Seminari d'ètica i filosofia política
Codi: 100289 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OT | 3 | 0 |
| 2500246 Filosofia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesús Hernández Reynes
- Correu electrònic:
- Jesus.Hernandez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Jesús Hernández Reynes
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits
Objectius
En aquest curs 2020-2021, el Seminari d’ètica i filosofia política té com a objectiu la lectura i estudi del llibre de 2018 de Markus Gabriel El sentit del pensament (Gabriel 2018c).
Competències
- Filosofia
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir textos normativament correctes
- Desenvolupar habilitats d'aprenentatge autònom
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
Continguts
El sentit del pensament, de Markus Gabriel.
Markus Gabriel (n. 1980) ocupa la càtedra d’Epistemologia, Filosofia Moderna i Contemporània a la Universitat de Bonn i també és el Director del Centre Internacional de Filosofia a Bonn.
En els seus treballs anteriors, Gabriel exposa i consolida una tesi realista en ontologia. Defensa una forma radical de pluralisme ontològic (camps de sentits). Nega que existeixi una realitat que ho abraci tot (no hi ha una imatge del món). En epistemologia, afirma que els pensaments pertanyen a la realitat i, en tant que son vertaders, no estan lingüísticament codificats.
El recent llibre: El sentit del pensament (Gabriel 2018c), sobre el qual anirà aquest Seminari, és el tercer d’una trilogia que comença amb Per què el món no existeix (Gabriel 2013) i continua amb Jo no soc el meu cervell (Gabriel 2015). En el primer llibre, Gabriel explica el pluralisme realista ontològic. En el segon, Gabriel defensa la llibertat intel·lectual. En aquest últim, trobem exposada la tesi que el pensament és un òrgan sensorial que permet connectar realitats diferents entre si. El pensament filosòfic és un procés creatiu que cerca aquestes connexions. A través d’ell, els humans podem entendre millor la realitat que ens és desconeguda. Segons Gabriel, el naturalisme és un error. El progrés no surt d’una combinació de ciència i tecnologia. Cal la reflexió ètica. Gabriel pren partit a favor d’un humanisme “contemporani i il·lustrat” contra les tesis transhumanistes.
Temes:
Bloc 1:
1. Pensar és viatjar per l’infinit.
2. Pensar no és exclusiu dels humans (és un sentit).
3. No tots els objectes són coses (pensar no és una emoció).
4. Sentit i informació.
5. Contra el funcionalisme.
Bloc 2:
6. La idea de la tècnica.
7. L’error dels ordinadors.
8. La completa disponibilitat.
9. Sentit que albira l’infinit i el representa matemàticament.
Bloc 3:
10. Contra la dicotomia subjecte/objecte.
11. Realitat i simulació.
12. Matèria i ignorància.
13. Què és la realitat.
14. Més enllà dels límits del nostre coneixement.
15. L’ésser humà és una intel·ligència artificial.
Metodologia
Les classes consisteixen en la lectura i discussió dels textos de Markus Gabriel. Es preveuen intervencions del professor i dels alumnes participants.
La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula dels textos que després seran tractats.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Lectura de textos | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 6, 7 |
| classes | 30 | 1,2 | 4, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i estudis | 75 | 3 | 1, 2, 6 |
Avaluació
L’avaluació es farà sobre quatre activitats: tres exàmens parcials distribuïts al llarg del curs, en finalitzar cada bloc corresponent del temari. El valor ponderat de cadascun d’ells és del 30%. La quarta activitat és la participativa. Seran qualificades en conjunt les intervencions de cada estudiant. El seu valor ponderat és del 10%.
L’avaluació de totes les activitats es revisarà individualment en el despatx del professor, en la data que s’anunciarà oportunament a través del Campus Virtual.
En la data establerta pel Deganat, es farà una recuperació dels exàmens a través d’un examen final, amb valor ponderat de fins a un 90%, correlatiu al valor de les proves que han de ser recuperades (és a dir, hi haurà una recuperació per cada un dels exàmens parcials i es poden recuperar els tres, dos o bé un de sol). La part participativa no pot ser recuperada. Per presentar-se a la recuperació, cal haver-se presentat a un mínim de dos exàmens parcials. La nota final és la mitjana ponderada de totes les activitat avaluades.
Es considera no avaluable l’estudiant que no es presenta a un mínim d’activitats d’avaluació que representin 2/3 del pes relatiu.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguinfer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació a classe | 10% | 10,5 | 0,42 | 3, 5, 6 |
| Primer examen parcial | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7 |
| Segon examen parcial | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Tercer examen parcial | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7 |
Bibliografia
A. Obres principals de Markus Gabriel.
Gabriel, Markus. 2013. Warum es die Welt nicht gibt. Berlí: Ullstein. [8. Auflage 2013; Taschenbuch 2015]. Traducció de Juanmari Madariaga: Por qué el mundo no existe. Barcelona: Pasado y presente, 2015.
Gabriel, Markus. 2015. Ich ist nicht Gehirn. Philosophie des Geistes für das 21. Jahrhundert. Berlí: Ullstein 2015 [2. Auflage 2016]. Traducció de Juanmari Madariaga: Yo no soy mi cerebro. Filosofía de la mente para el siglo XXI. Barcelona: Pasado y presente, 2016.
Gabriel, Markus. 2016a. Sinn und Existenz. Eine realistische Ontologie. Berlí: Suhrkamp. La primera edició d’aquest llibre va ser en anglès: Fields of Sense. A New Realist Ontology. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2015. Traducció de Raúl Gabás de l’edició alemanya: Sentido y existencia. Una ontología realista. Barcelona: Herder, 2017.
Gabriel, Markus. 2016b. “La ontología trascendental en contexto”. A: Mario Teodoro Ramírez, (coord.): El Nuevo Realismo. La Filosofía del Siglo XXI. Mèxic/Buenos Aires/Barcelona: Siglo Veintiuno Editores, 2016, 112-150.
Gabriel, Markus. 2016c. “Por qué el mundo no existe”. A: Mario Teodoro Ramírez (coord.): El Nuevo Realismo. La Filosofía del Siglo XXI. Mèxic/Buenos Aires/Barcelona: Siglo Veintiuno Editores, 2016, 151-169.
Gabriel, Markus. 2018a. Le pouvoir de l’art. Préface de Bernard Géniès. París: Saint-Simon. Traducció i pròleg de Jean-Paul Grasset: El poder del arte. Santiago de Xile: Roneo, 2019.
Gabriel, Markus. 2018b. Neo-Existentialism. How to Conceive of the Human Mind after Naturalism`sFailure. With Contributions by Jocelyn Maclure, Jocelyn Benoist, Andrea Kern, and Charles Taylor. Cambridge: Polity Press. Traducció de Marc Figueras: Neoexistencialismo. Concebir la mente humana tras el fracaso del naturalismo. Barcelona: Pasado y presente, 2019.
Gabriel, Markus. 2018c. Der Sinn des Denkens. Berlí: Ullstein [2. Auflage 2019]. Traducció de Nuria Fominaya Meyer: El sentido del pensamiento. Barcelona: Pasado y presente, 2019.
Gabriel, Markus. 2019. “Realismo neutral”. Estudios Filosóficos. Vol. 68 Issue 199, 435-457
B. Estudis sobre Markus Gabriel.
Castro Córdoba, Ernesto. 2019. “La ontología y epistemología de Markus Gabriel”. Revista Stultifera, 1(2), 15-59. doi: https://10.4206/rev.stultifera.2018.v1n2-02
Galán Vélez, Francisco Vicente. 2016. “El nuevo realismo de Maurizio Ferraris y Markus Gabriel: un análisis crítico”. Horizontes filosóficos: Revista de Filosofía, Humanidades y Ciencias Sociales, 6, 137-150. http://revele.uncoma.edu.ar/htdoc/revele/index.php/horizontes/article/view/1549
García, Marcela. 2016. “El realismo neutral como pluralismo ontológico”. A: Mario Teodoro Ramírez (coord.): El Nuevo Realismo. La Filosofía del Siglo XXI. Mèxic/Buenos Aires/Barcelona: Siglo Veintiuno Editores, 2016, 237-249.
Hill, James. 2017. “Markus Gabriel Against the World”. Sophia 56, 471–481. doi: https://doi.org/10.1007/s11841-015-0499-4
Kleinherenbrink, Arjen. 2018. "Fields of Sense and Formal Things: The Ontologies of Tristan Garcia and Markus Gabriel", Open Philosophy 1, 1, 129-142, doi: https://doi.org/10.1515/opphil-2018-0010
Negrete Alcudia, Juan Antonio. 2016. “En defensa del mundo. Notas críticas a la ontología hiperpluralista de Markus Gabriel”. Análisis. Revista de investigación Fiosófica, vol. 3, n.º 1, 137-147.
Ramírez, Mario-Teodoro. 2016. “Cambio de paradigma en filosofía. La revolución del nuevo realismo”. Diánoia, vol. LXI, n.º 77, 131-151.
C. Obres principals del “nou realisme”.
Boghossian, Paul. 2006. Fear of Knowledge: Against Relativism and Constructivism, Oxford/Nova York: Oxford University Press. Traducció de Fabio Morales: El miedo al conocimiento. Contra el relativismo y el constructivismo. Madrid: Alianza, 2009.
Brassier, Ray. 2007. Nihil Unbound: Enlightenment and Extinction. Londres: Palgrave Macmillan. Traducció de : Nihil desencadenado. Ilustración y extinción. Segovia: Materia oscura, 2017.
Ferraris, Maurizio. 2012. Manifesto del nuovo realismo. Bari: Laterza. Traducció de José Blanco Jiménez: Manifiesto del nuevo realismo. Santiago de Xile: Ariadna, 2012.
Garcia, Tristan. 2011. Forme et objet. Un traité des choses. París: Presses universitaires de France.
Harman, Graham. 2011. The Quadruple Object. Winchester, UK: Zero Books. Traducció de Laureano Ralón: El objeto cuádruple. Una metafísica de las cosas después de Heidegger. Barcelona: Anthropos, 2016.
Meillassoux, Quentin. 2006. Après la finitude. Essai sur la nécessité de la contingence. Prefaci d’Alain Badiou. París: Seuil. Traducció de Margarita Martínez: Después dela finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia. Buenos Aires: Caja Negra, 2015.