Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 3 | 2 |
Es recomana haver fet un curs d'Història de la Filosofia Antiga i d'Història de la Filosofia Moderna.
En aquest curs s'introduirà una de les principals escoles de la filosofia contemporània, la Filosofia Analítica.
La Filosofia Analítica inclou ara un ventall més ampli d'enfocaments, idees i posicions que les que ha tingut mai abans. Aquest curs examinarà els orígens d'aquesta tradició llegint texts de les figures clau com Gottlob Frege, Bertrand Russell, G.E. Moore, Rudolf Carnap, Ludwig Wittgenstein i Elizabeth Anscombe. El propòsit és permetre la comprensió d'aquesta tradició des de dins, captant quines són les motivacions que van donar lloc al seu desenvolupament, els seus mètodes i idees per tal d'estar en condició de participar en els debats filosòfics contemporanis.
|
1. Què és la Filosofia Analítica?
2. Frege: El rerafons matemàtic de la Filosofia Analítica.
3. La revolta contra l'idealisme: Moore i Russell.
4. Russell: filosofia de la lògica i qüestions metodològiques.
5. Moore: l'Escola de Cambridge.
6. Wittgenstein: el gir lingüístic.
7. El Cercle de Viena: Carnap.
8. Quine, Putnam, Kripke: més enllà del gir lingüístic.
Les activitats dirigides segueixen la metodologia de l'aprenentatge basat en el plantejament i la resolució de problemes. Aquestes activitats són bàsicament de dos tipus:
a) Presentacions teòriques de la matèria amb discussió de problemes que s'hi relacionen a càrrec de la professora.
b) Pràctiques d'argumentació a l'aula a través de les lectures programades. L'alumna/e haurà de llegir textos que seran discutits per tot l'alumant de tal manera que es captin les idees principals i les relacions internes del text. Es fomentaran les participacions a classe per tal que l'alumant adquireixi les competències assignades.
Les classes teòriques i les pràctiques s'alternaran durant tot el curs.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals. | 45 | 1,8 | 3, 4, 5, 8, 10, 11, 13, 14 |
Discussió a classe de lectures obligatòries. | 15 | 0,6 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 12, 14, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de presentacions/treballs escrits. | 25 | 1 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
Resolució de dubtes. | 13 | 0,52 | 6, 10, 11, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures obligatòries i complementàries. | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 13, 15, 16 |
L'avaluació es basarà en:
(i) La nota obtinguda en la prova escrita sobre els temes 1 a 4 i les lectures que hi corresponen (40% de la nota final).
(ii) La nota obtinguda en una presentació oral i lliurament del guió (30%). Per tal de fer aquesta presentació la professora proporcionarà un llistat de filòsof/es del segle XX i cadascú haurà de triar-ne un/a. S'ha de llegir com a mínim un text del/de la filòsof/a triat/da i explicar-ne el contingut a l'audiència. Tanmateix caldrà relacionar el tema o l'autor/a amb altres filòsofs/es contemporanis/es. S'ha de preparar una presentació de 15 minuts sobre l'autor/a escollit i lliurar el guió de l'exposició. Les pautes per a fer i presentar el guió es troben al Campus Virtual de l'asignatura.
(iii) La nota obtinguda en la prova escrita sobre els temes 5 a 8 i les lectures que hi corresponen (30%).
Per tal de poder presentar-se a reavaluació, els alumnes han de tenir notes de (i) i (ii) com a mínim. L'activitat (ii) no pot ser reavaluada.
Constaran com a alumnes No Avaluables els alumnes que no tinguin notes corresponents als ítems (ii) i (iii) de l'avaluació.
Les dates d'examen i de les exposicions seran comunicades al correu institucional de cada alumna/e.
S'avaluarà la correcció ortogràfica i d'expressió. La reiteració de faltes d'ortografia o gramaticals (mínim quatre) suposarà una penalització del 10% de la nota de la prova realitzada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà per tal que l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen sobre els temes 1 a 4 i les lectures obligatòries que els hi corresponen. | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16 |
Examen sobre els temes 5 a 8 i les lectures obligatòries que els hi corresponen. | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 15, 16 |
Exposició oral. | 30% | 19 | 0,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
1. Lectures obligatòries (es trobaran al Campus Virtual).
2. Llibres de consulta:
Maria Ponte Azcárate, David Pérez Chico i Moisés Barroso (ed.), Pluralidad de la filosofía analítica, Madrid: Plaza y Valdés, 2007.
Hans-Johann Glock, What is Analytic Philosophy?, Cambridge: Cambridge University Press, 2008. Traducció com ¿Qué es la Filosofía analítica?, Madrid: Editorial Tecnos, 2012.
Steven D. Hales, Analytic Philosophy: Classic Readings, Wadsworth Publishing Co Inc, 2001.
Javier Muguerza, La concepción analítica de la filosofía, Alianza, 1974.
León Olivé, L. (ed.), Racionalidad. Ensayos sobre la racionalidad en ética y política ciencia y tecnología, s.XXI, 1988.
Scott Soames, The Analytic Tradition in Philosophy, Princeton University Press, 2014.
Enllaços web:
Stanford Enciclopedia of Philosophy: http://plato.stanford.edu/