Schofield. Los filósofos presocráticos, Madrid: Gredos, 2014.
Laks, André. Introducción a la filosofía "presocrática". Madrid: Gredos, 2010.
Brun, Jean. Sòcrates, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.
Wilson, Emily. La muerte de Sócrates. Héroe, villano, charlatán, santo. Barcelona: Ed. Biblioteca Buridán, 2008.
Bloc temàtic 2.
*Bredlow, Luis Andrés. Platón Esencial. Todo lo bueno es bello, y lo bello no carece de medida, Barcelona: Montesinos, 2017.
Görgemanns, Herwig. Platón. Una introducción, Santiago de Chile: IES, 2010.
Grube, G.M.A.. El pensamiento de Platón, Madrid: Gredos, 2010.
Hare, Richard Mervyn. Platón. Madrid: Alianza Editorial, 2009.
Melling, D. J.. Introducción a Platón, Madrid: Alianza, 1991.
Ross, Willian David. Teoría de las ideas de Platón, Madrid: Cátedra, 1989.
Taylor, Alfred Edward. Platón. Madrid: Tecnos, 2014.
*Vegetti, Mario, Platón. Quince lecciones sobre Platón, Madrid: Gredos, 2012.
Bloc temàtic 3.
*Calvo, Tomás. Aristóteles y el Aristotelismo, Madrid: Akal, 2008.
Düring, Ingemar. Aristóteles. Exposición e interpretación de su pensamiento. Mèxic: UNAM, 2005.
Leroi, Armand Marie. La laguna. Cómo Aristóteles inventó la ciencia. Córdoba: Guadalmazán, 2017.
Lloyd, Geoffrey Ernest Richard. Aristóteles. Desarrollo y estructura de su pensamiento, Buenos Aires: Prometeo, 2013.
Ponsatí-Murlà, Oriol. Aristóteles. Barcelona: RBA, 2019.
*Ross, Willlian David. Aristóteles, Madrid: Gredos, 2013.
Rovira, R.. Repertorio de definiciones aristotélicas. Madrid: Escolar y Mayo, 2015.
Vigo, A.. Aristóteles. Una Introducción, Santiago de Chile: IES, 2007.
- Els llibres marcats amb * són els especialment recomanats.