Logo UAB
2020/2021

Filosofia de l'art

Codi: 100290 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jessica Patricia Jaques Pi
Correu electrònic:
Jessica.Jaques@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

A més del català, són benvingudes com a llengües a l'aula i als processos avaluatoris: castellà, francès, anglés, italià, portugués i alemany.

Equip docent

Miquel Molins Nubiola
Gerard Vilar Roca
David Jorge Casacuberta Sevilla
Yaiza Ágata Bocos Mirabella
Ager Perez Casanovas
Eva Maria Jiménez Moreno
Valentín Roma Serrano

Equip docent extern a la UAB

Andrea Soto
Bárbara Bayarri
Clara Laguillo
Laura Vilar
Sara Gómez

Prerequisits

No hi ha cap requisit.

Objectius

 

L’assignatura pretén la immersió dels alumnes en la Filosofia de l’art i, a partir d'aquesta, en la Filosofia en general, i una primera familiarització amb el vocabulari, l'argumentari, els textos, els processos creatius i les imatges de primera referència d’aquests àmbits, a partir d'una hibridació de discursos i pràctiques.

 

Objectius

 L’objectiu general de l’assignatura és que l’alumne conegui i s’apassioni per l'àmbit d'intersecció entre les arts i la filosofia, és a dir: que descobreixi la potencialitat filosòfica de les arts, així com la transitivitat entre el discurs sobre aquestes i l'activitat creativa, que serà allò que anomenarem poiesis: un fer des del discurs i un discurs des de la pràctica. És per això que l’assignatura pertany vocacionalment a l'estètica aplicada.

 Els objectius específics de l’assignatura són:

  1. L’apassionament dels alumnes per les arts i altres pràctiques estètiques
  2. L'elaboració d’un argumentari i d'un vocabulari per a comprendre i explicar el potencial filosòfic de les arts i el potencial creatiu de la filosofia
  3. El coneixement d’algunes de les lectures fonamentals per als objectius 1 i 2
  4. El coneixement dels períodes fonamentals de la confluència entre art i filosofia, així com les afinitats amb altres formes de coneixement
  5. La comprensió d’alguns processos creatius de la confluència entre art i filosofia.
  6. El coneixement de les tensions principals entre art, ciència i filosofia
  7. La comprensió de l’art com lloc un de construcció i destrucció d'esfera pública
  8. Cultiu del sentit estètic dels estudiants com a requeriment per al coneixement i a l’obertura del món, així com per la passió per les arts
  9. Primeres configuracions de projectes en estètica aplicada
  10. Projecció, si s’escau, dels coneixements de l’assignatura als futurs TFG i a altres recerques i projectes de l’estudiant

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
  2. Argumentar sobre diversos temes i problemes filosòfics a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats
  3. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  4. Comunicar oralment i per escrit, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements filosòfics adquirits
  5. Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
  6. Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
  7. Distingir i contrastar textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
  8. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  9. Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
  10. Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
  11. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  12. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  13. Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
  14. Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
  15. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  16. Reconstruir la posició d'un autor propi de la filosofia de manera clara i precisa.
  17. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l’'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  18. Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
  19. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat
  20. Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
  21. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  22. Resumir els arguments centrals dels textos filosòfics analitzats

Continguts

L’assignatura presenta disset temes en tres blocs temàtics. Les lectures obligatòries són catorze, una per setmana. Normalment són d'extensió reduïda.

I. Les pràctiques estètiques i l’origen de la filosofia

           1. La ignorància com a requeriment filosòfic  [*1 RANCIÈRE, J., El mestre ignorant, cap. 1]

           2. De l’Andrògin a la deconstrucció del gènere [*2 PLATÓ, Banquet: el “Mite de l’Andrògin”]

           3. Teatre i filosofia: la poiesis i la catarsi; enfrontaments de gèneres i rols [**1 ARISTÒFANES, Lisístrata] 

            4. El desig de bellesa i la capacitat subversiva: aparició, presència, esdeveniment [*3 PLATÓ, Banquet: el “Discurs de Diotima”; ** 2  El desig en temps de guerra: PICASSO, El desig  atrapat per la cua]]

            5. La creativitat dialògica [ *4 PLATÓ, Hipias major]

            6. L’amistat  [*5 ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica a Nicòmac]

            7. Pràctiques estètiques i pràctiques discursvies : ecosistemes i etologies 

           

II. Les pràctiques estètiques i la tardoi·lustració

            8. El sapere aude i l'hegemonia de la imaginació [*6 KANT, I., ¿Què es la Ilustració ?; **3 SWIFT, J., Els viatges de Gulliver, **4 VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia]

            9. El projecte enciclopèdic. El gust com a capacitat de jutjar [**5  VOLTAIRE, « Gust », Encyclopédie; **6 D'ALEMBERT, J. l R., "Discurs Preliminar a l'Enciclopèdia]

            10. La fonamentació política de l’estètica [*7 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar § 40 i 60 ; *8 JAQUES, J. El sentit estètic ; **7 DELFOE, D., Robinson Crusoe]

            11. La pròpia vida com a projecte creatiu polític. L’origen dels manifestos activistes [*9 Olympe de Gouges, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana; **8 Wollstonecraft, M., Vindicació dels drets de la dona]

            12. Art i Revolució. Llibertat, Igualtat, fraternitat. La idea estètica i les facultats per a la creativitat [*10 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar §§ 46-49]

 

III. Les pràctiques estètiques i la contemporaneitat

            13. Inesgotabilitat, creativitat, ritual, fracàs [*11 BALZAC, H., L’Obra mestra desconeguda ; **9 VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte]

            14. L’alteritat. [**10 SARTRE, J-P., A porta tancada; *12 FOUCAULT, M., Heterotopies i El cuerpo utòpico; *13 de BEAUVOIR,S., El segon sexe, textos sel·leccionats]            

            15. La revolució filosòfica del relat artístic: ecleticisme i micrologies [**11 FOUCAULT, M.,  "¿Qué es la Ilustración?"]

            16. La pròpia vida com a projecte creatiu: performativitat, utopia i distopia [**12 SARTRE, J.P., Les paraules, ]

            17. Agents creatius: emancipació, enactivisme i indisciplina [*14 RANCIÈRE, J.  El espectador emancipado cap. 1, **13 NOË, A., Strange Tools]

 

Metodologia

La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent Art en curs, del qual Jèssica Jaques n'es Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent intervenen diversos Graus:  Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbits d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública.

Les activitats dirigides consisteixen en classes amb una alta incentivació a la participació

Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves escrites, així com a visites a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada. També per un programa de tutorització en microgups i individuals.

Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos avaluables.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals 60 2,4 1, 2, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 19, 21, 22
Tipus: Supervisades      
workshops de praxis artística i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris 52,5 2,1
Tipus: Autònomes      
Lectura dels textos, estudi dels continguts 28,5 1,14 3, 4, 5, 13, 14

Avaluació

L’avaluació es realitzarà de manera contínua i evolutiva. S’efectuaran tres proves obligatòries i una d'optativa.

     Les obligatòries seran: Proves 1 i 2. Dos examens (bloc 1 i bloc 2 respectivament) fets a casa. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràctica creativa, pròpia o aliena, que mantindrà en totes les proves. Les dues proves es distribuïran per correu electrònic una setmana abans del lliurament.; Prova 3. Un lliurament escrit i amb documentació (si s'escau) en enregistrament en vídeo i/o so i/o imatge o textos literaris dels tres blocs de l'assignatura. Màxim 3000 paraules. Lliiurat electrònicament a l'adreça <filosofiadelart@gmail.com>. Si l'estudiant està en situació de bretxa digital ho comunicarà a Jèssica Jaques durant el mes de setembre i es proposarà una solució institucional. 

La prova optativa consistirà en un lliurament cada 15 dies a partir del 1 d'octubre, que servirà com a preparació de l'elaboració de la prova obligatòria 3. El conjunt de lliuraments constiuïrà el Quadern de Bitàcola de cada estudiant.

En principi i excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o força major, els dies dels lliuraments obligatoris són: 15 octubre (1a prova), 15 novembre (2a prova), 16 gener (3a prova) - Les preguntes de les dues primeres s'enviaran una setmana abans per correu electrònic. Les tres proves  obligatòries tindran la mateixa puntuació de 2,5. Això significa un màxim d'un 7,5/10. A més, l'alumne està convocat arealitzar optavivament el Quadern de Bitàcola que serà enviat quinzenalment a l'adreça <filosofiadelart@gmail.com> sota uns requieriments concrets i que s'avaluarà amb un màxim de 2,5 punts; els lliuraments hauran deser puntuals i setmanals a partir del 1 d'octubre i seguint amb els dies: 15 i  29 octubre, 5, 19 novembre; 3, 17 desembre. Les dates són deadlines i no poden ser substituïdes per dates posteriors. Els lliuraments es podran anar treballant al despatx durant tot el curs. En ser avaluació no només continua sinó evolutiva, la nota final no serà la mitjana sinó que s'avaluarà l'evolució de l'estudiant.

La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (éssent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que n'hagin suspès una, dues o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independement de les altres dues. 

La nota de l’alumne serà “no avaluable” quan al final del procés no s’hagi presentat a una, dues, tres de les proves.

 

Els criteris d’avaluació seran:

  1. La selecció pertinent dels temes a tractar a l’hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l’art a partir d’una obra o d’un altre tipus de referent estètic
  2. La claredat argumentativa
  3. La utilització adient del vocabulari vinculat a l’assignatura
  4. La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
  5. La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
  6. La correcció de l’estil d’escriptura
  7. La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
  8. L’audàcia en l’apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir,l’apropiació delscontinguts i el desenvolupament de la creativitat
  9. El plagi donaria lloc a un acurattreball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas quees produeixin diverses irregularitatsen els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la o qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". 

La revisió de cada prova es realitzarà fins a la prova següent als horaris habituals de despatx.  La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx.

S'encoratja als alumnes a venir a treballar al despatx llurs referents estètics / artístics i llurs quaderns de bitàcola. Un cop acabada l'assignatura, se'ls convidarà a contribuir al bloc d'artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>

Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per  tal de deixar-ne constància escrita pública.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Quadern de bitàcora 25 % 2,5 0,1 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
tres proves (una per bloc) + bitàcola 25 % x 3 6,5 0,26 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 17, 18, 20, 21, 22

Bibliografia

  1. Lectures obligatòries [marcades amb * al programa]

 

 [1] RANCIÈRE, J., El maestro ignorante. Barcelona, Laertes, 2003 (Le maître ignorant 1987, Cap 1)

[2] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998,  “Mite de l’Andrògin” (189e-193e)

[3] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998, el “Discurs de Diotima” (201d-212 b).

[4] PLATÓ, Hipias Major. Madrid, Gredos. 

 [5]  ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica nicomaquea, Fundació Bernat Metge.

[6] KANT, I., ¿Qué es la Ilustración?. Barcelona, Paidós, 1989 (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?1784)

[7] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 40 i 60. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).

[8] JAQUES, J., "El sentit estètic", Disturbis 8. http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Jaques.html

[9] Olympe de GOUGES, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791). <http://www.culturamas.es/blog/2012/09/07/declaracion-de-los-derechos-de-la-mujer-y-de-la-ciudadana-1791-por-olympe-de-gouges/>

 [10] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 46-49. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).

 [11] BALZAC, H., L'obra mestre desconeguda . Barcelona, Quaderns Crema, 2018. (Le chef d'oeuvre inconnu, 1831)

[12] FOUCAULT, Heterotopias / El cuerpo utópico. Topologías", Fractal 2006 [1967].

[13] de BEAUVOIR, S., El segundo sexo. Madrid, Diálogo, 2012 [Le deuxième sexe. 1941] 

[14] RANCIÈRE, J.  El espectador emancipado.Barcelona, Ed. Ellago, 2010 [Le spectateur émancipé, 2008]

 

2. Lectures altament recomanades [marcades amb ** al programa]

[1] ARISTÒFANES, Lisístrata. Fundació Bernat Metge. (Trad. Josep Montserrat)

[2] Jaume Plensa: https://jaumeplensa.com/

[3] PICASSO, El desig atrapat per la cua. Barcelona–Madrid, Museu Picasso de Barcelona–La Fábrica, 2018. (Trad. Jèssica Jaques; Le désir attrapé par la queue, 1944)

[4] PLATÓ, Hipias major. Fundació bernat Metge.

[5] SWIFT, J., Els viatges de Gulliver. Galaxia Gütemberg, 2006 [Gulliver’s Travels, 1726]

[6] VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia, Madrid, Austral, 2010.

[7] VOLTAIRE, Jean Françoisois-Marie Arouet de Voltaire, « Goût ». "Taste." In The Encyclopedia of Diderot & d'Alembert, Collaborative Translation Project. Translated by  Thomas Cassirer. Ann Arbor: University of Michigan Library, 2003. Originally published as"Goût," Encyclopédie ou Dictionnaire raisonnedes sciences, des arts et des metiers(Paris 1757, Vol. 7. pp. 761-77). <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/GOUT>

[8] D'ALEMBERT, J. l R., "Discours préliminaire" à l'Encyclopédie <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/Discours_pr%C3%A9liminaire>

 

[10] DELFOE, D., Robinson Crusoe. Barcelona, La Galera, 2009 [1719]

[11] WOLLSTONECRAFT, M., Vindicación de los derechos de la mujer.Madrid,Akal, 2014 [Vindication of the Rights of Women, 1792]

[12] VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte. Barcelona, Quaderns Crema, 1983 [Eupalinos ou l’architecte, 1921).

[13] FOUCAULT, "Topologías", Fractal 2006 [1967].

FLUSSER, V. Hacía una filosofía de la fotografía. Méjico D.F., Sigma, 1990.

[12] SARTRE, J. P. , Els mots. Barcelona, Proa, 2005 (Les mots 1964).

[14] d[15] NOË, A.,StrangeTools.<http://www.alvanoe.com/strange-tools/>

 

3. Lectures recomanades

NIETZSCHE, F.,El naixement de la Tragèdia. Madrid, Alianza Editorial, 1995(DieGeburd der Tragödie 1872).

REZA, Y. Arte. Anagrama 1999 (Art, 1994)

YOURCENAR, M., Memòries d’Adrià. Barcelona, ed. 62, 2007 (Mémoires d’Hadrien, 1951)

WILDE, O.El retrato de Dorian Grey. Imaginador,Buenos Aires (The Picture of Doran Grey)1890).

 

 4.  Bibliografia secundària seleccionada

ARNHEIM, R., Arte y percepción visual, Alianza Forma, Madrid, 2002

BARASCH, Moshe, Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York

University Press, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, New York University press, New York and London, 1998.

BOZAL, Valeriano, Historiade las ideas estéticas I i II, Historia 16, Madrid 1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de lasteorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.

CARROLL, N.,  Philosophy of Art. Routledge, 1999.

CASACUBERTA, D., Nueve escollos para entender la cultura digital

Enrahonar:Quaderns de filosofía, ISSN 0211-402X, <ahref="http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=494&clave_busqueda=24703">Nº 32-33, 2001, pags. 235-244

DAVIS, s., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

DANTO, Arthur C., El abuso de la belleza. La estética y elconcepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.

DANTO,A.,  “Laobra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003(2000).

DANTO, Artur, Las transfiguraciones del lugar común.Barcelona, Paidós 2002

FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona,Nexos, 1993 (1959)

GAUT, B. _LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics. Second Edition, Routledge, 2005.

GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004.

GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).

GOMBRICH, E. H., Art and Illusion. London, Phaidon Press (1985). Chapters 3 and 10.

GUASCH, Anna Maria (coord.), La crítica de arte, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2003.

JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós,2002 (1972)

JIMENEZ, M.,  ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books,1999.

JIMÉNEZ, J.,Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.

KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of  Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014.

KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

KRIS, E. i KURZ, O., La Leyenda del artista, EnsayosArte Cátedra, Madrid, 1982.

LAMARQUE,P.,– H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. An Anthology.  Oxford, Blackwell, 2004.

LYNCH, Enrique, Sobrela belleza. Anaya, Madrid, 1999.

LEVINSON, J.,Oxford Handbook ofAesthetics. 2003.

LORCA, F. G. Piero Menarini, ed. El maleficio de la mariposa. Cátedra, Madrid, 2003.

MURRAY, Chris, Key Writers on art: From Antiquity to the Ninetenth Century, Routledge,Londonand new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte:el siglo XX. Ensayos arteCátedra, Madrid 2006.

SHINER, Larry, La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.

RAMIREZ, Juan Antonio, Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994.

TATARKIEWICZ, E.,  Historia  de  seis  ideas. Madid, Taurus, 1987 (1976)

VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel.

VILAR, G.,  Las razones del arte. Madrid, Antonio Machado, 2005.

 

 

 5. Recursos Online

 greta.cat/grau

www.disturbis.net

https://vimeo.com/instituthumanitatsbcn

www.museupicasso.bcn.es

http://fundaciomiro-bcn.org

http://www.macba.cat

www.fundaciotapies.org

www.museoreinasofia.es

www.museodelprado.es

www.tate.org.uk/modern

<ahref="http://www.centrepompidou.fr">www.centrepompidou.fr

<ahref="http://www.palaisdetokyo.com">www.palaisdetokyo.com

www.moma.org

https://www.edx.org/

http://www.canal-u.tv/producteurs/universite_de_tous_les_savoirs

https://www.ted.com/talks

https://www.franceculture.fr/

https://fr.wikipedia.org/wiki/Arte