Ètica contemporània
Codi: 100283 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antonio Gómez Villar
- Correu electrònic:
- Antonio.Gomez.Villar@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap
Objectius
Conèixer els principals corrents i autors que configuren el període dels segles XIX i XX pel que fa al pensament moral.
Participar activament en el desenvolupament dels continguts mitjançant intervencions orals dels estudiants
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Aplicar els coneixements de l'ètica als problemes morals de la societat, i valorar les implicacions sobre la condició humana dels canvis en el món de la tècnica contemporània.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Reconèixer les implicacions filosòfiques del coneixement científic
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els conceptes ètics centrals en els dilemes morals del present.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Construir textos normativament correctes
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar la importància filosòfica de la ciència contemporània i el seu àmbit d'aplicació.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Justificar la validesa d'una posició ètica determinada, en el context dels problemes del món actual.
- Jutjar l'impacte moral sobre l'ésser humà dels nous desenvolupaments tècnics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
- Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
- Ponderar la importància filosòfica dels diversos factors presents en els conflictes socials de l'actualitat.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
I. La crítica dels valors il·lustrats
- F. Nietzsche: l'afirmació de l'absolut esdevenir de la individualitat.
- M. Weber: l'ètica calvinista.
- H. Arendt: la recuperació del sentit de l'acció política com la més alta activitat humana.
II. Llibertat, justícia, comunitat
- I. Berlin: la llibertat negativa i la llibertat positiva.
- J. Rawls: una reinterpretació de la teoria clàssica del contracte social.
- M. Walzer: la crítica comunitarista al liberalisme.
III. Ètica i feminisme
- Rita Segato: els feminicidis com la primera expressió de la pedagogia de la crueltat.
- S. Federici: la gran caça de bruixes a Europa
Metodologia
La metodologia del curs es basarà rigorosament en l'avaluació continuada i conjunta de l'assignatura:
1) Es duran a terme lectures comprensives de textos estratègics de la temàtica de l'assignatura que s'hauran de preparar prèviament a les sessions de comentari establertes. Aquests textos es posaran a disposició de l'estudiant mitjançant el campus virtual una setmana abans de la classe dedicada a la discussió conjunta i comentari de text.
2) Es duran a terme explicacions teòriques dels punts clau del temari de l'assignatura per part del professor de l'assignatura.
3) Els estudiants duran a terme exposicions orals en grup d'un dels aspectes del temari a escollir pels mateixos estudiants amb la supervisió del professor.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| classes, explicacions textos | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 18, 19, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| comentar, exposar textos | 20 | 0,8 | 1, 5, 6, 8, 12, 13, 16, 17, 19 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectures comprensives de textos i altres escrits | 70 | 2,8 | 9, 10, 13, 14, 15, 20 |
Avaluació
- El procés d’avaluació inclou tres activitats d’avaluació distribuïdes al llarg del curs: Examen (50%), Assaig (40%), Exposició oral (10%).
- S'utilitzarà el campus virtual per tal de preparar les lectures que es comentaran a classe.
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (via Moodle, per tal que en quedi registre oficial) del procediment i data de revisió de les qualificacions
- Els alumnes que no superin l'aprovat en la mitja de l'assignatura s'hauran de presentar a la recuperació. Si no s'hi presenten, suspendran l'assignatura. Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Per participar al procés de recuperació és necesari haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l’assignatura.
- No Avaluable: els estudiants que no es presentin a cap prova avaluativa obtindran un "No Avaluable".
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig | 40% | 6 | 0,24 | 1, 2, 5, 6, 8, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20 |
| Examen | 50% | 7 | 0,28 | 1, 2, 5, 6, 8, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20 |
| Exposició oral | 10% | 2 | 0,08 | 3, 4, 7, 9, 10, 11, 14, 15, 18, 20 |
Bibliografia
Adorno, T. (2007). Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal.
Arendt, H. (2005). La condición humana. Barcelona: Paidós.
Berlin, I. (2001). Dos conceptos de libertad y otros escritos. Madrid: Alianza.
Brown, W. (2017). El pueblo sin atributos. Barcelona: Malpaso Ediciones.
Esposito, R. (2009). Comunidad, inmunidad, biopolítica. Barcelona: Herder.
Federici, S. (2010). Calibán y la Bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid: Traficantes de Sueños.
Foucault, M. (1999). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
Nietzsche, F. (2016). Así habló Zaratustra. Madrid: Alianza.
Rancière, J. (2014). El método de la igualdad. Buenos Aires: Nueva Visión.
Rawls, J. (2006). Teoría de la Justicia. México: Fondo de Cultura económica.
Segato R. (2014). Ciudad Juárez. Territorio, soberanía y crímenes de segundo estado. Buenos Aires: Tinta Limón.
Segato, R. (2016). La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de sueños.
Walzer, M. (2004). Razón, política, pasión. 3 defectos del liberalismo. Madrid: Antonio Machado Libros.
Weber, M. (2015). La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.