Metafísica
Codi: 100303 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mercè Rius
- Correu electrònic:
- Merce.Rius@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha cap.
Objectius
Es tractaria de:
1) Adquirir un certa expertesa conceptual, relativa a les fites més destacables de la Metafísica a través de la història de la filosofia.
2) Aprendre a comparar i distingir, en la mesura del possible, l’idealisme, l’espiritualisme i el materialisme.
3) Abordar el problema clàssic del fonament (la doctrina de l’ésser) i el de la transcendència (els límits de la representació).
4) Reflexionar sobre l’oposició entre ontologia i metafísica a l’era digital.
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Expressar-se en la llengua estudiada, oralment i per escrit, utilitzant el vocabulari i la gramàtica de manera adequada.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
- Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
- Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filosòfiques de diferents autors i moments històrics.
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
1. Introducció.
a) Al segle XXI, és vigent encara la metafísica?
b) Coneixement científic i historicisme.
2. Fites històriques del saber metafísic.
a) Aristòtil: la doctrina de l’ésser com a saber fonamental.
b) Descartes: cogito ergo sum.
c) Leibniz: la monadologia.
3. La metafísica després de Kant.
a) Els límits de la representació: llenguatge i realitat.
b) Essència i existència: ontologies del segle XX.
c) Materialisme versus idealisme.
Metodologia
Durant les sessions presencials, la professora exposarà els temes del programa detallant-ne els conceptes principals, emmarcats en l'argumentació apropiada.
En el cas que la docència presencial s’hagués suspès, aquesta mateixa activitat es duria a terme pels mitjans informàtics que la UAB posés al nostre abast.
El treball corresponent a la segona prova ha de ser supervisat per la professora. Altrament, no serà acceptat.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 35 | 1,4 | 5, 10, 12, 15, 17, 20, 21, 22, 25 |
| Orientació de la lectura de textos | 10 | 0,4 | 7, 16, 18, 22 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 1, 3, 7, 14, 18, 25 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 27,5 | 1,1 | 1, 3, 5, 7, 10, 12, 13, 14, 15, 18, 22, 25 |
| Lectura bibliografia recomanada | 50 | 2 | 5, 7, 16, 22 |
Avaluació
Criteris d’avaluació
Primera prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe. La matèria avaluable serà el tema 2 del programa: “Fites històriques del saber metafísic”.
Segona prova:
Un breu treball sobre la temàtica de l’assignatura i a partir dels materials utilitzats o recomanats a classe. Es donaran instruccions més detallades a l’inici del curs.
Tercera prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe. La matèria avaluable serà el tema 3 del programa: “La metafísica després de Kant”.
La nota final es calcularà de la manera següent:
La primera i la tercera prova, cadascuna, un 35% de la nota final.
La segona prova, un 30% de la nota final.
Es considerarà superada l’assignatura si la mitjana de les tres proves és igual o superior a 5.
L’assignatura es considerarà no avaluable si l’alumne/a omet més d’una de les proves ordinàries; o bé una de sola, però sense comunicar-ne els motius a la professora, així com la intenció de reavaluar-la, sempre sub conditione, dins els límits de les normes establertes. Aquesta comunicació ha de ser immediata: en el termini de set dies (naturals) a partir de la data en què s’ha celebrat la prova omesa per l’alumne/a.
Dates d’avaluació
Durant la primera setmana declasse de l'assignatura, es publicarà a Moodle informació relativa a les dates d'avaluació.
Norma redactada per les autoritats acadèmiques: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Condicions per a la recuperació final
Per accedir a la recuperació final, cal haver passat per l’avaluació de les tres proves. En el cas que, per alguna incidència (vegeu Normes d’organització), l’alumna/e no hagi realitzat la primera prova o la tercera, només la podrà recuperar al final si compta ja amb l’avaluació de les altres dues i la nota mitjana no és inferior a 3,5. La segona prova no entrarà a la reavaluació final.
La recuperació de les proves serà conjunta, i es farà en la data fixada per Gestió Acadèmica.
Revisió de les proves
Les dates de revisió de les diverses proves s’indicaran oportunament a través de Moodle. La revisió personalitzada es faràal despatx dela professora. O bé per correu electrònic en el cas que estigués suspesa l’assistència a les aules.
Normes d’organització
Si l’alumna/e (1) no lliura la prova feta a casa en el lloc, la data i l’horari establerts, (2) si no es presenta a una de les proves realitzades a l’aula o (3) hi arriba amb retard, i això vol dir que hi arriba un cop s’han tramès les preguntes i s’han donat les consegüents instruccions, aleshores, haurà perdut la convocatòria, i només la podrà recuperar com a part de la reavaluació final si compleix les condicions indicades a l’apartat anterior (Condicions per a la recuperació final). Es farà una excepció si al·lega una causa justificada amb la documentació pertinent: (a) habilitant un altre dia per a la prova si no s’hi ha presentat, o (b) permetent que la dugui a terme encara que hi hagi arribat amb retard.
Qui surti de l'aula de l'examen no hi podrà tornar a entrar (si no és per causa major).
La prova elaborada a casa, l’alumna/e l’haurà de lliurar –personalment– el dia estipulat i a l’hora de classe. Qualsevol incidència en aquest sentit, inclosa la possibilitat que la lliuri algú altre si l’alumna/e no ho pot fer per alguna causa justificada, s’haurà de comunicar a la professora amb antelació; si això no és possible, caldrà que l’alumna/e s’hi posi en contacte, com a molt tard, a la sessió següent de l’assignatura.
Respecte a la possibilitat d'enviar treballs per correu electrònic, només es faràefectiva si laprofessora ho disposa així en el seu moment. En cas contrari, seran desestimats. Igualment seran desestimats els que es deixin a la bústia de la Secretaria, tret que s'hagi obtingut abans el vistiplau de laprofessora. Naturalment, en el cas que no hi hagi docència presencial, aquesta norma quedarà invalidada.
Notificació redactada per les autoritats acadèmiques: En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova: examen | 35% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
| Segona prova: breu treball de recerca | 30% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
| Tercera prova: examen | 35% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica*
Introducció
Dilthey, Wilhelm, Teoría de las concepciones del mundo, Alianza Ed., Madrid.
– , Hermenèutica, Filosofia, Cosmovisió, Edicions 62. Textos Filosòfics (T.F.), Barcelona.
Heimsoeth, Heinz, Los seis grandes temas de la metafísica occidental, Alianza Ed.
Husserl, Edmund, La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología transcendental,
Ed. Crítica, Barcelona.
Riu, Federico, Ontología del siglo XX, Universidad Central de Venezuela, Caracas, 1966.
Fites històriques del saber metafísic
(Ferrer Gràcia, Joan, editor) De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis, Edicions de la ela geminada, Girona, 2011.
Platón, Diálogos V (Parménides; Sofista; et alt.), Gredos, Madrid.
Aristòtil, Física, Edicions de la ela Geminada, 2017.
Aristóteles, Metafísica [edició trilingüe: grec, llatí, castellà], Gredos.
Descartes, René, Discurs del mètode, T.F.
– , Méditations métaphysiques. Objections et réponses, Flammarion, Paris.
– , Meditacions metafísiques, Edicions de 1984, Barcelona.
– , Tractat de les passions. Cartes sobre la moral, T.F.
Leibniz, G.W. [Gottfried Wilhelm], Escritos filosóficos, Antonio Machado Libros, Madrid.
– , Nous assaigs sobre l’enteniment humà, T.F.
– , Discurs de metafísica. Monadologia, Marbot, Barcelona, 2018.
– , Monadología, Pentalfa Ediciones, Oviedo, 1981 [edició trilingüe: llatí, francès i castellà].
– , Ensayos de teodicea: sobre la bondad de Dios, la libertad del hombre y el origen del mal, Sígueme, Salamanca, 2013; Biblioteca Nueva, Madrid, 2014; Abada Editores, Madrid, 2015 [edició bilingüe, en francès i castellà].
– , Escritos en torno a la libertad, el azar y el destino, Tecnos, Madrid.
La metafísica després de Kant
(Els límits de la representació: llenguatge i realitat)
Kant, Immanuel, Prolegòmens a tota metafísica futura que vulgui presentar-se com a ciència, T.F.
– , Crítica de la razón pura, Alfaguara, Madrid.
- , Crítica de la raó pràctica, T.F.
Comte, Auguste, Discurs sobre l’esperit positiu (precedit de les dues primeres lliçons del curs sobre la filosofia positiva), T.F.
– , Catecismo positivista o exposición resumida de la religión universal, Editora Nacional, Madrid.
Wittgenstein, Ludwig, Tractatus logico-philosophicus,T.F.
– , Conferencia sobre ética, Paidós/ICE-UAB, Barcelona.
(Ontologies del segle XX)
Heidegger, Martin, Introducción a la metafísica, Gedisa, Barcelona.
– , ¿Qué es metafísica?, Alianza Ed.
– , Kant y el problema de la metafísica, Fondo de Cultura Económica (FCE), México.
– , Carta sobre el humanismo, Alianza Ed.
Sartre, Jean-Paul, L’ésser i el no-res (Selecció), T.F.
– , L’existencialisme és un humanisme, a J.-P. Sartre, Fenomenologia i existencialisme, T.F.
– , “La llibertat cartesiana”, a Ibídem.
(Materialisme versus idealisme)
Berkeley, George, Tres diàlegs entre Hylas i Philonous, T.F.
Diderot, Denis, Le Neveu de Rameau et autres dialogues philosophiques, Gallimard, Paris.
– , Tres diálogos filosóficos de Diderot: el sueño de D’Alambert, Universidad Autónoma Nacional de México (UNAM).
Nietzsche, Friedrich, La filosofía en la época trágica de los griegos, Valdemar, Madrid.
Blanqui, Louis-Auguste, L’Eternité par les astres, Editions Slatkine, Paris-Genève, 1996.
– , La eternidad por los astros, Ediciones Colihue SRL, Buenos Aires, 2003.
Adorno, Theodor W., Metaphysics. Concept and Problems, Polity Press & Blackwell Publishers Ltd., Cambridge-Oxford.
Horkheimer,Max, Materialismo, metafísica y moral, Tecnos.
Rius, Mercè, Matèria. El grau zero de la filosofia, Publicacions de la Universitat de València (PUV), 2018.
___________
* Aquesta bibliografia s’ampliarà, si escau, durant el curs.