Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 3 | 1 |
És recomanable poder llegir textos filosòfics en llengua anglesa.
La filosofia de la història com a disciplina filosòfica neix amb la modernitat, adquireix aquí part del seu llenguatge i propòsit: explicar el canvi social i polític com a resultat de l'ús de la llibertat dels éssers humans. En aquest sentit, l'assignatura s'orienta a l'estudi de la reflexió filosòfica que ens ha dotat d'un llenguatge des del qual ponderar quan i com identificar el sentit d'un temps al qual anomenar històric. Per a això, estudiarem els textos dels autors clàssics d'aquesta disciplina i les crítiques al llenguatge de la modernitat que han tingut la seva expressió en el pensament postmodern, la teoria feminista i el poscolonialisme.
L'objectiu principal consistirà a atendre la matriu inicial de la disciplina i als seus desplaçaments amb la finalitat que els estudiants/es puguin dotar-se d'eines teòriques d'anàlisis que, a més, els permetin indagar en el seu present.
Els objectius específics de l’assignatura són els següents:
El temari s’estructura en una sèrie d’autors fonamentals per a l’argumentari i el lèxic, que seran treballats segons l’ordre i les combinacions següents: 1. El sentit del temps i de la Història: I. Kant i Hannah Arendt
|
La metodologia docent té tres fronts de treball: 1. Classes teòriques. El programa està configurat seguint un cronograma de lectures Cada dia la professora presentarà un tema que els alumnes hauran d'haver preparat. La sessió funcionarà a partir de la presentació dels temes i d'alguns conceptes presents en els textos i inclourà la discussió amb els estudiants. Si les classes presencials es veiessin modificades, s'adaptaran als sistemes existents (teams, anotacions, podcasts) 2. Tutories individualitzades o en grups petits, fetes per la professora en les hores d'atenció que seran concertades amb antelació. Si no fos possible fer-les presencialment, s'establiran unes altres de caràcter virtual. 3. Elaboració d'itineraris personalitzats per al treball autònom de l'estudiant amb especial atenció al treball de recerca.
|
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 45 | 1,8 | 1, 3, 5, 7, 8, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i elaboració d'itineraris personals | 26 | 1,04 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Treballs a casa | 71,5 | 2,86 | 1, 2, 8, 9, 10, 11, 17, 19, 20, 23, 24, 26, 27 |
L'avaluació es farà sobre tres elements: A) Exercicis puntuals d'escriptura sobre alguna(s) de les lectures obligatòries: exercici 1= 10%; exercici 2= 10%; exercici 3= 10%; exercici 4=10% , per a un total de 40% de la nota final. B) Un treball de recerca sobre un tema, obra o autor/a de l'assignatura prèviament pautat amb la professora. El treball té un valor de 45% de la nota final. C) La participació i assistència a classe el valor de la qual sobre la nota final serà del 15%. En el cas que la modalitat de classes presencials es veiés modificada, aquesta participació serà avaluada a partir de les intervencions en els fòrums del campus virtual de l'assignatura creats a aquest efecte. Informació general: - A principis de curs es comunicarà el format a seguir per a la redacció de l'assaig filosòfic i es proporcionarà una llista ampliada de lectures recomanades. - En el calendari d'activitats que s'adjuntarà a l'inici del curs s'indiquen les dates de realització dels exàmens escrits i del lliurament dels restants exercicis. - Per a una correcta avaluació continuada, no s'acceptaran treballs fora de les dates fixades. Per a més informació, veure els criteris de reavaluació.
NOTA: En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accediroli oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast. RE-AVALUACIÓ: Per a accedir a la Re-avaluació cal haver-se avaluat d'almenys 2/3 de la qualificació final i haver obtingut un mínim de 3,5 en la nota final de l'assignatura. . ALUMNES NO AVALUABLES: Els estudiants que no presentin el 30% dels treballs o tasques objecte d'avaluació seran qualificats com NO AVALUABLES. Advertència: El plagi està totalment prohibit. -En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
|
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig | 45% | 4 | 0,16 | 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 26, 27 |
Exercicis d'escriptura | 40 % | 3,5 | 0,14 | 2, 5, 7, 8, 9, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 23, 24, 25, 27 |
Presència i participació a classe | 15 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 |
Bibliografía principal Anzaldúa, G. Borderlands / La Frontera. La conciencia de la nueva mestiza. Madrid: Capitán Swing, 2016. Arendt, H. La promesa de la política. Madrid: Alianza, 2008. ____. La condición humana. Barcelona, Paidós, 2005. Benjamin, W. Tesis sobre la filosofía de la historia. Madrid: Abada, 2008. Buck-Morss, Susan. Hegel, Haití y la historia universal. México: FCE, 2013. Fraser, Nancy y Jaeggi, Rahel. Capitalismo. Una conversación desde la Teoría crítica. Trad. de Roc Filella. Madrid: Morata. A Coruña: Fundación Paideia Galiza, 2019 Haraway, D. Ciencia, Cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza Madrid: Cátedra. Instituto de la Mujer, Universidad de Valencia, 1995. Hegel, F. La fenomenología del espíritu. México: FCE, 1985. ____. Lecciones sobre la Filosofía de la historia universal. Madrid: Alianza, 2019. Honneth, A. La lucha por el reconocimiento. Barcelona, Crítica, 1997. Huntington, S.P. El choque de civilizaciones. Madrid: Paidós, 1993. Kant, I. Ideas para una historia universal en clave cosmopolita y otros escritos sobre filosofía de la historia. Madrid: Tecnos, 2010. ____. ¿Qué es la Ilustración? Madrid: Alianza, 2009. Lyotard, J.F. La posmodernidad (explicada a los niños). Barcelona: Gedisa, 1988. Marx, K. Manuscritos de economía y filosofía. Madrid: Alianza, 2001. ____. Manifiesto Comunista. Madrid: Alianza, 2008. ____. Introducción a la Crítica de la Economía Política. Madrid: Siglo XXI eds. 2008. Palacio Avendaño, Martha. Gloria Anzaldúa: Poscolonialidad y feminismo. Barcelona: Gedisa, 2020. Rorty, R.; Schneewind, J. B.; y Skinner, Q. La Filosofía en la historia. Barcelona: Paidós, 1990. Scott, Joan. Género e Historia. México: Fondo de Cultura Económica, 2008.
Bibliografía complementaria Atkinson, Ronald F. Knowledge and Explanation in History. Londres: MacMillan, 1989. Burns, Robert M. y Hugh Rayment-Pickard. Philosophies of History: from Enlightenment to Post-modernity, Oxford: Blackwell, 2000. Cruz, M. La filosofía de la historia, Barcelona: Paidós, 2008 Condorcet, Jean-Antoine-Nicolas de Caritat. Bosquejo de un cuadro histórico de los progresos del espíritu humano. Madrid: Editora nacional, 1980. Collingwood, R. G. Idea de la Historia. México. Fondo de Cultura Económica, 2004. Danto, Arthur. Historia y narración. Barcelona: Paidós, 1989. Day, Marc. The Philosophy of History, Londres, Nueva York: Continuum,2008. Hempel, C.G. “The Function of General Laws in History.” The Journal of Philosophy 39, no. 2 (1942): 35-48. Lara, María Pía. Narrar el mal. Una teoría postmetafísica del juicio reflexionante, Barcelona: Gedisa, 2009. Mate, R. (ed.), Filosofía de la historia. Madrid: Trotta, 2005. Mouffe, Ch. Agonística. Pensar el mundo políticamente. México: Fondo de Cultura Económica, 2004. Popper, K. La miseria del historicismo. Madrid: Alianza, 2002. Taylor, Ch. Argumentos Filosóficos. Barcelona: Paidós, 1997. Walsh, W. Introducción a la filosofía de la historia, 1968. |