Ètica
Codi: 100282 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Riba Miralles
- Correu electrònic:
- Jordi.Riba@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha cap.
Objectius
- Aprendre a distingir l’ètica com a reflexió filosòfica, és a dir, com a reflexió en un medi discursiu específic: el propi d’una forma de coneixement no equiparable ni a la ciència ni al sentit comú.
- Arribar a comprendre i practicar correctament aquesta mena de discurs.
- Aprendre a reconèixer els grans temes i problemes que s’hi han plantejat fins ara.
- Integrar allò que se n’aprengui en la formació filosòfica adquirida durant el primer curs del Grau.
- Aprendre a relacionar els problemes ètics amb els filosòfics en general, tot copsant identitats i diferències entre els uns i els altres.
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir textos normativament correctes
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
Continguts
O. Introducció al pensament moral: Nietzsche i Guyau
1. La renovació conceptual en el pensament moral: minimalismes i maximalismes ètics; ètiques de la convicció i de la responsabilitat, etc...
2. Solidaritat i cura des del pensament moral
3. Ètica i psicoanàlisi: el desenvolupament de la autoconsciència des de Sòcrates fins a Lacan.
4. Crisi de fonamentació i morals de la vida.
Metodologia
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| classe magistral | 35 | 1,4 | 4, 7, 8 |
| orientació lectura de textos | 10 | 0,4 | 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| tutories | 20 | 0,8 | 2, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| estudi i elaboració de treballs | 27,5 | 1,1 | 1, 2, 3 |
| lectura bibliografia recomanada | 50 | 2 | 6, 7 |
Avaluació
hi haurà dues probes escrites amb valor del 20 i 40/100 cadascuna i i una presentació en grup de valor 40/100
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| primera prova: acreditació de lectura. | 20% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| segona prova: examen. | 40 % de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| tercera prova: examen. | 40 % de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Manuals:
Camps, Victòria, Breve historia de la ética, RBA, Barcelona.
Camps, V. (editora), Historia de la ética, 3 volums, Crítica, Barcelona.
MacIntyre, Alasdair, Historia de la ética, Crítica.
Bibliografia pels temes
Levinas, Emmanuel, Ètica i Infinit, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona.
Mill, John Stuart, L’utilitarisme, Edicions 62, Barcelona.
Kant, I., , Fonamentació de la metafísica dels costums, TF.
Nietzsche, Friedrich, La genealogia de la moral, TF.
Aristòtil, Ètica nicomaquea, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt (Tarragona).
Aristóteles, Etica nicomáquea. Etica eudemia, Gredos, Madrid.
Epictet i Marc Aureli, Enquiridió i Reflexions, TF.
Epicur, Lletres, Bernat Metge.
Sèneca, Lletres a Lucili, Bernat Metge.
Abelardo, P., Ética o Conócetea ti mismo, Tecnos.
J-M Guyau, Esbozo de una moral sin obligación ni sanción, ed. Deskontrol