Seminari d'estètica i filosofia de l'art
Codi: 100281 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OT | 3 | 0 |
| 2500246 Filosofia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jessica Patricia Jaques Pi
- Correu electrònic:
- Jessica.Jaques@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
És una avantatge poder llegir en francès, tot i que no és indispensable. D'altra banda, i respecte a les llengües a l'aula i als processos avaluatoris, són benvingudes, a més del català: castellà, francès, anglès, italià, portugués i alemanyEquip docent
- Ricard Ripoll Villanueva
- Antoni Rossell Mayo
- Gerard Vilar Roca
- Jessica Patricia Jaques Pi
- Yaiza Ágata Bocos Mirabella
- Ager Perez Casanovas
- Eva Maria Jiménez Moreno
- Valentín Roma Serrano
- Francesc Cortés Alcaraz
Equip docent extern a la UAB
- Andrea Soto
- Androula Michäel
- Barbara Bayarri
- Christine Piot
- Clara Laguillo
- Claustre Rafart
- Emmanuel Guigon
- Laura Vilar
- Margarida Cortadella
- Marie-Laure Bernadac
- Membres del Projecte d'Innovació docent artencurs
- Sara Gómez
- Sílvia Galí
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’assignatura Seminari d’Estètica i Filosofia de l’art porta per subtítol: Filosofia amb Picasso. L’objectiu principal d’aquesta assignatura és fer filosofia amb l’art. Tot emmarcant-se en l’àmbit de la filosofia aplicada, pretén la proximitat màxima entre les pràctiques artístiues i les pràctiques discursives sobre les mateixes: pretén comprendre la poiesis artística atenent tant les paraules com les coses. Les pràctiques referencials pertanyen al corpus picassià, en una selecció d’obres que n'inclou d'objectuals (pintures, escultures, ready mades, gravats), documentals (fotografies, filmacions), textuals (poemes, aforismes, textos teòrics), performatives (obres de teatre i dramatúrgia, coreogràfiques, gastronòmiques). El discurs pretendrà assolir pràctiques creatives i discursives innovadores i professionalitzadores en l'àmbit de l'estètica contemporània Els objetius específics són :
1. La pràctica de la construcció de relats filosòfics respecte a fets artístics
2. L’assoliment d’un grau inicial d’experiència en la filosofia aplicada a la construcció de relats artístics i la seva incidència en els fòrums de debats corresponents i en la professionalització.
3. El coneixement a fons dels textos implicats
4. El coneixement dels processos creatius picassians especialment interessants per a la filosofia aplicada i la creativitat contemporània
5. L'esperonament de la creativitat en la formació filosòfica de l'estudiant
6. La professionalització en el món de la creativitat des de la pràctica discursiva
7. La preparació per a la formació en estudis avançats sobre creativitat. L'assignatura té un fort vincle amb el Doctorat Picasso (UAB–MPB)
Competències
- Filosofia
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals actituds filosòfiques en l'àmbit de l'estètica i saber aplicar-les críticament en el món de l'art.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Desenvolupar habilitats d'aprenentatge autònom
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i analitzar els debats clàssics i actuals de la història de l'art
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text
- Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar els continguts d'un text de teoria artística.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
Continguts
Els continguts es constituïran en forma de cinc correlacions especialment fructíferes per als objectius pretesos. S’indiquen les lectures filosòfiques que ajudaran a generar-ne un discurs.
- La poiesis i la política: fer en l'art. * Aristòtil, Poèitca, textos seleccionats. *Jèssica Jaques, traduccions de les obres de teatre de Picasso. *Rancière: El viraje ético de la estética y la política (capítols seleccionats)
- Stories / history en els relats sobre les arts: *Hume : On the Standard of Taste *Kant : "L'ús regulatiu de les idees" ; *Foucault: « Las Meninas »; *Lyotard: la condición postmoderna; * Didi-Überman, G., Lo que vemos, lo que nos mira
3. La trobada entre el gest i el traç; la tactilitat com a frontera entre la receptivitat i la productivitat. *Merleau-Ponty - "Las dudas de Cézanne"
4. Privilegi de la successió contra el privilegi de la simultaneïtat en la narració sobre les arts (*Hegel: Introducció a l'Estètica; *Warburg, A. Atlas Mnémosyne; * Didi-Huberman, G.: Atlas. ¿Cómo llevar el mundo a cuestas? )
5. Disciplina / indisciplina en els processos creatius *Kant : el joc de les facultats de l’ànim, § 46-49; *Rancière: "Pensar entre la disciplinas"; *Feyerabend: "Contra el método")
4. Creativitat autònoma / creativitat heterònoma.
4.1. Qué és crear. (*Kant: KU §46; *Deleuze, ¿Qué es el acto de creación?; Feyerabend - "Creativity: A Dangerous Myth")
4.2. El taller laboratori
4.3. L’amistat i la creació col·lectiva : polifinies i ventrilòquies *Aristòtil: Ètica a Nicòmac, llibre VIII; *KANT, KU: primera i tercera definició del bell
5. Obra autònoma / obra heterònoma
5.1. Construcció (Cassirer: Antropología Filosófica, cap. IX) / Mímesi – Expressió
5.2. Símbol – signe *Cassirer, Antropología Filosófica, cap. IX; *Krauss: Los papeles de Picasso).
5.3. Força / Harmonia
5.4. Artificació / desartificació
5.5. Aura /desauratizació
5.6. Excès / precarietat
5.7. Fragment/obra
5.8. Simultaneíïtat / Successió
5.9. Unicitat / Sèrie
5.10. Autoria / Variacions (*Foucault, "¿Qué es un autor?")
5.11. Autoria / Anonimat (*Foucault, "Les hetereotopies")
5.12. Històriade la pintura – pintura d’història (*Jèssica Jaques, "Las Meninas de PIcasso, 1957: Cal·llgrafies de la indisciplina")
5.13. Memòria / Oblit
5.14. Icona / Repetició
5.15. Geni /Anonimat
5.16. Identitat / exorcismes
5.17. Autorretrat / metamorfosi
5.18. Iconografies /metamorfosis. El cas de les iconografies culinàries. *Ovidi,Les metamorfosis. textos sel·leccionalts
5.19. Obra / imatge
5.20. Compromís (Sartre) / llibertat
5.21. Política / economia
6. Cos i gènere: el cas Picasso. La masculinització de la història de l'art. La dona forta en Picasso. *Foucault, "El cuerpo utópico"; **JJ, Picasso en Gósol, 1906 (capítols sel·leccionats). Gertrude Stein: Picasso, 1908. I poemes triats.
Metodologia
La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de
professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent artencurs, del qual Jèssica Jaques n'és Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent
intervenen diversos Graus: Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbits d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública. És en atenció a aquesta qüestió que els alumnes que ho desitgin i en mostrin les competències podran fer les pràctiques de grau amb vincles amb el món picassià.
Si la situació sanitària ho permet,algunes activiats docents es desenvoluparan al Museu Picasso de Barcelona i amb intervenció de l'equip que hi treballa. Això fa que, per cobriment de l'assegurança escolar externa, la matrícula de l'assignatura s'incrementi en 5 €. Val a dir que aquesta despesa es veurà compensada per la quantitat d'activitats gratuïtes que podrem dur a terme al museu.
Les activitats dirigides consten de classes de discussió amb una alta incentivació a la participació, així com de seminaris i programes de tutories en microgrups i individuals
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves escrites, així com a visites presencials o digitals a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada.
Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos i imatges avaluables.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 11, 12, 14, 25 |
| Tipus: Supervisades | |||
| workshops de praxis de narrativa artísitca i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribucions als seminaris | 30 | 1,2 | 3, 4, 7, 9, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectura i conceptualització de textos i treball sobre imatges | 52,5 | 2,1 | 2, 6, 7, 9, 11, 13, 22 |
Avaluació
L’avaluació es realitzarà de manera contínua i evolutiva. S’efectuaran tres proves obligatòries i una d'optativa. Les obligatòries seran: 1. Un examen que es proposarà una setmana abans per correu electrònic als alumnes, que hauran triat un referent picassià o pràctica estètica pròpia que pugui relacionar-se amb Picasso que conservaran tot el curs; 2.Presentació en mapa-constel·lació i en tres pàgines de text d'un projecte per a presentar (de moment fictíciament) al MPB o al Doctorat Picasso o en una intersecció amb entre aquests i el projecte Open Up (sobre creativitat migrant), que ha de tenir com a base l'aplicació dels textos a la pràctica triada inicialment. 3. Presentació del projecte com si es presentés per a ser acceptar. Pautat i tutoritzat. Màxim 3500 paraules. Totes les proves es lliuraran a l'adreça <picassouab@gmail.com>. Si l'estudiant està en situació de bretxa digital ho comunicarà amb antelació a l'entrega del primer examen a Jèssica Jaques i es proposarà una solució institucional.
En principi i excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o força major, els dies de les proves / lliuraments obligatoris són: 16 octubre, 16 novembre 15 gener.
Les preguntes de la primera prova s'enviaran una setmana abans per correu electrònic. Les tres proves obligatòries tindran la mateixa puntuació de 2,5. Això significa un màxim d'un 7,5/10. A més, l'alumne està convocat a realitzar optavivament el Quadern de Bitàcola que serà enviat quinzenalment a l'adreça sota uns requieriments concrets i que s'avaluarà amb un màxim de 2,5 punts; els lliuraments hauran de ser puntuals isetmanals a partirdel 2 d'octubre i seguint amb els dies: 16 i 30 octubre, 6 i 20 novembre; 4, 18 desembre. Les dates són deadlines i no poden ser substituïdes per dates posteriors. Els lliuraments es podran anar treballant al despatx durant tot el curs.En ser avaluació no només contínua sinó evolutiva, la nota final no serà la mitjana sinó que s'avaluarà l'evolució de l'estudiant. La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (éssent preceptiu presentar-s'hi als 2/3) o que n'hagin suspès una, dos o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independement de les altres dues.
La nota de l’alumne serà “no avaluable” quan al final del procés no s’hagi presentat a una, dues, tres de les proves.
La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (éssent preceptiu presentar-s'hi als2/3) o que n'hagin suspès una, dos o tres. Cadaprova s'ha d'aprovar independement de les altres dues.
La nota de l’alumne serà “no avaluable” quan no s’hagi presentat a una, dues, tres de les proves.
Els criteris d’avaluació seran:
- La selecció pertinent dels temes a tractar a l’hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l’art a partir d’una obra o d’un altre tipus de referent estètic
- La claredat argumentativa
- La utilització adient del vocabulari vinculat a l’assignatura
- La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
- La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
- La correcció de l’estil d’escriptura
- La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
- L’audàciaen l’apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir,l’apropiació dels continguts i el desenvolupament de la creativitat
- El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la o qualificació final d’aquesta assignatura serà 0".
La revisió de cada prova es realitzarà fins a la prova següent als horaris habituals de despatx. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx.
S'encoratja als alumnes a venir a treballar al despatx llurs referents estètics / artístics i llurs quaderns de bitàcola. Un cop acabada l'assignatura, se'ls convidarà a contribuir al bloc d'artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>
Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Quadern de bitàcola | 25 % | 5 | 0,2 | 2, 3, 6, 9, 12, 13, 14, 16, 21, 23, 24, 25 |
| Tres lliuraments o exàmens | Tres exercicis de 25% cadascun | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografia
Textos filosòfics / estètics de lectura obligatòria
Aristòtil, Poètica. Madrid, Gredos.
Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Madrid, Gredos
Cassirer , E., « Art », Antropologia filosófica. FCE (1944)
Didi-Huberman, G.: Atlas. ¿Cómo llevar el mundo a cuestas? Madrid: Museo Reina Sofía, 2010.
Didi-Überman, G., Lo que vemos, lo que nos mira, Buenos Aires, Manantial, 2010.
Hegel, G. W., Lliçons d’estètica (Introducció). Barcelona, ed. 62 (1835).
Hume, D : L’estàndard del gust (1757). –Of the Standard of taste. Boston: The Harvard Classics, vol 27., 1909–1914. First published in 1757. On line edition:
[http://www.bartleby.com/27/15.html]. Trad. Cast La norma del gusto, Museu valencià de la Illustració i de la Modernitat, 2008.
Jaques, J. "Las Meninas de Picasso 1957,: Caligrafies de la indisciplina"; a MARÏ, AN. La modenitat Cauta, Angle Editorial, 2015.
JAques, J., "Qué se cuece en el El Deseo atrapado por la cola o la dramatúrgia gastropoiética en la ocupación". La cocina de Picasso, MPB, 2018.
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona, Ed. 62, 2004 (1790),
Krauss, R. The Picasso Papers. New York: Farrar, Strauss, and Giroux, 1998.
FEYERABEND, "Creativity: A Dangerous Myth" in Critical Inquiry, 13(4), 1987, pp 700-711.
FOUCAULT, M. "Heterotopias", Topografías
FOUCAULT, M. "El cuerpo utópico", Topografías
FOUCAULT, M., « Las Meninas” (Les suivantes). A las Palabras y las cosas (Les mots et les choses), Barcelona, Paidós, 1997 (1964 /1966)
MERLEAU-PONTY, La duda de Cézanne. Madrid, Casimiro, 2012.
Rancière, J., Pensar entre las disciplinas. Brumaria 268 (2008).
Sartre, J. P., “Qu’est-ce que la littérature?”, Les Temps Modernes, 1947; recollit a Situations II . París: Gallimard, 1951.
WARBURG, A. Atlas Mnémosyne. Madrid, Akal, 2010.
STEIN, G., Picasso. Península, 1938. I poemes trias.
Textos de filosofia de l’art de lectura recomanada
AAVV: What is Contemporary Art?, Berlín, Sternberg Press, 2010
AGAMBEN, G., Desnudez, Barcelona, Anagrama, 2011
Belting, H., The End of the History of Art?. The University of Chicago Press, 1987 (1983)
Bourriaud, N., Estética Relacional. Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2006 (1997)
DIDI-HUBERMAN, G., Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes, Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2006
DIDI-HUBERMAN, G., Pueblos expuestos, pueblos figurantes, Buenos Aires, Manantial, 2014
Jaques, J., Kant’s Aesthetic Reading of Aristotle’s Philia: Disinterestedness and the Mood of the Late Enlightenment. Revista de Filosofia, Vol. 37, 2 (2012): 55-68.
KRISTEVA, J., Desire in Language, New York, Columbia University Press, 1980
LIPPARD, L. R., Six years: the dematerialization of the art object from 1966 to 1972; a cross-reference book of information on some aesthetic boundaries, Nueva York, Praeger, 1973
LORCA, F. G. Piero Menarini, ed. El maleficio de la mariposa. Cátedra,Madrid, 2009.
Jaeger, W., Paideia :losideales de la cultura griega. México, FCE.
Lorca, F. G, La casa de Bernarda Alba.
PAGLIA, C., Sexual Personae: Art and Decadence from Nefertiti to Emily Dickinson, New Haven, Yale University Press, 1990
RANCIÈRE, J., El inconsciente estético, Buenos Aires, Del Estante, 2005
RANCIÈRE, J., El viraje ético de la estética y la política, Santiago de Chile, Palinodia,2006
WALLIS, B. (ed.), Arte después de la modernidad, Madrid, Akal, 2001.
Sartre, J. P, A puerta Cerrada. (1954)
Sartre, J.-P. Paris sous l’occupation. London: La France Libre, 1945.
Schiller, F., Cartas sobre la educación estética del hombre (1795).
VILAR, G. Desartización. Paradojas del arte sin fin, Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca.
VILAR; G., Jean-François Lyotard: Estètica i política. Barcelona, Pensament polític postfundacional, 2019.
Textos específics sobre Picasso per a l’assignatura
Ascal, B., Pablo Picasso.Poèmes & Propos. Alphaboof, Paris, 2013.
Bernardac, M.-L. –Piot, C.. Picasso ècrits. París: Éditions de la
Réunion des musées nationaux: Gallimard, 1989.
Bernardac, M.-L / MICHÄEL, A.. Picasso, propos sur l’art. Paris: Gallimard, 1998.
Brunner, Katheleen. Picasso RewritingPicasso. Black Dog Publisher,
Daix, P., Le nouveau dictionnaire Picasso. Ed. RobertLafont, S.A., París, 2012.
Garaudy, R. Le Communisme et la renaissance de la culture française. Paris: Sociales, 1945.
KRAUSS, R., Arte desde 1900: modernidad, antimodernidad, posmodernidad,Madrid, Akal, 2006.
Krauss, R. “ In the Name of Picasso.” October, no. 16 (March 1981): 5-21.
JAQUES, J., “Las Meninas” de Picasso, 1957: cal·ligrafies de la indisciplina, a MARÍ, A. (ed). La modernitat cauta. Barcelona, Angle Editorial, 2014.
Jaques, J., Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad. Madrid, Antonio Machado, 2006.
JAQUES, J., “Repenser Picasso. Le désir attrapé par la queue et les iconographies culinaires de l’absurde et de la stupeur”, Proceedings of the European Society of Aesthetics 7, 2015, pp. 297–316.
JAQUES, J., "Qué se cuece en el teatro de Picasso", MUseu Picasso de Barcelona, 2018.
Michaël, A. – Wolf, L, (Ed.), Le Cahier de l’Herne : Picasso. Ed. de l’herne, París, 2014.
Michaël, A., PicassoPoète, Les Éditions Beaux-Arts de París, 2008.
STEIN, G., Writings, 2 vols. Library of America, 2009.
Steinberg, L., “El burdel filosófico”.
ROMA, Valentín, Economia:Picasso, Museu Picasso de Barcelona, amb el co-comissariat de Pedro G.Romero; Archivo F.X.: Wirstchaft, Ökonomie, Kunjunktur, Württembergischer Kunstverein de Stuttgart. Barcelona, MPB, 2012 .
Textos de Picasso
Inglada, Rafael (ed.), Pablo Ruiz Picasso. Textos Españoles (1894-1968). Málaga, BAMC, 2006.
Jaques, J., Una sel·lecció dels textos de Picasso seran proposats durant el curs segons la traducció de la professora responsable de l’assignatura, especialment els de teatre.
Michaël, A., Picasso Poèmes. Ed. Le Cherche Midi, París, 2005. Trad. Cast. de Anna Nuño. Barcelona Editorial, 2008.
Textos generals sobre Picasso
A principi de curs es facilitarà una bibliografía general de Picasso focalitzada des dels treballs proposats per els alumnes.