Logo UAB
2020/2021

Història de la ciència

Codi: 100305 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia FB 1 2
2502758 Humanitats FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jaume Sastre Juan
Correu electrònic:
Jaume.Sastre@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Xavier Roqué Rodríguez
Agustí Nieto-Galan
Jaume Sastre Juan
Miquel Carandell Baruzzi
Sergi Grau Torras

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

L’objectiu genèric de l’assignatura és que l’estudiant de Filosofia o d’Humanitats elabori una visió pròpia de la història de la ciència des de l’Antiguitat fins al moment actual, a partir dels problemes i dels mètodes propis de les ciències humanes i socials.

L’assignatura proposa un recorregut per moments i temes claus de l’evolució de la ciència, mirant de connectar críticament els diferents àmbits del saber. Considerarem la ciència com una pràctica social i cultural, íntimament relacionada amb la política, el gènere, la salut, la tecnologia, el medi ambient, i lligada a la materialitat de determinats objects i espais.

A la 1a part de l’assignatura estudiarem el naixement de la ciència a l’Antiguitat i el seu desenvolupament fins a la Il·lustració, amb l’objectiu d’entendre les transformacions en el si de la filosofia natural i la incorporació d’instruments i experiments a l’època moderna.

A la 2a part analitzarem les relacions socials i culturals de la ciència i la tecnologia en els dos darrers segles. En aquest cas es tracta que l’alumne sigui capaç de comprendre les tecnociències contemporànies com a fenomen global.

L’assignatura té un darrer objectiu: millorar la capacitat expressiva de l’alumne a l’hora d’argumentar els seus punts de vista, tant oralment com per escrit.

Competències

    Filosofia
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
    Humanitats
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Accedir a les fonts electròniques d'informació i elaborar i comunicar aquesta informació en formats electrònics 
  2. Analitzar casos històrics de fets científics
  3. Analitzar casos històrics de fets científics.
  4. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
  5. Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics
  6. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent
  7. Enumerar fets històrics que han pogut influir en el desenvolupament científic
  8. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
  9. Explicar aspectes de història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina
  10. Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
  11. Exposar els conceptes propis de la Història contemporània
  12. Exposar els conceptes propis de la Història de la ciència
  13. Exposar els conceptes propis de la història de la ciència
  14. Exposar els conceptes propis de la història moderna
  15. Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
  16. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics
  17. Identificar els mètodes propis de la història de la filosofia i utilitzar-los en l'anàlisi de fets concrets.
  18. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
  19. Identificar i analitzar el vocabulari específic que va produir cada una de les formacions socials analitzades
  20. Identificar i interpretar les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a l'època contemporània
  21. Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
  22. Indicar moviments polítics, artístics, literaris, socials, etc., que han influït en un esdeveniment històric
  23. Interpretat la pruralitat i heterogeneitat del desenvolupament cultural de la Humanitat
  24. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  25. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  26. Participar en els debats orals realitzats a l'aula de manera crítica i utilitzant el vocabulari de la disciplina
  27. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un determinat tema
  28. Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics
  29. Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics
  30. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  31. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història
  32. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la ciència
  33. identificar les relacions entre la ciència, filosofica, art, religió i política derivades del context sociocultural

Continguts

1a part

Orígens: Cultures científiques a l’antiguitat mediterrània

Ciència medieval: Interaccions, universitats i teologia

Revolucions científiques? Màquines, universos, experiments i matemàtiques

2a part

Ciència il·lustrada: Electricitat, sistemes i esfera pública al segle XVIII

Ciència i societat al segle XIX: Indústria, imperi i evolució

La ciència al segle XX: Tecnociència i poder

 

Metodologia

Per a cada tema hi ha uns textos de referència, que l'alumne haurà de preparar per la discussió a l’aula, i que complementen la presentació del professor. Els textos estaran disponibles al Campus virtual, junt amb qüestions orientatives, les presentacions de cada sessió i enllaços o lectures addicionals.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 50 2 1, 3, 5, 7, 13, 16, 18, 20, 23, 27, 28, 33
Tipus: Supervisades      
Discussió i preparació de treballs 20 0,8 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 15, 21, 23, 24, 26, 27, 28, 30, 31
Tipus: Autònomes      
Estudi, lectura i redacció de treballs 70 2,8 1, 3, 5, 8, 9, 21, 27, 31, 32

Avaluació

Avaluació continuada

1a part

30% a partir d’un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l’aula.

20% a partir de 2 lliuraments escrits, a presentar en les dates assignades.

2a part

30% a partir d’un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l’aula.

20% a partir de 2 lliuraments escrits a presentar en les dates assignades.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Totes les activitats d’avaluació tindran la seva corresponent revisió ja sigui de manera presencial o virtual.

Per a superar l'assignatura per avalaució continuada cal obtenir un promig mínim de 5 (dels exercicis escrits + els exàmens parcials).

L’estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Recuperació

Per poder participar a la recuperació, els/les alumnes han d’haver estat prèviament avaluats/des d’un conjunt d’activitats (exercicis (40%), exàmens parcials (30%-30%)) que equivalguin a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.

La recuperació consistirà en la nova realització d’exàmens corresponents als parcials suspesos i en el nou lliurament dels exercicis suspesos, en un format que serà convenientment anunciat amb antelació.

Qualsevol modificació relacionada amb l’avaluació, metodologia, etc. serà anunciada oportunament a través del campus virtual.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 1a part 30 % 2,5 0,1 2, 3, 7, 9, 10, 13, 16, 19, 22, 29, 31, 32, 33
Examen 2a part 30 % 2,5 0,1 9, 11, 12, 14, 15, 22, 28, 31, 32, 33
Lliuraments 1a part 20 % 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 13, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31, 32, 33
Lliuraments 2a part 20 % 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 13, 16, 18, 21, 23, 24, 25, 27, 28, 30, 31, 32, 33

Bibliografia

Agar, John. Science in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge: Polity, 2012.

Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys. Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Bynum, W.F., Browne, E., Porter, R. eds. Diccionario de historia de la ciencia. Barcelona. Herder, 1986.
Collins, Harry; Pinch, Trevor. El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.
Dear, Peter. La revolución de las ciencias. El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700. Madrid: Marcial Pons, 2007.
Debus, Allen G. Hombre y naturaleza en el Renacimiento. México: Fondo de Cultura Económica, 1985.
Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Fara, Patricia. Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 2009.
Fox Keller, Evelyn. Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim, 1991.

Gillispie, Charles (ed.). Complete Dictionary of Scientific Biography. New York: Charles Scribner’s Sons, 2004. 
Gould, Stephen J. La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica, 1997.
Gribbin, John. Historia de la ciencia, 1543-2001. Barcelona: Crítica, 2004.
Hall, A. Rupert. La revolución científica, 1500-1800. Barcelona: Crítica, 1985.

Hessenbruch, Arne (ed.). Reader's Guide to the History of Science. London: Fitzroy Dearborn, 2000.
Kragh, Helge. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007.

Krige, John; Pestre, Dominique (eds.). Companion Encyclopedia of Science in theTwentieth Century. London & New York: Routledge, 2013.
Kuhn, Thomas S. L'estructura de les revolucions científiques, traducció de Josep Batalla. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007. La estructura de las revoluciones científicas, traducción de Carlos Solís. Madrid; México: Fondo de Cultura Económica, 2006;
Kuhn, Thomas S. El camino desde la estructura: ensayos filosóficos, 1970-1993. Barcelona: Paidós, 2002.
Lindberg, David C. Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós, 2002.
Mason, Stephen F. Historia de las ciencias. 5 vol., Madrid: Alianza, 1984.

Morus, Iwan Rhys (ed.). The Oxford Illustrated History of Science. Oxford: Oxford University Press, 2017.
Ordóñez, Javier; Navarro, Víctor; Sánchez Ron, José Manuel. Historia de la Ciencia. Madrid:Austral/Espasa, 2003.
Pestre, Dominique. Ciència, diners i política: assaig d'interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.
Principe, Lawrence M. La revolución científica. Madrid: Alianza, 2013.]
Rossi, Paolo. El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica, 1998.
Sánchez Ron, José Manuel. El siglo de la ciencia. Madrid: Alianza, 2000.
Shapin, Steven. La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
Snow, C. P. Les dues cultures i la revolució científica. Barcelona: Edicions 62, 1965.
Solís, Carlos; Sellés, Manuel. Solo en casa: guía para el estudio de la historia de la ciencia. Madrid: UNED, 1996.
Solís, Carlos, ed. Alta tensión : historia, filosofia y sociología de la ciencia: ensayos en memoria de Thomas Kuhn. Barcelona: Paidós, 1998.
Solís, Carlos; Sellés, Manuel. Historia de la Ciencia. Madrid: Espasa, 2005.